Amb aquest PWP tractem el tema de saber escollir, una tasca no gens fcil, que necessita d'una certa tranquilitat i reflexi坦. Davant de qualsevol decisi坦 hem de saber parar i pensar que, com i perqu竪 escolllim el que volem escollir. Triar vol dir saber renunciar a altres opcions i aix嘆 ho hem de viure amb tranquil揃litat i hem de saber controlar la fustraci坦.
Este documento trata sobre la importancia de la educaci坦n social y emocional en las escuelas para promover la convivencia y prevenir la violencia y los conflictos. Explica que es necesario ense単ar a los estudiantes a usar su neo-c坦rtex para pensar de manera cr鱈tica y resolver problemas de forma eficaz y justa en lugar de recurrir a la agresi坦n. Tambi辿n destaca la importancia de ense単ar habilidades como definir problemas, generar soluciones alternativas, prever consecuencias y ponerse en el lugar del otro.
Este documento presenta varios temas relacionados con la educaci坦n. Habla sobre cuatro enfoques en educaci坦n a trav辿s de la historia: aprender a pensar, desarrollar habilidades sociales, educaci坦n emocional y educaci坦n en valores morales. Tambi辿n describe la teor鱈a de las inteligencias m炭ltiples de Howard Gardner y m辿todos para la resoluci坦n de conflictos, el desarrollo moral cognitivo, la ense単anza de valores y la educaci坦n de las emociones.
Este documento presenta una introducci坦n al estudio de los sentimientos y emociones. Incluye una lista de temas a cubrir como la alegr鱈a, el miedo, el deseo y el amor. Propone din叩micas grupales para identificar y clasificar sentimientos. Define conceptos clave como emoci坦n, sentimiento, estado de 叩nimo y modo de ser. Explica la diferencia entre sentimientos positivos como la alegr鱈a y negativos como la tristeza.
La rueda de la vida es una herramienta de coaching utilizada para evaluar el nivel de satisfacci坦n de una persona en diferentes 叩reas de su vida como la salud, el crecimiento personal, la familia, los estudios y el tiempo libre. Se utiliza en el aula para que los estudiantes realicen un autoan叩lisis personal y descubran posibles 叩reas de mejora mediante la asignaci坦n de puntuaciones del 1 al 10 a cada 叩rea. Esto permite identificar desequilibrios y establecer objetivos para mejorar el bienestar general.
Marco te坦rico del empleo y la ocupaci坦n, recursos para evaluar las competencias en clave de empleabilidad y planificaremos actividades para su desarrollo.
Marco te坦rico del empleo y la ocupaci坦n, recursos para evaluar las competencias en clave de empleabilidad y planificaremos actividades para su desarrollo.
L'equip Lic de LHospitalet de Llobregat ha elaborat aquesta presentaci坦 de diapositives on presenta els fonaments legals del curr鱈culum per compet竪ncies, aclareix alguns conceptes fonamentals i ofereix un esquema de programar amb compet竪ncies, amb una assenyada reflexi坦 personal final.
20. El pensament 界看稼壊艶援端艶稼界庄温鉛 Consisteix a pensar, davant qualsevol tipus de situaci坦 o problema, els avantatges o inconvenients dactuar duna forma o altra
21. El pensament casual Consisteix a saber definir un problema o diagnosticar una situaci坦 que est passant. Per fer un diagn嘆stic correcte cal tenir molta informaci坦 sobre el problema, cercar tots els factors
22. El pensament mitjans-fin s C onsisteix a saber marcar-se objectius (fi, finalitat) i utilitzar els recursos (mitjans) per aconseguir els objectius
25. CINC PENSAMENTS Conseq端encial Causal Mitjans -fi De perspectiva Alternatiu Marcar-se objectius Aclarir qu竪 ha passat abans de decidir Posar-se a la pell d'un altre Plantejar-se diferents opcions abans de decidir Pensar en les conseq端竪ncies d'una decisi坦
26. CINC PENSAMENTS Conseq端encial Causal Mitjans -fi De perspectiva Alternatiu Marcar-se objectius i fer el possible per assolir-los Aclarir qu竪 ha passat abans de decidir Posar-se a la pell d'un altre Plantejar-se diferents opcions abans de decidir Pensar en les conseq端竪ncies d'una decisi坦
