INFECCIONS NOSOCOMIALS
- 2. Índex • Introducció • Concepte. Importància • Etiologia • Tipus d’infeccions nosocomials • Mesures de control. Vigilància epidemiològica
- 3. Introducció 1940 • Aplicació clínica de la penicil·lina que va aportar canvis importants a les malalties infeccioses. 1950 • Epidèmies greus d’infecció estafilocòccia nosocomial en unitats quirúrgiques i pediàtriques. 1970 • Introducció de programes de vigilància i control de les infecciós nosocomials a Estats Units.
- 4. Concepte. Importància Infecció nosocomial: • Procés infecciós sobreafegit a la persona malalta, independentment del procés patològic pel qual va acudir a l’hospital. • Reconeix una causa intrahospitalària . Diagnòstic: • Exploració directa del malalt. • Diagnòstic de laboratori: mitjançant cultius. • Biòpsies o citologies per aspiració, etc. * Representen gran problema: persona malalta i centre hospitalari.
- 5. ETIOLOGIA 1- Causa endògena: el malalt adquireix la infecció a partir de la seva pròpia flora. 2-Causa exògena: els microorganismes provenen d’una font externa del malalt: • Tècniques quirúrgiques. • Absència adequada de mesures d’higiene hospitalària • Ús de determinades tècniques invasives: citostàtics, radioteràpia, nutrició parenteral, sondatges vesicals durant llargs períodes de temps, ... • Persones amb sistema immunològic disminuït. • Gran quantitat de trastorns locals que afavoreixen la infecció: la immobilitat del malalt. • Els microorganismes causants: estafilococs, enterobactèries, virus, fongs, etc.
- 6. TIPUS D’INFECCIONS NOSOCOMIALS • Són les més freqüents • Associades al cateterisme vesical • El microorganisme més causant: E. Colli Recomanacions preventives: Sondar només quan sigui necessari. Extremar les mesures d’asèpsia durant el sondatge, només material estèril. Abans del sondatge, cal fer una amplia neteja i desinfecció de la zona periuretral (solució amb povidona iodada) Rentar-se les mans abans i després del sondatge. Cal utilitzar el sistema de drenatge tancat ja que disposa de: vàlvula antiretorn, zona de presa de mostres de punció i dispositiu de buidament en la part inferior. Cal mantenir el fluix urinari descendent, sense obstruccions. Buidar la bossa: ús de dispositiu de buidament en la part inferior. INFECCIÓURINÀRIA
- 7. • Normalment s’inicia en el quiròfan • Condicions d’esterilització del material, neteja i desinfecció de quiròfan, nombre de persones durant la intervenció, entrades i sortides del personal, etc. • Baixes defenses de la persona: persones amb neoplàsia, diabetis amb insuficiència renal o hepàtica... • Capacitat patògena de les bactèries que arriben al camp operatori • Tractament: Serà el facultatiu el qui indicarà el tractament a efectuar. • Infecció de ferida quirúrgica superficial: complicació infecciosa més freqüent. Presència d’exsudació purulenta • Infecció quirúrgica més profunda donant lloc a abscessos. TIPUS D’INFECCIONS NOSOCOMIALS Tipus: Factors de risc: INFECCIÓQUIRÚRGICA • 2a. amb importància.
- 8. • Rentat de mans abans i després d’atendre el malalt. • Cura dels respiradors: seguir pautes de descontaminació marcada per la Comissió d’infeccions de l’hospital. • Material d’oxigenoteràpia: tubs i mascaretes han de canviar-se per cada malalt. • Aspiració de secrecions: rentar- se les mans i utilitzar guants. Sondes estèrils per aspiració. • Intubació. • Ingrés a la UCI • Antibioticoteràpia. TIPUS D’INFECCIONS NOSOCOMIALS Factors de risc: Mesures de prevenció: INFECCIÓRESPIRATÒRIA • La pneumònia és la més freqüent.
- 9. MESURES PER DISMINUIR EL RISC DE TRANSMISSIÓ D’INFECCIONS • Rentat de mans abans i després del contacte amb el malalt • Drenatge urinari tancat • Ús de guants abans i després d’atendre el malalt. • Vacunació contra l’ hepatitis B • Atenció als cateterismes • Vigilància dels equips de ventilació mecànica i d’ oxigenoteràpia.
- 12. • .