2. ATRIBUT
Latribut 辿s un complement que fa refer竪ncia al
subjecte i forma part del predicat nominal.
s un complement introdu誰t per un verb
copulatiu, el qual fa de nexe entre el subjecte i
el seu atribut.
Aquesta casa 辿s molt vella
subjecte + atribut
3. ATRIBUT
Latribut concorda amb el nucli del subjecte en
g竪nere i nombre.
La llimona 辿s cida
Concorden
(femen鱈 i singular)
Els verbs copulatius s坦n: ser o 辿sser, estar i
semblar.
4. SUBSTITUCI DE LATRIBUT
Si latribut 辿s definit (precedit darticle o
demostratiu) 辿s substitu誰t per el, la, els, les
segons el g竪nere i nombre.
S坦n els llibres que buscaves? Els s坦n?
Si latribut 辿s indefinit, el substitu誰m
pel pronom ho.
Est boig Ho est
5. SUBSTITUCI DE LATRIBUT
Quan interessa ressaltar latribut, el podem
substituir pel pronom en i repetim latribut
al final de la frase introdu誰t per la preposici坦
de.
Nest, de boig.
En s坦n, damics.
6. EXERCICIS ATRIBUT
1. En Marc est malalt.
2. Aquesta pel揃l鱈cula 辿s molt divertida.
3. La barrera 辿s de metall.
4. La barrera 辿s metl揃lica.
5. El meu gos 辿s un pastor alemany.
6. La taula del menjador 辿s de marbre.
7. La xocolata era ben espessa.
8. Les prunes s坦n massa verdes.
9. Aquest anell sembla dor.
10. La rajola groga tacada 辿s m辿s econ嘆mica.
7. COMPLEMENT DIRECTE
El complement directe 辿s el complement exigit
pels verbs transitius els quals, sense aquest
complement, no tenen predicaci坦 completa.
Respon a la pregunta qu竪? fa el subjecte.
Lvia fa un past鱈s.
subjecte +v.trans.+CD
8. SUBSTITUCI DEL C. DIRECTE
(3a persona)
1. SN definit (introdu誰t per un article determinat o per un
demostratiu) EL, LA, ELS, LES, L
He perdut el meu llibre Lhe perdut.
2. SN no definit EN (nom辿s se substitueix el nucli)
Van veure tres cigonyes En van veure tres.
3. El CD 辿s una frase o els pronoms aix嘆 o all嘆 HO
Desa aix嘆! Desa-ho
9. EXERCICIS DIRECTE
1. Aquest senyor passejar el seu gos.
2. La meva ve誰na ha regat les plantes.
3. LOriol feia un avi坦 de paper.
4. La meva via fa el sopar.
5. El meu germ corda els botons de la jaqueta del seu amic.
6. El meu amic mai d坦na propina.
7. El veterinari ha curat el gos.
8. Va portar dues llaminadures.
9. La professora corregir tots els treballs.
10. Aquest xicot busca feina.
11. Els empleats van muntar el piano al set竪 pis.
12. Vam beure cava.
13. La cambrera serveix els plats.
10. COMPLEMENT INDIRECTE
El complement indirecte (CI) expressa la persona o
lobjecte que rep la finalitat o la destinaci坦 de lacci坦
verbal.
Respon a la pregunta a qui? o per a qui? el subjecte
fa lacci坦.
He comprat un regal per al Marc
CI
La preposici坦 pr嘆pia del CI 辿s a.
11. SUBSTITUCI DEL C. INDIRECTE
Quan fa refer竪ncia a la tercera persona:
Singular li
Explico un acudit a la Paula.
Li explico un acudit.
Plural els (ls, -los)
Compro un CD als nois.
Els compro un CD.
S坦n pronoms invariables de GNERE:
Compro un CD a les noies.
Els compro un CD.
12. EXERCICIS INDIRECTE
1. D坦na aix嘆 a la Maria.
2. He comprat berenar per als nens petits.
3. La Marta fa un favor al seu amic.
4. Lvia cus un jersei per als seus n辿ts.
5. El director de lobra diu all嘆 als actors.
6. Han donat caramels als alumnes de maternal.
7. Deixa el teu ordinador a lAndreu.
8. Els tres porquets cremen el cul al llop.
9. Vaig donar les maletes a les noies.
10. Trencar辿 la paraula de matrimoni a la germana del
meu amic
13. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
S坦n els complements verbals que expressen
les circumstncies que acompanyen lacci坦.
Aporten dades externes a lacci坦 verbal.
PASSEJAR
Agafats de la m
Per la platja
A la matinada
Amb sandlies
Amb els amics
Molt poc
14. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Modifiquen la significaci坦 del verb indicant-ne:
Lloc (on?) Anirem a Barcelona
Temps (quan?) Tornaran dem
Manera (com?) Escrivia for巽a b辿
Quantitat (quant?) Magrada molt鱈ssim
Companyia (amb qui?) Hi anir辿 amb lAlbert
Instrument (amb qu竪?) Pinta amb retoladors
15. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Solen anar al final de la frase per嘆 si es posen
a davant del verb, shi d坦na m辿s importncia.
Els Jocs Ol鱈mpics de 1992 es van celebrar a Barcelona.
