ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Conferència La nova gramàtica de la llengua catalana

•Download as PPTX, PDF•
•
Centre Cívic Casa Golferichs
Centre Cívic Casa Golferichs

A càrrec de la Dra. M. Àngels Massip. Centre cívic Casa Golferichs. Dimecres 10 de gener de 2018.

1 of 23
Download to read offline
GRAMÀTICA NORMATIVA IEC Àngels Massip Gramàtica Normativa IEC. Casa Golferichs Gener 2018
NOVA GRAMÀTICA  -Necessitat de disposar d'una Gramàtica.  1. Centenar d'anys publicada l’anterior.  2. Normativa de referència no va ser redactada per l'Institut, sinó per Pompeu Fabra.  3. La manera d'aproximar-nos actualment a la normativa ha evolucionat, sobretot des de la lingüística.  4. No podem parlar de normativa sense parlar d'estàndard.  5. Novetat: la percepció llengua, com un conjunt d'usos. Inclou les varietats dialectals.  6. Calia una Gramàtica que fes referència als usos orals. Integració de les diferents varietats dialectals (de la variació geogràfica i de la funcional).
VARIETATS DEL CATALÀ CONSIDERADES  Cinc grans àrees: -Central -Valencià - Baleàric -Septentrional -Nord-occidental
1. Extensió territorial
COM ÉS? 1420 pàgines Unes 900 pàgines sintaxi -Integra Fonètica, morfologia, sintaxi (22 temes) -Formes més difoses/formes més geogràficament delimitades però significatives canto (cante, cant). -Al peu, en lletra petita, les d’àmbit més retringit (canti) català septrentional. 1
TIPUS D’ESTÀNDARD  1. Unitarista: prenen com a base una varietat geogràfica determinada per crear l’estàndard. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol (castellà) o de l’italià (toscà).  2. Composicional trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus.  3. Autònom Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans.
ESTÀNDARD  - 2 tendències en les llengües  1. Dispersió  2. Cohesió  -Extensió del model de llengua: 1. Selecció del model de base. 2. Generalització del model.  -El model difòs actua com un fixador lingüístic i com a tensor de les tendències evolutives.  -Tensió indispensable entre innovació i conservació.
CARACTERÍSTIQUES  S’arriba a la norma a través de la descripció•Correcció i adequació  •Model composicional  Composicional: no juxtaposició arbitrària de característiques de diferents parlars, sinó legitimació de les opcions territorials de l’estàndard que hi compten amb una tradició d’ús públic i un prestigi social consolidat.  •Equilibri entre convergència i especificitat  •Equitat entre les varietats  •Polimorfisme  •Jerarquització dels usos i gestió de la variació  •Variació geolectal  •Variació funcional
NOVETATS ORTOGRAFIA  supressió de la majoria dels diacrítics (en queden 15)  supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al (coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical, romboidal, trapezoidal  supressió del guionet en mots com sensesostre.
HTTPS://WWW.IEC.CAT/LLENGUA/DOCUMENTS /ORTOGRAFIA_CATALANA_VERSIO_DIGITAL.PDF  Canvis principals: Sons ròtics: arrítmia, correferent, erradicar, cefalorraquidi, otorrinolaringòleg  Guionet: ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, la no-obligatorietat  e epentètica: angioespasme, arterioesclerosi, corticoesteroide, termoestable  Accentuació de verbs en els parlars baleàrics: anomèn, palès, berén, contrapès, disfrès  Simplificació de l’accent diacrític: bé / be; déu / deu; és / es; mà / ma; més / més; món / mon; pèl / pel; què / que; sé / se; sí / si; són / son; té / te; ús / us; vós / vos
ÍNDEX GENERAL  Fonètica i fonologia  1.Fonètica i fonologia. Conceptes bàsics  2.L’estructura sil·làbica  3.Les vocals  4.Les consonants  5.Les categories suprasegmentals  Morfologia  6.Morfologia. Conceptes bàsics  7.La flexió nominal  8.La flexió dels pronoms personals. La forma dels pronoms febles  9.La flexió verbal  10.La derivació per sufixació. La derivació sense afixos derivatius  11.La prefixació  12.La composició
L’ARTICLE LO  En alguns parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes es mantenen en la parla familiar les formes antigues de l’article masculí lo i los: lo cap, lo matí, lo iode, los amos, los pobles, los fills.  L’article masculí singular adopta la forma asil·làbica i gràficament s’apostrofa en les mateixes condicions que les de l’article definit general (§ 16.3.1b): l’amic, l’humor. I tant l’article masculí singular com el plural presenten les mateixes contraccions (§ 16.3.1c).  No vol que (e)ls seus amics ho sàpiguen
QUANTITATIUS  En els registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força, amb els plurals analògics prous, masses i forces: No té mai prous diners; No som prous, les interessades; En va portar masses, de llibres; L’he vist forces vegades. Aquesta variació de nombre és habitual en central, nord-occidental i septentrional, però no en els altres parlars. Són formes que no transcendeixen als registres formals.
