sessió clínica dins el Curs de Teleformació: Actualització en Medicina en Atenció Primària a Sabadell 9 juny 2011
1 of 31
More Related Content
Consell Genètic
1. Quan i com hem de demanar Consell Genètic del Càncer? Gemma Llort / Anna Fabra II Curs d ’actualització en medicina a atenció primària Sabadell - 9 Juny 2011
2. Càncer de mama és el més freqüent en dones a Catalunya (28% de tots els ca.) 5-10 % atribuïbles a mutacions Càncer Colorrectal (CCR) la tercera neoplàsia més comú en el món. INTRODUCCIÓ
5. Criteris I 3 o més neoplàsies del mateix tipus o tipus relacionats en membres d ’una mateixa branca d’una família Patró d ’herència autosòmic dominant
6. Criteris II Diagnòstic a edats joves comparat amb l'edat de presentació habitual Neoplàsia bilateral o multifocal Pacient amb múltiples tumors primaris
7. Estudi Genètic: Quan s ’ha d’oferir? Quan hi ha alta probabilitat de ser portador d ’una mutació Es pot garantir amb fiabilitat la interpretació del resultat de la determinació genètica Els resultats poden influir en el diagnòstic i maneig assistencial
8. Grups d ’alt risc i determinats tipus de càncer Famílies amb S. Hereditàries ben definides: Poliposi colònica Familiar Neoplàsia endocrina múltiple II Retinoblastoma S. de Von Hippel-Lindau S. Hereditàries en les que la identificació d ’un portador pot revertir en un benefici clínic: C. de còlon hereditari no polipòsic S. de mama i ovari S. de Li-Fraumeni Neoplàsia endocrina múltiple
9. Informació i valoració del risc Història familiar. Arbre genealògic: Tres generacions com a mínim L ’edat actual de tots els familiars i l’edat de defunció dels familiars morts Tots els casos de càncer i l ’edat al diagnòstic.
10. Càncer de mama i ovari hereditaris Desenvolupat com a conseqüència de mutacions en línia germinal de gens de susceptibiliat a càncer d ’alta penetració com el BRCA1 I BRCA2 El 70% seran tumors esporàdics, el 15-20% casos d ’agregació familiar i 5-10% hereditaris.
11. Cas Clínic 1 dona de 51 anys sense antecedents personals d ’interès i amb antecedents familiars: 4 germanes càncer de mama abans dels 60 anys Nevoda amb càncer de mama als 29
12. 50a 87 a 91a d. 44 a CM 38a 56 a 48 a 54 a 26-20-9 a 58 a CM 50a 30a CM 29a 33a 34a 35 59 a 3 2 51 a CM 51a 2 45 a CM 44a 42a 3 ?? ?? d.50-60 a Ca. Pulmón d.60 a ???? d.80 a d. 30 a Ca???? 2 d.40 a ??? d. 70 a Ca. ORL d.70 a CM 73 a CM 70a d. 40 a d.80a 33a 19- 16a 23-9-1a
13. 50a 87 a 91a d. 44 a CM 38a 56 a 48 a 54 a 26-20-9 a 58 a CM 50a 30a CM 29a 33a 34a 35 59 a 3 2 51 a CM 51a 2 45 a CM 44a 42a 3 ?? ?? d.50-60 a Ca. Pulmón d.60 a ???? d.80 a d. 30 a Ca???? 2 d.40 a ??? d. 70 a Ca. ORL d.70 a CM 73 a CM 70a d. 40 a d.80a 33a 19- 16a 23-9-1a BRCA + BRCA + BRCA + BRCA + BRCA + BRCA WT - BRCA WT - BRCA WT BRCA + Mutació patogènica en el gen BRCA2:
14. Criteris de selecció estudi dels gens BRCA1 i BRCA2 Independentment de la Hª familiar si: Dona amb CM i CO sincrònic o metacrònic. CM < 30 a. CM bilateral < 40 a. 2 ó + familiars directes amb 1 combinació de qualsevol: CM bilateral + altre CM >50 a CM < 30 a. CM en el varó CM + CO 2 CO a qualsevol edat Ambdós casos diagnosticats avans dels 50 anys. 3 ó + familiars directes amb CM i/o CO. ≥ 3 CM + CO (59%) ≥ 3 CM (17%) Oncoguía de consejo y asesoramiento genéticos en el cáncer hereditario. CatSalut. Junio 2006. http://www.aatrm.net
15. Prevenció Dieta i estil de vida. Nivell d ’evidència IV; Grau de recomanació: C. Cirurgies reductores del risc: Salpingo-ooforectomia bilateral. III; B. Mastectomia Bilateral profilàctica. Decisió de la indicació complexa. Exploració pelviana i Ca 125. IV; C. Quimioprevenció
16. Recomanacions de seguiment Autoexploració mamària mensual > 18a. Exploració clínica cada 6-12 m > 18a. Mamografía +/-Eco anual > 25 a. RM mamària anual > 25 a. Exploració pèlvica, Eco Transvaginal i Ca 125 / 6-12m > 30-35 a.
