3. Emp炭ries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de lAlt Empord, concretament al municipi de lEscala. Ubicaci坦 geogrficaMunicipi de lEscala
5. La seva cultura i la seva economia, basada en lagricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.
6. Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un dells, ubicat en un istme, 辿s lactual Sant Mart鱈 dEmp炭ries. - S. VII aC: aquest assentament tenia relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs.Habitants preromans
7. ELS GRECSS. VII aC: arribada primers navegants grecs des de Focea (sia Menor).
8. El seu objectiu era ampliar el seu comer巽 i colonitzar noves terres.Des duna de les seves col嘆nies, Masslia (actual Marsella), arribaren a Sant Mart鱈 dEmp炭ries.Mapa de Focea a lsia Menor (actual Turquia).
9. Sant Mart鱈 dEmp炭ries: assentament ben situat, proper al riu Fluvi i fcil de defensar.
12. Segona meitat s. VI aC: el rpid creixement de poblaci坦 grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.
13. La ciutat nova sanomenar Nepolis.La funci坦 comercial que adquireix es demostra amb el nom atorgat pels grecs: Emp坦rion (port comercial).
14. Emp坦rion es va convertir en una ciutat porturia i en un important nucli urb.
15. RESTES NEPOLIS - Muralla - Torre molt elevada anomenada talaia. -Askle鱈peion: centre terap竪utic religi坦s al d辿u de la medicina Asclepi.
16. RESTES NEPOLIS - Tres temples 揃 temple dedicat a Asclepi, on es trob una esttua del d辿u. 揃 santuari Serap鱈eion dedicat als d辿us egipcis Isis i Zeus Serapis. - gora i sto - Ind炭stria de salaons, on es salava el peix. - Petit mercat (macellum) i cisterna dus p炭blic. - Habitatges privats - Escullera hel揃len鱈stica
17. S. III aC: arribada romans a la P. Ib竪rica per frenar els cartaginesos durant la 2捉 Guerra P炭nica.218 aC: Gneu Corneli Escipi坦: funda el primera base militar romana al nord de lEmp坦rion grega. Els indigets no accepten els romans.195 aC: Marc Porci Cat坦 elimina aquest focus de resist竪ncia i estableix el primer campament militar estable, el qual acab sent una ciutat.S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega suneixen f鱈sica i jur鱈dicament coma MunicipiumEmporiae.L EMPRION ROMANA
20. Emp炭ries tingu辿 una gran importncia en lmbit comercial. Els romans de rendes m辿s altes eren qui controlaven les principals activitats econ嘆miques.A partir del s. I dC la ciutat entr en decad竪ncia per diversos factors:Linutilitzaci坦 del port
23. A partir del s.III, la poblaci坦 del MunicipiumEmporiae es trasllad a lantiga Palaipolis, lactual Sant Mart鱈 dEmp炭ries.Lestructura dEmp炭ries era un rectangle de 700 metres per 350 metres limitat per una muralla.Tenia una superf鱈cie de 20 hectrees dividida en moltes insules.Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el cardus i el decumanus.DISTRIBUCI URBANSTICA
24. Part de la muralla incloent una de les portes de sortida.La muralla era un mur recte sense torres dividit en dos parts: la inferior, formada per blocs grans de pedra, i la superior, formada formig坦 de sorra, cal巽 i pedres petites.RESTESUna de les portes de sortida dEmp炭ries
25. Gran part del f嘆rum:Temple capitol鱈, dedicat a la triada capitolina (J炭piter, Juno i Minerva). Era pr嘆stil i tetrstril i selevava sobre un podi prcticament desaparagut.
29. Part oest: tretze botigues (tabernae). Zona residencial amb tres grans domusprivades:Lanomenada Domus 1: es constru鱈 en torn a un pati central (atri) al qual saccedia a trav辿s dun passad鱈s. Al voltant de latri subicaven les diferents estances de la domus. Tamb辿 constava duna zona m辿s austera destinada al servei dom竪stic.
