際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Cronologia

Download as PPT, PDF
C
ctorrijo

Hist嘆ria de la literatura catalana, principals autors i obres.

1 of 63
Downloaded 236 times
CRONOLOGIA
Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de lImperi rom (476) fins a locupaci坦 de Constantinoble (1453) Fins al s. XII: ALTA EDAT MITJANA Feudalisme: Sistema dorganitzaci坦 social, pol鱈tica i econ嘆mica. Teocentrisme. Naixement literatures en lleng端es romniques. Literatura de tradici坦 oral i lligada a la cort. Segles XIII-XV: BAIXA EDAT MITJANA Canvis socials i econ嘆mics, aparici坦 dels burgs, crisi espiritual. Entre finals s. XI i el s.XIII Sorgeix a Occitnia (sud de lactual Fran巽a) la poesia trobadoresca o proven巽al (escrita en llengua doc)
Textos m辿s antics en catal Segona meitat del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducci坦 catalana del Forum Iudicum (compendi jur鱈dic visigot) Homilies dOrgany (sermons religiosos)
Autors m辿s importants del per鱈ode Trobadors catalans: Guerau de Cabrera Berenguer de Palol Guillem de Cabestany Guillem de Bergued Cerver鱈 de Girona, l炭ltim dels trobadors . Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) Considerat creador de la prosa catalana. Predic i divulg la fe cristiana. Alguns dels seus llibres m辿s importants: Llibre de contemplaci坦, Llibre dEvast e Aloma e Blanquerna son fill ( inclou el Llibre dAmic e Amat), F竪lix o Llibre de meravelles ( inclou el Llibre de les b竪sties), ....
La prosa historiogrfica (les quatre grans cr嘆niques) s. XIII La cr嘆nica de Jaume I (1244-1276): El llibre dels feyts La cr嘆nica del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283) (Pere II, el Gran) s. XIV Cr嘆nica de Ramon Muntaner (1325-1328) Lloa la Corona catalanoaragonesa. Cr嘆nica de Pere el Cerimoni坦s (1385) (Pere III) Lorigen de les cr嘆niques es troba en les can巽ons de gesta. La seva finalitat 辿s informar, per嘆 tamb辿 magnificar les gestes reials i justificar les empreses b竪l揃liques. Jaume I
S.XIV i XV Segle dor de les lletres catalanes: Crisi del pensament medieval. La revoluci坦 de la impremta La prosa moral i religiosa Anselm Turmeda (Mallorca 1352- Tunis 1450) La disputa de lase Lhumanisme Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) Lo somni
La poesia Jordi de Sant Jordi ( Val竪ncia,finals s.XIV- 1424 ) Poeta i cavaller. Retorn a les formes trobadoresques. Ausis March (Gandia, 1400-1459) Pare de la poesia en catal, abandona lher竪ncia trobadoresca. Joan Rois de Corella (Gandia, 1433 -1497) Una concepci坦 plenament renaixentista de la literatura. Ausis March J.Rois de Corella
La narrativa Les novel揃les cavalleresques : An嘆nim: Curial e G端elfa (escrita entre 1435 i 1462) Joanot Martorell (Gandia 1413 - 1468) Tirant lo blanc (1460 -1468) La narrativa burgesa: Jaume Roig (Val竪ncia, principis segle- Benimmet, 1478) Spill (1460) Narraci坦 en versos de 4 s鱈l揃labes, itinerari pel m坦n femen鱈.
Edat Moderna: s. XVI al XVIII. DAVALLADA Durant aquest llarg per鱈ode de la nostra hist嘆ria de la literatura, per imperatius socials (trasllat de la noblesa, amb la cort, a castella); culturals (enlluernament per les lletres castellanes) i pol鱈tics (s. XVIII, Decret de la Nova Planta ) es don una sensible p竪rdua de consci竪ncia ling端鱈stica que es tradu鱈 en una menor quantitat de producci坦 i un empitjorament de la qualitat literria. Tot i aix鱈 la literatura popular es produ鱈 amb regularitat . En aquests segles es donen els moviments art鱈stics seg端ents : Segle XVI . Renaixement Segle XVII . Barroc. Francesc Vicent Garcia Segle XVIII . Neoclassicisme i Il揃lustraci坦
S. XIX: La Renaixen巽a recuperaci坦 de la consci竪ncia diferencial catalana L'Au F竪nix 辿s un s鱈mbol que apareix a la Renaixen巽a. Certmens po竪tics restaurats el 1859 Restauraci坦 Jocs Florals Revista literria Estrena de Terra baixa Poema 竪pic de Verdaguer Tert炭lies literries
Al segle XIX se succeeixen els moviments literaris: ROMANTICISME REALISME NATURALISME mile Zola, autor franc竪s inspirador del Naturalisme Honor辿 de Balzac, escriptor franc竪s pare del Realisme D. Friedrich, Caminant sobre el mar de boira. La literatura catalana participa de tots ells, alhora que protagonitza un impuls de recuperaci坦.
Autors m辿s significatius de la Renaixen巽a POESIA Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) El seu poema-oda La ptria (1833) inicia la identificaci坦 entre llengua i naci坦. Joaquim Rubi坦 i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pr嘆leg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdev辿 manifest programtic del moviment. Reivindica la conquesta duna literatura pr嘆pia i no sat竪l揃lit de la castellana i la restauraci坦 dels Jocs Florals (1859) Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixen巽a dins del g竪nere de la poesia. LAtlntida (1877), Canig坦 ( 1886) TEATRE Frederic Soler, S eraf鱈 Pitarra. Autor de sainets (gatades) ngel Guimer (1845-1924) Anomenat Mestre en Gay Saber el 1877 Cal destacar la seva trilogia realista que inclou Terra baixa (1896) NOVEL揃LA Narc鱈s Oller ( 1846-1930) Creador de la novel揃la moderna catalana. La bogeria (1898) A. Guimer N. Oller Jacint Verdaguer
El tombant de segle El Modernisme (1892-1911) afany de modernitzaci坦
El mateix fenomen de renovaci坦 sobserva arreu dels centres urbans de lEuropa industrialitzada: Fran巽a- Art Nouveau ustria- Jugend Stil o Sezessionstyl Anglaterra - Modern Style o Art D辿co Espanya i Sudam竪rica - Modernismo ... El seu desplegament abasta a tots els camps de lest竪tica: arquitectura, pintura, arts aplicades... Es tracta dun art burg竪s, tanmateix els intel揃lectuals que el propiciaren van ser molt cr鱈tics amb la seva pr嘆pia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu que explica, de fet, el final del moviment. A nivell est竪tic recull influ竪ncies de proced竪ncia diversa fins i contradict嘆ries (decadentisme, simbolisme, esteticisme...) totes tenen en com炭 lidealisme espiritual contra el realisme. Venus de langl竪s Rossetti, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt.