27. Lli巽坦 1 AID de treure tots els seients dels autobusos Avantatges, inconvenients i dubtes
28. Discutim s fcil i freq端ent fer AID abans de decidir? Ho fem nosaltres?
33. Possibles frases Qu竪 pesa m辿s a la meva balan巽a, els pros o els contres, en aquesta decisi坦 que he de prendre? Aix嘆 magrada, per嘆, si ho penso b辿, potser no 辿s el millor. Quan queden molts dubtes, o m'informo millor o me la jugo. Si ho hagu辿s pensat abans!
34. Dibuixem Alg炭 que t辿 molta calor i beu tant l鱈quid, sense pensar en les conseq端竪ncies, que despr辿s es posa malalt. Una persona comen巽a robant petites coses, o tastant la droga, sense pensar en les conseq端竪ncies, i despr辿s acaba fet un delinq端ent o un drogoaddicte.
35. Lli巽坦 2 Feu un dibuix , amb una frase al peu, que expressi l a necessitat d'informar-se b辿, de tenir en compte tots els factors , abans de prendre una decisi坦 , sobretot si 辿s important Com estan les coses
37. Sense tenir les dades, no es pot jutjar Parlar sense saber 辿s parlar per parlar Quatre ulls hi veuen m辿s que dos No vaig donar importncia a alguna cosa quan estudiava i despr辿s la van preguntar a l'examen Possibles frases
38. Lassass鱈 sempre deixa una pista i el bon detectiu la descobreix Un nen o una nena deixa de comprar alguna cosa que necessita pensant que ja ho far l'endem i el dia seg端ent 辿s festa i no obren les botigues Alg炭 porta una llanterna per a l'acampada i ha oblidat les piles Dibuixem
39. Qu竪 辿s el que es necessita per poder definir b辿 un problema o el que li est passant a una persona o el que est passant en un grup de persones? Recordeu algunes an竪cdotes vostres o de familiars o amics, o d'haver-les vist en una pel揃l鱈cula, en qu竪 alg炭 "fiqu辿s la pota" per haver oblidat algun detall? Quan no estem segurs del que est passant, o fins i tot del que ens est passant a nosaltres per dins, 辿s bo i 炭til consultar amb alg炭 que ens pugui informar i que sigui de confian巽a? Ho fem? s important nom辿s la informaci坦 verbal, el que ens diuen o llegim, o 辿s tamb辿 important la informaci坦 no verbal, 辿s a dir, l'expressi坦 de la cara i el gest que tenen els altres? Discutim
40. Quins factors hauria de tenir en compte un govern abans d'autoritzar la fabricaci坦 d'un robot que substitueixi els obrers industrials, els miners i els treballadors del camp? Quins factors cal tenir en compte en triar la marca de cal巽at esportiu? Considerar tots els factors necessaris per organitzar el viatge de fi de curs. Reflexionem i escrivim
42. Totes les activitats humanes estan regides per regles Les societats tenim regles per comprar una casa
43. regular -el trnsit -la pesca i la ca巽a -la recollida de fems -els bars -els hospitals organitzar l'educaci坦 Tots els jocs tenen regles MS REGLES???
