ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
LA COMUNICACIÓ EN L’EQUIP 
COM A FONT DE BENESTAR 
CLIMA DE CENTRE
Si tots els problemes de relació, ho són de fet 
de comunicació, el benestar de l’equip, serà el 
resultat d’una bona comunicació, que permeti 
compartir i abordar els aspectes viscuts com a 
més estressants, així com els objectius 
comuns. 
En primer lloc us proposem un abordatge 
teòric a la definició de clima de centre, per 
anar reflexionant sobre els aspectes en els 
que cal incidir.
DEFINICIÓ DE CLIMA DE CENTRE 
El clima escolar es defineix com una qualitat total, relativament 
estable, que és viscuda pels seus ocupants o integrants a través 
del treball, les interaccions que mantenen entre sí, i les 
característiques físiques d’aquest espai. Aquesta qualitat total 
distingeix cada centre o aula, imprimint-li un determinat estil i 
condicionant els processos i resultats que s’hi desenvolupen. 
La millora del clima escolar implica conèixer la percepció que en 
tenen els seus integrants , identificar quins aspectes són més o 
menys valorats i establir compromisos i activitats que els facin 
evolucionar favorablement. 
RAFAELBISQUERRA I MÀRIUS MARTÍNEZ: El clima escolar als centres d’Ensenyament Secundari a 
Catalunya. Informes d’Avaluació1. Consell Superior d’Avaluació. Departament d’Ensenyament, 1998.
DIMENSIONS QUE CONFIGUREN EL 
CLIMA EN UN CENTRE 
Relació 
involucració 
Cohesió i suport d’iguals 
Suport als estudiants 
Involucració del PAS 
Involucració/ relació amb les famílies 
Comunicació 
Participació dels alumnes 
Desenvolupament 
Autonomia 
Interès professional 
Moral docent 
Orientació cap a la tasca 
Desenvolupament professional 
Manteniment i canvi del sistema. 
Claredat de normes 
Innovació 
Entorn físic 
Control 
Presa de decisions participativa 
Lideratge de l’equip directiu
ASPECTES A CONSIDERAR 
ASPECTES DE RELACIÓ 
• Afavorir la participació del professorat en l’elaboració de 
documents del Centre. 
• Articular mecanismes d’ajuda i suport pedagògic per al 
professorat que ho precisi. (El que implica crear un clima 
de confiança perquè es sol·liciti el suport). 
• Fomentar l’assistència de les famílies a les reunions 
convocades pel tutor. 
• Millorar la informació a l’alumnat i crear mecanismes per 
augmentar la participació dels alumnes en les activitats del 
centre. Fomentar les possibilitats de fer propostes de 
participació.
ASPECTES DE DESENVOLUPAMENT 
• Potenciar l’avaluació com instrument per 
fomentar i generar processos de presa de 
decisions per tal d’atendre a la seva finalitat 
formadora. 
• Afavorir els espais i moments de discussió i 
intercanvi de metodologies, estratègies i 
sistemes d’avaluació com a recurs per a 
millorar la competència docent de manera 
participativa i eficaç.
ASPECTES DE MANTENIMENT I CANVI 
• Incrementar la informació i diàleg sobre les normes i 
tasques perquè siguin percebudes com a clares i 
assumibles. 
• Revisar i dialogar sobre la vigència i necessitat de les 
normes i arribar a acords. 
• Establir canals per difondre les experiències 
innovadores desenvolupades pels docents. 
• Dotar del mobiliari, o adequar-lo i mantenir-lo en 
condicions. 
• La direcció ha d’afavorir la presa de decisions 
participativa a través dels diferents mecanismes 
organitzatius que ho faciliten i impulsen.
COMUNICACIÓ I COMPROMÍS 
Tindrem en compte doncs: 
• Ser transparents i clars en les comunicacions, fent 
servir diferents mecanismes. 
• Arribar a acords i consensos per establir objectius 
comuns. 
• Crear un clima de respecte i confiança que faci 
possible el diàleg obert i la crítica constructiva. 
• Implicar-nos com a col·lectiu en la consecució dels 
objectius i adquirir compromisos personals per assolir-los. 
• Fer evident la necessitat de cadascú i valorar-ne les 
aportacions.
