ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Conversar per comprendre

•Download as PPT, PDF•
•
ceipsolilluna
ceipsolilluna

Mostra del treball fet a l'escola amb els nens: aprendre a partir de les converses

1 of 24
Downloaded 15 times
EXPERIÈNCIA AMB TARONGES CEIP EL SOL I LA LLUNA
VÀREM ASSECAR PELLS DE MANDARI-NES, DE TARONGES I DE LLIMONES. VAM OBSERVAR QUE SUCCEïA.
L’INICI I EL FINAL
Descobrim que l’escalfor del radiador accelera que s’assequin les taronges i ells ho expressen així: Javi: taronges Laura: i llimones Iraia: una llimona Maria: està mullada Aleix: perquè té suc Iván: i agua Iraia: Aquesta no està seca Sergio: las ponemos allí (assenyala el radiador) Masha: no fa soroll Javi: porquè no està seca Laura: les posem allà i es sequen Gerard: si allà Javi: (agafa una seca) esta huele poquito Max: aquesta també (agafa una taronja nova) Javi: Noo! Esta mucho Iraia: la llimona s’ha fet petita Abigaïl: com pot ser? Iraia: perquè estava allà (radiador) Abigaïl: i si jo em poso al radiador em faré petita? Tots: Nooo!
Els infants busquen les seves explicacions, fan hipòtesis i entre ells intenten resoldre els dubtes. Laura: té una punxa darrera Sergio: no pincha Laura: és un melic Sergio: como esto (es puja la samarreta i ensenya el seu melic) Maria: és la panxa de la taronja Iraia: aquesta fa més olor perquè estava a l’estufa (agafa una taronja que s’està assecant)
TOT MANIPULANT I VERBALITZANT APRENEM FETS COM LA SIMETRIA. Iraia: mira l’he fet petit Carla: huele Iraia: mira que passa, ara és una sola (ajuntant dues meitats de taronja) Javi: yo también Iraia: ara tinc dos (separant-les) Gerard: esta sa pot apretar, no està seca, ala i fa olor! Iraia: si fas així mossega (apretant la llimona) Javi: no mossega, no tiene dientes Gerard: no fa soroll Javi: (apreta la llimona, surt suc i diu...) mira agua!! Agua que huele! Ismael: fan música
Gràcies a la manipulació, l’observació i la posterior conversa tots plegats vam aprendre un munt de coses; una de les més importants a escoltar als companys i provar de fer allò que ens proposaven. Cadascú va treure les seves conclusions ni més bones ni més dolentes, les suficients per crear nous coneixements a partir d’aquí.
EL PROJECTE DELS PLANETES CONSTRUCCIÓ D’UN COET PER A 22 ASTRONAUTES
VOLEM ANAR A VEURE ELS PLANETES! La visita al Planetari del Museu de la ciència va despertar l’interès dels infants per l’espai i els planetes. A partir d’ells mateixos sorgeix la proposta de construir un coet per viatjar a algun planeta del sistema solar. CONRAD: Jo vull anar al planeta Saturn. PAULA: Jo al planeta Terra. CONRAD: Ja hi hem anat perquè estem a dintre. MARINA: Si no hi “siguessim” mai hauríem nascut. (...) MARINA: Per anar a veure els planetes hem de fer un coet. PAULA: Hi anirem tots? MESTRA: Sí, si voleu anar-hi tots. TOTS: Si! MARIA: El construirem nosaltres sols el coet, vale?!
MESTRA: Molt bé! Doncs necessitem un coet on hi capiguen tots els nens/es d’aquesta classe. Quants som quan hi som tots a l’aula? MARIA: Aquests (fa 10 amb els dits). GUIDA: No, 20. MIQUEL : 49. NADIA: 22. ARNAU: No, 43. NADIA: Jo crec que som 22 perquè ho he pensat perquè mira si agafem els noms de qui ha vingut a l’escola. (Compta amb l’ajuda de tots). TOTS: 22.
CARLES: Primer, abans d’anar, hem d’aprendre coses sobre els planetes perquè sinó, ens perdrem per l’espai i no sabrem tornar al nostre planeta que és la Terra. PAULA: Clar! I els pares es posarien tristos! ENS INFORMEM I APRENEM TOT CONVERSANT SOBRE EL SOL, L’ESPAI, LES ESTRELLES, ELS PLANETES,...
