1. Orientacions per a lexamen de Llat鱈. PAU 2012 Pgina 1 de 5
ORIENTACIONS PER A LEXAMEN DE LLAT
BLOC 1: La llengua llatina
1. Caracter鱈stiques duna llengua flexiva. Nocions bsiques de fon竪tica i de pros嘆dia.
2. Morfosintaxi nominal. Flexi坦 del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintctic
bsic dels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen
amb un elevat 鱈ndex de freq端竪ncia.
3. Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anaf嘆rics, demostratius, indefinits,
interrogatius, personals, possessius i relatius.
4. Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un 鱈ndex
elevat de freq端竪ncia (present i pret竪rits perfet, imperfet i plusquamperfet dindicatiu i
de subjuntiu); formes no personals actives i passives (participis de present i de
passat; infinitius de present i de passat); formes considerades irregulars que
apareixen amb un elevat 鱈ndex de freq端竪ncia. Construccions de participi i dinfinitiu.
5. Sintaxi de loraci坦 simple.
6. Sintaxi de loraci坦 complexa. Coordinaci坦. Subordinaci坦 daparici坦 m辿s freq端ent en
llat鱈. Oracions de relatiu. Construccions introdu誰des per les conjuncions CVM
(temporals i temporals-causals), VT (completives, finals, consecutives) / NE
(completives i finals) i VT NON (consecutives).
7. Preposicions i conjuncions m辿s habituals.
BLOC 2: Els textos llatins i la seva interpretaci坦
1. Traducci坦 de textos originals en prosa de qualsevol 竪poca de la llatinitat, excepci坦
feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfol嘆giques que poden
dificultar-ne la comprensi坦.
2. Anlisi morfosintctica dels elements que conformen el textos llatins.
3. s del diccionari de llat鱈.
BLOC 3: El l竪xic llat鱈
1. Expressions llatines dels registres estndard i culte del catal. (Vegeu annex 1).
BLOC 4: Roma i la perviv竪ncia de la cultura clssica
1. Civilitzaci坦 romana.
1.1. Urbanisme (disseny, fundaci坦 i tra巽at de les ciutats, muralles) i obres p炭bliques
(aq端eductes, ponts i vies).
1.2. Lhabitatge (domus, uillae i insulae).
1.3. El temps doci. Forma i funci坦 dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats
que shi desenvolupaven.
1.4. Els temples.
2. Patrimoni arqueol嘆gic.
2.1. La pres竪ncia romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
2.2. La pres竪ncia romana a la resta dHispnia. Emerita Augusta. (Vegeu annex 2).
03/11/2011
2. Orientacions per a lexamen de Llat鱈. PAU 2012 Pgina 2 de 5
3. Literatura. Principals g竪neres i autors llatins.
3.1. Poesia dramtica: Plaute i Terenci.
3.2. Poesia 竪pica: Virgili. Les Metamorfosis dOvidi, un poema epicodidctic.
3.3. Poesia l鱈rica: Horaci.
3.4. Poesia eleg鱈aca: Ovidi.
3.5. Prosa historiogrfica: Tit Livi.
3.6. Orat嘆ria: Cicer坦.
Els estudiants hauran de llegir:
Plaute, Miles gloriosus El soldat famfarr坦.
Virgili, LEneida (selecci坦):
Cant a la musa i pr嘆leg (1, 1-33).
J炭piter prediu a Venus la gl嘆ria dels troians (1, 223-304).
Banquet de Dido i relat de la hist嘆ria del cavall de fusta. (1, 723 2, 249).
Anquises interpreta laparici坦 dun cometa com el senyal div鱈 que els
troians han dabandonar la ciutat (2, 692-804).
Els troians troben Aquem竪nides a Sic鱈lia. Polifem i els Ciclops (3, 588-
681).
Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les
intencions dEneas. Dileg (4, 219-392).
Su誰cidi de Dido (4, 630-705).
Oracle de la Sibil揃la. Eneas li sol揃licita baixar a lInfern (6, 42-148).
Entrada al Trtar. Caront (6, 295-330). El gos C竪rber (6, 417-425).
El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
La posteritat. August (6, 788-807). Missi坦 dels romans (6, 847 853).
Marcel (6, 863 886).
Hist嘆ria de Nis i Eur鱈al (9, 176 502).
Mort de Pal揃lant (10, 362 509).
Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).
Pel que fa a la lectura dels fragments de LEneida el professor / la professora els presentar
en el context argumental de lobra, de manera que lestudiant els pugui situar i explicar
adequadament en la trama general. Lestudiant, doncs, haur de con竪ixer tot largument,
malgrat haver de llegir obligat嘆riament nom辿s els fragments seleccionats.
