ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Clima

•
•
H
hankezhou
1 of 9
Download to read offline
Els elements del clima Les temperatures i les precipitacions són els elements més im- portants que formen part d’un clima. Les temperatures La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (°C). La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en can- vi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars. Un cop s’han obtingut la temperatura màxima i la tempera- tura mínima d’un dia solar, se’n treu la temperatura mitjana. Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de ca- Font 1. Aquest termòmetre ens indica dascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la característica cli- les temperatures màxima i mínima màtica referida a la temperatura d’un lloc. d’un període determinat. Temperatura mitjana d’un dia: màxima en °C + mínima en °C TM(dia) = 2 Per exemple, el 10 d’octubre: temperatura màxima +20 ° C temperatura mínima +8 ° C 20° + 8° TM(dia) = = 14 ° C 2 Temperatura mitjana d’un mes: Suma de les mitjanes de cada dia del mes TM(mes) = Nombre de dies que té el mes Font 2. Càlcul de la temperatura mitjana. 1. Fes les activitats següents: a) Busca les màximes i les mínimes del dia d’ahir a la informació meteorològica d’un diari i calcula les temperatures mitjanes de diversos indrets de Catalunya, d’Espanya i del món. b) Recull les dades sobre les temperatures màxima i mínima d’un mes sencer en un lloc determinat de Catalunya i calcula’n la mitjana.
La representació de les temperatures se sol fer amb un gràfic lineal on es combinen els mesos de l’any a l’abscissa i les mitjanes de les temperatures de cada mes a l’ordenada. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes per saber quines són les èpoques més càlides i les més fredes. També cal fixar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. La diferència entre totes dues donarà l’amplitud o oscil·lació tèrmica. Temperatures °C 50 45 40 35 30 25 Font 3. Gràfic de temperatures d’Al- 20 ger (Algèria). 15 3.13. Respon a les preguntes següents: 10 a) Digues què representa aquest gràfic. 5 b) Cada quants graus centígrads es mar- 0 G F M A M J J A S O N D quen les divisions de l’ordenada de les temperatures? SABIES QUE…? Anders Celsius va ser un físic suec que va néixer l’any 1701 i va morir l’any 1744. És molt conegut perquè va inventar l’escala centí- grada de temperatures. Va decidir que l’alçada en què es trobava la columna de mercuri del termòme- (((445/F tre quan l’aigua es gelava indicava Pendent autors))) una temperatura igual a 0, i quan l’aigua començava a bullir, l’alça- da de la columna de mercuri indi- cava 100. Després va dividir en cent parts iguals l’espai de la co- lumna de mercuri entre el lloc on Font 4. El desert del Sàhara és el lloc de la Terra on s’ha enregistrat la tempe- havia marcat 0 i el lloc on havia ratura més alta (56 °C a Líbia). Al mateix temps, però, és també la zona cli- marcat 100. Cadascuna d’aques- màtica que presenta una oscil·lació tèrmica més gran, ja que de nit la tempe- tes parts indicava 1 grau centí- ratura pot baixar fins als 0 °C. Per això la temperatura mitjana se sol situar grad (1 °C). entre els 20 i els 25 °C.
Les precipitacions Entenem per precipitació la quantitat d’aigua en forma de plu- ja o en forma de neu o calamarsa que cau en un lloc o una zona determinada. La precipitació es recull i es mesura amb uns recipients ano- menats pluviòmetres. Quan ha acabat de ploure, es mesuren els mil·límetres (mm) d’alçària de l’aigua de dins del pluviòmetre. Aquests mil·límetres equivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat (l/m2) de superfície. Per saber quant ha plogut durant un mes o un any, se sumen els mil·límetres indicats en el pluviòmetre de tots els dies que hi ha hagut precipitacions al llarg del període estudiat. La representació gràfica de les precipitacions se sol fer amb un gràfic de barres de color blau. A l’ordenada, hi consten els mil·límetres, i a l’abscissa, s’hi representen els mesos de l’any. Per comentar un gràfic de pluges, primer cal sumar el total de les precipitacions anuals. Si la suma supera els 600 mm, es trac- Font 5. Pluviòmetre. tarà d’un clima humit; en cas contrari, si la quantitat resultant se situa per sota dels 600 mm, es tractarà d’un clima sec. A conti- nuació, cal observar si les pluges són regulars durant tot l’any o es- tacionals. En aquest darrer cas, cal parar atenció als mesos més secs i als mesos més plujosos. Això permetrà de saber la coinci- dència en èpoques o estacions determinades. Font 6. Gràfic de precipitacions d’Al- mm Precipitacions ger (Algèria). 150 3.14. Cada quants mil·límetres es mar- 140 130 quen les divisions de l’ordenada de les 120 precipitacions? 110 100 90 80 70 60 A C T I V I T A T S 50 40 2. Què és un pluviòmetre? 30 3. Si el pluviòmetre té aigua 20 fins a una alçada de 5 mm, 10 quants litres de pluja per metre 0 G F M A M J J A S O N D quadrat han caigut?
