ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Clima desertic

•Download as PPT, PDF•
•
B
biologiaquimicamontclar
1 of 13
Downloaded 52 times
El clima desèrtic
INTRODUCCIÓ El desert és un paisatge,un lloc despoblat no habitat per humans ni gairebé per cap mena d'ésser viu. Usualment, però, a aquestes zones hi viuen poblacions nòmades. El clima desèrtic: se situa en zones càlides, i predominen temperatures altes que poden arribar als 50ºC durant el dia, però les nits són fredes. No hi ha precipitacions, vegetació escassa excepte als oasis. Alguns exemple de fauna són, camells, antílops, hienes, xacals, ocells, rèptils...
CLIMA ÀRID El clima àrid o clima desèrtic es aquell que es dóna en àrees seques, com el centre de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia . Aquest clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes. La humiditat és casi inexistent, i les precipitacions són escasses o pràcticament nul·les. Convencionalment es classifiquen com a desèrtics els indrets amb precipitacions menors de 250 litres. Així les pluges en els climes desèrtics rarament cobreixen l'evapotranspiració, l'evaporació combinada de les plantes i el sòl. A causa d'aixó, el paisatge és pobre, amb una clara ausència de vegetació. Un exemple clar de clima àrid seria el desert del Sàhara i els grans deserts australians. * Evapotranspiració: Per a una àrea de terreny determinada, quantitat d'aigua que passa a l'atmosfera, suma de l'aigua evaporada pel sòl i de la transpirada per les plantes que hi ha.
ZONES DESÈRTIQUES
ZONES DE CLIMES DESÈRTICS Zones semiàrides : amb una mitja de precipitacions de 200 a 500 mm anuals. Solen estar situades a les vores dels deserts i sumen gairebé un 15% de la superfície de terra del planeta. Zones àrides: tenen precipitacions anuals d'entre 25 i 200 mm i sumen el 16% de la superfície de terra del planeta. Zones hiperàrides: són tan seques que de vegades no plou durant anys. Aquests sumen el 4% de la superfície terrestre.
Els deserts tenen la reputació de suportar molt poca vida, però en realitat tenen una alta biodiversitat, que inclou animals que romanen amagats durant les hores de llum solar per controlar la seva temperatura corporal o limitar les necessitats d'humitat. Alguna fauna inclou espècies com el camell (que pot perdre tres quartes parts del seu pes en aigua), la rata cangur, el coiot, la llebre, aranyes, mussols, esquirols, voltors, i diversos tipus de llargandaixos. Aquests animals estan adaptats a la vida del desert. Molts d'ells, així com les plantes, mostren una clara evolució a l'adaptació a la conservació de l'aigua o tolerància al calor. Un exemple ben estudiat és la especialització dels ronyons dels mamífers que tenen les espècies que habiten el desert. Molts exemples d'evolució convergent han estat identificats als organismes del desert, inclosos exemples com entre cactus i eufòrbia, rata cangur i jerboas, o phrynosoma i llangardaixos moloc. ECOSISTEMA
FAUNA
De la mateixa manera que li passa a la fauna, únicament hi aconsegueixen viure algunes plantes. Aquestes es protegeixen dels altres animals en alguns casos amb les espines que tenen, o una gruixuda cobertura. La majoria de les plantes del desert són tolerants a la sequera o a la sal, anomenades xeròfites. Algunes emmagatzemen aigua a les seves fulles, arrels o tiges. Altres plantes tenen llargues arrels primàries que penetren en la terra o expandint-se en una amplia zona, per cercar l'aigua si és present. Existeixen també alguns petits fongs i plantes microscòpiques a la superfície del terra, que són part vital per prevenir l'erosió i donar suport a altres organismes vius. Les plantes que viuen a les zones desèrtiques són molt escasses però molt diverses. El cactus gegant del desert de Sonora proporciona nius als ocells i són una mena d'arbres del desert. Pot arribar a viure fins a 200 anys. Als 9 anys té 15 centímetres d'alçada. Després de 75 anys desenvolupa les seves primeres branques. Quan ha crescut totalment pot tenir 15 metres d'alt i pesar unes 10 tones. Els cactus són les plantes més característiques dels deserts, tot i que també podem trobar les palmeres. La flora també inclou arbustos com, l'opuntia (com els nopals), l'atriplex hymenelytra, i l'encelia farinosa. També es poden trobar plantes de la família del pèsol i el gira-sol. Els deserts freds tenen petites plantes o arbustos com a vegetació dominant . ³Õ·¡³Ò·¡°Õ´¡°ä±õÍÑ