A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel揃lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tert炭lies, concerts, espectacles, exposicions. Freq端entaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pac鱈fics pescadors que hi vivien. Donaven a con竪ixer les seves propostes culturals i est竪tiques en la premsa diria ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com Laven巽 i Catal嘆nia . Eren "moderns, vivien com a bohemis i els devem un llegat art鱈stic molt valu坦s .
PERODES : ANYS DE GESTACI 1881 (revista LAven巽 ) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACI 1900-1911 1982-1900 : Article de Jaume Brossa a lAven巽: Viure del passat Actitud oberta i progressista en relaci坦 a la cultura europea. (es donen a con竪ixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i DAnnunzio que s坦n tradu誰ts al catal) Preocupaci坦 per la normalitzaci坦 de la llengua (inici campanya per a la reforma ling端鱈stica que culminar el Noucentisme) Dos corrents ideol嘆gics: esteticisme i regeneracionisme, molt distanciats a LAven巽" (que es va radicalitzant) i equilibrats a "Catal嘆nia" (1906). Celebraci坦 de les Festes Modernistes de Sitges. Publicaci坦 de revistes de caire art鱈stic Quatre Gats i "Pel&Ploma". 1900-1911 : mort de Joan Maragall i Isidre Nonell Aparici坦 revista "Joventut (1900-1906) Producci坦 novel揃l鱈stica important (aparici坦 del ruralisme) Assimilaci坦 d'escriptors de la Renaixen巽a. Revaloritzaci坦 dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme (1906)
Tensions artista-societat : La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i sacentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel揃lectuals destructors i desiquilibrats. Els artistes veuen els burgesos com 辿ssers materialistes i pragmtics que no donen a lart i a lartista la importncia que haurien de tenir. El moviment neix marcat per lenfrontament entre lartista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burg竪s (que nom辿s es preocupa dels b辿ns materials) Els intel揃lectuals adopten formes de vida boh竪mies. Segons el vessant al qual pertanyen podem subdividir aquests artistes en: ESTETICISTES : partidaris de lart per lart. Entenen lart com una religi坦, un blsam i el seu paper 辿s el de sacerdot o messies que conduir la societat al canvi. Per a ells lart 辿s un refugi, una evasi坦. Constitueixen la boh竪mia daurada (Per exemple S. Rusi単ol) REGENERACIONISTES : creuen que la renovaci坦 vindr a partir del desvetllament ideol嘆gic, donen m辿s importncia al missatge que a la forma i fan campanya de cr鱈tica social, pol鱈tica i ideol嘆gica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la boh竪mia negra o trgica (Per exemple J.Puig i Ferreter)
Les alternatives al model narratiu realista No es vol retratar objectivament la realitat sin坦 fer una selecci坦 subjectiva daspectes, suggerir no pas analitzar. s dun llenguatge connotatiu i de figures pr嘆pies del vers (metfora i s鱈mbol) -prosa po竪tica- Estructura fragmentada, cap鱈tols aut嘆noms. Temtiques: la lluita per lexist竪ncia (autorealitzaci坦 individu), relacions home i entorn, conflite individu-societat, dualitat camp-ciutat, visi坦 de la multitud hostil. Obres i autors : Novel揃la rural : s de lanomenat llenguatge mascle -aspre i cru- -Raimon Casellas: Els sots fer辿stecs (1901) -V鱈ctor Catal (Caterina Albert i Parad鱈s) : Solitud (1905) -Josep Pous i Pag竪s: La vida i la mort den Jordi Fraginals (1912)
Novel揃la decadentista : Busca ferir la sensibilitat del lector burg竪s, temes morbosos, relacions incestuoses, sacr鱈legues... -Prudenci Bertrana: Josafat (1906) -Alfons Maseras Ladolescent ( 1909) -Miquel de Palol: Cam鱈 de Llum: narracions dun crepuscle (1909) Novel揃la costumista : Enfrontament artista-societat presentat en termes de conflicte generacional -Santiago Rusi単ol: Lauca del senyor Esteve (1907) Miquel de Palol
El teatre: del naturalisme al simbolisme El teatre 辿s el g竪nere que sadiu m辿s amb la voluntat de lescriptor modernista de crear art-s鱈ntesi, art-total. Desenvolupament del g竪nere dramtico-musical (嘆pera) Teatre darrel realista-naturalista: Prenen com a model Ibsen . Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i cr鱈tica amb el poder i les injust鱈cies. Teatre de den炭ncia. - Joan Puig i Ferreter: Aig端es encantades (1908) - Ignasi Igl辿sias: El cor del poble (1902) - Juli Vallmitjana: Els zin-cal坦s (1911) Teatre simbolista: El seu model 辿s Maeterlinck . Creaci坦 datmosferes po竪tiques, ambientaci坦 mgica, fascinant, incorporaci坦 de recursos esc竪nics: so, llum, escenografia, vestuari... - Santiago Rusi単ol: Lalegria que passa (1898), El jard鱈 abandonat (1900), Cigales i formigues (1901) - Adri Gual: Crea la companyia Teatre ntim (1898) Misteri de dolor (1904), Els pobres menestrals (1908) Ignasi Igl辿sias
La poesia El g竪nere es diversifica en tot un ventall de l鱈nies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme. Inclou els poetes de l Escola Mallorquina: - Miquel Costa i Llobera , Lo pi de Formentor - Joan Alcover , Cap al tard. Poemes b鱈blics (La balanguera) Autors representatius : -Apelles Mestres, polifaceta (dramaturg, m炭sic, il揃lustrador...): Lil揃liana (1907) -elements fantasiosos: follets, fades, dones daigua-. -Jeroni Zann辿, difusor de Wagner: Assaigs est竪tics , Oda a Salom辿 , Sonets... - Alexandre de Riquer, pintor i dibuixant: Enyorances, Aplec de sonets.... Il揃lustraci坦 per a Lil揃liana Manuscrit de Lo pi de Formentor
El poeta m辿s important 辿s Joan Maragall , tamb辿 prosista (escriv鱈 a Diario de Barcelona i textos de teoria literria com Elogi de la paraula on formula la teoria de la paraula viva que surt del cor contra la paraula apresa) Fou traductor de lalemany, franc竪s i angl竪s. Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literria (sobretots els poetes noucentistes) va crear escola. Pel seu comprom鱈s amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consci竪ncia de la seva classe social. Reculls de poemes: Visions i cants (1900) amb Els cants de la guerra (Oda a Espanya...) Les disperses (1904) Enll (1906) Seq端竪ncies (1911)