Per què plou? Sol, l’aigua dels rius, A causa de l’escalfor del de suor s’evapora. La condensació llacs, mars, basses o gotes uja, neu o calamarsa precipitació en forma de pl d’aigua de l’aire es re- es produeix quan el vapor a gotes d’aigua que es freda, es condensa i form precipitació rmar els núvols. Quan poden anar unint fins a fo en els núvols es fan les gotes d’aigua que form evaporació sobre la superfície ter- massa grosses, precipiten etat. restre per la força de la grav ismes que produeixen Hi ha tres tipus de mecan es de convecció, les les precipitacions: les plug uges frontals. pluges orogràfiques i les pl Font 7. Esquema d’una pluja de convecció. La pluja és causada per l’escalfament de l’aire en una zona de- terminada. L’aire calent puja. A mida que ascendeix es va re- fredant. Si aquest aire calent és humit el vapor d’aigua en arri- bar a una certa alçada es condensa i produeix la precipitació. Font 8. Esquema d’una pluja orogràfica. condensació Quan una massa d’aire humit es desplaça i topa amb una serralada, a mesura que la remunta es va refre- dant. Quan el vapor d’aigua arriba al punt de conden- sació, precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa. air Sovint, en passar la serralada l’aire s’escalfa, baixa de es ec cota i les gotes d’aigua s’evaporen. Això fa que un ves- precipitació sant de la muntanya tingui una vegetació pròpia d’un t hu mi indret humit i l’altre, una vegetació de clima sec. v en t fred aire condensació nt c ale aire Font 9. Esquema d’una pluja frontal. precipitació La pluja frontal es produeix quan dues masses d’aire, l’una freda i l’altra càlida i humida, xoquen. El vapor d’aigua de la massa d’aire càlid i humit es condensa per efecte de l’aire fred i precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.
La representació del clima: el climograma El clima d’una zona determinada del món se sol representar en un climograma. Les temperatures s’hi representen en un gràfic lineal i les precipitacions en un gràfic de barres. L’ordenada de les tempe- ratures està situada a la dreta i la de les precipitacions, a l’esquerra. mm Precipitacions Temperatures Font 10. Climograma d’Alger (Algè- 150 ria). 140 En aquest model de climograma, a 130 l’ordenada de la dreta hi ha els 120 graus centígrads de 5 en 5, i a l’or- 110 °C denada de l’esquerra hi ha els 100 50 mil·límetres de pluja o neu de 10 en 90 45 10, a la mateixa alçària que els 80 40 graus. El climograma ens permet de 70 35 veure a cop d’ull de quin tipus de cli- 60 30 ma es tracta. Quan les columnes de 50 25 precipitacions superen la línia de 40 20 temperatures, es considera que cor- 30 15 respon a una època humida; en can- 20 10 vi, quan les columnes de precipita- 10 5 cions queden per sota de la línia de 0 0 temperatures, es considera que co- G F M A M J J A S O N D rrespon a una època seca. Recorda Si en un climograma les tempera- tures van de cinc en cinc, les pre- cipitacions van de 10 en 10 i a la mateixa alçària. A C T I V I T A T S 4. Observa atentament el cli- mograma d’Alger. Quins són els mesos més càlids? I els més freds? I els més secs? 5. Consulta un atles i calcula la latitud de la ciutat d’Alger. Font 11. La ciutat d’Alger (Algèria).