SINTAXI (ÍNDEX GENERAL)  13.Sintaxi. Conceptes bàsics  14.El nom i el sintagma nominal  15.L’adjectiu i el sintagma adjectival  16.Els determinants  17.Els quantificadors nominals  18.Els pronoms personals i els pronoms feblesen,hi, iho: naturalesa i funció  19.La preposició i el sintagma preposicional  20.L’adverbi i el sintagma adverbial  21.La predicació verbal  22.La predicació no verbal  23.Les oracions passives i les construccions amb subjecte indefinit (o impersonals)  24.El temps, l’aspecte i el mode. Les perífrasis verbals
SINTAXI  25.Les conjuncions i els connectors parentètics. La coordinació  26.Les oracions subordinades substantives  27.Les oracions subordinades de relatiu  28.Les construccions comparatives, les superlatives i les consecutives ponderatives  29.Les construccions causals, les finals i les consecutives no ponderatives  30.Les construccions condicionals i les concessives  31.Les expressions temporals i les aspectuals  32.Les construccions de participi i les de gerundi  33.L’oració declarativa. Ordre bàsic i construccions marcades  34.Les oracions interrogatives, les exclamatives i les imperatives. El vocatiu i la interjecció  35.La negació
LI’N - N’HI  Combinació del pronom de datiu singular de tercera persona amb el pronom en, per explicar que tant li'n com n'hi són vàlides, però que en contextos formals, es recomana l'ús de li'n. (212)
NO OBSTANT AIXÒ  La forma no obstant ja s'usava al segle XIV (seguida de però) i es va comprovar que llengües com el castellà, el portuguès, el francès o l'anglès també fan ús del connector no obstant, sense el subjecte. La Gramàtica, per tant, accepta les dues formes, tot i que en recomana l'ús d'una o de l'altra depenent del registre. (1159)
Taula dels 15 accents diacrítics Amb accent Sense accent bé Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé! Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles. be Nom masculí [pl. bens], "anyell". Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b". déu Nom masculí [pl. déus], "divinitat, ésser suprem". deu Altres usos [pl. deus] (numeral 10, "font", verb deure). és Verb ser. es Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e). mà Nom femení [pl. mans], "terminació del braç". ma Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare. més Adverbi, quantitatiu: N'hi ha més. És més difícil que abans. mes Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma). món Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra". mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare. pèl Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell". pel Contracció [pl. pels] de per i el. 5. Taula dels 15 accents diacrítics
què Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]: El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara! Voler saber el què. que Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu): El càrrec que ara té. Sembla que plou. Que bonic! sé Verb saber. se Pronom feble: No se sap on és. sí Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà. Nom masculí [pl. sís], "afirmació": Va dir que sí. 53% a favor del "sí". si Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]): Només pensa en si mateix. Si que triga! Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si. sòl Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny". sol Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical"; adjectiu [pl. sols]. són Verb ser. son Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]: Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare. té Verb tenir. te Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t). ús Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar". us Pronom feble: Us ha de dir una cosa. vós Pronom fort: Parlen de vós. vos Pronom feble: Vestiu-vos.