INGREDIENTS QUE DETERMINEN LA 
BONA COMUNICACIÓ 
• Mirar directament als ulls obra la porta d’accés a l’empatia. 
L’atenció és doncs, el primer dels requisits imprescindibles. 
• L' ingredient següent és la sensació positiva, que es posa 
bàsicament de manifest a través del to de veu i l’expressió facial . 
• El tercer ingredient l’aporten la coordinació dels moviments 
corporals, el ritme i la sincronia de la conversa. Quan sentim que 
establim una bona comunicació, ens sentim còmodes, expressem 
lliurement les nostres emocions. Les nostres respostes 
immediates i espontànies es troben ben coordinades, és a dir, no 
tallem la paraula a l’altre ni ens incomoden els silencis. 
Goleman (1995), citant Robert Rosenthal.
ALGUNS ASPECTES FACILITADORS DE LA 
COMUNICACIÓ 
• Empatia, reconeixement de l’altre. 
• No fer judicis de valor. 
• Mirada atenta. 
• Assentir amb el gest, expressió facial coherent amb el 
missatge i l’expressió de l’altre. 
• Respectar les pauses i donar temps a respondre, escoltant 
sense interrompre. 
• Comprovar si ens hem entès, parafrassejar, formular 
preguntes obertes i aclarir els objectius 
Equip cuidem-nos ICE-UAB: El benestar docent. Editorial Graó, Barcelona 2011
REFLEXIONS 
• Captar les angoixes personals o de l’equip i/o els moments d’estrès. 
• Crear l’ambient de confiança que faci possible parlar-ne. 
• Buscar el temps i l’espai adequats per parlar-ne i compartir les 
percepcions (És important ser empàtic procuraran no jutjar i posar-nos 
al lloc de l’altre, tot i que nosaltres també podem expressar la 
nostra vivència). Fer-ho sempre des del respecte i la sinceritat. 
• Cercar solucions que minimitzin els elements o moments d’estrès i 
arribar a consensos. 
• Posar paraules als aspectes que ens fan sentir bé. Gaudir del 
reconeixement i de la feina ben feta sense complexes. 
• Parlar-ne, compartir, sentir-se reconegut i acompanyat ens ajudarà a 
sentir-nos millor i a gaudir de la professió. 
• L’equip que a més de compartir aspectes organitzatius i pedagògics, 
destina temps i comparteix aspectes emocionals, és un equip madur, 
capaç de cuidar-se i de cuidar.

More Related Content

Clima de centre

  • 1. LA COMUNICACIÓ EN L’EQUIP COM A FONT DE BENESTAR CLIMA DE CENTRE
  • 2. Si tots els problemes de relació, ho són de fet de comunicació, el benestar de l’equip, serà el resultat d’una bona comunicació, que permeti compartir i abordar els aspectes viscuts com a més estressants, així com els objectius comuns. En primer lloc us proposem un abordatge teòric a la definició de clima de centre, per anar reflexionant sobre els aspectes en els que cal incidir.
  • 3. DEFINICIÓ DE CLIMA DE CENTRE El clima escolar es defineix com una qualitat total, relativament estable, que és viscuda pels seus ocupants o integrants a través del treball, les interaccions que mantenen entre sí, i les característiques físiques d’aquest espai. Aquesta qualitat total distingeix cada centre o aula, imprimint-li un determinat estil i condicionant els processos i resultats que s’hi desenvolupen. La millora del clima escolar implica conèixer la percepció que en tenen els seus integrants , identificar quins aspectes són més o menys valorats i establir compromisos i activitats que els facin evolucionar favorablement. RAFAELBISQUERRA I MÀRIUS MARTÍNEZ: El clima escolar als centres d’Ensenyament Secundari a Catalunya. Informes d’Avaluació1. Consell Superior d’Avaluació. Departament d’Ensenyament, 1998.
