2. • Un centre universitari promou diferents accions de voluntariat.
Una d’aquestes accions és amb interns del centre obert d’una
penitenciaria. Són interns que ja gaudeixen del tercer grau i
que, per tant, surten a treballar, per bé que han d’anar a dormir
al centre. Alguns són analfabets i són molts els que tenen
greus mancances educatives i culturals. Els universitaris els
ensenyen a llegir, escriure, multiplicar, etc. En el cas dels
estrangers, els ensenyen castellà i català. Els educadors del
centre valoren molt el temps que gratuïtament dediquen
aquests nois i noies als interns, perquè els fan experimentar
que algú es preocupa d’ells de forma totalment altruista i, de
retruc, millora molt l’autoestima dels interns. Tenen en gran
consideració aquesta col·laboració, i els ho ha manifestat. “La
tasca del voluntariat és molt important en el centre. Ho valorem
moltíssims i els interns ho agraeixen molt. No estan massa
acostumats a trobar persones disposades a donar
generosament el seu temps, capacitats, il·lusió i coneixements.
Es modulen conductes i es transmeten valors”.
3. • Cada anada d’aquest grup de joves al centre és una alenada d’aire
fresc i posa uns rostres concrets al text de l’Evangeli i a les paraules
de Jesús: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne
que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè (...) era
a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran:
Senyor, (...) ¿Quan et vam veure (...) a la presó, i vinguérem a
veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un
d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25,34-40).
Ensenyar, acollir i estimar els joves interns perquè creixin, fent
present l’aixeca’t i camina” (Mt 9,5).
• Quan moltes veus insisteixen en les tenebres del futur per als
nostres joves, és bo recordar que, mentre hi hagi gent que estimi, el
món està salvat; que, mentre hi hagi qui posi l’èmfasi en el deure, el
món està salvat; que, mentre hi hagi qui se senti cridat pel deure
vers els altres, el món està salvat. Molts serveis esperen voluntaris.
Voluntaris de l’Esperit.
4. QÜESTIONS PER AL DIÀLEG
• Quines intencions desinteressades faig pels
altres?
• Som conscients de la radicalitat de les paraules de
l’Evangeli:” Us ho asseguro: Tot allò que fèieu un
d’aquests germans meus més petits , a mi m’ho
fèieu?”
• Em deixo ajudar pels altres?
• En moments crítics de la nostra vida, sabem
escoltar les paraules de Jesús “aixeca’t i camina”.
5. Qüestions
• Què en traiem, dels comentaris del jutge?
• Cometem, com a pares o educadors, algun dels errors que comenta el
jutge? Quins?
• És fàcil, un cop comès un d’aquests errors, rectificar.
• Som bons educadors? Eduquem també “en cristià”.
• Si poguéssim començar a educar una altra vegada als nostre fills o
alumnes... quin error no tornaríem a cometre?
https://www.youtube.com/watch?v=MhMnxEw5fI4
8. Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la
festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar
la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan
se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus
pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una
jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i
coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-
lo.
Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els
mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el
sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves
respostes.
En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare
li digué:
-Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et
buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
-Per què em buscàveu? No sabíeu que jo m’he d’estar a la casa i en
les coses del meu Pare?
Lluc 2, 41-49
10. Enguany, trobada rere trobada, entre tots,
hem cuinat una deliciosa
MOLTES GRÀCIES!!!
• Sopar solidari: dijous, 21 de maig a les 20 h.
