2. CAPES DE LA PELL EPIDERMIS Teixit epitelial de revestiment DERMIS Teixit conjuntiu dens HIPODERMIS Teixit conjuntiu més lax i teixit adipós
3. LA PELL: GENERALITATS Representa el fins al 16% del pes corporal, per això pot considerar-se a l’òrgan cutani com el més gran del cos La seva superfície (entre 1.2 i 2 m 2 )ve expressada per la següent fórmula: Pes x Alçada Superfície = 60
5. COLOR DE LA PELL Com a resultat conjunt de: Carotens del teixit cel·lular subcutani de la hipodermis Oxihemoglobina dels vasos sanguinis de la dermis Melanina produïda per l’epidermis a partir de la tirosina
6. EPIDERMIS: GENERALITATS Teixit epitelial escamós estratificat Espessor: Entre 0.07 – 0.12 mm (pot ser més de 1 mm. a la planta del peu) Citomorfosi o renovació cel·lular: Entre 15-30 dies No té vasos sanguinis Les cèl·lules d’aquesta capa produeixen: Queratinòcits: queratina Melanòcits: melanina
7. EPIDERMIS: ESTRATS Estrat corni Estrat lúcid Estrat granulós Capa de Malpighi Estrat espinós Estrat germinatiu o basal
8. EPIDERMIS: CÈL·LULES QUERATINÒCITS Deriven del ectoderm. Queratinització MELANÒCITS Deriven de la cresta neural. Pigmentació CÈL·LULES DE LANGERHANS Funció immunològica a substàncies estranyes, reaccions d'hipersensibilitat per contacte i regulen la diferenciació epidèrmica CÈL·LULES DE MERKEL Receptors del tacte
9. EPIDERMIS: ESTRAT BASAL Una filera única de cèl·lules germinatives Mitosis contínues A partir d’aquestes cèl·lules es formaran la resta de queratinòcits de l’epidermis, en recanvi constant Les cèl·lules estan unides a la membrana basal o unió dermoepidèrmica (UDE) mitjançant hemidesmosomes En aquest estrat també trobem els melanòcits
10. EPIDERMIS: ESTRAT ESPINÓS Vàries fileres de queratinòcits Les cèl·lules estan unides amb les seves veïnes i a les de l’estrat basal mitjançant desmosomes Els desmosomes semblen “espines” de la cèl·lula, per això el nom d’aquest estrat La funció d’aquest estrat és donar estabilitat a tota l’epidermis
11. EPIDERMIS: ESTRAT GRANULÓS Poques fileres de queratinòcits: més aplanats sense nucli en les capes més externes Dins els queratinòcits han aparegut estructures granuloses que contenen queratohialina (precursora de la queratina), per això el nom d’aquest estrat
12. EPIDERMIS: ESTRAT LÚCID Poques fileres de queratinòcits aplanats, sense nucli Fabriquen una substància anomenada eleidina, que té la funció de donar elasticitat a la pell Sovint és difícil de veure amb el microscopi, per això el nom d’aquest estrat La trobem a l’epidermis dels palmells de les mans i les plantes dels peus
13. EPIDERMIS: ESTRAT CORNI Moltes fileres de queratinòcits plans, sense nucli ni citoplasma, plens de queratina No existeixen desmosomes entre aquestes cèl·lules, el que fa que no estiguin adherides unes a les altres i facilita la descamació La queratina els hi confereix duresa, per això el nom d’aquest estrat Els queratinòcits s’han convertit en escates
14. Estabilització de l'epidermis Per mantenir intacta la funció de barrera, l'epidermis disposa d'uns sistemes estabilitzadors: Desmosomes – Filaments que uneixen cèl·lules veïnes Hemidesmosomes – Filaments que uneixen cèl·lules de l'estrat basal a la UDE. Ciment intercel·lular – Lípids (ceramides) que es fabriquen durant la queratinització
15. FUNCIONS DE L’EPIDERMIS Protecció enfront els traumatismes la infecció el sol la deshidratació Permeabilitat selectiva Queratinització Producció de queratina en els queratinòcits Melanogènesi Producció de melanina en els melanòcits
16. Funcions de l’epidermis QUERATINITZACIÓ Migració La cèl·lula mare es divideix per mitosi. Una de les cèl·lules resultants es quedarà a l'estrat basal per tornar-se a reproduir, i l'altre comença a pujar pels diferents estrats Diferenciació Resultat de tres processos: Transformació de queratohialina de l’estrat granulós en queratina de l’estrat corni Deshidratació cel·lular progressiva Pèrdua del material cel·lular dels queratinòcits i producció del ciment intercel·lular
17. Factors de la queratinització Estimulants Vitamina A Prostaglandines Factor de creixement epidèrmic Andrògens Calci extracel·lular Citoquines Catecolamines Inhibidors Xalones de Boulloug Vitamina D3
18. Melanogènesi Melanòcit : Un 5 % de les cèl·lules epidèrmiques Número de melanòcits similar en els individus, sense diferències de sexe o raça Varien amb l'edat i segons les zones corporals Cèl·lules grans, amb prolongacions dendrítiques i amb vacuols (melanosomes) Un melanòcit pot transferir la melanina a 36 queratinòcits veïns
19. Funcions de l’epidermis MELANOGÈNESI (I) La melanina procedeix de l’aminoàcid tirosina , que es transformat per l’enzim tirosinasa , sintetitzat als ribosomes del melanòcit La tirosina i la tirosinasa passen a l’aparell de Golgi i a partir d’aquest es formaran vesícules on comença la transformació en melanina, que es diuen premelanosomes
20. Funcions de l’epidermis MELANOGÈNESI (II) Quan la tirosina ja s’ha transformat en melanina, la vesícula es diu melanosoma El melanosoma buida el seu contingut als queratinòcits veïns al melanòcit Ribosoma Aparell de Golgi Premelanosoma Melanosoma Queratinòcit TIROSINA MELANINA TIROSINASA
21. Tipus de melanina Eumelanines Les més abundants Color entre marró i negre Insolubles en dissolvents Contenen nitrògen Feomelanines No tant abundants Color clar pard Solubles en mitjans bàsics Contenen sofre Tricocroms Variant de les feomelanines Color vermellós Solubles en mitjans àcids Propi de les persones pelrojes
22. Diferències entre races Raça blanca Melanòcit de mida menor Melanosomes de mida menor Activitat del melanòcit menor La melanina es limita a l'estrat granulós Raça negra Melanòcit gran Melanosomes grans Alta activitat enzimàtica del melanòcit La melanina arriba dins els queratinòcits fins a l'estrat corni
23. MELANOGÈNESI Factors Herència genètica Raça Família Exposició solar Latitud Estació de l’any Temperatura Trastorns i malalties Metalls pesants (Au, Ag) Tumors ovàrics Addison... Edat Baixa al fetus, va pujant fins a la pubertat i després disminueix un 10% aprox. per cada dècada Hormones Embaràs (estrògens i progesterona) MSH, MIF, ACTH Cosmètics i fàrmacs Colònia Corticoides
24. Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http :// creativecommons.org / licenses / by-nc /2.5/es/ deed.ca Lourdes Sánchez Salvador Departament d’Imatge Personal - CFGS IES Cal·lípolis