POESIA Joan Maragall (1860-1911) M辿s enll de la seva poesia, als seus escrits period鱈stics es fa ress嘆 dels problemes del seu moment. Els poetes mallorquins: Miquel Costa i Llobera (1854-1922) Joan Alcover (1854-1926) NARRATIVA V鱈ctor Catal, Caterina Albert i Parad鱈s (1869-1966) Solitud (1905) novel揃la simbolista TEATRE Santiago Rusi単ol (1861-1931) Lalegria que passa (1898) vessat esteticista Recreaci坦 del pi de Formentor V鱈ctor Catal Santiago Rusi単ol Joan Maragall
油
粥壊壊看界庄温界庄坦 descriptors en llengua catalana: http :// www .escriptors. cat /?q=autors Lletra (UOC): http :// www . uoc . edu /lletra/noms. html Obres en catal: http :// www . xtec .es/~ jducros /clobrescat1. html
El Noucentisme 1906-1923 Un programa de govern al servei de la cultura. Eugeni DOrs , X竪nius (1881-1954) lide嘆leg del moviment . El glossari Josep Carner (1884-1970) el pr鱈ncep dels poetes Els fruits saborosos (1906) 1906 - Primer Congr辿s Internacional de la Llengua Catalana. Creci坦 de lInstitut dEstudis Catalans
Amb el Noucentisme va ser possible la normativitzaci坦 del catal grcies a la tasca de POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948)
Les avantguardes Els moviments plstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme
Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en min炭scula. - Primer manifest catal futurista (1921)- Lirradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)
Josep Vicen巽 Foix (1893-1987) El recull de sonets Sol, i de dol de 1947 expressa la seva s鱈ntesi de tradici坦 i modernitat Poema visual
Al marge del Noucentisme Josep Maria de Sagarra (1894-1961) Poeta, dramaturg i prosista. Can巽oner popular: Can巽ons de rem i de vela ... Poema narratiu: El comte Arnau ... Teatre: Lhostal de la Gl嘆ria , El caf竪 de la Marina... Narrativa : Vida privada ... Josep Pla (1897-1981) Professional de lescriptura, la seva obra en prosa 辿s de dif鱈ci単 classificaci坦 temtica. Abasta el dietari, la cr嘆nica period鱈stica, les mem嘆ries, la narraci坦 ... El Quadern gris, Contraban... Josep M. de Sagarra Josep Pla
La poesia de tradici坦 simbolista CARLES RIBA (1893-1959) Primer llibre destances (1919) Les elegies de Bierville (1943) Fou tamb辿 traductor de litertura clssica ( Odissea ...) CLEMENTINA ARDERIU (1893-1976) Sempre i ara (1946) Lesperan巽a, encara (1968)
LA REPRESA DE LA NOVEL揃LA ( ANYS 30) Despr辿s de la proliferaci坦 de la novel揃la amb el Modernisme, el Noucentisme va marginar el g竪nere novel揃l鱈stic. A finals dels anys 20 sinici un debat sobre la conveni竪ncia del conreu duna novel揃la en catal per tal daconseguir la plena normalitzaci坦 literria. Amb el Pemi Crexells el panorama narratiu catal es vigoritz. J. Puig i Ferreter : El cercle mgic , 1929 Miquel Llor : Laura a la ciutat dels sants , 1930 Prudenci Bertrana : Lhereu, 1931 Josep M. De Sagarra : Vida privada, 1932 Cales Soldevila : Valentina , 1933 Terea Vernet : Les algues roges, 1934 Francesc Trabal : Vals, 1936 Merc竪 Rodoreda : Aloma, 1937 Merc竪 Rodoreda
Lany 1939 sinicia una etapa fosca. La dictadura franquista abol鱈 la Generalitat i lEstatut dAutonomia i prohib鱈 l炭s p炭blic i oficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. Molts escriptors van haver dexiliar-se. La represa de la cultura catalana no fou possible fins ben entrada la d竪cada dels 50: 1959- aparici坦 revista Serra dOr 1961- creaci坦 dmnium cultural 1962- nasqu辿 Edicions 62 1964- retorn de lexili de leditorial Proa 1965- sinstitu鱈 la ctedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona Inici del moviment de la Nova Can巽坦 s del catal a la lit炭rgia Campanyes a favor de lensenyament de la llengua .... La normalitzaci坦 de la llengua i la literatura no fou plena, per嘆, fins a letapa de democrcia que sinici el 1975.
La literatura catalana a lexili
Els diferents grups dintel揃lectuals exiliats mantingueren viva la literatura catalana: Publicaci坦 de revistes Contactes culturals (confer竪ncies, tert炭lies...) Edicions que es feien arribar als grups clandestins A la d竪cada dels seixanta va obrir-se un per鱈ode per a la poesia en qu竪 sacaba amb la tradici坦 simbolista i sinicia un acostament dels poetes a la realitat social de l竪poca (oposici坦 al franquisme) POESIA CIVIL
SALVADOR ESPRIU (1913-1985) Lexili interior Obra influ誰da per lexistencialisme. Prosa narrativa Va conrear el g竪nere abans de la Guerra Civil i el va abandonar durant la postguerra. Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935) Poesia Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs Death (1952) El caminant i el mur (1954), El final del laberint (1955) La pell de brau (1958), Setmana Santa (1971 ) Reflexions sobre la vida i lhome i tamb辿 relacionades amb la guerra civil Teatre Ant鱈gona (1939) Primera hist嘆ria dEsther (1947) Una altra Fedra, si us plau (1978)
JOAN OLIVER , PERE QUART (1899-1986) POESIA 1捉 etapa: ironia morda巽, cr鱈tica sarctica. Les decapitacions Bestiari 2捉 etapa: visi坦 racionalista i esc竪ptica . Sal坦 de tardor (1947) Terra de naufragis (1955) Temes com la mort, lexili i el dolor relacionats amb la posguerra 3捉 etapa: ironia, sarcasme, cr鱈tica de laactuaci坦 de la burgesia. Vacances pagades (1960) TEATRE All嘆 que tal vegada sedevingu辿 (1933). Par嘆dia La fam (1938) R elacionada amb la revoluci坦. Ball robat (1958) Com竪dia psicol嘆gica
Poetes fins a la d竪cada dels 70 BARTOMEU ROSSELL-PRCEL (1913-1938) Imitaci坦 al foc (obra p嘆stuma) MRIUS TORRES (1910-1942) Poesies (in竪dita fins 1947) AGUST BARTRA (1908-1982) Mrsias i Adila (1948) JOAN VINYOLI (1914-1984) Poesia completa (1975-79) JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008) Obra po竪tica avantguardista, propera al surrealisme. J. Palau i Fabre M. Torres J. Vinyoli A. Bartra
La poesia dels anys setanta El corrent po竪tic predominant trenca amb el realisme hist嘆ric i revisa la poesia m辿s formal dautors com Carner i Riba. GABRIEL FERRATER (1922-1972) Da nuces pueris (1960) Menjat una cama (1962) Teoria dels cossos (1966) Actitud de distanciament i escepticisme. Preocupaci坦 ling端鱈stica. VICENT ANDRS ESTELLS (1924-1993) Mural del pa鱈s valenci (1975) La clau que obri tots els panys (1954-1957)
MIQUEL MART I POL (1929-2003) Els primers llibres denoten una crisi existencial, poesia reflexiva i dhome solitari. Posteriorment fa una poesia m辿s compromesa amb la realitat. Paraules al vent (1954) El poble (1966) La fbrica (1972) Estimada Marta ( 1978) Suite de Parlav (1991) .... Tamb辿 conre la narraci坦.
POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERC MARAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)
La narrativa de postguerra Els narradors, per motius diversos, s坦n figures a誰llades, desvinculats dels moviments literaris. LLOREN VILLALONGA (1897-1980) 1956 1931 La seva obra refllecteix la fi duna classe soial: laristocrcia rural mallorquina
MERC RODOREDA (1909-1983) Dins lunivers literari de lautora cal destacar la galeria de personatges femenins, la troballa de lescriptura parlada i el reflex del m坦n on鱈ric. Merc竪 Rodoreda basteix una de les obres m辿s s嘆lides i universals de la nostra literatura . 1974 1938 1962 1967
PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa 辿s fortament marcada per lexili .
La narrativa dels anys seixanta EL REALISME HISTRIC MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) Totes les b竪sties de crrega (1967) El mecanoscrit del segon origen (1974) (la novel揃la en catal m辿s publicada) Experimentaci坦 de t竪cniques i g竪neres narratius. JOSEP M. ESPINS (1927) Destaca com a novel揃lista i periodista. Un dels fundadors de la Nova Can巽坦. MARIA AURLIA CAPMANY (1918-1991) Va conrear la novel揃la, lassaig i el teatre. Un lloc entre els morts (1967)
BLAI BONET (1926-1997) AVEL揃L ARTS-GENER (1912-2000) La literatura fantstica Joan Perucho (1920-2003) Jordi Sarsanedas (1924-2006) Llibre de cavalleries Les hist嘆ries naturals Mites
La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jes炭s Moncada (1931-2005) Cam鱈 de sirga Jaume Fuster (1945-1998) Lilla de les tres taronges
MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura
Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monz坦 (1952) Uf , va dir ell A part de la novel揃la, en els darrers anys sha conreat la narrativa breu Sergi Pmies (1960) Thauria de caure la cara de vergonya
La renovaci坦 teatral dels anys setanta i vuitanta Autors m辿s representatius: Josep M. Benet i Jornet ( Revolta de bruixes ) Sergi Bellbel
Poemes inclosos a lantologia TROBADORS Cerver鱈 de Girona (1258-1285) No揃l prenatz lo fals marit. Guillem de Bergued (1138-1192) Can巽oneta leu e plana. RAMON LLULL A v坦s dona verge santa Maria. ANSELM TURMEDA Elogi dels diners.
JORDI DE SANT JORDI Presoner. AUSIS MARCH Aix鱈 com cell que es veu prop de la mort. Colguen les gents ab alegria festes. JOAN ROIS DE CORELLA La balada de la garsa i lesmerla. Tomba dA. March a la catedral de Val竪ncia Impr竪s de J. Ro鱈s de Corella
Del segle XVI al XIX FRANCESC VICENT GARCIA, el Rector de Vallfogona (1579-1623) A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil. CAN POPULAR Lo mariner. ( A la vora de la mar ) RENAIXENA BONAVENTURA CARLES ARIBAU La ptria (1833) JACINT VERDAGUER Canig坦. (Ep鱈leg. Los dos campanars) (1886) Poesia 竪pica Vora la mar (datat el 1883) ( i ncl嘆s a Flors del calvari, 1895) Poesia l鱈rica . Moss竪n Cinto Verdaguer
Lescola mallorquina MIQUEL COSTA I LLOBERA Lo pi de Formentor. JOAN ALCOVER La balanguera, des de 1996 himne oficial de Mallorca. El Modernisme JOAN MARAGALL La vaca cega (escrit lestiu de 1893) Oda a Espanya, forma part de la trilogia Els tres cants de la guerra inclosa a Visions i Cants (1900) Moss竪n Costa i Llobera Joan Alcover Joan Maragall
El Noucentisme JOSEP CARNER Can巽oneta incerta (inclosa a Sons de lira i flabiol de 1927) B竪lgica (el poema de lexili) Relacionada amb lEscola Mallorquina i el Noucentisme M. ANTNIA SALV Lenc鱈s que fuig (incl嘆s a Espigues i flors de 1926) Josep Carner M. Ant嘆nia Salv
Lavanguardisme JOSEP M. JUNOY Oda a Guynemer, incl嘆s a Poemes i cal揃ligrames (1920) JOAN SALVAT-PAPASSEIT El cal揃ligrama 2, dins El poema de la rosa als llavis (1923) Tot lenyor de dem , dins Lirradiador del port i les gavines (1921)
Al marge del noucentisme JOSEP MARIA DE SAGARRA Vinyes verdes vora el mar, incl嘆s a Can巽ons de rem i de vela (1923) Aigua-marina , dins ncores i estrelles (1936) La poesia de tradici坦 simbolista CARLES RIBA Poema n.8 del segon llibre destances (1930) S炭nion , dins Les elegies de Bierville (escrit a lexili i publicat el 1943)
CLEMENTINA ARDERIU El pend鱈s (1920) BARTOMEU ROSSELL-PRCEL A Mallorca, durant la guerra civil dins Imitaci坦 al foc (1938) ROSA LEVERONI Elegies de la represa, VI (1952) Clementina Arderiu i Carles Riba, el seu marit. Bartomeu Rossell坦-P嘆rcel Rosa Leveroni
MRIUS TORRES La ciutat llunyana (1939) AGUST BARTRA Oda a Catalunya des dels tr嘆pics (1942) JOAN VINYOLI Les boies, incl嘆s a Cercles (1979) Poesia de tradici坦 vanguardista JOSEP VICEN FOIX Sol, i de dol (1947) s quan dormo que hi veig clar (1939) Mrius Torres Agust鱈 Bartra J.V. Foix
Dos traject嘆ries singulars SALVADOR ESPRIU Can巽坦 del mati encalmat Assaig de cntic en el temple dins El caminant i el mur (1954) PERE QUART (Joan Oliver) Corrandes dexili dins Sal坦 de tardor (1847) Vacances pagades (1960)
La poesia dels anys setanta GABRIEL FERRATER Floral Cambra de la tardor formen part de Da nuces pueris (1960) JOAN BROSSA Poema visual Eco incl嘆s a Rua de llibres (1980) VICENT ANDRS ESTELLS Els amants MIQUEL MART I POL LElionor, dins La fbrica (1972)
Els anys 80 MARIA-MERC MARAL Brida, forma part de Bruixa de dol (1979)

More Related Content

Cronologia

  • 2. Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de lImperi rom (476) fins a locupaci坦 de Constantinoble (1453) Fins al s. XII: ALTA EDAT MITJANA Feudalisme: Sistema dorganitzaci坦 social, pol鱈tica i econ嘆mica. Teocentrisme. Naixement literatures en lleng端es romniques. Literatura de tradici坦 oral i lligada a la cort. Segles XIII-XV: BAIXA EDAT MITJANA Canvis socials i econ嘆mics, aparici坦 dels burgs, crisi espiritual. Entre finals s. XI i el s.XIII Sorgeix a Occitnia (sud de lactual Fran巽a) la poesia trobadoresca o proven巽al (escrita en llengua doc)
  • 3. Textos m辿s antics en catal Segona meitat del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducci坦 catalana del Forum Iudicum (compendi jur鱈dic visigot) Homilies dOrgany (sermons religiosos)
  • 4. Autors m辿s importants del per鱈ode Trobadors catalans: Guerau de Cabrera Berenguer de Palol Guillem de Cabestany Guillem de Bergued Cerver鱈 de Girona, l炭ltim dels trobadors . Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) Considerat creador de la prosa catalana. Predic i divulg la fe cristiana. Alguns dels seus llibres m辿s importants: Llibre de contemplaci坦, Llibre dEvast e Aloma e Blanquerna son fill ( inclou el Llibre dAmic e Amat), F竪lix o Llibre de meravelles ( inclou el Llibre de les b竪sties), ....