44. Hem de tenir ben clar el nostre objectiu abans d'inventar les regles d'un joc. Ens hem de plantejar qu竪 volem aconseguir . Quin pensament hem d'exercitar, doncs? EL PENSAMENT MITJANS-FINS
45. Explica en un text de 10 o 12 l鱈nies quines normes teniu a la teva casa. Digues si n'hi ha que consideres injustes i per quines altres. Escrivim
46. TIPUS DE REGLES INJUSTES INTILS INEFICACES JUSTES NECESSRIES CAL REBEL揃LAR-S'HI??? S S S NO NO SERIA IRRACIONAL
47. Seria possible un joc sense regles? Sembla que hi ha regles bones i regles dolentes: quan 辿s bona una regla i quan 辿s dolenta? Creus que tota regla o norma ha de contemplar una sanci坦 o conseq端竪ncia, justa i proporcionada, per a qui no la compleixi? Si no hi ha sanci坦 prevista, quina seria la difer竪ncia entre una norma i un consell? Qu竪 s'ha de fer quan un company no vol complir una regla justa, per exemple en el joc? Discutim
48. QUINES REGLES IMPOSARIES TU, SI POGUESSIS, PER TAL D'IMPEDIR ELS MALTRACTAMENTS A LES DONES I ALS NINS I NINES? Reflexionem
49. On no hi ha normes hi ha caos. Qui no compleixi les normes que no jugui. Regles, poques i bones. Les normes han de revisar-se de tant en tant. No se t'ocorre cap dibuix? Prem aquest bot坦 ? Ho dibuixem?
50. Un partit de futbol sense regles: tots a puntades de peu i empentes. Una vista a竪ria duna pres坦 en qu竪 se sent una frase: aqu鱈 nhi ha uns quants que no compleixen les normes, etc. Alg炭 va sense casc amb moto i la policia el multa. Possibles escenes per al dibuix
51. Lli巽坦 4 El que volem Les metes dif鱈cils em desanimen Les metes fcils m'avorreixen Exemples?? Escriu-ne 2-3
56. Quins poden ser els objectius d'una persona que cala foc deliberadament a un bosc de pins? Reflexionem
57. Ho dibuixem? Qui sap on va hi arribar encara que hagi de donar moltes voltes. Qui la segueix l'aconsegueix. No serem moguts. Quan es t辿 un perqu竪 en la vida, es troba fcilment el com . No se t'ocorre cap dibuix? Prem aquest bot坦 ?
58. Quan alg炭 va a una ag竪ncia de viatges a comprar un bitllet d'avi坦 ha de saber abans on anir. Abans d'encendre la televisi坦, una persona ha de saber qu竪 vol: distreure's, escoltar not鱈cies, veure cinema, veure algun concurs, adormir-se
59. Acostumes a llen巽ar la tovallola amb facilitat, si no aconsegueixes aviat el que vols? Serveix per a alguna cosa con竪ixer els objectius dels qui ens envolten? Alguns diuen que, per no patir desenganys, 辿s millor no il揃lusionar-se amb res ni amb ning炭. Hi ests d'acord? Vas comprenent que el fet d'aconseguir all嘆 que tu vols a la vida dependr fonamentalment de tu i del teu esfor巽, o penses en el fons que tot dep竪n de la sort i ests esperant que passi alguna cosa que et solucioni la vida? Discutim
60. Quan aconsegueixes les coses dif鱈cils, t'emociones ** Si no en recordes cap, imagina qu竪 辿s el que creus que t'emocionaria aconseguir * Has de preparar un petit text (10-12 l鱈nies) on expliquis alguna experi竪ncia real a la qual es pugui referir aquesta frase Reflexionem
61. Les meves prioritats i els altres Lli巽坦 5 - M'agrada el futbol, per嘆 el primer 辿s el primer
63. Dibuixem Fes un dibuix que representi les teves prioritats Possibles frases: El primer 辿s el primer No 辿s el mateix vuit que vuitanta Possibles escenes per als dibuixos : Una persona que est comprant en un supermercat, tria el que necessita i pot pagar-ho. (La frase corresponent seria: No et deixis temptar pel que 辿s atractiu fins que no tinguis el que 辿s essencial ). Alg炭 es fa una ferida jugant i s'ha de curar, encara que tingui molt d'inter竪s a continuar amb el joc; (La frase corresponent seria: El primer 辿s el primer ).