³Õ·¡³Ò·¡°Õ´¡°ä±õÍÑ
La desertització es el procés natural de formació de deserts no s'ha de confondre amb desertificació que és el procés de formació de deserts induït per l'home. La desertització és el procés evolutiu natural d'una regió cap unes condicions morfològiques, climàtiques i medioambientals que es coneixen amb el nom de desert per la seva aridesa. Els factors que causen la desertització són diversos; factors astronòmics, geomorfològics (orogènia, distribució de les masses continentals) i dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra). La desertizació és un fenomen que esprodueix sense la intervenció humana, a diferència de la desertificació. Es tracta d'un procés de degradació ecològica en el qual el sòl fèrtil i productiu perd totalment o parcial el potencial de producció. Això s'esdevé com a resultat de la destrucció de la seva vegetació, de l'erosió del sòl i la manca o escassedat d'aigua; freqüentment l'ésser humà afavoreix i incrementa aquest procés com a conseqüència d'activitats com el cultiu no sostenible i el pastoreig excessiu i la deforestació i així passa a considerar-se un procés de desertificació afegit a la desertització natural. El 35% de la superfície dels continents pot considerar-se com zones deseèritques. LA DESERTITZACIÓ
LA GEOMORFOLOGIA DELS DESERTS La forma del relleu dels deserts està determinada per l’acció del vent. Les roques són desgastades per l'acció de les partícules transportades pel vent (corrasió). PEDESTAL: masses rocoses en forma de bolet, com a la base del qual esta aprimada a causa del vent, mentre que la part superior esta sense erosionar ja que els grans de sorra hi poden arribar.
REG O DESERT PEDREGÓS: superfície del desert coberta per pedres i fragments de roca apretats. DUNES: A causa de les tempestes de sorra, aquesta es transportada i acumulada i forma les dunes, que donen lloc a ergs o deserts de sorra. Poden adoptar diferents formes: barcanes i seifs. ERG O DESERT DE SORRA. Dunes del desert del Sahara Erg Reg
FI Judit O. Cris C. Judit G. Rut O. Sara B. Ana P.

More Related Content

Clima desertic

  • 2. INTRODUCCIÓ El desert és un paisatge,un lloc despoblat no habitat per humans ni gairebé per cap mena d'ésser viu. Usualment, però, a aquestes zones hi viuen poblacions nòmades. El clima desèrtic: se situa en zones càlides, i predominen temperatures altes que poden arribar als 50ºC durant el dia, però les nits són fredes. No hi ha precipitacions, vegetació escassa excepte als oasis. Alguns exemple de fauna són, camells, antílops, hienes, xacals, ocells, rèptils...
  • 3. CLIMA ÀRID El clima àrid o clima desèrtic es aquell que es dóna en àrees seques, com el centre de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia . Aquest clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes. La humiditat és casi inexistent, i les precipitacions són escasses o pràcticament nul·les. Convencionalment es classifiquen com a desèrtics els indrets amb precipitacions menors de 250 litres. Així les pluges en els climes desèrtics rarament cobreixen l'evapotranspiració, l'evaporació combinada de les plantes i el sòl. A causa d'aixó, el paisatge és pobre, amb una clara ausència de vegetació. Un exemple clar de clima àrid seria el desert del Sàhara i els grans deserts australians. * Evapotranspiració: Per a una àrea de terreny determinada, quantitat d'aigua que passa a l'atmosfera, suma de l'aigua evaporada pel sòl i de la transpirada per les plantes que hi ha.
  • 5. ZONES DE CLIMES DESÈRTICS Zones semiàrides : amb una mitja de precipitacions de 200 a 500 mm anuals. Solen estar situades a les vores dels deserts i sumen gairebé un 15% de la superfície de terra del planeta. Zones àrides: tenen precipitacions anuals d'entre 25 i 200 mm i sumen el 16% de la superfície de terra del planeta. Zones hiperàrides: són tan seques que de vegades no plou durant anys. Aquests sumen el 4% de la superfície terrestre.
