2. ERNIES Sembla que van n竪ixer de la terra regada per la sang dUr. Nom辿s tenen la funci坦 de vengar-se de qui ha fet mal a alg炭n parent. Representen lodi. Viuen a lErebo i s坦n m辿s antigues que els d辿us ol鱈mpics. Escolten les queixes dels mortals i persegueixen els culpables fins la seva mort. Hi ha diversos tipus dEr鱈nies.
6. PARQUES o MOIRES Hi ha tres Parques: Cloto, Lquesis i trope . Aquesta 辿s la menor en estatura, per嘆 la m辿s terrible. Zeus pesa la vida dels homes i informa a les Parques de les seves decisions, per嘆 pot canviar dopini坦 i intervenir-hi per salvar a qui vulgui, quan el fil de la vida, filat per Cloto, i mesurat per Lquesis, est a punt de ser tallat amb les tisores dtrope. Tamb辿 reben el nom de Moires.
10. EMPUSES S坦n filles dH竪cate i tenen cuixes dase i porten zabatilles de bronze, o b辿 una pota dase i una altra de llaut坦. Acostumen a espantar els viatgers, per嘆 es pot allunyar-les amb paraules insultants: llavors sescapen xisclant. Es disfresen de gossa, vaca o donzella i, en aquesta 炭ltima forma, es fiquen al llit dels homes i els xuclen les seves forces vitals, fins que moren. El mite dels vampirs pot procedir daquesta activitat de les Empuses.
12. SIRENES ssers amb la meitat superior de dona i la meitat inferior dau. Tenen una veu meravellosa, amb la qual van competir amb les Muses. Van guanyar les Muses i, com a cstig, arrancren les plomes a les Sirenes. Avergonyides, es retiraren a les costes sicilianes, prop de lestret de Messina. Amb els seus cants atreien els desprevinguts mariners, els quals no podien resistir-se, i xocaven contra les roques. Despr辿s del naufragi, els navegants eren devorats per les Sirenes.
17. HARPIES Raptores dnimes i de nens. Pertanyen a la generaci坦 pre ol鱈mpica i no han dobe誰r els d辿us de lOlimp. Les Harpies solen ser dues: Aelo (borrasca) i Oc鱈pete (vol velo巽) , tot i que tamb辿 sanomenen altres com Celeno, Nic坦toe i Podarge. S坦n aus amb cap de dona i urpes afilades, o dones alades. En un principi els autors sit炭en la seva morada en les illes Estrof鱈ales, en la mar Egea, per嘆 m辿s tarde les sit炭en en el vest鱈bul de lHades.
19. GORGONES Eren tres: Medusa , Esteno i Eur鱈ale . Nom辿s Medusa 辿s mortal. Les Gorgones tenien una horrible cabellera formada per serps vives; a m辿s tenien ullals de senglar, ales de rat penat i el cos cobert descates de bronze. La mirada de les Gorgones pot convertir en pedra a qualsevol 辿sser que les miri. A m辿s, les serps del seu cabell poden injectar ver鱈 a mig metre de distncia. Perseu va aconseguir matar Medusa. Li va tallar el cap, i del seu coll nasqu竪 un cavall alat: Pegs.
22. GRAIES Personifiquen la vellesa. Formen parte de les divinitats preol鱈mpiques com les seves germanes les Gorgones. S坦n tres i van n竪ixer amb el cabell gris, un sol ull i una sola dent per a les tres. Es diuen Enio, Pefredo i Dino . Vivien a loccident extrem i la seva missi坦 era vigilar el cam鱈 que conduia a la morada de les Gorgones. Nom辿s vigilava la que tenia lull, mentres les altres dormien. Nom辿s apareixen en el mite de Perseu.
25. HYDRA Era filla dEquidna i Tif坦, tenia set caps i si li tallaven un li sortien dos m辿s. Fou criada per Hera i va parir Quimera. Tamb辿 辿s mare de lEsfinx i del Lle坦 de Nemea. La va matar H竪racles en un dels seus dotze treballs i, despr辿s de la seva mort, Zeus la col.loc al firmament.
28. GRIUS S坦n 竪ssers voladors, meitat lle坦, meitat liga, molt ferotges. Poden arribar als tres metres. Preferiblement, menjen carn de cavall. Nom辿s cacen per alimentar-se. Poden combatre en laire o llen巽ar-se en picat amb el pes del seu cos. Per part de lliga tenen una vista i un olfacte molt desenvolupats; i la seva part de lle坦 els porta a viuve en manada. Solen viure en muntanyes rocoses. Poden ser domats. Un cop aconseguit, els grius s坦n lleials i defensen el seu genet fins la mort. S坦n molt valents i lluiten amb totes les criatures que consideren una amenaza. Els grius i els seus genets resten units per vida.
