1. CLIMA TEMPERAT Marina Palm辿s Anna Rosich Laura Marimon Aida Patr坦 Maria Ventura Natlia F竪rriz
2. NDEX Caracter鱈stiques Sistema morfoclimtic temperat humit Sistema morfoclimtic temperat sec Geomorfologia de les zones temperades Vocabulari
3. CARACTERSTIQUES Hi ha precipitacions tot lany. Es situa en regions entre els 35尊 i els 60尊 de latitud. Hi ha quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.
4. PRIMAVERA Comen巽a el dia 21 de Mar巽 i acaba el 21 de Juny. Hi ha un augment progressiu de la temperatura. s el temps del desgel i de les precipitacions moderades, Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents. s l'estaci坦 del renaixement, on broten de nou les plantes. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta 竪poca. Per la floraci坦 de les plantes, 辿s un temps d'al揃l竪rgia per a algunes persones. El temps pot ser for巽a canviant.
5. ESTIU Comen臓a el dia 21 de Juny i acaba el 21 de Setembre. Hi ha un augment fort de la temperatura que fa que a les zones on 辿s estiu els raigs del Sol incideixin m辿s perpendiculars i durant m辿s temps al llarg del dia, ja que tamb辿 augmenta la durada del dia. En les regions temperades de la Terra acostuma a ser una 竪poca de l'any amb poques precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets.
6. TARDOR Comen巽a el dia 21 de Setembre i a acaba el 21 de Desembre. s una 竪poca de precipitacions, en algunes parts del m坦n, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducif嘆lies perden la clorofil揃la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt 嘆ptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.
7. HIVERN Comen巽a el dia 21 de Desembre i acaba el 21 de Mar巽. Es caracteritza per un descens de la temperatura. Acostuma a ser una 竪poca de m辿s precipitacions. La natura s'adapta a l'estaci坦, sigui amb la hibernaci坦 d'alguns animals o la p竪rdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. s un per鱈ode on moltes esp竪cies migren cap a llocs m辿s clids.
8. SISTEMA MORFOCLIMTIC TEMPERAT HUMIT Zones: Am竪rica del Nord, Europa i la Xina (influ誰des per la proximitat del mar). Aquestes regions tenen climes ocenic subtropical i mediterrani. Estan cobertes de boscos que protegeixen efica巽ment el s嘆l i el relleu. La meteoritzaci坦 qu鱈mica i labundncia de mat竪ria orgnica permeten la formaci坦 de s嘆ls ben estructurats
9. SISTEMA MORFOCLIMTIC TEMPERAT SEC S坦n regions situades a linterior dels continents, allunyades de la influ竪ncia dels oceans. Es troben cobertes de vegetaci坦 herbcia i reben el nom destepes. La meteoritzaci坦 qu鱈mica i labundncia de mat竪ria orgnica permeten la formaci坦 de s嘆ls ben estructurats amb una coberta vegetal que protegeix el relleu.
10. 2. GEOMORFOLOGIA DE LES ZONES TEMPERADES. El modelat del relleu, est originat per les aig端es superficials: les aig端es salvatges, els torrents i els rius. Influ竪ncia: - la quantitat daigua que es mou i de la velocitat que duu. Tipus de roca sobre la qual circula laigua Lexist竪ncia o no duna coberta vegetal protectora.
11. 2.1 LES AIGES SALVATGES Arranquen materials que van a parar als rius i torrents . Formen escorrancs i barrancs . Torrents . Corrent impetu坦s daigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda. Escorrancs . Incisi坦 erosiva que produeix laigua de la pluja en esc坦rrer-se per un terreny inclinat
12. 2.2 ELS TORRENTS Zones de gran pendent on sexcaven llits en el terreny, anomenats canals de desgus. Dipositen els materials erosionats en cons de dejecci坦 . En terrenys de poc pendent originen rambles . Llit. Terreny per on circulen les aig端es dun riu. Con de dejecci坦. Cos sedimentari al揃luvial constitu誰t per arrossegalls procedents dun curs daigua torrencials riera o barranc al qual se situa a la part baixa del canal de desgus. Rambla . Riera.
13. 2.3 ELS RIUS Excaven valls en forma de V. A causa de lerosi坦. I sedimenten els materials que transporten en planes al揃luvials que finalment desenvoquen en deltes . Delta. Final del curs dun riu, on sacumulen els sediments.
15. En els massissos de calcria les condicions climtiques afavoreixen lacci坦 de la carbonataci坦 . A causa de laigua es produeix lapiaz o rascler , que s坦n crestes afilades en les roques, que son una s辿rie de forats i solcs en les roques. Amb el temps laigua origina esquerdes profundes que seixamplen i d坦nen lloc a diferents fen嘆nems subterranis (als avencs , a les galeries i a grutes o cavernes ). La major part de laiuga sinfiltra en el massis calcri i circula pel seu interior a causa de leixemplament per dissoluci坦 dels avencs o a lesfondrament del sostre de les cavernes, es formen les dolines, que s坦n grans depresssions de parets verticals en forma dembut. Carbonataci坦 proc辿s dalteraci坦 pel qual una roca o algun dels seus components son reempla巽ats per agregats de carbonats. Lapiaz. Conjunt de solcs destries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars que soriginen a la superficie de les roques calcries per lacci坦 corrosiva de les aig端es salvatges fluvials o marines.
