2. 2
Dedico aquest llibre al meu avi i la meva via,
que tenen el mateix problema que la hist嘆ria
que he escrit, els volen prendre els horts que
s坦n part de la nostra hist嘆ria.
3. 3
Hi havia una vegada una fam鱈lia que es deia Llorens Carbonell
a la qual li pertanyien uns horts que els anomenaven S鱈nies.
4. 4
La s鱈nia pertanyia a la senyora Bonaventura i al senyor Isidre.
La senyora Bonaventura, que per tothom era coneguda com lvia Ventura,
i el senyor Isidre tenien tres filles la Montse, la Rosa i la Teresa.
Tamb辿 tenien sis n辿ts i n辿tes: la Marta, el Marc, lEduard, lAlbert,
lAnna i la Teresa i per acabar tenien 8 besn辿ts i besn辿tes: el Roc, el Jan,
lAbril, lAlba, la Berta, la Clara, lAleix i el Guillem.
5. 5
Cada dissabte la fam鱈lia es reunia a la s鱈nia i parlaven, i tamb辿
constru誰en casetes de fusta pels nens i les nenes, gronxadors en els arbres.
Jugaven al parx鱈s, a fet i amagar, cultivaven lhort, les plantes del jard鱈...
Tots junts es divertien a la seva s鱈nia.
Fins que un dia als amos de la s鱈nia els van anunciar que en pocs anys
els prendrien els horts. Es van posar molt neguitosos i no sabien com explicar-ho
a la resta de la fam鱈lia.
6. 6
Van reunir tota la fam鱈lia un dissabte i els van explicar la situaci坦. La conversa
va afectar molt a petits i grans.
Estaven parlant del que els havia dit lajuntament quan a una de les m辿s petites,
lAbril, li van comen巽ar a caure algunes llgrimes i va cridar:
- No tenen dret de treure la meva caseta de fusta, jo la vull, 辿s molt bonica.
- I a m辿s si ens treuen la s鱈nia no tindrem per menjar. A m辿s, a mi magraden
els gerds i en vull continuar menjant molts i molts i molts, s坦n els m辿s bons del m坦n!
(Aix嘆 tradu誰t de l idioma dels infants que ploren en catal.)
7. 7
El m辿s gran de tots els besn辿ts, el Guillem, li va dir:
- S鱈 per嘆 no pateixis pels gerds que mentre no ens prenen
els horts els pots collir tots i guardar-los a casa teva per sempre.
Llavors lAbril li va respondre:
- Calla, per嘆 que no veus que els gerds que despr辿s podran cr辿ixer
no els podr辿 agafar i menjar?
8. 8
- S鱈 per嘆...
- Calleu! - va interrompre lavi dels nens i les nenes, lEmili
estem fent una reuni坦 molt seriosa, no vull sentit ni una mosca.
El Jan i el Roc, els m辿s petits de la colla, fins i tot van parar
en sec de ploriquejar.
- Dacord ...van dir lAbril i el Guillem a la vegada.
9. 9
Llavors lvia Ventura va treure un altre tema que encara,
a part del seu marit, ning炭 recordava:
- Aquests dies ens han entrat a robar moltes vegades.
Encara no havia acabat la frase, lvia Ventura, que la Teresa la va interrompre:
- Doncs jo des de que ens han entrat a robar que veig uns ocupes aqu鱈 al costat,
a la fbrica abandonada i fan molt mala pinta.
I el Marc va dir:
- s veritat jo tamb辿, quan he passat, els he vist, per嘆 hi hagut una cosa que
mha atret molt m辿s latenci坦, he vist dues xeringues al terra.
I llavors la Rosa va dir:
- Aix嘆 vol dir que...
- s ben clar que han sigut ells els que ens han entrat a robar va exclamar el seu
marit lEduard.
- Per嘆 no podem acusar aix鱈, hem de tenir proves perqu竪 si no...- va contestar lvia
Ventura.
10. 10
La Marta i lAnna van tenir una molt bona idea, van proposar de fer
una manifestaci坦 per protestar contra els robatoris i per dir que estaven farts
dels ocupes a la fbrica abandonada.