  • 6. Els deserts tenen la reputació de suportar molt poca vida, però en realitat tenen una alta biodiversitat, que inclou animals que romanen amagats durant les hores de llum solar per controlar la seva temperatura corporal o limitar les necessitats d'humitat. Alguna fauna inclou espècies com el camell (que pot perdre tres quartes parts del seu pes en aigua), la rata cangur, el coiot, la llebre, aranyes, mussols, esquirols, voltors, i diversos tipus de llargandaixos. Aquests animals estan adaptats a la vida del desert. Molts d'ells, així com les plantes, mostren una clara evolució a l'adaptació a la conservació de l'aigua o tolerància al calor. Un exemple ben estudiat és la especialització dels ronyons dels mamífers que tenen les espècies que habiten el desert. Molts exemples d'evolució convergent han estat identificats als organismes del desert, inclosos exemples com entre cactus i eufòrbia, rata cangur i jerboas, o phrynosoma i llangardaixos moloc. ECOSISTEMA
  • 8. De la mateixa manera que li passa a la fauna, únicament hi aconsegueixen viure algunes plantes. Aquestes es protegeixen dels altres animals en alguns casos amb les espines que tenen, o una gruixuda cobertura. La majoria de les plantes del desert són tolerants a la sequera o a la sal, anomenades xeròfites. Algunes emmagatzemen aigua a les seves fulles, arrels o tiges. Altres plantes tenen llargues arrels primàries que penetren en la terra o expandint-se en una amplia zona, per cercar l'aigua si és present. Existeixen també alguns petits fongs i plantes microscòpiques a la superfície del terra, que són part vital per prevenir l'erosió i donar suport a altres organismes vius. Les plantes que viuen a les zones desèrtiques són molt escasses però molt diverses. El cactus gegant del desert de Sonora proporciona nius als ocells i són una mena d'arbres del desert. Pot arribar a viure fins a 200 anys. Als 9 anys té 15 centímetres d'alçada. Després de 75 anys desenvolupa les seves primeres branques. Quan ha crescut totalment pot tenir 15 metres d'alt i pesar unes 10 tones. Els cactus són les plantes més característiques dels deserts, tot i que també podem trobar les palmeres. La flora també inclou arbustos com, l'opuntia (com els nopals), l'atriplex hymenelytra, i l'encelia farinosa. També es poden trobar plantes de la família del pèsol i el gira-sol. Els deserts freds tenen petites plantes o arbustos com a vegetació dominant . ³Õ·¡³Ò·¡°Õ´¡°ä±õÍÑ
  • 10. La desertització es el procés natural de formació de deserts no s'ha de confondre amb desertificació que és el procés de formació de deserts induït per l'home. La desertització és el procés evolutiu natural d'una regió cap unes condicions morfològiques, climàtiques i medioambientals que es coneixen amb el nom de desert per la seva aridesa. Els factors que causen la desertització són diversos; factors astronòmics, geomorfològics (orogènia, distribució de les masses continentals) i dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra). La desertizació és un fenomen que esprodueix sense la intervenció humana, a diferència de la desertificació. Es tracta d'un procés de degradació ecològica en el qual el sòl fèrtil i productiu perd totalment o parcial el potencial de producció. Això s'esdevé com a resultat de la destrucció de la seva vegetació, de l'erosió del sòl i la manca o escassedat d'aigua; freqüentment l'ésser humà afavoreix i incrementa aquest procés com a conseqüència d'activitats com el cultiu no sostenible i el pastoreig excessiu i la deforestació i així passa a considerar-se un procés de desertificació afegit a la desertització natural. El 35% de la superfície dels continents pot considerar-se com zones deseèritques. LA DESERTITZACIÓ
  • 11. LA GEOMORFOLOGIA DELS DESERTS La forma del relleu dels deserts està determinada per l’acció del vent. Les roques són desgastades per l'acció de les partícules transportades pel vent (corrasió). PEDESTAL: masses rocoses en forma de bolet, com a la base del qual esta aprimada a causa del vent, mentre que la part superior esta sense erosionar ja que els grans de sorra hi poden arribar.
  • 12. REG O DESERT PEDREGÓS: superfície del desert coberta per pedres i fragments de roca apretats. DUNES: A causa de les tempestes de sorra, aquesta es transportada i acumulada i forma les dunes, que donen lloc a ergs o deserts de sorra. Poden adoptar diferents formes: barcanes i seifs. ERG O DESERT DE SORRA. Dunes del desert del Sahara Erg Reg
  • 13. FI Judit O. Cris C. Judit G. Rut O. Sara B. Ana P.