DIACRÍTICS  Notem que també s’escriu accent diacrític en el plural d’aquests mots si coincideix  gràficament amb el dels mots sense accent diacrític (béns, déus, pèls, sís, sòls; però  mans, mons).  No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots: adeu,  adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel,  a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol. Però sí que s’aplica en els mots compostos  que s’escriuen amb guionet, perquè els components mantenen llur forma gràfica:  déu-vos-guard ‘salutació’, mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig  (§ 4.3.2.2g).  Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no  recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats,  com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc.  Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats  aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació  del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol  el context comunicatiu.  Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot  tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent  diacrític en alguns mots no inclosos en el quadre 32, com ara Cóll, Jóc o Móra. Microtoponímia i toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs) 
LÈXIC  Andorranismes  pitavola ‘papallona’  serenalla ‘sargantana’  donja ‘embotit’;  Balearismes  escoar‘escuar’ (variació fonètica escuar)  idò ‘doncs’,  perhom ‘per persona’ (compartit amb l’alguerès): variació de l’ortografia a conseqüència del fenomen de gramaticalització o de lexicalització  teringa ‘fila’  blan -a ‘bla’ (compartit amb el País Valencià) (variació fonètica bla)  Valencianisme  algorfa ‘golfa’; amb l’article d’origen àrab i amb el rotacisme de la líquida -l-  cap de casa ‘golfa’ (català nord-occidental (Andorra, Esterri d’Àneu, Bescaran, Sarroca de Bellera, Cubells, Massalió, Valljunquera).  Variacions fonètiques: eixe respecte a eix, este respecte a est,  aute En el dret processal andorrà, interlocutòria  Padral Registre d’animals de renda que es crien a les explotacions del Principat d’Andorra.  accepció nova batllia; Jutjat de primera instància d’Andorra.
BIBLIOGRAFIA  Estàndard i dialectes.  INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1990a [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. I. Fonètica. Barcelona: IEC.  INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1992 [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. II. Morfologia. Barcelona: IEC.  INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC. • Història • Batlle, Martí, Moran, Rabella (2016): Gramàtica històrica de la llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. • Dialectologia • Massanell, Mar i Veny, Joan (2015): Dialectologia catalana. (Ed: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona).
Moltes gràcies per compartir aquest temps amb mi!

More Related Content

Conferència La nova gramàtica de la llengua catalana

  • 1. GRAMÀTICA NORMATIVA IEC Àngels Massip Gramàtica Normativa IEC. Casa Golferichs Gener 2018
  • 2. NOVA GRAMÀTICA  -Necessitat de disposar d'una Gramàtica.  1. Centenar d'anys publicada l’anterior.  2. Normativa de referència no va ser redactada per l'Institut, sinó per Pompeu Fabra.  3. La manera d'aproximar-nos actualment a la normativa ha evolucionat, sobretot des de la lingüística.  4. No podem parlar de normativa sense parlar d'estàndard.  5. Novetat: la percepció llengua, com un conjunt d'usos. Inclou les varietats dialectals.  6. Calia una Gramàtica que fes referència als usos orals. Integració de les diferents varietats dialectals (de la variació geogràfica i de la funcional).
  • 3. VARIETATS DEL CATALÀ CONSIDERADES  Cinc grans àrees: -Central -Valencià - Baleàric -Septentrional -Nord-occidental
  • 5. COM ÉS? 1420 pàgines Unes 900 pàgines sintaxi -Integra Fonètica, morfologia, sintaxi (22 temes) -Formes més difoses/formes més geogràficament delimitades però significatives canto (cante, cant). -Al peu, en lletra petita, les d’àmbit més retringit (canti) català septrentional. 1
  • 6. TIPUS D’ESTÀNDARD  1. Unitarista: prenen com a base una varietat geogràfica determinada per crear l’estàndard. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol (castellà) o de l’italià (toscà).  2. Composicional trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus.  3. Autònom Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans.
  • 7. ESTÀNDARD  - 2 tendències en les llengües  1. Dispersió  2. Cohesió  -Extensió del model de llengua: 1. Selecció del model de base. 2. Generalització del model.  -El model difòs actua com un fixador lingüístic i com a tensor de les tendències evolutives.  -Tensió indispensable entre innovació i conservació.
