ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Conferencia 2017 eloi_dofins

?
?
carme tribo berga
carme tribo berga

CONFERENCIES A L'ESCOLA D'ALINS

1 of 17
Download to read offline
ELS DOFINS
INDEX ¡ñ Les seves caracter¨ªstiques ¡ñ El seu car¨¤cter ¡ñ Per qu¨¨ no son peixos? ¡ñ L'evoluci¨® dels dofins ¡ñ Alimentaci¨® i ca?a ¡ñ Com respiren els dofins? ¡ñ Com neix un dof¨ª? ¡ñ T¨¦ familia un dof¨ª? ¡ñ L'idioma dels dofins. ¡ñ Per qu¨¨ salten? ¡ñ Qu¨¨ amena?a els dofins? ¡ñ El santuari de Pelagos ¡ñ Per qu¨¨ he triat aquest tema? ¡ñ Bibliografia
LES SEVES CARACTER?STIQUES ¡ñ S¨®n mam¨ªfers marins com les balenes. ¡ñ Medeixen entre 1 i 9 metres. ¡ñ Tenen una aleta dorsal. ¡ñ Amb l'aleta caudal a la cua, que no t¨¦ os, fan moviments molt forts i van molt r¨¤pid. ¡ñ Les dues aletes del davant marquen la direcci¨®. ¡ñ Respiren aire per l'espir¨¤cul.
EL SEU CAR?CTER ¡ñ S¨®n juganers, tafaners i carinyosos. ¡ñ Els agrada el contacte amb els humans. Sovint s'atansen a les barques. ¡ñ S¨®n molt intel.ligents. Una mostra ¨¦s que si els pintem una taca de color, davant del mirall es reconeixen i se l'intenten treure.
PER QU? NO S?N PEIXOS? ¡ñ Els dofins s¨®n mam¨ªfers. Tenen la cua horitzontal i sense ossos, per¨° amb m¨²sculs molt forts.
L'EVOLUCI? DELS DOFINS
ALIMENTACI? I CA?A ¡ñ S'alimenten de peixos i calamars. ¡ñ Tenen moltes dents per mastegar. ¡ñ Per localitzar els peixos que pesca usa el s¨®nar. ¡ñ El s¨®nar ¨¦s el so que surt d'un ¨®rgan anomenat mel¨® que est¨¤ dins el front i que est¨¤ ple d'oli. Les ones de so arriben al peix i reboten tornant cap a ell. ¡ñ Aix¨ª sap si el peix ¨¦s gran i si est¨¤ lluny.
COM RESPIRA UN DOF? ? ¡ñ Els dofins necessiten sortir a la superf¨ªcie per agafar aire per respirar. ¡ñ Agafen aire per un forat a dalt del cap anomenat espir¨¤cul que es el seu nas. ¡ñ Aguanten 25 minuts sota l'aigua sense respirar.
COM NEIX UN DOF?? ¡ñ Com tots els mam¨ªfers creixen a la panxa de la mare. ¡ñ Neix de cua i una ¡°tieta¡± li talla el cord¨® umbilical. ¡ñ La mare o les ¡°tietes¡± empenyen el beb¨¦ a la superf¨ªcie per a que pugui respirar. ¡ñ Comen?a a nedar instintivament. ¡ñ Est¨¤ cobert de cabellet que perd al cap d'unes setmanes. ¡ñ S'alimenta de llet materna durant un any.