CONSTRUIM UN COET ARNAU: La meva mare ha portat aquestes caixes per fer el coet. MESTRA: Quantes caixes tenim? PAULA: 4. OSCAR: No que aquí n’hi ha una altra. PAULA: 5. CARLES: Mira, uns quants aquí, aquí i aquí. GUIDA: 3 coets no, en volem fer un. Ho podem muntar i ajuntar les caixes amb pega o celo. ROGER: En aquesta caixa hi caben 2. BENJAMIN: No! Més! ROGER: 22. MIQUEL: Molts però 22 no. PAULA: I perquè no ho provem?!
TOTS: 1,2,3,4,5,6,... MARINA: Encara hi caben 2 més. TOTS: 7, 8. PAULA: Ja està! Conraaad!!!! Que ja no hi caps! TOTS: 8! GUIDA: No en tindrem prou amb aquesta caixa per fer el coet. CARLES: Només hi caben 8 nens! MESTRA: I 1 nen que hi cap? CARLES: No! 8. GUIDA: Si perquè és fins a 8! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8. ARNAU: 9 ja no. Amb aquesta experiència els infants conversen i reflexionen al voltant de diferents conceptes científico-matemàtics: La vida i la pròpia existència. La mesura, la capacitat i l’espai. Les relacions lògiques i quantitatives: correspondències, agrupacions (afegint, traient), l’equipotència, la inclusió dels nombres,...  Les diferents estratègies davant la resolució d’un problema matemàtic.
CARLES: En aquesta caixa hi caben 8 nens. DANI: I en aquesta 8 també, són les mateixes. MESTRA: Què vols dir... PAULA: Que tenen la mateixa mesura. MARINA: A totes hi caben 8. MESTRA: Necessitem fer-les servir totes 5? MARINA: Posem-nos-hi. (8 nens/es en 1 caixa, 8 nens/es en 1 caixa, 6 nens/es en 1 caixa = 3 caixes per construir un coet per 22) ALBERT: Aquí hi falten 2. CARLES: Bueno, tindrem més espai! ARNAU: Tinc una idea! Podem ajuntar aquestes 3. GUIDA: Només necessitem 3. CARLES: 2 sobren.
PROJECTE LA BOA
EL FRANCESC ENS PORTA A LA CLASSE UNA PELL DE SERP I ENS EXPLICA QUE L’HA TROBAT AL BOSC PASSEJANT AMB EL SEU PARE. ARREL DEL QUÈ EXPLICA SORGEIXEN DUBTES : LA SERP ERA VIVA? L’HAN MATAT PELL DE LA SERP EL PARE DEL FRANCESC ENS VISITA
VISITA AL TOCA - TOCA Arran de la visita al museu de la ciència a l’Abril se li acut de fer una serp com la de veritat per poder espantar a tothom: ONA: La podem fer amb plastilina ABRIL: La podem fer amb plastilina ADRIÀ: No, es trenca i s’embruta SERGI: Fem un xurro
A partir de la conversa els infants interioritzen conceptes abstractes que en altres situacions d’aprenentatge no sorgirien. El Víktor ens ha portat una serp de fusta VÍKTOR: això és una anaconda ROCÍO: per què? VÍKTOR: perquè l’anaconda és molt llarga ROCÍO: però la boa també és llarga ADRIÀ: Això és una serp reticular ROCíO: què vol dir això? PAU: que està cargolada ANDREA: Aquesta és flexible PAU: la fusta no és flexible ROGER: sí que ho és BERNAT: perquè està tallada en trossets i així es mou la fusta La resta de la classe nega rotundament l’afirmació del Bernat. Agafem un llapis i comprovem que la fusta no és flexible
CONVERSAR PERMET ALS INFANTS EXPRESSAR ELS SEUS CONEIXEMENTS SENSE POR MESTRA: Necessitem decidir quina mida ha de tenir la nostra boa. Com ho podem fer? ( Els nens comencen a dir diferents mides , tots a l’hora i es crea enrenou) saben que existeixen molt més números del que fem a l’escola MESTRA: Així no ens entenem. I no podem fer una boa de 223mts com heu dit. Hauríem de a saber quina és la mida que poden fer les boes i si ens cabrà a la classe ORIOL: Ho “medim” ( saben que les coses es poden mesurar) ABRIL: “ Medim” la classe ROCÍO: Però primer hem de decidir quan mesurarà la nostra boa. ADRIÀ: ho podem mirar al nostre llibre. ( coneixen diferents fonts d’informació )