  • 8. CARACTERÍSTIQUES  S’arriba a la norma a través de la descripció•Correcció i adequació  •Model composicional  Composicional: no juxtaposició arbitrària de característiques de diferents parlars, sinó legitimació de les opcions territorials de l’estàndard que hi compten amb una tradició d’ús públic i un prestigi social consolidat.  •Equilibri entre convergència i especificitat  •Equitat entre les varietats  •Polimorfisme  •Jerarquització dels usos i gestió de la variació  •Variació geolectal  •Variació funcional
  • 9. NOVETATS ORTOGRAFIA  supressió de la majoria dels diacrítics (en queden 15)  supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al (coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical, romboidal, trapezoidal  supressió del guionet en mots com sensesostre.
  • 10. HTTPS://WWW.IEC.CAT/LLENGUA/DOCUMENTS /ORTOGRAFIA_CATALANA_VERSIO_DIGITAL.PDF  Canvis principals: Sons ròtics: arrítmia, correferent, erradicar, cefalorraquidi, otorrinolaringòleg  Guionet: ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, la no-obligatorietat  e epentètica: angioespasme, arterioesclerosi, corticoesteroide, termoestable  Accentuació de verbs en els parlars baleàrics: anomèn, palès, berén, contrapès, disfrès  Simplificació de l’accent diacrític: bé / be; déu / deu; és / es; mà / ma; més / més; món / mon; pèl / pel; què / que; sé / se; sí / si; són / son; té / te; ús / us; vós / vos
  • 11. ÍNDEX GENERAL  Fonètica i fonologia  1.Fonètica i fonologia. Conceptes bàsics  2.L’estructura sil·làbica  3.Les vocals  4.Les consonants  5.Les categories suprasegmentals  Morfologia  6.Morfologia. Conceptes bàsics  7.La flexió nominal  8.La flexió dels pronoms personals. La forma dels pronoms febles  9.La flexió verbal  10.La derivació per sufixació. La derivació sense afixos derivatius  11.La prefixació  12.La composició
  • 12. L’ARTICLE LO  En alguns parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes es mantenen en la parla familiar les formes antigues de l’article masculí lo i los: lo cap, lo matí, lo iode, los amos, los pobles, los fills.  L’article masculí singular adopta la forma asil·làbica i gràficament s’apostrofa en les mateixes condicions que les de l’article definit general (§ 16.3.1b): l’amic, l’humor. I tant l’article masculí singular com el plural presenten les mateixes contraccions (§ 16.3.1c).  No vol que (e)ls seus amics ho sàpiguen
  • 13. QUANTITATIUS  En els registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força, amb els plurals analògics prous, masses i forces: No té mai prous diners; No som prous, les interessades; En va portar masses, de llibres; L’he vist forces vegades. Aquesta variació de nombre és habitual en central, nord-occidental i septentrional, però no en els altres parlars. Són formes que no transcendeixen als registres formals.
  • 14. SINTAXI (ÍNDEX GENERAL)  13.Sintaxi. Conceptes bàsics  14.El nom i el sintagma nominal  15.L’adjectiu i el sintagma adjectival  16.Els determinants  17.Els quantificadors nominals  18.Els pronoms personals i els pronoms feblesen,hi, iho: naturalesa i funció  19.La preposició i el sintagma preposicional  20.L’adverbi i el sintagma adverbial  21.La predicació verbal  22.La predicació no verbal  23.Les oracions passives i les construccions amb subjecte indefinit (o impersonals)  24.El temps, l’aspecte i el mode. Les perífrasis verbals
  • 15. SINTAXI  25.Les conjuncions i els connectors parentètics. La coordinació  26.Les oracions subordinades substantives  27.Les oracions subordinades de relatiu  28.Les construccions comparatives, les superlatives i les consecutives ponderatives  29.Les construccions causals, les finals i les consecutives no ponderatives  30.Les construccions condicionals i les concessives  31.Les expressions temporals i les aspectuals  32.Les construccions de participi i les de gerundi  33.L’oració declarativa. Ordre bàsic i construccions marcades  34.Les oracions interrogatives, les exclamatives i les imperatives. El vocatiu i la interjecció  35.La negació
  • 16. LI’N - N’HI  Combinació del pronom de datiu singular de tercera persona amb el pronom en, per explicar que tant li'n com n'hi són vàlides, però que en contextos formals, es recomana l'ús de li'n. (212)
  • 17. NO OBSTANT AIXÒ  La forma no obstant ja s'usava al segle XIV (seguida de però) i es va comprovar que llengües com el castellà, el portuguès, el francès o l'anglès també fan ús del connector no obstant, sense el subjecte. La Gramàtica, per tant, accepta les dues formes, tot i que en recomana l'ús d'una o de l'altra depenent del registre. (1159)