T? FAMILIA UN DOF?? ¡ñ Els dofins viuen en grups de m¨¦s de mil individus, varies mares amb els seus fills. ¡ñ Els m¨¦s forts neden a les vores i protegeixen els mes debils i petits. Els dofins forts amb un cop de cua poden fer fora un taur¨®. ¡ñ Pesquen junts rodejant les preses. ¡ñ Les mares porten la pesca als nens i els deixen descansar sobre les seves aletes. Si s'allunyen massa els castiguen apretant-los entre les aletes.
L' IDIOMA DELS DOFINS ¡ñ Igual que les balenes, els dofins s'entenen amb un idioma propi de sons, tons i xiulets que semblen cants. ¡ñ Cada dof¨ª t¨¦ un nom i entre ells intercanvien informaci¨® constantment de manera intel.ligent. ¡ñ Els sons arriben a dist¨¤ncies molt grans per¨° l'orella humana no els sent tots.
PER QU? SALTEN? ¡ñ S¨®n veritables acr¨°bates capa?os de fer salts impressionants. ¡ñ No se sap si salten per diversi¨® o per comunicar-se. ¡ñ Usen l'impuls dels salts per guanyar velocitat al nedar, ja que a l'aire van m¨¦s rapid que a l'aigua. ¡ñ Poden fer set tombarelles en un salt. ¡ñ S¨®n molt juganers i fan equilibris aguantant peixos amb el nas, o tirant algues per l'aire.
QUE AMENA?A ELS DOFINS? ¡ñ Sovint queden atrapats a les grans xarxes de pesca i moren ofegats. ¡ñ La contaminaci¨® qu¨ªmica dels mars: residus, petroli, t¨°xics... amenacen la vida dels dofins. ¡ñ Els sorolls de vaixells, experiments militars, explosions... desorienten els cetacis i fa que sovint s'embarranquin a la platja.
EL SANTUARI DE PELAGOS ¡ñ ?s un espai mar¨ªtim on els cetacis estan molt protegits i hi viuen molt b¨¦.
PER QU? HE TRIAT AQUEST TEMA? He triat aquest tema perqu¨¨: ¡ñ M'agraden molt els mam¨ªfers marins. ¡ñ He pensat que us agradaria (perqu¨¨ a molta gent els agraden els dofins).
BIBLIOGRAFIA ¡ñ Diccionari en imatges dels animals, editorial Panini. ¡ñ Wir entdecken Wale und Delfine, col.lecci¨® wieso, weshalb, warum?, editorial Ravensburger. ¡ñ Webgrafia: les fotos les he baixat d'internet.
FI