Els factors del clima Anomenem factors climàtics les causes d’un clima, és a dir, allò que fa que tingui unes característiques determinades. Els factors climàtics més importants són els següents: – La posició geogràfica. – La proximitat o llunyania de la mar. Com que els rajos del Sol incidei- – L’altitud. xen perpendicularment a la zona – El relleu. de l’equador, la zona central de la Terra és la que s’escalfa més. A Anomenem posició geogràfica la situació de la zona que es- mesura que ens acostem als pols, tudiem en el món segons la seva latitud. en canvi, els rajos del Sol incidei- xen cada cop més obliquament. zona freda cercle polar àrtic zona temperada tròpic de Càncer zona equador càlida tròpic de Capricorn zona temperada cercle polar antàrtic zona freda Font 12. Les zones climàtiques de la Els llocs situats a la vora de la costa solen ser menys freds que Terra. els llocs situats a l’interior, gràcies a l’efecte regulador de la mar. 6. Respon a les preguntes següents: La mar, de nit reté durant més temps que no pas la terra l’es- a) Per què els casquets polars són les zo- calfor acumulada durant el dia. Per això, quan el sol es pon, l’ai- nes més fredes de la Terra? b) Quins són els continents més càlids? re de damunt de la mar es manté calent i impedeix que els indrets I els més freds? propers a la costa es refredin. En canvi, els llocs que són a l’inte- rior, lluny de la costa, de nit es refreden molt més. A l’interior dels continents, les temperatures solen ser més extremes. A C T I V I T A T S Un altre factor del clima és l’altitud. Per cada 160 metres que pugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1 °C. Per aquesta 7. Quines són les quatre causes raó, a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes. fonamentals d’un clima? També el relleu influeix en el clima. Molt sovint, a més, les 8. Quines són les tres grans zo- muntanyes fan de pantalla dels vents freds o calents i, per tant, in- nes climàtiques de la Terra d’a- flueixen en la temperatura i en les precipitacions de les terres que cord amb la seva posició geo- són a l’altre costat. gràfica?
Espanya: el clima Característiques generals Amb excepció de les illes Canàries, que a causa de la seva situació geogràfica tenen un clima subtro- pical, la resta d’Espanya pertany a la zona climàtica temperada, amb tres modalitats diferents: l’oce- ànica, la continental i la mediterrània. Les modalitats oceànica i continental, però, són força més moderades que a altres indrets del pla- neta. Per aquesta raó es parla d’un domini mediterrani general que engloba tota la Península i les illes Balears. Aquest domini es caracteritza per la sequera estival i per la concentració de pluges a la prima- vera i a la tardor. Té tres modalitats o variants: Modalitat mediterrània oceànica Modalitat mediterrània continen- Modalitat mediterrània pròpiament o atlàntica. Es caracteritza per les tal. Es caracteritza per l’escas- dita. Els estius són llargs, caloro- pluges regulars i abundants, que setat de precipitacions, que no sos i secs, i els hiverns molt suaus superen els 600 mm anuals, i per arriben als 600 mm anuals, i per (7 o 8 °C de mitjana). Les precipita- una escassa oscil·lació tèrmica les temperatures extremes. Es cions no solen arribar als 600 mm anual. Aquesta modalitat es dóna dóna a l’interior. anuals. Es dóna al llarg del litoral a la franja cantàbrica i atlàntica. mediterrani i a les illes Balears. Font 13. Climograma de Font 14. Climograma de Font 15. Climograma de Màlaga Santander (Cantàbria). Valladolid (Castella i Lleó). (Andalusia). mm Precipitacions Temperatures mm Precipitacions Temperatures mm Precipitacions Temperatures 200 100 130 180 90 120 110 160 80 100 140 70 °C 90 120 60 30 80 °C °C 70 35 100 50 50 25 60 30 80 40 40 20 50 25 60 30 30 15 40 20 30 15 40 20 20 10 20 10 20 10 10 5 10 5 0 0 0 0 0 0 G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