30. Les tres domus consten de bells jardins, pintures murals i mosaics, varis dells molt ben conservats. En una de les depend竪ncies es trob el conegut mosaic del SacrifigidIfig竪nia, avui dia conservat al Museu Nacional dArqueologia de Barcelona.F嘆rumMosaicsSacrifici dIfig竪nia132
31. Les termes, les qual constaven de diferents piscines,un vestuari (apoditarium),un forn (praefurnium) i lhipocaust.Possible teatre.A lexterior de les muralles:Un amfiteatre, amb capacitat per 3000 espectadors, de forma oval i envoltat per un p嘆rtic.
34. Brcino estava situada al barri G嘆tic de lactual Barcelona, en una plana entre els rius Bes嘆s i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bndol oposat.Ubicaci坦 geogrficaBes嘆sCollserolaBARCELONAMarMediterraniLlobregat
35. Primeres restes preromanes: finals del Neol鱈tic (fa 4000 anys).ELS LAIETANSEls laietans eren un poblat iber que s'estengu辿 per gran part del litoral catal.
36. Aquest poble sassent en dos indrets de lactual Barcelona: als peus de la muntanya de Montju誰c, en una poblaci坦 anomenada Laie, i en un petit tur坦 anomenat Mons Tber (a lactual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.Habitants preromans
37. Existeixen dues llegendes sobre la fundaci坦 de Barcelona:Una delles atribueix la fundaci坦 a H竪rcules. Segons la llegenda, aquest inici una expedici坦 amb Jason i els argonautes des de Gr竪cia per trobar el vell坦 dor. Durant el viatge es desencaden una tempesta i la novena barca desaparegu辿. Jason encarrega a H竪rcules la recerca de la nau. Finalment fou trobada a les faldes de Montju誰c, on els tripulants havien comen巽at la fundaci坦 duna ciutat. H竪rcules decid鱈 anomenar-la Barca Nona (Barca novena).Laltra atribueix la fundaci坦 lany 230 aC a Alm鱈car Barca, o b辿 al seu fill, Ann鱈bal Barca, lany 218aC. Li haurien atribu誰t el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Nova en relaci坦 amb la seva estirp.
38. Totes dues llegendes, per嘆, no tenen una base hist嘆rica o arquitect嘆nica, motiu pel qual no poden ser donades com a certes. H竪rcules, fundador llegendari de Brcino
39. Colonia Julia Augusta Faventia Paterna BarcinoLa ciutat romana de Brcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC.Un cop es finalitzaren les guerres entre els romans i el poblats del nord dHispnia, August atorg als soldats llicenciats que hi participaren part de les terres on subica actualment Barcelona.El nom oficial de la ciutat fundada fou Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino.Colonia = Brcino fou una col嘆nia romana.
40. Julia Augusta = fou fundada per August, de la fam鱈lia Julia.Faventia Paterna = els primers romans que sestabliren a la ciutat pertanyien a aquestes fam鱈lies.
41. Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tber, Barkeno, on selev la ciutat romana. Imatge a竪ria del barri de Ciutat Vella, on subicava lantic Mon Tber.
42. Distribuci坦 urban鱈sticaLestructura de Barcelona era un rectangle, les cantonades del qual estaven retallades per adaptar-se al tur坦 on es localitzava.
44. Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
45. A lencreuament dambdues vies subicava el f嘆rum de la ciutat, actualment situat a la fa巽ana oest de la pla巽a Sant Jaume.El recinte estava delimitat per muralles amb torres.Lacc辿s a la ciutat era possible grcies a quatre portes, cada una ubicada a un dels extrems dels carres principals. Tant aquests darrers com els carrers secundaris eres bastant amples i constaven de clavegueres. Estaven disposats en forma de quadr鱈cula.Plnol de Brcino
46. Part de la muralla:Les restes que avui dia es conserven daten dels anys 270 al 300 dC.
48. Constava de vries torres de vigilncies rectangulars a m辿s a m辿s dunes altres circulars a banda i banda de les portes dacc辿s a la ciutat. Restes
49. Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars subicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus, en lactual carrer del Bisbe.
