Tema 3. El cristianisme en l'edat mitjana (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
- 1. Adrián Lario González Professor: Rafael Palomero Caro. Institut Infanta Isabel d’Aragó Segon d’ESO (2012-2013)
- 2. Període que comprèn des de la caiguda de l’Imperi romà i la formació dels regnes germànics, entre els segles V i VIII, fins al S.XV.
- 3. Pretenia protegir de la violència els pobres, els pagesos i els clergues, sempre que no anessin armats, motiu pel qual es van promulgar fortes penes contra el qui els ataquessin.
- 4. Consistia a establir un temps, en un principi des del vespre del dissabte fins a primera hora dels dilluns, en què no es podia lluitar
- 5. Significa divisió, discòrdia entre els individus d'una mateixa comunitat
- 6. Expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1447, durant els dos papes rivals, el de Roma i el d’Avinyó
- 7. Subdivisió de base d’una diòcesi, que s’aplica a diverses esglésies.
- 8. Persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis a la seva divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món.
- 9. Orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat.
- 10. Orde monàstic de l’Església catòlica, amb branca masculina i femenina.
- 11. Patrici romà cristià, fundador dels monestirs i autor de la Regla, que va donar origen a l’orde benedictí.
- 12. Promeses que distingeixen un religiós d’un seglar dins de l’Església catòlica.
- 13. Conjunt de grups i comunitats catòlics que segueixen algunes de les regles inspirades per Sant Francesc d’Assís.
- 14. És un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán.
- 15. Monges religioses de vots solemnes que pertanyen a l’orde religiós fundat per Sant Francesc d’Assís i Santa Clara d'Assís al 1212.
- 16. Viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d’obtenir-ne els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
- 17. Sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d’estats europeus a fi d’alliberar Terra Santa dels musulmans, sostingudes pels denominats “estats cristians” de la religió.
- 18. Associacions de caràcter cristià format per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
- 19. Es desenvolupa a l’Europa Occidental del s. X a XIII després de la descomposició de l’imperi Carolingi.
- 20. En l'art bizantí i romànic, amb el terme pantocràtor es designa la imatge amb què es representa el Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i Redemptor.
- 21. Cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula d’una església(en l’arquitectura).
- 22. Arc que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre, per la qual cosa la fletxa (l'alçada) és la meitat exacta de la llum (l'amplada).
- 23. Volta generada pel desplaçament d’un arc de mig punt al llarg d’un eix longitudinal.
- 24. Estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles XIII- XV.
- 25. Encreuament de dos arcs ogivals subjectada per quatre punts de suport (pilars i columnes).
- 26. Espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples.
- 27. Element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic. Dins de l'eix conductor d'aquest període artístic, la rosassa transmet, a través de la llum i del color, el contacte amb la espiritualitat i l'ascensió al sagrat.
- 28. Arc que s’utilitza durant l’arc gòtic més lleuger que el de mig punt romànic.
- 29. Institució judicial eclesiàstica d’origen medieval creada pel Pontífex romà.
- 30. Pertanyent a una confessió cristiana de tipus agnòstica difosa des del s. X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l’Àsia Menor, els Balcans...