EL COS DE LA BOA: AMB QUIN MATERIAL REVESTIM EL TUB? MESTRA: Hauríem de decidir el material amb què revestim el tub ANDREA:Amb plastilina es gastarà molta ROCÍO: Carla pots explicar que et va passar a tu? CARLA: La plastilina se rompe ( agafa un tub i ho prova) DANIEL: Amb la pintura no es trenca ANDREA. Quan s’asseca sí. Mira ( agafa el tub i ho prova) MESTRA: Mirem bé els tubs. No es veuen les costelles ? LAIA: Ha de ser amb roba, perquè amb la pintura es veu ÓSCAR: I és flexible MESTRA: Es trenca el tub amb roba? PAU: Quan la talles sí ALBA: Fem-ho amb el celo que no es trenca ROGER: Però es veuen les costelles FRANCESC: Les he vist quan el giro ( flexionant el tub) VÍKTOR: Perquè és transparent ORIOL: (Agafa el tub de roba) amb aquest no es veurà ORIOL : Agafo el metro per mesurar ROGER: El diàmetre? MESTRA: quin tub vols mesurar Oriol? ORIOL: Per posar-li la roba MESTRA: Ah! I posem roba? ROGER: sí.
EL CAP DE LA BOA EL FRANCESC ARGUMENTA EL SEU TREBALL : “ L’HE FET AIXÍ PERQUE EL CAP DE LA SERP ÉS UN TRIANGLE AMB CORBES”
“ EN LA ESCUELA SE APRENDE HABLANDO, PERO SE HABLA CUANDO SE TIENE ALGO QUE DECIR, CUANDO LAS EXPERIENCIAS CONCRETAS NECESITAN SER DISCUTIDAS, REPRESENTADAS, COMUNICADAS O RESUELTAS MEDIANTE UN TRABAJO COLECTIVO EN CLASE” MARIA ARCÁ

More Related Content

Conversar per comprendre

  • 1.
  • 2. EXPERIÈNCIA AMB TARONGES CEIP EL SOL I LA LLUNA
  • 3. VÀREM ASSECAR PELLS DE MANDARI-NES, DE TARONGES I DE LLIMONES. VAM OBSERVAR QUE SUCCEïA.
  • 5. Descobrim que l’escalfor del radiador accelera que s’assequin les taronges i ells ho expressen així: Javi: taronges Laura: i llimones Iraia: una llimona Maria: està mullada Aleix: perquè té suc Iván: i agua Iraia: Aquesta no està seca Sergio: las ponemos allí (assenyala el radiador) Masha: no fa soroll Javi: porquè no està seca Laura: les posem allà i es sequen Gerard: si allà Javi: (agafa una seca) esta huele poquito Max: aquesta també (agafa una taronja nova) Javi: Noo! Esta mucho Iraia: la llimona s’ha fet petita Abigaïl: com pot ser? Iraia: perquè estava allà (radiador) Abigaïl: i si jo em poso al radiador em faré petita? Tots: Nooo!
  • 6. Els infants busquen les seves explicacions, fan hipòtesis i entre ells intenten resoldre els dubtes. Laura: té una punxa darrera Sergio: no pincha Laura: és un melic Sergio: como esto (es puja la samarreta i ensenya el seu melic) Maria: és la panxa de la taronja Iraia: aquesta fa més olor perquè estava a l’estufa (agafa una taronja que s’està assecant)
  • 7. TOT MANIPULANT I VERBALITZANT APRENEM FETS COM LA SIMETRIA. Iraia: mira l’he fet petit Carla: huele Iraia: mira que passa, ara és una sola (ajuntant dues meitats de taronja) Javi: yo también Iraia: ara tinc dos (separant-les) Gerard: esta sa pot apretar, no està seca, ala i fa olor! Iraia: si fas així mossega (apretant la llimona) Javi: no mossega, no tiene dientes Gerard: no fa soroll Javi: (apreta la llimona, surt suc i diu...) mira agua!! Agua que huele! Ismael: fan música
  • 8. Gràcies a la manipulació, l’observació i la posterior conversa tots plegats vam aprendre un munt de coses; una de les més importants a escoltar als companys i provar de fer allò que ens proposaven. Cadascú va treure les seves conclusions ni més bones ni més dolentes, les suficients per crear nous coneixements a partir d’aquí.