  • 18. Taula dels 15 accents diacrítics Amb accent Sense accent bé Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé! Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns immobles. be Nom masculí [pl. bens], "anyell". Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b". déu Nom masculí [pl. déus], "divinitat, ésser suprem". deu Altres usos [pl. deus] (numeral 10, "font", verb deure). és Verb ser. es Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e). mà Nom femení [pl. mans], "terminació del braç". ma Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare. més Adverbi, quantitatiu: N'hi ha més. És més difícil que abans. mes Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma). món Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra". mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare. pèl Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell". pel Contracció [pl. pels] de per i el. 5. Taula dels 15 accents diacrítics
  • 19. què Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl. quès]: El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet avui? Explica'm què ha fet. Què dius ara! Voler saber el què. que Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu): El càrrec que ara té. Sembla que plou. Que bonic! sé Verb saber. se Pronom feble: No se sap on és. sí Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà. Nom masculí [pl. sís], "afirmació": Va dir que sí. 53% a favor del "sí". si Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]): Només pensa en si mateix. Si que triga! Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si. sòl Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny". sol Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical"; adjectiu [pl. sols]. són Verb ser. son Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]: Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare. té Verb tenir. te Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t). ús Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar". us Pronom feble: Us ha de dir una cosa. vós Pronom fort: Parlen de vós. vos Pronom feble: Vestiu-vos.
  • 20. DIACRÍTICS  Notem que també s’escriu accent diacrític en el plural d’aquests mots si coincideix  gràficament amb el dels mots sense accent diacrític (béns, déus, pèls, sís, sòls; però  mans, mons).  No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots: adeu,  adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel,  a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol. Però sí que s’aplica en els mots compostos  que s’escriuen amb guionet, perquè els components mantenen llur forma gràfica:  déu-vos-guard ‘salutació’, mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig  (§ 4.3.2.2g).  Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no  recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats,  com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc.  Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats  aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació  del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol  el context comunicatiu.  Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot  tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent  diacrític en alguns mots no inclosos en el quadre 32, com ara Cóll, Jóc o Móra. Microtoponímia i toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs) 
  • 21. LÈXIC  Andorranismes  pitavola ‘papallona’  serenalla ‘sargantana’  donja ‘embotit’;  Balearismes  escoar‘escuar’ (variació fonètica escuar)  idò ‘doncs’,  perhom ‘per persona’ (compartit amb l’alguerès): variació de l’ortografia a conseqüència del fenomen de gramaticalització o de lexicalització  teringa ‘fila’  blan -a ‘bla’ (compartit amb el País Valencià) (variació fonètica bla)  Valencianisme  algorfa ‘golfa’; amb l’article d’origen àrab i amb el rotacisme de la líquida -l-  cap de casa ‘golfa’ (català nord-occidental (Andorra, Esterri d’Àneu, Bescaran, Sarroca de Bellera, Cubells, Massalió, Valljunquera).  Variacions fonètiques: eixe respecte a eix, este respecte a est,  aute En el dret processal andorrà, interlocutòria  Padral Registre d’animals de renda que es crien a les explotacions del Principat d’Andorra.  accepció nova batllia; Jutjat de primera instància d’Andorra.
  • 22. BIBLIOGRAFIA  Estàndard i dialectes.  INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1990a [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. I. Fonètica. Barcelona: IEC.  INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1992 [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. II. Morfologia. Barcelona: IEC.  INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC. • Història • Batlle, Martí, Moran, Rabella (2016): Gramàtica històrica de la llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. • Dialectologia • Massanell, Mar i Veny, Joan (2015): Dialectologia catalana. (Ed: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona).
  • 23. Moltes gràcies per compartir aquest temps amb mi!