La Ibèria humida i la Ibèria seca Segons que la quantitat de pluja anual sigui superior o inferior als 600 mm, la península Ibèrica es divideix en dos grans domi- nis: la Ibèria humida i la Ibèria seca, respectivament. Mar Cantàbrica F r a n ç a La Corunya Santander Oviedo Sant Sebastià i c Lugo Bilbao Vitoria Pamplona Andorra Pontevedra Lleó Logronyo Sil Pis uerg a A t l à n t Burgos Esla gre Orense Osca Se Girona Eb e r Palència Valladolid Duer Sòria Saragossa Lleida o Barcelona l Eb Zamora re Tarragona a Salamanca Segòvia Àvila Guadalajara Terol g Madrid jo Ta Conca Castelló de la Plana Palma de Mallorca u Tajo r s Toledo Ca València a Càceres brio e a l l t Xú quer B Guad ian a Ciudad Real Albacete s l e I l r i a Badajoz Segura Alacant n o à O c e à r r Còrdova Múrcia Jaén uiv ir ada lq e P i t Gu Ge n il Huelva Sevilla Granada d Almeria M e Màlaga Cadis r M a A l g è r i a Ceuta Melilla Límit entre Ibèria humida Oceà Atlàntic i Ibèria seca Illes Canàries Clima oceànic o atlàntic Santa Cruz Clima mediterrani continental de Tenerife Clima mediterrani Las Palmas M a r r o c Clima subtropical de Gran Canària Clima d’alta muntanya Font 16. Els climes de la península Ibèrica, les illes Balears i les illes La Ibèria humida comprèn el territori que s’estén com un Canàries. gran arc des del Pirineu oriental fins a Galícia i bona part del nord 9. Quines comunitats autònomes per- de Portugal, seguint la franja cantàbrica. Les zones d’alta mun- tanyen a la Ibèria humida? Digues el tanya també pertanyen a la Ibèria humida. nom de tres comunitats autònomes que La Ibèria seca ocupa pràcticament la resta del territori. A me- siguin dins de la Ibèria seca. sura que s’avança cap al sud, les precipitacions es van fent més minses, i és a la zona de Múrcia i Almeria on la sequedat arriba al seu màxim peninsular, amb menys de 250 mm de pluja anual. Per això el clima d’aquestes zones es defineix com a temperat me- diterrani semiàrid.
Els factors climàtics El fet que la península Ibèrica, per la seva latitud, es trobi dins la zona climàtica temperada no és l’únic factor que n’explica el cli- ma, sinó que hi ha tres causes més. a) L’acció de la mar A les latituds temperades, a la vora de la mar, la diferència de tem- peratura entre els mesos d’estiu i d’hivern no és gaire acusada. L’amplada de la península Ibèrica, però, és notable i, tot i ser pràc- ticament envoltada per la mar, la influència d’aquesta es va debi- Recorda litant a mesura que avancem de la costa cap a l’interior. • Anomenem factors climàtics les causes que determinen un clima, és a dir, allò que fa que tingui unes b) El relleu característiques determinades. El relleu també condiciona el clima. A Valladolid, hi plou menys • Amplitud tèrmica o oscil·lació que a Santander perquè les masses d’aire carregades d’humitat tèrmica és la diferència de tem- provinents de la mar es converteixen en pluja quan topen amb les peratura entre la mitjana del mes més fred i la mitjana del mes més serralades properes a la costa, tal com passa a la franja cantàbrica calorós. i a Galícia. Quan arriben a l’interior, ja estan esgotades. c) Les masses d’aire de l’atmosfera Un darrer factor que explica el clima de la península Ibèrica el constitueix la pressió de les masses d’aire. Encara que a primer cop d’ull no ho sembli, l’aire pesa i fa pressió sobre la capa de la Terra. La pressió de l’atmosfera es me- sura amb el baròmetre. Aquest aparell mesura la pressió en mil·límetres de mercuri (mmHg), o en mil·libars (Mb). Es con- sidera que entrem en una alta pressió a partir dels 1013 mil·libars, que equivalen a 760 mil·límetres de mercuri. Per sota d’aquesta mesura estem en una baixa pressió o depressió. Quan aquesta pressió és molt forta (anticicló), l’estat de l’at- mosfera és estable: fa sol i el cel és clar. En canvi, quan la pressió és baixa (depressió atmosfèrica) l’estat de l’atmosfera és inestable. A C T I V I T A T S Aleshores fa vent o hi ha precipitacions. A l’estiu, la Península està sota l’acció d’una gran massa d’ai- 10. Quines són les tres variants re que pesa molt: és l’anomenat anticicló de les Açores. Per això, de clima temperat que esta- en part, a l’estiu plou poc i el temps és estable. A l’hivern estem blim dins de la península Ibèrica? Enumera’n les caracte- sota l’efecte de l’anticicló continental fred, estabilitzador també rístiques. de l’atmosfera. 11. Quins són els principals En canvi, durant la primavera i la tardor l’anticicló de les factors climàtics de la Penín- Açores sol ser al sud, i el continental, més al nord. Les depres- sula? sions solen ser més habituals i deixen passar les masses d’aire hu- 12. Per què la Meseta té un cli- mides procedents de l’Atlàntic que entren per l’oest i produeixen ma de modalitat continental? pluges.