64. Discutim Hi ha per a tu unes coses que s坦n m辿s importants i unes altres que s坦n menys importants, o totes et s坦n igual? Si la teva fam鱈lia o els teus amics no tenen les mateixes prioritats que tu, vol dir que s坦n poc intel揃ligents, que estan equivocats? O vol dir que 辿s possible tenir prioritats diferents i tamb辿 raonables? Com solucionaries el problema que es presenta sovint, que all嘆 urgent sempre passa per davant dall嘆 important? Quin creus que 辿s el motiu pel qual, de vegades, tot i veure clarament el que haur鱈em de fer, fem una altra cosa? s que falla el cap o pot ser falta de control emocional?
65. Reflexionem Quina difer竪ncia hi ha entre les teves prioritats i les que imagines que t辿 un noi o noia de la teva edat, per嘆 en un pa鱈s pobre o en guerra. Una fam鱈lia t辿 uns diners estalviats: el pare vol fer unes millores a la casa, la mare vol fer un viatge amb tota la fam鱈lia i el fill o filla vol un ordinador porttil nou i molt car.
66. Quines s坦n les teves prioritats a l'hora de gastar els diners de qu竪 disposes cada setmana. Tens ara les mateixes prioritats que tenies l'any passat o has canviat? Escrivim
67. 1 2 3 4 Sabeu quins pensaments hem exercitat al llarg d'aquesta lli巽坦?? El pensament de PERSPECTIVA El pensament ALTERNATIU El pensament CAUSAL El pensament CONSEQENCIAL
68. Lli巽坦 6 Per qu竪 deixa la bicicleta? Alternatives i decisions
69. Exercitarem el PENSAMENT ALTERNATIU cap endarrere cap endavant CONSEQNCIES Qu竪 hi ha al darrere d'un problema? Quina 辿s l'opci坦 m辿s justa i efica巽? CAUSES EXPLICACIONS DECISIONS
70. autenticitat honradesa i eficcia EXPLICACIONS Entre totes les alternatives, cerquem DECISIONS Entre totes les alternatives, cerquem
71. Una alumna, que era la primera de la classe, comen巽a a cometre errors en els exmens i en els treballs i proves. Qu竪 pot haver passat? Reflexionem EXPLICACIONS
72. Un senyor entra en un bar, va cap a la barra i demana un got daigua. A la paret d'enfront hi ha un mirall. La cambrera li va a donar el tass坦 d'aigua, per嘆, de cop i volta es posa a cridar i el deixa caure. Qu竪 pot haver passat? Qu竪 va passar en realitat? EXPLICACIONS
73. Reflexionem Uns ve誰ns tenen molt alt el volum de la televisi坦, 辿s molt tard i volem dormir; quines possibilitats tenim i quina triem? Resposta CLAU: JUSTA I EFICA DECISIONS
74. Discutim Quin criteri hi ha per elegir l'explicaci坦 vertadera? Quins criteris han de guiar-nos en les nostres decisions? Pot una decisi坦 ser justa i no ser efica巽, o ser efica巽 i no ser justa? Se t'acudeixen alguns exemples d'aix嘆? Quan busquem l'explicaci坦 d'alguna cosa, 辿s encertat el consell de "pensa malament i l'encertars?
75. Dibuixem Feu un dibuix que demostri la necessitat de saber arribar a la veritable explicaci坦 i despr辿s prendre la decisi坦 m辿s encertada, la que sigui m辿s efica巽 i justa . Possibles frases: Les aparences enganyen No 辿s or tot el lluu No s'han de confondre els fets amb les opinions
81. A la sortida d'ahir, en la qual van participar m辿s de 90 persones, es van produir, com era de preveure, moltes situacions en les quals vam poder posar en prctica els diferents pensaments: causal, 界看稼壊艶援端艶稼界庄温鉛, alternatiu, de perspectiva, mitjans-fi . A partir de les imatges que veurem d'aquesta fantstica excursi坦 o del que tu recordis, pensa en quines situacions vas practicar cadascun dels pensaments o els hauries pogut aplicar . Digues si els vas fer servir o si no i per qu竪.