31. QUIMERA s un h鱈brid de lle坦, boc i drac. Sol tenir dos o tres caps. Temible per les seves caracter鱈stiques, va ser ven巽uda per lheroi Belerofont, que la va derrotar ajudat per Pegs.
35. CERBER s el gos de tres caps, i cua amb serps, que vigila lentrada de lHades. Nom辿s van poder v竪ncer la seva oposici坦 Orfeu, que el va calmar amb la seva m炭sica, i H竪racles, que el va lligar amb cadenes.
43. Un cop asolit lobjetiu, lheroi volia obligar lanimal a portar-lo fins el cel, per嘆 Pegs el desmont causant-li la mort, mentres ell continuava pujant fins transformar-se en la constelaci坦 del seu nom.
44. FNIX Au fabulosa denorme tamany, que poseeix forma dliga, amb plomes de bells colors. s originria dEti嘆pia i es relaciona amb el culte al sol a Egipte.
45. Uns diuen que la seva vida dura uns 500 anys i, segons altres, arribaria als 12.954 anys. s un animal 炭nic en el seu g竪nere i no pot reproduir-se unint-se a un altre de la seva esp竪cie.
46. Quan sent que li arriba el moment de la seva mort, forma una pira amb plantas aromtiques como ara lencens. Es tomba en la pira, lenc竪n i de les seves cendres sorgeix el nou F竪nix.
47. CENTAURES Normalment sels considera fills dIxi坦 i dun n炭vol amb forma dHera anomenat N竪fole, que significa n炭vol.
48. S坦n 辿ssers monstruosos: el seu cos de cintura cap avall tenia forma de cavall, i de cintura acap amunt dhome.
49. Vivien als boscos de llide, Arcdia i Tesslia. Els seus costums s坦n salvatges i primitives. Menjen carn crua i ca巽en armats amb pals i pedres.
50. Tot i que solen apar竪ixer com a una unitat, de vegades sobresurt el nom dalgun dells, com Neso , Folo i Quir坦 . Nom辿s els dos 炭ltims es diferencien dels seus companys per tenir un carcter pac鱈fic, ser hospitalaris i amics dels humans.
51. Quir坦 tenia una gran saviessa, i com a fill de Cronos era l炭nic centaure immortal. Habitava una caverna en el mont Peli坦. Amic dels homes, prudent i ben竪vol, sovint li confiaven leducaci坦 de fills de reis. Tothom respectava Quir坦. Va protegir Peleu, rei de Ptia, de la brutalitat dels altres centaures, i m辿s tard educ el seu fill Aquil.les. Fou tamb辿 el tutor dAsclepi, Json i Faet坦, entre molts altres herois. Les ensenyances de Quir坦 es referien a la m炭sica, la guerra, la ca巽a, la moral i la medecina, doncs era un gran metge. La seva fama sextenia per tota la terra..
53. s molt conegut lepisodi en el qual, per ser parents del nuvi, van ser convidats a les noces de Pir鱈tous amb Hipodmia. Despr辿s demborraxar-se, van intentar violar la n炭via i raptar les dones convidades. Els lapites. despr辿s duna sagnant batalla, lograren redu誰r els Centaures i expulsar-los de Tesslia. Aquesta llegenda simbolitza el trionf de la civilitzaci坦 sobre la barbrie.
55. CCLOPS S坦n gegants molt forts dun sol ull de gran tamany, situat al mig del front. A aquest ull se li atribueixen poders especials, ja que 辿s capa巽 de desintegrar gaireb辿 qualsevol cosa amb una mirada.
56. La mitologia explica que existeixen dues generacions de c鱈clops. La primera va ser la formada por tres germans, que shan anomenats els "Artesans Principals". La segona est formada per un grup de c鱈clops que vivien a Sic鱈lia.
57. Els c鱈clops de la segona generaci坦 eren fills de Posid坦. Un dells, Polifem , 辿s el que es troba Ulisses a lOdissea.
59. La seva creaci坦 辿s desconeguda, per嘆 es sospita que van ser creats per una maledicci坦. Els minotaures s坦n sempre mascles i es reprodueixen amb dones humanes. La seva vida dura al voltant dels 200 anys .
60. El m辿s fam坦s dels minotaures 辿s el que vivia a Creta, al laberint, i que va ser ven巽ut i mort per Teseu.