More Related Content

Clima

  • 1. Els elements del clima Les temperatures i les precipitacions són els elements més im- portants que formen part d’un clima. Les temperatures La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (°C). La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en can- vi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars. Un cop s’han obtingut la temperatura màxima i la tempera- tura mínima d’un dia solar, se’n treu la temperatura mitjana. Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de ca- Font 1. Aquest termòmetre ens indica dascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la característica cli- les temperatures màxima i mínima màtica referida a la temperatura d’un lloc. d’un període determinat. Temperatura mitjana d’un dia: màxima en °C + mínima en °C TM(dia) = 2 Per exemple, el 10 d’octubre: temperatura màxima +20 ° C temperatura mínima +8 ° C 20° + 8° TM(dia) = = 14 ° C 2 Temperatura mitjana d’un mes: Suma de les mitjanes de cada dia del mes TM(mes) = Nombre de dies que té el mes Font 2. Càlcul de la temperatura mitjana. 1. Fes les activitats següents: a) Busca les màximes i les mínimes del dia d’ahir a la informació meteorològica d’un diari i calcula les temperatures mitjanes de diversos indrets de Catalunya, d’Espanya i del món. b) Recull les dades sobre les temperatures màxima i mínima d’un mes sencer en un lloc determinat de Catalunya i calcula’n la mitjana.
  • 2. La representació de les temperatures se sol fer amb un gràfic lineal on es combinen els mesos de l’any a l’abscissa i les mitjanes de les temperatures de cada mes a l’ordenada. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes per saber quines són les èpoques més càlides i les més fredes. També cal fixar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. La diferència entre totes dues donarà l’amplitud o oscil·lació tèrmica. Temperatures °C 50 45 40 35 30 25 Font 3. Gràfic de temperatures d’Al- 20 ger (Algèria). 15 3.13. Respon a les preguntes següents: 10 a) Digues què representa aquest gràfic. 5 b) Cada quants graus centígrads es mar- 0 G F M A M J J A S O N D quen les divisions de l’ordenada de les temperatures? SABIES QUE…? Anders Celsius va ser un físic suec que va néixer l’any 1701 i va morir l’any 1744. És molt conegut perquè va inventar l’escala centí- grada de temperatures. Va decidir que l’alçada en què es trobava la columna de mercuri del termòme- (((445/F tre quan l’aigua es gelava indicava Pendent autors))) una temperatura igual a 0, i quan l’aigua començava a bullir, l’alça- da de la columna de mercuri indi- cava 100. Després va dividir en cent parts iguals l’espai de la co- lumna de mercuri entre el lloc on Font 4. El desert del Sàhara és el lloc de la Terra on s’ha enregistrat la tempe- havia marcat 0 i el lloc on havia ratura més alta (56 °C a Líbia). Al mateix temps, però, és també la zona cli- marcat 100. Cadascuna d’aques- màtica que presenta una oscil·lació tèrmica més gran, ja que de nit la tempe- tes parts indicava 1 grau centí- ratura pot baixar fins als 0 °C. Per això la temperatura mitjana se sol situar grad (1 °C). entre els 20 i els 25 °C.
  • 3. Les precipitacions Entenem per precipitació la quantitat d’aigua en forma de plu- ja o en forma de neu o calamarsa que cau en un lloc o una zona determinada. La precipitació es recull i es mesura amb uns recipients ano- menats pluviòmetres. Quan ha acabat de ploure, es mesuren els mil·límetres (mm) d’alçària de l’aigua de dins del pluviòmetre. Aquests mil·límetres equivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat (l/m2) de superfície. Per saber quant ha plogut durant un mes o un any, se sumen els mil·límetres indicats en el pluviòmetre de tots els dies que hi ha hagut precipitacions al llarg del període estudiat. La representació gràfica de les precipitacions se sol fer amb un gràfic de barres de color blau. A l’ordenada, hi consten els mil·límetres, i a l’abscissa, s’hi representen els mesos de l’any. Per comentar un gràfic de pluges, primer cal sumar el total de les precipitacions anuals. Si la suma supera els 600 mm, es trac- Font 5. Pluviòmetre. tarà d’un clima humit; en cas contrari, si la quantitat resultant se situa per sota dels 600 mm, es tractarà d’un clima sec. A conti- nuació, cal observar si les pluges són regulars durant tot l’any o es- tacionals. En aquest darrer cas, cal parar atenció als mesos més secs i als mesos més plujosos. Això permetrà de saber la coinci- dència en èpoques o estacions determinades. Font 6. Gràfic de precipitacions d’Al- mm Precipitacions ger (Algèria). 150 3.14. Cada quants mil·límetres es mar- 140 130 quen les divisions de l’ordenada de les 120 precipitacions? 110 100 90 80 70 60 A C T I V I T A T S 50 40 2. Què és un pluviòmetre? 30 3. Si el pluviòmetre té aigua 20 fins a una alçada de 5 mm, 10 quants litres de pluja per metre 0 G F M A M J J A S O N D quadrat han caigut?