17. Cas Clínic 2 Home de 55 anys: Diagnosticat de Ca. Colon als 41 anys i de Càncer a SNC als 55 anys Pare Ca. de Colon als 65 anys 2 germanes: Ca.tiroides i Endometri i l ’ altre: Ca. sebaci, endometri i colorectal.
18. Síndrome de Lynch Càncer colorectal hereditari no associat a poliposi (CCHNP) HAD Predisposició genètica a patir càncer colorectal més freqüent. Altres: endometri, ovari, estómac, budell prim, tracte hepatobiliar, tracte urinari sup, cervell i pell. 1-3% dels casos de ca. colon. (2,5%)
19. Síndrome de Lynch o Càncer Colorectal Hereditari No Polipòsic (CCHNP) 30% metacrònics o sincrònics Edat jove al diagnòstic (CCR 45 a vs 65 a) Mutacions en Gens Reparadors ADN (MLH1,MSH2,MSH6) Un ind portador de mutació té un risc acumulat de Ca. Colon 80%, 60% endometri, 10-15% ovari o estómac Diagnòstic clínic: criteris D ’ Amsterdam 70% Colon Dret
20. Quan hem de sopitar un CCHNP? Criteris d ’Amsterdam I i II -diagnòstic clínic CCHNP Criteris de Bethesda Revisats: criteris de sospita d ’alta inestabilitat de microsatèl·lits (IMS)
21. Síndrome de Lynch criteris d ’Amsterdam I/II Mímim de 3 individus amb ca. colorectal o tumor associat Un dels familiars és de 1er grau dels altres 2 Mínim 2 generacions consecutives afectes. Mínim 1 cas diagnosticat abans dels 50 anys Exclusió del diagnòstic de poliposi adenomatosa familiar Confirmació dels diagnòstics amb AP
23. Síndrome de Lynch - criteris Bethesda Càncer colorectal < 50 anys Presència de càncer colorectal sincrònic o metacrònic o de càncer colorectal i un tumor associat a independenment de l ’edat Ca. colorectal amb histologia de tumor d ’IMS–alta diagnosticat < 60 a Ca. colorectal i un o + familiars de 1er gº amb un tumor associats a a CCHNP diagnosticat < 50 a Ca. colorectal i 2 o + familiars de 1er o 2on gº amb tumor associat a CCHNP indep de l ’edat a Colorectal, endometrial, estòmac, ovari, pàncrees, urèter i pelvis renal, tracte biliar, cerebral, adenomes sebacis i queratoacantomes (S. Muir- Torre) i tumors del budell prim
24. Dx Molecular CCHNP Sd de Lynch D. 77 a 75 a D. 68 a CCR 49 A. ADK SIGMA pT2pN0 60 A. CDI GII pT1cpN0 RE80% RP50% HER2- 61 A. ADK SERÓS ENDOMETRI IA 62 a 32 33 85 a RER+ 36 35 VN VP VN IHQ :MSH2-MSH6- GEN MSH2: c.1511-1G>A VP Criteris de Bethesda
25. Càncer Colorectal Familiar Risc Moderat CCR < 60 a 34 a CCR > 60 a 34 a ≥ 2 FDR CCR qualsevol edat 2 SDR CCR qualsevol edat Lucia Laura FCC a partir dels 40 anys*, cada 5 a FCC a partir dels 40 anys, cada 10 a
26. Recomanacions de cribatge en S. Lynch Neoplàsies colòniques: en portadors de mutacions o amb criteris clínics de S. Lynch iniciar el cribatge als 20-25 a (o 10 a abans del cas més jove) periodicitat 1-2 a. Neoplàsies extracolòniques: en dones a partir dels 30-35 a EcoTV/anual. S ’ha suggerit gastroscòpia i citologies urinàries a partir dels 30-35 a si hi ha hª de ca. gàstric o de vies urinàries.