Van fer una votaci坦 i la van perdre, aix鱈 que van intentar buscar una altra soluci坦.
- Ja ho tinc!- va dir lAlbert- farem una recollida de firmes i un escrit a lajuntament
explicant que estem farts de qu竪 ens entrin a robar i tamb辿 que vigilin amb els ocupes,
que per aix嘆 van posar mossos desquadra, perqu竪 vigilessin la ciutat i no perqu竪 vagin
pegant a la gent com ha passat a Barcelona amb els estudiants !
11. 11
Aquesta s鱈 que va ser una bona idea.
La majoria de gent estava dacord encara que els nens i les nenes
no estaven gaire conven巽uts/des.
LAleix, un dels n辿ts, no estava gaire dacord perqu竪 creia que lajuntament
no els faria cas, per嘆 no volia dir res perqu竪 era molt t鱈mid i no satrevia a
explicar-ho als altres.
- Avui anirem a totes les s鱈nies daqu鱈 prop i els preguntarem si volen signar
la carta - va dir la Montse.
- Dacord! - van exclamar tots els altres a la vegada.
Llavors la Teresa va dir:
- Jo anir辿 a lajuntament i exposar辿 la carta.
- Perfecte!!! van respondre els altres de la fam鱈lia.
12. 12
La carta que van enviar a lalcalde m辿s o menys va funcionar,
perqu竪 van fer fora els ocupes i van tirar a terra la fbrica abandonada,
per嘆 faltava el m辿s important, que no ens prenguessin les s鱈nies.
Anaven passant els dies i ning炭 no sabia qu竪 fer.
Llavors un dia els besn辿ts i les besn辿tes de la s鱈nia van tenir una gran idea,
van pensar densenyar els horts a lalcalde i van escriure un conte de les s鱈nies.
Ho van preparar-ho tot per aquell dissabte, el dia que firmarien el tracte.
13. 13
Quan va arribar el dissabte les besn辿tes de la fam鱈lia
van anar a rebre lalcalde de Vilanova i la Geltr炭 (lElena) i els empresaris
que lacompanyaven. Tots els besn辿ts i les besn辿tes de la fam鱈lia, des del Roc
fins al Guillem, els van ensenyar les s鱈nies i tot el que es produ誰a: les fruites,
les verdures, les hortalisses, les flors ... i tamb辿 els van ensenyar la seva
cabana de fusta, els seus gronxadors
on passaven moltes hores jugant.
Fins que lalcalde va interrompre:
- Aix嘆 ho heu preparat vosaltres sols?
- S鱈, encara no ho hem dit a cap adult.
- I tamb辿 hem fet un llibre que parla sobre la hist嘆ria de la s鱈nia.
- Ah s鱈? Que mel ensenyeu?
- S鱈, ara mateix.
-Tinc una idea: si voleu els vostres horts els farem uns horts p炭blics perqu竪 tothom
- els pugui venir a visitar i a jugar.
- S鱈!- Van cridar tots a la vegada.
- Vosaltres podreu venir a ensenyar els horts a tots els nens i les nenes del poble.
I ara correu i aneu-ho a explicar-ho als adults.
14. 14
I aix鱈 辿s com es van salvar algunes s鱈nies de Vilanova i la Geltr炭.
15. 15
Clara Serrano Llorens
(Vilanova i la Geltr炭, 1998) ha compaginat lescriptura de contes
amb els estudis a lescola Llebetx .
Els seus llibres expressen els sentiments i les preocupacions de les persones.
Ha fet els llibres:
La galeta i la nena.
Una rosa a lespai.
Les nenes entremaliades
Ens quedarem sense S鱈nies
s un relat que expressa la preocupaci坦 duna nena de 10 anys veient que la seva
ciutat creix, i les s鱈nies que formen part de la hist嘆ria de la fam鱈lia van desapareixent.
Ella veu que tothom es queixa i ning炭 actua, per嘆 ella pensa en una soluci坦
que permeti mantenir els horts de Vilanova i la Geltr炭.