  • 4. Per què plou? Sol, l’aigua dels rius, A causa de l’escalfor del de suor s’evapora. La condensació llacs, mars, basses o gotes uja, neu o calamarsa precipitació en forma de pl d’aigua de l’aire es re- es produeix quan el vapor a gotes d’aigua que es freda, es condensa i form precipitació rmar els núvols. Quan poden anar unint fins a fo en els núvols es fan les gotes d’aigua que form evaporació sobre la superfície ter- massa grosses, precipiten etat. restre per la força de la grav ismes que produeixen Hi ha tres tipus de mecan es de convecció, les les precipitacions: les plug uges frontals. pluges orogràfiques i les pl Font 7. Esquema d’una pluja de convecció. La pluja és causada per l’escalfament de l’aire en una zona de- terminada. L’aire calent puja. A mida que ascendeix es va re- fredant. Si aquest aire calent és humit el vapor d’aigua en arri- bar a una certa alçada es condensa i produeix la precipitació. Font 8. Esquema d’una pluja orogràfica. condensació Quan una massa d’aire humit es desplaça i topa amb una serralada, a mesura que la remunta es va refre- dant. Quan el vapor d’aigua arriba al punt de conden- sació, precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa. air Sovint, en passar la serralada l’aire s’escalfa, baixa de es ec cota i les gotes d’aigua s’evaporen. Això fa que un ves- precipitació sant de la muntanya tingui una vegetació pròpia d’un t hu mi indret humit i l’altre, una vegetació de clima sec. v en t fred aire condensació nt c ale aire Font 9. Esquema d’una pluja frontal. precipitació La pluja frontal es produeix quan dues masses d’aire, l’una freda i l’altra càlida i humida, xoquen. El vapor d’aigua de la massa d’aire càlid i humit es condensa per efecte de l’aire fred i precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.
  • 5. La representació del clima: el climograma El clima d’una zona determinada del món se sol representar en un climograma. Les temperatures s’hi representen en un gràfic lineal i les precipitacions en un gràfic de barres. L’ordenada de les tempe- ratures està situada a la dreta i la de les precipitacions, a l’esquerra. mm Precipitacions Temperatures Font 10. Climograma d’Alger (Algè- 150 ria). 140 En aquest model de climograma, a 130 l’ordenada de la dreta hi ha els 120 graus centígrads de 5 en 5, i a l’or- 110 °C denada de l’esquerra hi ha els 100 50 mil·límetres de pluja o neu de 10 en 90 45 10, a la mateixa alçària que els 80 40 graus. El climograma ens permet de 70 35 veure a cop d’ull de quin tipus de cli- 60 30 ma es tracta. Quan les columnes de 50 25 precipitacions superen la línia de 40 20 temperatures, es considera que cor- 30 15 respon a una època humida; en can- 20 10 vi, quan les columnes de precipita- 10 5 cions queden per sota de la línia de 0 0 temperatures, es considera que co- G F M A M J J A S O N D rrespon a una època seca. Recorda Si en un climograma les tempera- tures van de cinc en cinc, les pre- cipitacions van de 10 en 10 i a la mateixa alçària. A C T I V I T A T S 4. Observa atentament el cli- mograma d’Alger. Quins són els mesos més càlids? I els més freds? I els més secs? 5. Consulta un atles i calcula la latitud de la ciutat d’Alger. Font 11. La ciutat d’Alger (Algèria).