  • 9. EL PROJECTE DELS PLANETES CONSTRUCCIÓ D’UN COET PER A 22 ASTRONAUTES
  • 10. VOLEM ANAR A VEURE ELS PLANETES! La visita al Planetari del Museu de la ciència va despertar l’interès dels infants per l’espai i els planetes. A partir d’ells mateixos sorgeix la proposta de construir un coet per viatjar a algun planeta del sistema solar. CONRAD: Jo vull anar al planeta Saturn. PAULA: Jo al planeta Terra. CONRAD: Ja hi hem anat perquè estem a dintre. MARINA: Si no hi “siguessim” mai hauríem nascut. (...) MARINA: Per anar a veure els planetes hem de fer un coet. PAULA: Hi anirem tots? MESTRA: Sí, si voleu anar-hi tots. TOTS: Si! MARIA: El construirem nosaltres sols el coet, vale?!
  • 11. MESTRA: Molt bé! Doncs necessitem un coet on hi capiguen tots els nens/es d’aquesta classe. Quants som quan hi som tots a l’aula? MARIA: Aquests (fa 10 amb els dits). GUIDA: No, 20. MIQUEL : 49. NADIA: 22. ARNAU: No, 43. NADIA: Jo crec que som 22 perquè ho he pensat perquè mira si agafem els noms de qui ha vingut a l’escola. (Compta amb l’ajuda de tots). TOTS: 22.
  • 12. CARLES: Primer, abans d’anar, hem d’aprendre coses sobre els planetes perquè sinó, ens perdrem per l’espai i no sabrem tornar al nostre planeta que és la Terra. PAULA: Clar! I els pares es posarien tristos! ENS INFORMEM I APRENEM TOT CONVERSANT SOBRE EL SOL, L’ESPAI, LES ESTRELLES, ELS PLANETES,...
  • 13. CONSTRUIM UN COET ARNAU: La meva mare ha portat aquestes caixes per fer el coet. MESTRA: Quantes caixes tenim? PAULA: 4. OSCAR: No que aquí n’hi ha una altra. PAULA: 5. CARLES: Mira, uns quants aquí, aquí i aquí. GUIDA: 3 coets no, en volem fer un. Ho podem muntar i ajuntar les caixes amb pega o celo. ROGER: En aquesta caixa hi caben 2. BENJAMIN: No! Més! ROGER: 22. MIQUEL: Molts però 22 no. PAULA: I perquè no ho provem?!
  • 14. TOTS: 1,2,3,4,5,6,... MARINA: Encara hi caben 2 més. TOTS: 7, 8. PAULA: Ja està! Conraaad!!!! Que ja no hi caps! TOTS: 8! GUIDA: No en tindrem prou amb aquesta caixa per fer el coet. CARLES: Només hi caben 8 nens! MESTRA: I 1 nen que hi cap? CARLES: No! 8. GUIDA: Si perquè és fins a 8! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8. ARNAU: 9 ja no. Amb aquesta experiència els infants conversen i reflexionen al voltant de diferents conceptes científico-matemàtics: La vida i la pròpia existència. La mesura, la capacitat i l’espai. Les relacions lògiques i quantitatives: correspondències, agrupacions (afegint, traient), l’equipotència, la inclusió dels nombres,...  Les diferents estratègies davant la resolució d’un problema matemàtic.
  • 15. CARLES: En aquesta caixa hi caben 8 nens. DANI: I en aquesta 8 també, són les mateixes. MESTRA: Què vols dir... PAULA: Que tenen la mateixa mesura. MARINA: A totes hi caben 8. MESTRA: Necessitem fer-les servir totes 5? MARINA: Posem-nos-hi. (8 nens/es en 1 caixa, 8 nens/es en 1 caixa, 6 nens/es en 1 caixa = 3 caixes per construir un coet per 22) ALBERT: Aquí hi falten 2. CARLES: Bueno, tindrem més espai! ARNAU: Tinc una idea! Podem ajuntar aquestes 3. GUIDA: Només necessitem 3. CARLES: 2 sobren.