  • 5. La prosa historiogrfica (les quatre grans cr嘆niques) s. XIII La cr嘆nica de Jaume I (1244-1276): El llibre dels feyts La cr嘆nica del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283) (Pere II, el Gran) s. XIV Cr嘆nica de Ramon Muntaner (1325-1328) Lloa la Corona catalanoaragonesa. Cr嘆nica de Pere el Cerimoni坦s (1385) (Pere III) Lorigen de les cr嘆niques es troba en les can巽ons de gesta. La seva finalitat 辿s informar, per嘆 tamb辿 magnificar les gestes reials i justificar les empreses b竪l揃liques. Jaume I
  • 6. S.XIV i XV Segle dor de les lletres catalanes: Crisi del pensament medieval. La revoluci坦 de la impremta La prosa moral i religiosa Anselm Turmeda (Mallorca 1352- Tunis 1450) La disputa de lase Lhumanisme Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) Lo somni
  • 7. La poesia Jordi de Sant Jordi ( Val竪ncia,finals s.XIV- 1424 ) Poeta i cavaller. Retorn a les formes trobadoresques. Ausis March (Gandia, 1400-1459) Pare de la poesia en catal, abandona lher竪ncia trobadoresca. Joan Rois de Corella (Gandia, 1433 -1497) Una concepci坦 plenament renaixentista de la literatura. Ausis March J.Rois de Corella
  • 8. La narrativa Les novel揃les cavalleresques : An嘆nim: Curial e G端elfa (escrita entre 1435 i 1462) Joanot Martorell (Gandia 1413 - 1468) Tirant lo blanc (1460 -1468) La narrativa burgesa: Jaume Roig (Val竪ncia, principis segle- Benimmet, 1478) Spill (1460) Narraci坦 en versos de 4 s鱈l揃labes, itinerari pel m坦n femen鱈.
  • 9. Edat Moderna: s. XVI al XVIII. DAVALLADA Durant aquest llarg per鱈ode de la nostra hist嘆ria de la literatura, per imperatius socials (trasllat de la noblesa, amb la cort, a castella); culturals (enlluernament per les lletres castellanes) i pol鱈tics (s. XVIII, Decret de la Nova Planta ) es don una sensible p竪rdua de consci竪ncia ling端鱈stica que es tradu鱈 en una menor quantitat de producci坦 i un empitjorament de la qualitat literria. Tot i aix鱈 la literatura popular es produ鱈 amb regularitat . En aquests segles es donen els moviments art鱈stics seg端ents : Segle XVI . Renaixement Segle XVII . Barroc. Francesc Vicent Garcia Segle XVIII . Neoclassicisme i Il揃lustraci坦
  • 10. S. XIX: La Renaixen巽a recuperaci坦 de la consci竪ncia diferencial catalana L'Au F竪nix 辿s un s鱈mbol que apareix a la Renaixen巽a. Certmens po竪tics restaurats el 1859 Restauraci坦 Jocs Florals Revista literria Estrena de Terra baixa Poema 竪pic de Verdaguer Tert炭lies literries
  • 11. Al segle XIX se succeeixen els moviments literaris: ROMANTICISME REALISME NATURALISME mile Zola, autor franc竪s inspirador del Naturalisme Honor辿 de Balzac, escriptor franc竪s pare del Realisme D. Friedrich, Caminant sobre el mar de boira. La literatura catalana participa de tots ells, alhora que protagonitza un impuls de recuperaci坦.
  • 12. Autors m辿s significatius de la Renaixen巽a POESIA Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) El seu poema-oda La ptria (1833) inicia la identificaci坦 entre llengua i naci坦. Joaquim Rubi坦 i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pr嘆leg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdev辿 manifest programtic del moviment. Reivindica la conquesta duna literatura pr嘆pia i no sat竪l揃lit de la castellana i la restauraci坦 dels Jocs Florals (1859) Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixen巽a dins del g竪nere de la poesia. LAtlntida (1877), Canig坦 ( 1886) TEATRE Frederic Soler, S eraf鱈 Pitarra. Autor de sainets (gatades) ngel Guimer (1845-1924) Anomenat Mestre en Gay Saber el 1877 Cal destacar la seva trilogia realista que inclou Terra baixa (1896) NOVEL揃LA Narc鱈s Oller ( 1846-1930) Creador de la novel揃la moderna catalana. La bogeria (1898) A. Guimer N. Oller Jacint Verdaguer
  • 13. El tombant de segle El Modernisme (1892-1911) afany de modernitzaci坦
  • 14. El mateix fenomen de renovaci坦 sobserva arreu dels centres urbans de lEuropa industrialitzada: Fran巽a- Art Nouveau ustria- Jugend Stil o Sezessionstyl Anglaterra - Modern Style o Art D辿co Espanya i Sudam竪rica - Modernismo ... El seu desplegament abasta a tots els camps de lest竪tica: arquitectura, pintura, arts aplicades... Es tracta dun art burg竪s, tanmateix els intel揃lectuals que el propiciaren van ser molt cr鱈tics amb la seva pr嘆pia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu que explica, de fet, el final del moviment. A nivell est竪tic recull influ竪ncies de proced竪ncia diversa fins i contradict嘆ries (decadentisme, simbolisme, esteticisme...) totes tenen en com炭 lidealisme espiritual contra el realisme. Venus de langl竪s Rossetti, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt.
  • 15. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel揃lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tert炭lies, concerts, espectacles, exposicions. Freq端entaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pac鱈fics pescadors que hi vivien. Donaven a con竪ixer les seves propostes culturals i est竪tiques en la premsa diria ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com Laven巽 i Catal嘆nia . Eren "moderns, vivien com a bohemis i els devem un llegat art鱈stic molt valu坦s .