  • 6. Els factors del clima Anomenem factors climàtics les causes d’un clima, és a dir, allò que fa que tingui unes característiques determinades. Els factors climàtics més importants són els següents: – La posició geogràfica. – La proximitat o llunyania de la mar. Com que els rajos del Sol incidei- – L’altitud. xen perpendicularment a la zona – El relleu. de l’equador, la zona central de la Terra és la que s’escalfa més. A Anomenem posició geogràfica la situació de la zona que es- mesura que ens acostem als pols, tudiem en el món segons la seva latitud. en canvi, els rajos del Sol incidei- xen cada cop més obliquament. zona freda cercle polar àrtic zona temperada tròpic de Càncer zona equador càlida tròpic de Capricorn zona temperada cercle polar antàrtic zona freda Font 12. Les zones climàtiques de la Els llocs situats a la vora de la costa solen ser menys freds que Terra. els llocs situats a l’interior, gràcies a l’efecte regulador de la mar. 6. Respon a les preguntes següents: La mar, de nit reté durant més temps que no pas la terra l’es- a) Per què els casquets polars són les zo- calfor acumulada durant el dia. Per això, quan el sol es pon, l’ai- nes més fredes de la Terra? b) Quins són els continents més càlids? re de damunt de la mar es manté calent i impedeix que els indrets I els més freds? propers a la costa es refredin. En canvi, els llocs que són a l’inte- rior, lluny de la costa, de nit es refreden molt més. A l’interior dels continents, les temperatures solen ser més extremes. A C T I V I T A T S Un altre factor del clima és l’altitud. Per cada 160 metres que pugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1 °C. Per aquesta 7. Quines són les quatre causes raó, a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes. fonamentals d’un clima? També el relleu influeix en el clima. Molt sovint, a més, les 8. Quines són les tres grans zo- muntanyes fan de pantalla dels vents freds o calents i, per tant, in- nes climàtiques de la Terra d’a- flueixen en la temperatura i en les precipitacions de les terres que cord amb la seva posició geo- són a l’altre costat. gràfica?
  • 7. Espanya: el clima Característiques generals Amb excepció de les illes Canàries, que a causa de la seva situació geogràfica tenen un clima subtro- pical, la resta d’Espanya pertany a la zona climàtica temperada, amb tres modalitats diferents: l’oce- ànica, la continental i la mediterrània. Les modalitats oceànica i continental, però, són força més moderades que a altres indrets del pla- neta. Per aquesta raó es parla d’un domini mediterrani general que engloba tota la Península i les illes Balears. Aquest domini es caracteritza per la sequera estival i per la concentració de pluges a la prima- vera i a la tardor. Té tres modalitats o variants: Modalitat mediterrània oceànica Modalitat mediterrània continen- Modalitat mediterrània pròpiament o atlàntica. Es caracteritza per les tal. Es caracteritza per l’escas- dita. Els estius són llargs, caloro- pluges regulars i abundants, que setat de precipitacions, que no sos i secs, i els hiverns molt suaus superen els 600 mm anuals, i per arriben als 600 mm anuals, i per (7 o 8 °C de mitjana). Les precipita- una escassa oscil·lació tèrmica les temperatures extremes. Es cions no solen arribar als 600 mm anual. Aquesta modalitat es dóna dóna a l’interior. anuals. Es dóna al llarg del litoral a la franja cantàbrica i atlàntica. mediterrani i a les illes Balears. Font 13. Climograma de Font 14. Climograma de Font 15. Climograma de Màlaga Santander (Cantàbria). Valladolid (Castella i Lleó). (Andalusia). mm Precipitacions Temperatures mm Precipitacions Temperatures mm Precipitacions Temperatures 200 100 130 180 90 120 110 160 80 100 140 70 °C 90 120 60 30 80 °C °C 70 35 100 50 50 25 60 30 80 40 40 20 50 25 60 30 30 15 40 20 30 15 40 20 20 10 20 10 20 10 10 5 10 5 0 0 0 0 0 0 G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