At竪s que sestudien els quatre autors m辿s significatius de la literatura llatina d竪poca
augustea (Virgili, Horaci, Ovidi i Livi), 辿s convenient que el professor / la professora els
presenti de forma conjunta i incideixi en el context sociopol鱈tic de l竪poca, com a marc
general que explica les caracter鱈stiques de la producci坦 dels literats esmentats, i en el paper
que van jugar August i Mecens. Igualment 辿s convenient presentar lobra de Plaute i de
Terenci de forma conjunta, subratllant-ne les semblances i difer竪ncies bsiques.
03/11/2011
3. Orientacions per a lexamen de Llat鱈. PAU 2012 Pgina 3 de 5
ANNEX 1. LLISTA DE LLATINISMES1
Expressions dorigen morfol嘆gic divers que shan adaptat a lortografia catalana i
susen com a sintagmes nominals en diferents mbits.
Acc竪ssit Memorndum
Addenda Plus
Agenda Postdata
lies Quid
lter ego Qu嘆rum
Desidertum S炭mmum
Esnob Vis c嘆mica
Lapsus Ultimtum
Maremgnum
Expressions dorigen morfol嘆gic divers que no shan adaptat a lortografia catalana i
susen en mbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
Casus belli Rara avis
Modus operandi Statu quo
Modus vivendi Totum revolutum
Opera prima Vox populi
Quid pro quo
Expressions dmbit general amb sentit adverbial temporal.
Ante meridiem (a. m.) In fraganti (de in flagranti)
A posteriori Ipso facto
A priori Post meridiem (p. m.)
Hic et nunc Sine die
In extremis Suo tempore
Expressions dmbit general amb sentit adverbial modal.
Ad hoc In albis
Bis In crescendo
Ex abrupto Lato sensu
Ex aequo Motu proprio
Ex professo Sine qua non
Gratis et amore Stricto sensu
Expressions usades principalment en lmbit jur鱈dic.
De facto Patria potestas
De iure Persona non grata
Dura lex, sed lex Si vis pacem, para bellum
Habeas corpus Sub iudice
In dubio pro reo
Expressions usades principalment en lmbit m竪dic.
Coitus interruptus Placebo
Delirium tremens Rigor mortis
In vitro
1
A efectes de tipografia, a la PAU tots els llatinismes, tant si shan adaptat a lortografia catalana com
si no, apareixeran en lletra cursiva; aix鱈, doncs, hi figuraran acc竪ssit, vis c嘆mica, rigor mortis,
gravamen, cum laude, etc.
03/11/2011
4. Orientacions per a lexamen de Llat鱈. PAU 2012 Pgina 4 de 5
Expressions usades principalment en els mbits socioecon嘆mic i pol鱈tic.
Curriculum vitae Per capita
D竪ficit Rtio
Hbitat Refer竪ndum
Gravamen Supervit
Expressions dorigen religi坦s que susen en mbits generals.
Anno Domini (A. D) R竪quiem
Inri RIP (requiescat in pace)
Mea culpa Santa Sanctorum
Peccata minuta Vade retro
Per saecula saeculorum Vrbi et orbi
Expressions referides generalment a lmbit universitari
Alma mater Honoris causa
Cum laude Numerus clausus
Ex cathedra
Expressions usades per referir-se a t嘆pics literaris
Aurea mediocritas Carpe diem
Beatus ille Deus ex machina
Captatio benevolentiae Vbi sunt
Aforismes i expressions proverbials
Ad Kalendas Graecas Mens sana in corpore sano
Alea iacta est Facta, non verba
Cogito ergo sum Non plus ultra
Errare humanum est Panem et circenses
Festina lente Veni, vidi, vici
Altres expressions d炭s general
Etc竪tera Post scriptum
Id est Sui generis
Idem Verbi gratia
In situ Versus
Inter nos Viceversa
Per se
03/11/2011
5. Orientacions per a lexamen de Llat鱈. PAU 2012 Pgina 5 de 5
ANNEX 2. RELACI DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D'HISPNIA
QUE CAL CONIXER.
Els pertanyents a les ciutats i territoris de Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco i Emerita
Augusta.
A m辿s, quan escaigui, els estudiants hauran de poder esmentar, com a m鱈nim, dos
exemples concrets (de Catalunya o de la Pen鱈nsula Ib竪rica) de cadascun dels
seg端ents monuments: aq端eductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs,
termes i temples. Nom辿s a tall dexemple, trets els que ja formen part dels jaciments
de les ciutats suara esmentades, adjuntem la llista seg端ent:
Aq端eductes: Sant Jaume dels Domenys, Seg嘆via.
Vies: Augusta (via Annia o ramal del Capsacosta), de la Plata.
Ponts: Martorell, Alc叩ntara, Salamanca.
Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
Teatres: Cartagena, Cl炭nia, Sagunt, Itlica.
Amfiteatres: Itlica, Seg嘆briga.
Circs: Toledo.
Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
Temples: Vic, vora.
03/11/2011