More Related Content

Conferencia 2017 eloi_dofins

  • 2. INDEX ¡ñ Les seves caracter¨ªstiques ¡ñ El seu car¨¤cter ¡ñ Per qu¨¨ no son peixos? ¡ñ L'evoluci¨® dels dofins ¡ñ Alimentaci¨® i ca?a ¡ñ Com respiren els dofins? ¡ñ Com neix un dof¨ª? ¡ñ T¨¦ familia un dof¨ª? ¡ñ L'idioma dels dofins. ¡ñ Per qu¨¨ salten? ¡ñ Qu¨¨ amena?a els dofins? ¡ñ El santuari de Pelagos ¡ñ Per qu¨¨ he triat aquest tema? ¡ñ Bibliografia
  • 3. LES SEVES CARACTER?STIQUES ¡ñ S¨®n mam¨ªfers marins com les balenes. ¡ñ Medeixen entre 1 i 9 metres. ¡ñ Tenen una aleta dorsal. ¡ñ Amb l'aleta caudal a la cua, que no t¨¦ os, fan moviments molt forts i van molt r¨¤pid. ¡ñ Les dues aletes del davant marquen la direcci¨®. ¡ñ Respiren aire per l'espir¨¤cul.
  • 4. EL SEU CAR?CTER ¡ñ S¨®n juganers, tafaners i carinyosos. ¡ñ Els agrada el contacte amb els humans. Sovint s'atansen a les barques. ¡ñ S¨®n molt intel.ligents. Una mostra ¨¦s que si els pintem una taca de color, davant del mirall es reconeixen i se l'intenten treure.
  • 5. PER QU? NO S?N PEIXOS? ¡ñ Els dofins s¨®n mam¨ªfers. Tenen la cua horitzontal i sense ossos, per¨° amb m¨²sculs molt forts.
  • 7. ALIMENTACI? I CA?A ¡ñ S'alimenten de peixos i calamars. ¡ñ Tenen moltes dents per mastegar. ¡ñ Per localitzar els peixos que pesca usa el s¨®nar. ¡ñ El s¨®nar ¨¦s el so que surt d'un ¨®rgan anomenat mel¨® que est¨¤ dins el front i que est¨¤ ple d'oli. Les ones de so arriben al peix i reboten tornant cap a ell. ¡ñ Aix¨ª sap si el peix ¨¦s gran i si est¨¤ lluny.
  • 8. COM RESPIRA UN DOF? ? ¡ñ Els dofins necessiten sortir a la superf¨ªcie per agafar aire per respirar. ¡ñ Agafen aire per un forat a dalt del cap anomenat espir¨¤cul que es el seu nas. ¡ñ Aguanten 25 minuts sota l'aigua sense respirar.
  • 9. COM NEIX UN DOF?? ¡ñ Com tots els mam¨ªfers creixen a la panxa de la mare. ¡ñ Neix de cua i una ¡°tieta¡± li talla el cord¨® umbilical. ¡ñ La mare o les ¡°tietes¡± empenyen el beb¨¦ a la superf¨ªcie per a que pugui respirar. ¡ñ Comen?a a nedar instintivament. ¡ñ Est¨¤ cobert de cabellet que perd al cap d'unes setmanes. ¡ñ S'alimenta de llet materna durant un any.
  • 10. T? FAMILIA UN DOF?? ¡ñ Els dofins viuen en grups de m¨¦s de mil individus, varies mares amb els seus fills. ¡ñ Els m¨¦s forts neden a les vores i protegeixen els mes debils i petits. Els dofins forts amb un cop de cua poden fer fora un taur¨®. ¡ñ Pesquen junts rodejant les preses. ¡ñ Les mares porten la pesca als nens i els deixen descansar sobre les seves aletes. Si s'allunyen massa els castiguen apretant-los entre les aletes.
  • 11. L' IDIOMA DELS DOFINS ¡ñ Igual que les balenes, els dofins s'entenen amb un idioma propi de sons, tons i xiulets que semblen cants. ¡ñ Cada dof¨ª t¨¦ un nom i entre ells intercanvien informaci¨® constantment de manera intel.ligent. ¡ñ Els sons arriben a dist¨¤ncies molt grans per¨° l'orella humana no els sent tots.
  • 12. PER QU? SALTEN? ¡ñ S¨®n veritables acr¨°bates capa?os de fer salts impressionants. ¡ñ No se sap si salten per diversi¨® o per comunicar-se. ¡ñ Usen l'impuls dels salts per guanyar velocitat al nedar, ja que a l'aire van m¨¦s rapid que a l'aigua. ¡ñ Poden fer set tombarelles en un salt. ¡ñ S¨®n molt juganers i fan equilibris aguantant peixos amb el nas, o tirant algues per l'aire.
  • 13. QUE AMENA?A ELS DOFINS? ¡ñ Sovint queden atrapats a les grans xarxes de pesca i moren ofegats. ¡ñ La contaminaci¨® qu¨ªmica dels mars: residus, petroli, t¨°xics... amenacen la vida dels dofins. ¡ñ Els sorolls de vaixells, experiments militars, explosions... desorienten els cetacis i fa que sovint s'embarranquin a la platja.
  • 14. EL SANTUARI DE PELAGOS ¡ñ ?s un espai mar¨ªtim on els cetacis estan molt protegits i hi viuen molt b¨¦.
  • 15. PER QU? HE TRIAT AQUEST TEMA? He triat aquest tema perqu¨¨: ¡ñ M'agraden molt els mam¨ªfers marins. ¡ñ He pensat que us agradaria (perqu¨¨ a molta gent els agraden els dofins).
  • 16. BIBLIOGRAFIA ¡ñ Diccionari en imatges dels animals, editorial Panini. ¡ñ Wir entdecken Wale und Delfine, col.lecci¨® wieso, weshalb, warum?, editorial Ravensburger. ¡ñ Webgrafia: les fotos les he baixat d'internet.
  • 17. FI