  • 16.
  • 18. EL FRANCESC ENS PORTA A LA CLASSE UNA PELL DE SERP I ENS EXPLICA QUE L’HA TROBAT AL BOSC PASSEJANT AMB EL SEU PARE. ARREL DEL QUÈ EXPLICA SORGEIXEN DUBTES : LA SERP ERA VIVA? L’HAN MATAT PELL DE LA SERP EL PARE DEL FRANCESC ENS VISITA
  • 19. VISITA AL TOCA - TOCA Arran de la visita al museu de la ciència a l’Abril se li acut de fer una serp com la de veritat per poder espantar a tothom: ONA: La podem fer amb plastilina ABRIL: La podem fer amb plastilina ADRIÀ: No, es trenca i s’embruta SERGI: Fem un xurro
  • 20. A partir de la conversa els infants interioritzen conceptes abstractes que en altres situacions d’aprenentatge no sorgirien. El Víktor ens ha portat una serp de fusta VÍKTOR: això és una anaconda ROCÍO: per què? VÍKTOR: perquè l’anaconda és molt llarga ROCÍO: però la boa també és llarga ADRIÀ: Això és una serp reticular ROCíO: què vol dir això? PAU: que està cargolada ANDREA: Aquesta és flexible PAU: la fusta no és flexible ROGER: sí que ho és BERNAT: perquè està tallada en trossets i així es mou la fusta La resta de la classe nega rotundament l’afirmació del Bernat. Agafem un llapis i comprovem que la fusta no és flexible
  • 21. CONVERSAR PERMET ALS INFANTS EXPRESSAR ELS SEUS CONEIXEMENTS SENSE POR MESTRA: Necessitem decidir quina mida ha de tenir la nostra boa. Com ho podem fer? ( Els nens comencen a dir diferents mides , tots a l’hora i es crea enrenou) saben que existeixen molt més números del que fem a l’escola MESTRA: Així no ens entenem. I no podem fer una boa de 223mts com heu dit. Hauríem de a saber quina és la mida que poden fer les boes i si ens cabrà a la classe ORIOL: Ho “medim” ( saben que les coses es poden mesurar) ABRIL: “ Medim” la classe ROCÍO: Però primer hem de decidir quan mesurarà la nostra boa. ADRIÀ: ho podem mirar al nostre llibre. ( coneixen diferents fonts d’informació )
  • 22. EL COS DE LA BOA: AMB QUIN MATERIAL REVESTIM EL TUB? MESTRA: Hauríem de decidir el material amb què revestim el tub ANDREA:Amb plastilina es gastarà molta ROCÍO: Carla pots explicar que et va passar a tu? CARLA: La plastilina se rompe ( agafa un tub i ho prova) DANIEL: Amb la pintura no es trenca ANDREA. Quan s’asseca sí. Mira ( agafa el tub i ho prova) MESTRA: Mirem bé els tubs. No es veuen les costelles ? LAIA: Ha de ser amb roba, perquè amb la pintura es veu ÓSCAR: I és flexible MESTRA: Es trenca el tub amb roba? PAU: Quan la talles sí ALBA: Fem-ho amb el celo que no es trenca ROGER: Però es veuen les costelles FRANCESC: Les he vist quan el giro ( flexionant el tub) VÍKTOR: Perquè és transparent ORIOL: (Agafa el tub de roba) amb aquest no es veurà ORIOL : Agafo el metro per mesurar ROGER: El diàmetre? MESTRA: quin tub vols mesurar Oriol? ORIOL: Per posar-li la roba MESTRA: Ah! I posem roba? ROGER: sí.
  • 23. EL CAP DE LA BOA EL FRANCESC ARGUMENTA EL SEU TREBALL : “ L’HE FET AIXÍ PERQUE EL CAP DE LA SERP ÉS UN TRIANGLE AMB CORBES”
  • 24. “ EN LA ESCUELA SE APRENDE HABLANDO, PERO SE HABLA CUANDO SE TIENE ALGO QUE DECIR, CUANDO LAS EXPERIENCIAS CONCRETAS NECESITAN SER DISCUTIDAS, REPRESENTADAS, COMUNICADAS O RESUELTAS MEDIANTE UN TRABAJO COLECTIVO EN CLASE” MARIA ARCÁ