  • 16. PERODES : ANYS DE GESTACI 1881 (revista LAven巽 ) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACI 1900-1911 1982-1900 : Article de Jaume Brossa a lAven巽: Viure del passat Actitud oberta i progressista en relaci坦 a la cultura europea. (es donen a con竪ixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i DAnnunzio que s坦n tradu誰ts al catal) Preocupaci坦 per la normalitzaci坦 de la llengua (inici campanya per a la reforma ling端鱈stica que culminar el Noucentisme) Dos corrents ideol嘆gics: esteticisme i regeneracionisme, molt distanciats a LAven巽" (que es va radicalitzant) i equilibrats a "Catal嘆nia" (1906). Celebraci坦 de les Festes Modernistes de Sitges. Publicaci坦 de revistes de caire art鱈stic Quatre Gats i "Pel&Ploma". 1900-1911 : mort de Joan Maragall i Isidre Nonell Aparici坦 revista "Joventut (1900-1906) Producci坦 novel揃l鱈stica important (aparici坦 del ruralisme) Assimilaci坦 d'escriptors de la Renaixen巽a. Revaloritzaci坦 dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme (1906)
  • 17. Tensions artista-societat : La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i sacentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel揃lectuals destructors i desiquilibrats. Els artistes veuen els burgesos com 辿ssers materialistes i pragmtics que no donen a lart i a lartista la importncia que haurien de tenir. El moviment neix marcat per lenfrontament entre lartista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burg竪s (que nom辿s es preocupa dels b辿ns materials) Els intel揃lectuals adopten formes de vida boh竪mies. Segons el vessant al qual pertanyen podem subdividir aquests artistes en: ESTETICISTES : partidaris de lart per lart. Entenen lart com una religi坦, un blsam i el seu paper 辿s el de sacerdot o messies que conduir la societat al canvi. Per a ells lart 辿s un refugi, una evasi坦. Constitueixen la boh竪mia daurada (Per exemple S. Rusi単ol) REGENERACIONISTES : creuen que la renovaci坦 vindr a partir del desvetllament ideol嘆gic, donen m辿s importncia al missatge que a la forma i fan campanya de cr鱈tica social, pol鱈tica i ideol嘆gica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la boh竪mia negra o trgica (Per exemple J.Puig i Ferreter)
  • 18. Les alternatives al model narratiu realista No es vol retratar objectivament la realitat sin坦 fer una selecci坦 subjectiva daspectes, suggerir no pas analitzar. s dun llenguatge connotatiu i de figures pr嘆pies del vers (metfora i s鱈mbol) -prosa po竪tica- Estructura fragmentada, cap鱈tols aut嘆noms. Temtiques: la lluita per lexist竪ncia (autorealitzaci坦 individu), relacions home i entorn, conflite individu-societat, dualitat camp-ciutat, visi坦 de la multitud hostil. Obres i autors : Novel揃la rural : s de lanomenat llenguatge mascle -aspre i cru- -Raimon Casellas: Els sots fer辿stecs (1901) -V鱈ctor Catal (Caterina Albert i Parad鱈s) : Solitud (1905) -Josep Pous i Pag竪s: La vida i la mort den Jordi Fraginals (1912)
  • 19. Novel揃la decadentista : Busca ferir la sensibilitat del lector burg竪s, temes morbosos, relacions incestuoses, sacr鱈legues... -Prudenci Bertrana: Josafat (1906) -Alfons Maseras Ladolescent ( 1909) -Miquel de Palol: Cam鱈 de Llum: narracions dun crepuscle (1909) Novel揃la costumista : Enfrontament artista-societat presentat en termes de conflicte generacional -Santiago Rusi単ol: Lauca del senyor Esteve (1907) Miquel de Palol
  • 20. El teatre: del naturalisme al simbolisme El teatre 辿s el g竪nere que sadiu m辿s amb la voluntat de lescriptor modernista de crear art-s鱈ntesi, art-total. Desenvolupament del g竪nere dramtico-musical (嘆pera) Teatre darrel realista-naturalista: Prenen com a model Ibsen . Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i cr鱈tica amb el poder i les injust鱈cies. Teatre de den炭ncia. - Joan Puig i Ferreter: Aig端es encantades (1908) - Ignasi Igl辿sias: El cor del poble (1902) - Juli Vallmitjana: Els zin-cal坦s (1911) Teatre simbolista: El seu model 辿s Maeterlinck . Creaci坦 datmosferes po竪tiques, ambientaci坦 mgica, fascinant, incorporaci坦 de recursos esc竪nics: so, llum, escenografia, vestuari... - Santiago Rusi単ol: Lalegria que passa (1898), El jard鱈 abandonat (1900), Cigales i formigues (1901) - Adri Gual: Crea la companyia Teatre ntim (1898) Misteri de dolor (1904), Els pobres menestrals (1908) Ignasi Igl辿sias
  • 21. La poesia El g竪nere es diversifica en tot un ventall de l鱈nies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme. Inclou els poetes de l Escola Mallorquina: - Miquel Costa i Llobera , Lo pi de Formentor - Joan Alcover , Cap al tard. Poemes b鱈blics (La balanguera) Autors representatius : -Apelles Mestres, polifaceta (dramaturg, m炭sic, il揃lustrador...): Lil揃liana (1907) -elements fantasiosos: follets, fades, dones daigua-. -Jeroni Zann辿, difusor de Wagner: Assaigs est竪tics , Oda a Salom辿 , Sonets... - Alexandre de Riquer, pintor i dibuixant: Enyorances, Aplec de sonets.... Il揃lustraci坦 per a Lil揃liana Manuscrit de Lo pi de Formentor
  • 22. El poeta m辿s important 辿s Joan Maragall , tamb辿 prosista (escriv鱈 a Diario de Barcelona i textos de teoria literria com Elogi de la paraula on formula la teoria de la paraula viva que surt del cor contra la paraula apresa) Fou traductor de lalemany, franc竪s i angl竪s. Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literria (sobretots els poetes noucentistes) va crear escola. Pel seu comprom鱈s amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consci竪ncia de la seva classe social. Reculls de poemes: Visions i cants (1900) amb Els cants de la guerra (Oda a Espanya...) Les disperses (1904) Enll (1906) Seq端竪ncies (1911)
  • 23. POESIA Joan Maragall (1860-1911) M辿s enll de la seva poesia, als seus escrits period鱈stics es fa ress嘆 dels problemes del seu moment. Els poetes mallorquins: Miquel Costa i Llobera (1854-1922) Joan Alcover (1854-1926) NARRATIVA V鱈ctor Catal, Caterina Albert i Parad鱈s (1869-1966) Solitud (1905) novel揃la simbolista TEATRE Santiago Rusi単ol (1861-1931) Lalegria que passa (1898) vessat esteticista Recreaci坦 del pi de Formentor V鱈ctor Catal Santiago Rusi単ol Joan Maragall