A Barcelona, el 1992, es van celebrar els Jocs Ol鱈mpics.
16. SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL CC
COMPLEMENT CIRCUMASTANCIAL DE LLOC
Introdu誰t per la preposici坦 de se substitueix pel
pronom en (n, n, -ne)
Tornen de lescola En tornen
Encap巽alat per una altra preposici坦, se substitueix
per hi.
Van a lescola Hi van
ALTRES COMPLEMENTS
La resta de complements se substitueixen per hi
17. COMPLEMENT PREDICATIU
El complement predicatiu fa una doble funci坦
dins loraci坦, ja que complementa alhora un
verb i un nom: el subjecte o el CD.
La mare sha despertat animada.
He trobat la mare animada.
18. COMPLEMENT PREDICATIU
Com a complement verbal, indica la manera de
lacci坦 del verb.
La mare sha despertat cansada.
(com sha despertat?)
He trobat el gat adormit.
(com lhe trobat?)
NO SHA DE CONFONDRE AMB EL COMPLEMENT
CIRCUMSTANCIAL DE MANERA perqu竪 el
predicatiu, complementa, a m辿s, un NOM.
19. COMPLEMENT PREDICATIU
Com a complement del subjecte o el CD, concorda en
g竪nere i nombre amb el nom al qual fa refer竪ncia.
El Pep descansa tranquil.
La Mariona descansa tranquil揃la.
La nena porta els pantalons bruts.
El nen porta la camisa bruta.
El complement predicatiu sassembla a latribut; la
difer竪ncia, per嘆, 辿s que el predicatiu tamb辿
complementa al verb.
20. COMPLEMENT PREDICATIU
Quan complementa el verb i el CD, el complement predicatiu
辿s imprescindible per a la predicaci坦 completa del verb.
Han elegit el Miquel delegat de classe.
En aquest cas, el C.pred. es distingeix del CN en qu竪, com
que 辿s tamb辿 un CV, pot ser substitu誰t per un pronom, cosa
que no 辿s possible en els CN.
He trobat els amics molt esberats. Els hi he trobat.
CD C.Pred
He trobat els amics de lescola Els he trobat.
CD CN
21. SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL
COMPLEMENT PREDICATIU
El C. Pred. 辿s substitu誰t pe pronom HI.
Ex.: Aquell vespre els amics van sortir difressats
Aquell vespre els amics hi van sortir.
Si, per donar 竪mfasi, tornem a dir ladjectiu ja
substitu誰t (introdu誰t per de) el pronom
corresponent 辿s EN:
Aquell vespre en van sortir,
de disfressats.
22. EXERCICIS PREDICATIU:
1. Els corredors van arribar cansats a la meta
2. Els alumnes troben la lli巽坦 dif鱈cil
3. En Joan sha tornat molt simptic
4. Aix嘆 resulta perill坦s.
5. Trobo lAnna estranya.
6. Els jerseis arribaran rebregats a la botiga.
7. El mecnic sempre va brut.
8. El gos romania quiet al costat de lamo.
9. Hem quedat bocabadats.
10. Els nens fan els deures concentrats.
11. Van beure el cava fresc.
23. COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
s un complement verbal que va sempre
introdu誰t per una preposici坦 tona: a, de, en,
amb, per; exigida per determinats verbs.
La Mariona pensa...
Recodeu-vos...
Es dedicava...
s un complement exigit per
determinats verbs per tal de
complementar-ne el significat.
24. COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
Els verbs m辿s usuals que admeten aquest
complement s坦n:
a de en amb per
Accedir
Acostumar
Ajudar
Arriscar-se
Contribuir
Dedicar-se
Exposar-se
Procedir
Renunciar
...
Abstenir-se
Adonar-se
Aprendre
Burlar-se
Cansar-se
Gloriejar-se
Oblidar-se
Parlar
Recordar-se
Riures
Saber
...
Afanyar-se
Complaures
Confiar
Entossudir-se
Exercitar-se
Pensar
Tardar
Vacil揃lar
...
Avenir-se
Estar dacord
Fer-se
Relacionar-se
Amena巽ar
...
Amo誰nar-se
Interessar-se
Lluitar
Optar
....
25. SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL
COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
Quan el complement 辿s introdu誰t per la preposici坦
de, se substitueix pel pronom en (n, n, -ne)
Es reia de tothom Sen reia
Soblida de tot Se noblida
Quan lintrodueix qualsevol altra preposici坦, el
pronom que el substitueix 辿s hi.
Sexposava als perills Shi exposava
Thas de relacionar amb tothom Thi has de relacionar
26. EXERCICIS CRV:
1. Sacostumar al fred.
2. Pensa en els seus amics.
3. Hem jugat a pilota.
4. Dubtem de tot.
5. Parlen de laniversari den Joan.
6. En Carles sha acostumat a la bona vida.
7. Penseu en mi.
8. No es relaciona amb el ve誰nat.
9. Pensa a tornar-li el llibre.
10. No sadona que no ha vingut.
Dossier:
Exercici 1 pgina 8 i exercici 1 i 2 pgina 9.
Exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 pgines 27 i 28.