  • 8. La Ibèria humida i la Ibèria seca Segons que la quantitat de pluja anual sigui superior o inferior als 600 mm, la península Ibèrica es divideix en dos grans domi- nis: la Ibèria humida i la Ibèria seca, respectivament. Mar Cantàbrica F r a n ç a La Corunya Santander Oviedo Sant Sebastià i c Lugo Bilbao Vitoria Pamplona Andorra Pontevedra Lleó Logronyo Sil Pis uerg a A t l à n t Burgos Esla gre Orense Osca Se Girona Eb e r Palència Valladolid Duer Sòria Saragossa Lleida o Barcelona l Eb Zamora re Tarragona a Salamanca Segòvia Àvila Guadalajara Terol g Madrid jo Ta Conca Castelló de la Plana Palma de Mallorca u Tajo r s Toledo Ca València a Càceres brio e a l l t Xú quer B Guad ian a Ciudad Real Albacete s l e I l r i a Badajoz Segura Alacant n o à O c e à r r Còrdova Múrcia Jaén uiv ir ada lq e P i t Gu Ge n il Huelva Sevilla Granada d Almeria M e Màlaga Cadis r M a A l g è r i a Ceuta Melilla Límit entre Ibèria humida Oceà Atlàntic i Ibèria seca Illes Canàries Clima oceànic o atlàntic Santa Cruz Clima mediterrani continental de Tenerife Clima mediterrani Las Palmas M a r r o c Clima subtropical de Gran Canària Clima d’alta muntanya Font 16. Els climes de la península Ibèrica, les illes Balears i les illes La Ibèria humida comprèn el territori que s’estén com un Canàries. gran arc des del Pirineu oriental fins a Galícia i bona part del nord 9. Quines comunitats autònomes per- de Portugal, seguint la franja cantàbrica. Les zones d’alta mun- tanyen a la Ibèria humida? Digues el tanya també pertanyen a la Ibèria humida. nom de tres comunitats autònomes que La Ibèria seca ocupa pràcticament la resta del territori. A me- siguin dins de la Ibèria seca. sura que s’avança cap al sud, les precipitacions es van fent més minses, i és a la zona de Múrcia i Almeria on la sequedat arriba al seu màxim peninsular, amb menys de 250 mm de pluja anual. Per això el clima d’aquestes zones es defineix com a temperat me- diterrani semiàrid.
  • 9. Els factors climàtics El fet que la península Ibèrica, per la seva latitud, es trobi dins la zona climàtica temperada no és l’únic factor que n’explica el cli- ma, sinó que hi ha tres causes més. a) L’acció de la mar A les latituds temperades, a la vora de la mar, la diferència de tem- peratura entre els mesos d’estiu i d’hivern no és gaire acusada. L’amplada de la península Ibèrica, però, és notable i, tot i ser pràc- ticament envoltada per la mar, la influència d’aquesta es va debi- Recorda litant a mesura que avancem de la costa cap a l’interior. • Anomenem factors climàtics les causes que determinen un clima, és a dir, allò que fa que tingui unes b) El relleu característiques determinades. El relleu també condiciona el clima. A Valladolid, hi plou menys • Amplitud tèrmica o oscil·lació que a Santander perquè les masses d’aire carregades d’humitat tèrmica és la diferència de tem- provinents de la mar es converteixen en pluja quan topen amb les peratura entre la mitjana del mes més fred i la mitjana del mes més serralades properes a la costa, tal com passa a la franja cantàbrica calorós. i a Galícia. Quan arriben a l’interior, ja estan esgotades. c) Les masses d’aire de l’atmosfera Un darrer factor que explica el clima de la península Ibèrica el constitueix la pressió de les masses d’aire. Encara que a primer cop d’ull no ho sembli, l’aire pesa i fa pressió sobre la capa de la Terra. La pressió de l’atmosfera es me- sura amb el baròmetre. Aquest aparell mesura la pressió en mil·límetres de mercuri (mmHg), o en mil·libars (Mb). Es con- sidera que entrem en una alta pressió a partir dels 1013 mil·libars, que equivalen a 760 mil·límetres de mercuri. Per sota d’aquesta mesura estem en una baixa pressió o depressió. Quan aquesta pressió és molt forta (anticicló), l’estat de l’at- mosfera és estable: fa sol i el cel és clar. En canvi, quan la pressió és baixa (depressió atmosfèrica) l’estat de l’atmosfera és inestable. A C T I V I T A T S Aleshores fa vent o hi ha precipitacions. A l’estiu, la Península està sota l’acció d’una gran massa d’ai- 10. Quines són les tres variants re que pesa molt: és l’anomenat anticicló de les Açores. Per això, de clima temperat que esta- en part, a l’estiu plou poc i el temps és estable. A l’hivern estem blim dins de la península Ibèrica? Enumera’n les caracte- sota l’efecte de l’anticicló continental fred, estabilitzador també rístiques. de l’atmosfera. 11. Quins són els principals En canvi, durant la primavera i la tardor l’anticicló de les factors climàtics de la Penín- Açores sol ser al sud, i el continental, més al nord. Les depres- sula? sions solen ser més habituals i deixen passar les masses d’aire hu- 12. Per què la Meseta té un cli- mides procedents de l’Atlàntic que entren per l’oest i produeixen ma de modalitat continental? pluges.