  • 24. 油
  • 25. 粥壊壊看界庄温界庄坦 descriptors en llengua catalana: http :// www .escriptors. cat /?q=autors Lletra (UOC): http :// www . uoc . edu /lletra/noms. html Obres en catal: http :// www . xtec .es/~ jducros /clobrescat1. html
  • 26. El Noucentisme 1906-1923 Un programa de govern al servei de la cultura. Eugeni DOrs , X竪nius (1881-1954) lide嘆leg del moviment . El glossari Josep Carner (1884-1970) el pr鱈ncep dels poetes Els fruits saborosos (1906) 1906 - Primer Congr辿s Internacional de la Llengua Catalana. Creci坦 de lInstitut dEstudis Catalans
  • 27. Amb el Noucentisme va ser possible la normativitzaci坦 del catal grcies a la tasca de POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948)
  • 28. Les avantguardes Els moviments plstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme
  • 29. Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en min炭scula. - Primer manifest catal futurista (1921)- Lirradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)
  • 30. Josep Vicen巽 Foix (1893-1987) El recull de sonets Sol, i de dol de 1947 expressa la seva s鱈ntesi de tradici坦 i modernitat Poema visual
  • 31. Al marge del Noucentisme Josep Maria de Sagarra (1894-1961) Poeta, dramaturg i prosista. Can巽oner popular: Can巽ons de rem i de vela ... Poema narratiu: El comte Arnau ... Teatre: Lhostal de la Gl嘆ria , El caf竪 de la Marina... Narrativa : Vida privada ... Josep Pla (1897-1981) Professional de lescriptura, la seva obra en prosa 辿s de dif鱈ci単 classificaci坦 temtica. Abasta el dietari, la cr嘆nica period鱈stica, les mem嘆ries, la narraci坦 ... El Quadern gris, Contraban... Josep M. de Sagarra Josep Pla
  • 32. La poesia de tradici坦 simbolista CARLES RIBA (1893-1959) Primer llibre destances (1919) Les elegies de Bierville (1943) Fou tamb辿 traductor de litertura clssica ( Odissea ...) CLEMENTINA ARDERIU (1893-1976) Sempre i ara (1946) Lesperan巽a, encara (1968)
  • 33. LA REPRESA DE LA NOVEL揃LA ( ANYS 30) Despr辿s de la proliferaci坦 de la novel揃la amb el Modernisme, el Noucentisme va marginar el g竪nere novel揃l鱈stic. A finals dels anys 20 sinici un debat sobre la conveni竪ncia del conreu duna novel揃la en catal per tal daconseguir la plena normalitzaci坦 literria. Amb el Pemi Crexells el panorama narratiu catal es vigoritz. J. Puig i Ferreter : El cercle mgic , 1929 Miquel Llor : Laura a la ciutat dels sants , 1930 Prudenci Bertrana : Lhereu, 1931 Josep M. De Sagarra : Vida privada, 1932 Cales Soldevila : Valentina , 1933 Terea Vernet : Les algues roges, 1934 Francesc Trabal : Vals, 1936 Merc竪 Rodoreda : Aloma, 1937 Merc竪 Rodoreda
  • 34. Lany 1939 sinicia una etapa fosca. La dictadura franquista abol鱈 la Generalitat i lEstatut dAutonomia i prohib鱈 l炭s p炭blic i oficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. Molts escriptors van haver dexiliar-se. La represa de la cultura catalana no fou possible fins ben entrada la d竪cada dels 50: 1959- aparici坦 revista Serra dOr 1961- creaci坦 dmnium cultural 1962- nasqu辿 Edicions 62 1964- retorn de lexili de leditorial Proa 1965- sinstitu鱈 la ctedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona Inici del moviment de la Nova Can巽坦 s del catal a la lit炭rgia Campanyes a favor de lensenyament de la llengua .... La normalitzaci坦 de la llengua i la literatura no fou plena, per嘆, fins a letapa de democrcia que sinici el 1975.
  • 36. Els diferents grups dintel揃lectuals exiliats mantingueren viva la literatura catalana: Publicaci坦 de revistes Contactes culturals (confer竪ncies, tert炭lies...) Edicions que es feien arribar als grups clandestins A la d竪cada dels seixanta va obrir-se un per鱈ode per a la poesia en qu竪 sacaba amb la tradici坦 simbolista i sinicia un acostament dels poetes a la realitat social de l竪poca (oposici坦 al franquisme) POESIA CIVIL
  • 37. SALVADOR ESPRIU (1913-1985) Lexili interior Obra influ誰da per lexistencialisme. Prosa narrativa Va conrear el g竪nere abans de la Guerra Civil i el va abandonar durant la postguerra. Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935) Poesia Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs Death (1952) El caminant i el mur (1954), El final del laberint (1955) La pell de brau (1958), Setmana Santa (1971 ) Reflexions sobre la vida i lhome i tamb辿 relacionades amb la guerra civil Teatre Ant鱈gona (1939) Primera hist嘆ria dEsther (1947) Una altra Fedra, si us plau (1978)
  • 38. JOAN OLIVER , PERE QUART (1899-1986) POESIA 1捉 etapa: ironia morda巽, cr鱈tica sarctica. Les decapitacions Bestiari 2捉 etapa: visi坦 racionalista i esc竪ptica . Sal坦 de tardor (1947) Terra de naufragis (1955) Temes com la mort, lexili i el dolor relacionats amb la posguerra 3捉 etapa: ironia, sarcasme, cr鱈tica de laactuaci坦 de la burgesia. Vacances pagades (1960) TEATRE All嘆 que tal vegada sedevingu辿 (1933). Par嘆dia La fam (1938) R elacionada amb la revoluci坦. Ball robat (1958) Com竪dia psicol嘆gica
  • 39. Poetes fins a la d竪cada dels 70 BARTOMEU ROSSELL-PRCEL (1913-1938) Imitaci坦 al foc (obra p嘆stuma) MRIUS TORRES (1910-1942) Poesies (in竪dita fins 1947) AGUST BARTRA (1908-1982) Mrsias i Adila (1948) JOAN VINYOLI (1914-1984) Poesia completa (1975-79) JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008) Obra po竪tica avantguardista, propera al surrealisme. J. Palau i Fabre M. Torres J. Vinyoli A. Bartra
  • 40. La poesia dels anys setanta El corrent po竪tic predominant trenca amb el realisme hist嘆ric i revisa la poesia m辿s formal dautors com Carner i Riba. GABRIEL FERRATER (1922-1972) Da nuces pueris (1960) Menjat una cama (1962) Teoria dels cossos (1966) Actitud de distanciament i escepticisme. Preocupaci坦 ling端鱈stica. VICENT ANDRS ESTELLS (1924-1993) Mural del pa鱈s valenci (1975) La clau que obri tots els panys (1954-1957)
  • 41. MIQUEL MART I POL (1929-2003) Els primers llibres denoten una crisi existencial, poesia reflexiva i dhome solitari. Posteriorment fa una poesia m辿s compromesa amb la realitat. Paraules al vent (1954) El poble (1966) La fbrica (1972) Estimada Marta ( 1978) Suite de Parlav (1991) .... Tamb辿 conre la narraci坦.