  • 4. DIMENSIONS QUE CONFIGUREN EL CLIMA EN UN CENTRE Relació involucració Cohesió i suport d’iguals Suport als estudiants Involucració del PAS Involucració/ relació amb les famílies Comunicació Participació dels alumnes Desenvolupament Autonomia Interès professional Moral docent Orientació cap a la tasca Desenvolupament professional Manteniment i canvi del sistema. Claredat de normes Innovació Entorn físic Control Presa de decisions participativa Lideratge de l’equip directiu
  • 5. ASPECTES A CONSIDERAR ASPECTES DE RELACIÓ • Afavorir la participació del professorat en l’elaboració de documents del Centre. • Articular mecanismes d’ajuda i suport pedagògic per al professorat que ho precisi. (El que implica crear un clima de confiança perquè es sol·liciti el suport). • Fomentar l’assistència de les famílies a les reunions convocades pel tutor. • Millorar la informació a l’alumnat i crear mecanismes per augmentar la participació dels alumnes en les activitats del centre. Fomentar les possibilitats de fer propostes de participació.
  • 6. ASPECTES DE DESENVOLUPAMENT • Potenciar l’avaluació com instrument per fomentar i generar processos de presa de decisions per tal d’atendre a la seva finalitat formadora. • Afavorir els espais i moments de discussió i intercanvi de metodologies, estratègies i sistemes d’avaluació com a recurs per a millorar la competència docent de manera participativa i eficaç.
  • 7. ASPECTES DE MANTENIMENT I CANVI • Incrementar la informació i diàleg sobre les normes i tasques perquè siguin percebudes com a clares i assumibles. • Revisar i dialogar sobre la vigència i necessitat de les normes i arribar a acords. • Establir canals per difondre les experiències innovadores desenvolupades pels docents. • Dotar del mobiliari, o adequar-lo i mantenir-lo en condicions. • La direcció ha d’afavorir la presa de decisions participativa a través dels diferents mecanismes organitzatius que ho faciliten i impulsen.
  • 8. COMUNICACIÓ I COMPROMÍS Tindrem en compte doncs: • Ser transparents i clars en les comunicacions, fent servir diferents mecanismes. • Arribar a acords i consensos per establir objectius comuns. • Crear un clima de respecte i confiança que faci possible el diàleg obert i la crítica constructiva. • Implicar-nos com a col·lectiu en la consecució dels objectius i adquirir compromisos personals per assolir-los. • Fer evident la necessitat de cadascú i valorar-ne les aportacions.
  • 9. INGREDIENTS QUE DETERMINEN LA BONA COMUNICACIÓ • Mirar directament als ulls obra la porta d’accés a l’empatia. L’atenció és doncs, el primer dels requisits imprescindibles. • L' ingredient següent és la sensació positiva, que es posa bàsicament de manifest a través del to de veu i l’expressió facial . • El tercer ingredient l’aporten la coordinació dels moviments corporals, el ritme i la sincronia de la conversa. Quan sentim que establim una bona comunicació, ens sentim còmodes, expressem lliurement les nostres emocions. Les nostres respostes immediates i espontànies es troben ben coordinades, és a dir, no tallem la paraula a l’altre ni ens incomoden els silencis. Goleman (1995), citant Robert Rosenthal.
  • 10. ALGUNS ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÓ • Empatia, reconeixement de l’altre. • No fer judicis de valor. • Mirada atenta. • Assentir amb el gest, expressió facial coherent amb el missatge i l’expressió de l’altre. • Respectar les pauses i donar temps a respondre, escoltant sense interrompre. • Comprovar si ens hem entès, parafrassejar, formular preguntes obertes i aclarir els objectius Equip cuidem-nos ICE-UAB: El benestar docent. Editorial Graó, Barcelona 2011
  • 11. REFLEXIONS • Captar les angoixes personals o de l’equip i/o els moments d’estrès. • Crear l’ambient de confiança que faci possible parlar-ne. • Buscar el temps i l’espai adequats per parlar-ne i compartir les percepcions (És important ser empàtic procuraran no jutjar i posar-nos al lloc de l’altre, tot i que nosaltres també podem expressar la nostra vivència). Fer-ho sempre des del respecte i la sinceritat. • Cercar solucions que minimitzin els elements o moments d’estrès i arribar a consensos. • Posar paraules als aspectes que ens fan sentir bé. Gaudir del reconeixement i de la feina ben feta sense complexes. • Parlar-ne, compartir, sentir-se reconegut i acompanyat ens ajudarà a sentir-nos millor i a gaudir de la professió. • L’equip que a més de compartir aspectes organitzatius i pedagògics, destina temps i comparteix aspectes emocionals, és un equip madur, capaç de cuidar-se i de cuidar.