27. Derivació des d ’Atenció Primària - I 2 o + casos de ca. de mama i/o ovari amb algun f. de risc: CM en l ’home Ca d ’ovari Bilateralitat Ambdós diagnosticats < 50a CM <30a o bilateral <40a Doble neo mama/ovari
28. Derivació des d ’Atenció Primària - II Càncer de colon < 50 a Càncer d ’ovari < 50 a Càncer d ’endometri < 50 a Agregacions familiars de càncer colorectal Neoplàsies associdades al S. de Lynch: Colorectal, endometrial, estòmac, ovari, pàncrees, urèter i pelvis renal, tracte biliar, cerebral, adenomes sebacis i queratoacantomes i tumors del budell prim
29. Què ens enduem a casa? Cal detectar els pacients adients per a l'estudi Adreçar-los a la unitat de referència Acompanyament i seguiment La decisió final és del pacient
30. Guía de Pràctica clínia. Oncogia del Consell i assessorament genètics en el càncer hereditari. Juny 2006 Ismael Ejarque, Miguel CaGarcia-Ribes, José Vicente Sorlí,Estíbaliz Arenas i Vicente Martín. Papel de la atención primaria ante el cáncer hereditario. Aten Primaria 2008;40(10):525-9. Nelia Afonso,MD Women at High risk for breast cancer- what the primary care provider needs to know. J Am Board Júlia Ojuel, Cristina Gutièrrez, Mercè Fuentes, Càncer ginecológico i de mama. AMF 2010;6(6):300-30. NCCN Practice Guidelines in Oncology, v.1, 2008 www.nice.org.uk/guidance/cg41 Bibliografia
#3: 5-10% dels casos de càncer de mama i/o ovari poden atribuir-se a mutacions en gens d ’ alta penetració que es transmeten mitjançant un patró d ’ herència autosòmica dominant. Tenint en compte la incidència estimada a Catalunya ( 3.650 nous casos any a Catalunya) , es pot preveure que les dones diagnosticades anualment de ca. de mama un 5-10% dels casos (entre 145-290) seran deguts a una predisposició hereditària a aquesta neoplàsia i un 15-20% ( 456-581) presentaran agregació familiar de càncer de mama. Quan al Ca colorectal, es diag uns 5.200 nous casos anuals dels que 5-6% (260-312) estarien relacionats amb mutacions hereditàries , mentre que un 15-20% es presenten en context d ’ agregació familiar.
#6: Quan trobem un Patró d ’ herència autosòmic dominant: la Presència de la mateixa malaltia o malalties relacionades en generacions succesives independentment del sexe. Ex: esclerosi tuberosa, S. Peutz- Jeghers, S. Cowden…
#7: Diag a edats joves comparat amb l ’ edat de presentació habitual en la població general.
#8: La informació genètica té un caràcter únic o singular. Tot ind és genèticament irrepetible (excepte bessons monozigòtics). Permanent i inalterable. Dues característiques importants q porten associades el debat ètic i legal + intens: capacitat predictiva i el fet d ’ establir un vincle de l ’ individu amb la família de la que també aporta informació. L ’ Estudi genètic és un instrument d ’ ajuda per a la valoració del risc una vegada que, per criteris clínics, es considera alt. Els estudis genètics s ’ han de fer en el context del consell genètic, amb un assessorament abans i després de fer-se la prova genètica, discutint les seves limitacions i els possibles riscos i beneficis.
#9: dins d ’ altres sínd assoc al ca de mama: Cowden, Peutz-Jeghers, S. Li-Fraumeni (SLF): s. poc freq d ’ HAD, assoc a mutacions del gen TP53 (múltiples tumors primaris en un mateix ind i diversos familiars. Sarcomes, mama, cervell i gl. Suprarrenal)
#10: La Història familiar ben feta és un element clau de la qualitat en l ’ estimació del risc.
#11: Una història familiar positiva de càncer de mama, no implica necessàriament la presència d ’ una mutació genètica hereditària de predisposició al càncer de mama. L ’ associació de càncer de mama i ovari en un mateixa família és un factor de risc per identificar una mutació en els gens BRCA1 i BRCA2. Si es té en compte la baixa incidència de càncer d ’ ovari en la població general (2%), l ’ agregació familiar de més d ’ un cas de càncer d ’ ovari o de mama i ovari és molt infreq per la qual cosa la seva existència suggereix una predisposició hereditària a desenvolupar aquestes neoplàsies. nomes en un 25% dels casos es troba associacio amb els gens BRCa1 i2, i que hi ha molts casos que es fa estudi genetic i no es troba mutació, i que aixo no ens permet descartar que sigui hereditari.