  • 42. POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERC MARAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)
  • 43. La narrativa de postguerra Els narradors, per motius diversos, s坦n figures a誰llades, desvinculats dels moviments literaris. LLOREN VILLALONGA (1897-1980) 1956 1931 La seva obra refllecteix la fi duna classe soial: laristocrcia rural mallorquina
  • 44. MERC RODOREDA (1909-1983) Dins lunivers literari de lautora cal destacar la galeria de personatges femenins, la troballa de lescriptura parlada i el reflex del m坦n on鱈ric. Merc竪 Rodoreda basteix una de les obres m辿s s嘆lides i universals de la nostra literatura . 1974 1938 1962 1967
  • 45. PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa 辿s fortament marcada per lexili .
  • 46. La narrativa dels anys seixanta EL REALISME HISTRIC MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) Totes les b竪sties de crrega (1967) El mecanoscrit del segon origen (1974) (la novel揃la en catal m辿s publicada) Experimentaci坦 de t竪cniques i g竪neres narratius. JOSEP M. ESPINS (1927) Destaca com a novel揃lista i periodista. Un dels fundadors de la Nova Can巽坦. MARIA AURLIA CAPMANY (1918-1991) Va conrear la novel揃la, lassaig i el teatre. Un lloc entre els morts (1967)
  • 47. BLAI BONET (1926-1997) AVEL揃L ARTS-GENER (1912-2000) La literatura fantstica Joan Perucho (1920-2003) Jordi Sarsanedas (1924-2006) Llibre de cavalleries Les hist嘆ries naturals Mites
  • 48. La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jes炭s Moncada (1931-2005) Cam鱈 de sirga Jaume Fuster (1945-1998) Lilla de les tres taronges
  • 49. MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura
  • 50. Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monz坦 (1952) Uf , va dir ell A part de la novel揃la, en els darrers anys sha conreat la narrativa breu Sergi Pmies (1960) Thauria de caure la cara de vergonya
  • 51. La renovaci坦 teatral dels anys setanta i vuitanta Autors m辿s representatius: Josep M. Benet i Jornet ( Revolta de bruixes ) Sergi Bellbel
  • 52. Poemes inclosos a lantologia TROBADORS Cerver鱈 de Girona (1258-1285) No揃l prenatz lo fals marit. Guillem de Bergued (1138-1192) Can巽oneta leu e plana. RAMON LLULL A v坦s dona verge santa Maria. ANSELM TURMEDA Elogi dels diners.
  • 53. JORDI DE SANT JORDI Presoner. AUSIS MARCH Aix鱈 com cell que es veu prop de la mort. Colguen les gents ab alegria festes. JOAN ROIS DE CORELLA La balada de la garsa i lesmerla. Tomba dA. March a la catedral de Val竪ncia Impr竪s de J. Ro鱈s de Corella
  • 54. Del segle XVI al XIX FRANCESC VICENT GARCIA, el Rector de Vallfogona (1579-1623) A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil. CAN POPULAR Lo mariner. ( A la vora de la mar ) RENAIXENA BONAVENTURA CARLES ARIBAU La ptria (1833) JACINT VERDAGUER Canig坦. (Ep鱈leg. Los dos campanars) (1886) Poesia 竪pica Vora la mar (datat el 1883) ( i ncl嘆s a Flors del calvari, 1895) Poesia l鱈rica . Moss竪n Cinto Verdaguer
  • 55. Lescola mallorquina MIQUEL COSTA I LLOBERA Lo pi de Formentor. JOAN ALCOVER La balanguera, des de 1996 himne oficial de Mallorca. El Modernisme JOAN MARAGALL La vaca cega (escrit lestiu de 1893) Oda a Espanya, forma part de la trilogia Els tres cants de la guerra inclosa a Visions i Cants (1900) Moss竪n Costa i Llobera Joan Alcover Joan Maragall
  • 56. El Noucentisme JOSEP CARNER Can巽oneta incerta (inclosa a Sons de lira i flabiol de 1927) B竪lgica (el poema de lexili) Relacionada amb lEscola Mallorquina i el Noucentisme M. ANTNIA SALV Lenc鱈s que fuig (incl嘆s a Espigues i flors de 1926) Josep Carner M. Ant嘆nia Salv
  • 57. Lavanguardisme JOSEP M. JUNOY Oda a Guynemer, incl嘆s a Poemes i cal揃ligrames (1920) JOAN SALVAT-PAPASSEIT El cal揃ligrama 2, dins El poema de la rosa als llavis (1923) Tot lenyor de dem , dins Lirradiador del port i les gavines (1921)
  • 58. Al marge del noucentisme JOSEP MARIA DE SAGARRA Vinyes verdes vora el mar, incl嘆s a Can巽ons de rem i de vela (1923) Aigua-marina , dins ncores i estrelles (1936) La poesia de tradici坦 simbolista CARLES RIBA Poema n.8 del segon llibre destances (1930) S炭nion , dins Les elegies de Bierville (escrit a lexili i publicat el 1943)
  • 59. CLEMENTINA ARDERIU El pend鱈s (1920) BARTOMEU ROSSELL-PRCEL A Mallorca, durant la guerra civil dins Imitaci坦 al foc (1938) ROSA LEVERONI Elegies de la represa, VI (1952) Clementina Arderiu i Carles Riba, el seu marit. Bartomeu Rossell坦-P嘆rcel Rosa Leveroni
  • 60. MRIUS TORRES La ciutat llunyana (1939) AGUST BARTRA Oda a Catalunya des dels tr嘆pics (1942) JOAN VINYOLI Les boies, incl嘆s a Cercles (1979) Poesia de tradici坦 vanguardista JOSEP VICEN FOIX Sol, i de dol (1947) s quan dormo que hi veig clar (1939) Mrius Torres Agust鱈 Bartra J.V. Foix
  • 61. Dos traject嘆ries singulars SALVADOR ESPRIU Can巽坦 del mati encalmat Assaig de cntic en el temple dins El caminant i el mur (1954) PERE QUART (Joan Oliver) Corrandes dexili dins Sal坦 de tardor (1847) Vacances pagades (1960)
  • 62. La poesia dels anys setanta GABRIEL FERRATER Floral Cambra de la tardor formen part de Da nuces pueris (1960) JOAN BROSSA Poema visual Eco incl嘆s a Rua de llibres (1980) VICENT ANDRS ESTELLS Els amants MIQUEL MART I POL LElionor, dins La fbrica (1972)
  • 63. Els anys 80 MARIA-MERC MARAL Brida, forma part de Bruixa de dol (1979)