50. Part del f嘆rum de la ciutat:En ell shi situava un gran temple de lany I aC, dedicat possiblement a lemperador August, fundador de la ciutat.
51. El temple, de 35 m. de llarg per 175 m. damplada, selevava sobre un podium, del qual 炭nicament es conserva la seva part posterior.
52. Nom辿s es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i aix鱈 sabem que el conjunt era hexstil i per鱈pter. Columnes del temple conservat, destil cor鱈ntic
53. Dos aq端eductes subministraven aigua a la ciutat: un des de Collserola i laltre provinent del Bes嘆s.Ambd坦s es creuaven en una de les portes de la muralla, la que donava acc辿s al Decumanus Maximusper el carrer del Bisbe. En aquest punt shi reconstru鱈 una arcada de lestructura.
54. A la planta baixa de la Casa de lArdiaca tamb辿 es conserven restes dun dels aq端eductes.
55. En el carrer Duran i Bas es localitzaren quatre arcades m辿s, definides clarament en la paret duna casa.1Restes arcades carrer Duran i Bas.Arcada reconstru誰da al costat del carrer del Bisbe.Restes de laq端educte de la Casa de lArdiaca.23
56. Shan trobat diverses restes de domus, sobretot a la Pla巽a del Rei i zones pr嘆ximes, actualment visibles a Museu dHist嘆ria de la ciutat.Entre aquestes domus es conservaren varis mosaics, com el de les tres Grcies i el de la cursa del circ.Cursa del circLes Tres Grcies
57. Brcino tamb辿 constava dunes termes:Foren constru誰des i finan巽ades per LuciMinici Natal i el seu pare el s. II dC.
58. Es localitzen a la pla巽a de Sant Miquel, pr嘆xima a lantic DecumnusMaximus.
59. Cal destacar la rellevncia de LuciMinici, 炭nic barcelon鱈 que guany uns Jocs Ol鱈mpics en l'antiguitat.Es creu que Brcino tamb辿 gaudia dun amfiteatre i un teatre a les afores. El primer shauria constru誰t a la zona de les Rambles.Per 炭ltim cal destacar lantiga necr嘆polis de la ciutat romana. Com era propi de les ciutats romanes, la necr嘆polis es localitzava a les afores de les seves muralles.
64. A la Pen鱈nsula Ib竪rica shan conservat moltes restes de lantiga Hispnia. En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevncia que mostren la magnific竪ncia de lestada romana en territori ib竪ric.
67. La seva altura i el seu nombre darcs varia en funci坦 del seu recorregut, per嘆 la zona m辿s coneguda (foto), mesura aproximadament 29 m. dal巽ada i consta de dos fileres darcades.ViesVia Augusta Va se la via m辿s llarga dHispnia.
68. Amb 1500km. de llarg, comen巽a als Pirineus catalans i finalitza a Cadis.Via de la Plata Va ser una ruta romana que comunicava M辿rida amb Astorga (Lle坦).
69. Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera.
70. El seu nom original era Balath, terme rab que significa ruta empedrada.PontsPont del Diable (Martorell) Situat sobre el riu Llobregat, aquest pont nom辿s conserva una arcada d'origen rom.
71. Dona continu誰tat a la Via Augusta.Pont de Segura (prov鱈ncia de Cceres)Situat sobre el riu Eljas.
83. Conservat en bon estat, presenta prcticament totes les parts pr嘆pies dun teatre rom.AmfiteatresAmfiteatre de Seg嘆briga Capacitat per 6000 espectadors.
84. s lamfiteatre millor conservat a la zona interior dHispnia.