#14: El curiós és que el pare és qui té el gen mutat i la mare no (87a) I trobem un 50% en els pacients amb ca. De + del gen Una germana de 58a no es va voler fer l ’ estudi
#15: A remarcar: 3 casos 2 d ’ edat jove Ovari, l ’ edat no importa Si hi ha un ca de mama en un home
#16: No hi ha suficient evidència per suggerir que mev i dieta puguin tenir un impacte en el risc, però a les dones amb major risc de ca de mama se les hauria de recomanar reduir els greixos en la dieta, evitar l ’ obesitat, reduir el consum d ’ alcohol i fer activitat física amb regularitat. La salpingo-ooforectomia pot reduir el risc en un 96% el ca ovari i el risc de ca de mama en un 50% en dones portadores de la mutació dels BCRA Persisteix un risc de ca primari de peritoneu malgrat ooforectomia, 2%i 11% per la qual cosa es recomana seguiment indefinit amb exploració pelviana i anàl marcador Ca 125. Mastectomia bilat: majoria d ’ experts recomanen amb conservació de pell (resecció de tota la mama incloent arèola-mugró, preservant-se el pectoral i ganglis limfàtics axil·lars), pq és el mètode amb el que quedarà menys teixit mamari residual. (IV; C). Es considera que la mastectomia bil reductora de risc disminueix de manera significativa (90%), però no elimina, el risc de càncer de mama en dones portadores de mutació, per tant cal un seguiment clínic a llarg termini d ’ aquestes pacients. (III; B) Quimioprevenció: hi ha estudis q han demostrat que el TMX, l ’ ooforectomia profilàctia o tots dos poden reduir de manera significativa el risc d ’ una 2na neo de mama. Ca. De mama actualment en dones d ’ alt risc per ca hereditari i en portadores de mutació hauria de considerar-se en el context d ’ assatjos clínics aleatoritzats. Ca d ’ ovari: hi ha estudis q consideren un efecte protector del risc l ’ ús d ’ ao, evidència III, grau de recomanació B
#17: Nivell d ’ evidència IV per autoexpl i exploració clínica i per l ’ expl pelviana i eco TV Nivell d ’ evidència III per mamo, eco i RM mamàries.
#19: Pg41: 1-3%dels casos de ca colorectal depenent de la poblaió estudiada. En la població espanyola s ’ estima que representa el 2,5%
#20: El CCHNP està associat a mutacions germinals en gens implicats en la via de reparació en l ’ aparellament del DNA (Mismatch Repair), fonamentalment els gens MLH1, MSH2,MSH6 I PMS2. Les mutacions a MLH1 I MSH2 són les majoritàries i suposen al voltant del 90% de les mutacions trobades en famílies CCHNP, mentre que les mutacions en MSH6 suposen al voltant del 7-10%. Un individu portador de mutació en un d ’ aquests gens reparadors té un risc acumulant al llarg de la vida de desenvolupar ca colorectal del 80% aprox, d ’ un 60% per al ca d ’ endometri, d ’ entre 10-15% per als tumors d ’ ovari o estómac i un risc superior a la població general per a tumors de vies urinàries, intestí prim, via biliar i pàncrees i tumors sebacis de la pell.
#21: CCHNP està associat a mutacions germinals en gens implicats en la via de reparació en l ’ aparellament del DNA. En 1989 es va establir l ’ International Collaborative Group en CCHNP i un dels seus objectius inicials va ser desenvolupar uns criteris diagnòstics uniformes del CCHNP per poder establir projectes d ’ investigació en aquest camp. Al1991 es va publicar els anoments criteris d ’ Amsterdam, com erem molt estrictes i especialment per a la pràctica clínica, al 1998 es van proposar uns nous criteris, tipus II, que van incloure l ’ agregació familiar de ca colorectal, endometri, viés urinàries, pelvis renal i intestí prim. Paral·lelament amb el descobriment de la Inestabilitat de Microsatèl·lits (IMS) i la seva alta freqüència en el càncer colorectal associat al CCHNP, es van proposar en 1997 els anomenats criteris de Bethesda per a la indentificació de tumors candidats a realitzar l ’ anàlisi d ’ IMS. Els microsatel.lits son repeticions múltiples de1 a 5 nucleotids que estan distribuits per tot el genoma. Per la seva estructura repetitiva, son regions dels genoma mes susceptibles a tenir errors durant el proces de replicació. La inestabilitat en els microsatélits s'origina com a consequència d´una deficiència en el mecanisme postreplicatiu de reaparació d'aparellaments erronis. Es coneixen diversos gens implicats en aquest mecanisme que són els que estan mutats en la Sd de Lynch
#22: Tumor associat (endometri, b.prim, urèter o pelvis renal) Han de complir-se tots els criteris.
#24: Criteris d ’ estudi d ’ inestabilitat de microsatèl·lits (IMS) en càncer colorectal. Criteris de Bethesda: s ’ ha de complir algun dels criteris Seran anlitzats per IMS els tumors d ’ individus en les següents situacions En el criteri 3:- histologia ( presència de limfòcits infiltrants de tumor, reacció crohn-like, diferenciació mucinosa/anell de segell, o medul·lar. - no hi ha consens sobre la inclusió del límit d ’ edat en el criteri 3, els participants van votar manternir edat inferior a 60 anys en les guies.
#25: Aprofitar per introduir criteris de Bethesda i els estudis que es fan per arribar al dx del Lynch. Aquesta pacient de família curta. Dona que inicia l ’ estudi als 51 a abans del diag dels altres dos ca. I ara en el seguiment amb una citologia d ’ orina + es troven atípies i té un tumor a pelvis/urèter RER+: fenotip RER positiu es equivalent a dir MSI-H= inestabilitat de microsatel.lits IHQ(immunohistoquímica) es fa després de trobar inestabilitat de microsatèl·lits, i trobem pèrdua d ’ expressió de proteines de gens reparadors (MSH2-MSH6) i això vol dir que hi ha un gen alterat i llavors el trobem en aquesta localització. (el RER i la IHQ es fan en parafina del tumor i la determinació del gen es fa en sang) Diag genètic: Es recomana fer un precribatge dels familiars de pacients amb càncer colorectal d ’ acord amb criteris de sospita clínica (Amterdam, Bethesda) Sinó hi ha IMS i pèrdua d ’ expressió de cap proteïna reparadora, no hauria de continuar-se l ’ estudi genètic atesa la baixa probabilitat d ’ identificar una utació patogènica en els gens reparadors.
#26: D ’ aquesta diapo especificaria que NO cal enviar-los a Consell genetic, no cal fer cap estudi, nomes recomanacions per al cribratge dels fam directes. Famílies amb + o 2 fam directes i índex de < 60a Famílies amb 2 fam de segon grau i idex > 60a Caldria afegir: es podria fer sang a femta/anual si el pacient està d ’ acord
#27: Les Recomanacions de cribatge neo colòniques i extracolòniques són grau C Diag genètic: Es recomana fer un precribatge dels familiars de pacients amb càncer colorectal d ’ acord amb criteris de sospita clínica (Amterdam, Bethesda). Grau B Sinó hi ha IMS i pèrdua d ’ expressió de cap proteïna reparadora, no hauria de continuar-se l ’ estudi genètic atesa la baixa probabilitat d ’ identificar una utació patogènica en els gens reparadors. Grau B
#28: Criteris de derivació (des d ’ Atenció Primària) a una consulta d ’ avaluació de risc de càncer de mama/ovari en una unitat hospitalària de càncer familiar. Els criteirs de selecció de famílies per a estudi genètic s ’ adopten per consens i inclouen les famíies d ’ alt risc de càncer hereditari. Tenint en compte la baixa prevalença de mutacions en gens d ’ alta penetració BRCA1 i BRCA2, el cost econòmic i les implicacions clíniques i socials del seu estudi, és fonamental realitzar una correcta selecció dels candidats a analitzar.
#29: Agregacions familiars: min 3 amb ca, colorectal o tumor associat: endometri, intestí prim, urèter o pelvis renal)
#30: 1-una bona història personal i familiar és prioritària, com a primer contacte del pacient amb la medicina, som l'AP els millors detectors 2-explicant què vol dir això de consell genètic de manera que ho puguin entendre 3-&quot;acompanyar-los&quot; (no físicament) seguimenten tot el procés d'estudi hospitalari, per si precisen algun consell/aclariment més proper i seguiment conjunt amb la unitat 4- nosaltres hem d'explicar què hi ha, els pros i els contras i ell decideix