2. PREMISA: EL SÒL ÉS UN SISTEMA VIU
Etapes naturals en la formació d’un sòl
Sòl madur
MO (1/3 microor.)
Part's minerals
Aire+Aigua
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
3. CICLE DE LA MATÈRIA ORGÀNICA I ELS NUTRIENTS A LA NATURA
Mineralització
Minerals sòl
Humificació
Org Autòtrofs
(Bacteris, plantes,.)
Fertilitzants
afegits
Org Heteròtrofs
(Animals,...)
M. orgànica
al sòl
Descomposició Descomponedors
Nutrients
inorgànics
E. solar
Aire (CO2)
Aigua
O
2
COMPOSTATGE
Aigu
a T
ºC
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
4. CONDICIONS NECESSÀRIES PEL COMPOSTATGE
Organismes descomponedors (bacteris, fongs i organismes detritívors com cucs)
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
5. CONDICIONS NECESSÀRIES PEL COMPOSTATGE
MO fresca i/o morta susceptible de ser biodegradada
Condicions d’humitat adequades per als descomponedors (restes mo secs/verds)
Condicions aeròbiques (O2)
Mantenir la temperatura i la foscor adequades per a l’activitat dels descomponedors
Afegir MO adequada Voltejar periòdicament Mantenir condicions ctes
1 : 3
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
6. Residus biodegradables Tipus Observacions
Restes de menjar (fruites,
verdures, cereals,.)
HC Fàcilment biodegradables i estimulants del
creixement microbià
Paper cuina brut C No abusar
Marro del café i bosses infusió HC No abusar
Branques, pinyes, esporga,… C Descomposició lenta (triturar bé)
Closques ou, closques fruita seca,
pinyols fruita,…
C Descomposició lenta (triturar bé)
Vegetals frescos (pe gespa tallada,
restes verdura,…)
N Evitar compactació (afegir poc a poc i barrejat)
Cendra Miner Només originàries de fusta natural
Serradures HC Descomposició molt lenta (poca quantitat i
absorbeixen molta humitat)
MO BIODEGRADABLE PER COMPOSTAR
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
7. MO QUE ÉS MILLOR NO AFEGIR
Residus biodegradables Tipus Observacions
Carn, peix, ossos i productes
làctics
Prot.
Greix
Males olors (només afegir en procesos de
compostatge molt avançats i poca quantitat)
Excrements HC,N Poden aportar patògens, tòxics,…
Herbes amb llavor (marrons) C Posterior germinació
Vegetals amb malalties C Expansió de la malaltia
Vegetals amb restes de pesticides C Afectació a microorganismes i contaminació sòl
Olis fregits Greix Molt tòxic
Fusta d’origen sospitòs o amb
pintura, etc…
C Tòxic
Paper amb tintes, etc… HC Tòxic
Restes de roba Molt probable parts no biodegradables
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
8. MATÈRIA NO BIODEGRADABLE
Residus NO biodegradables
Vidre
Plàstics (majoria degradables en períodes molt llargs i a més tòxics)
Llaunes i metalls
Piles
Medicaments
Materials sintètics i/o sospitosos de ser-ho (principi precaució)
Bolquers i compreses
Pols d’escombrar
Restes cabell (acostumen a portar restes tòxics de sabons sintètics o
tints)
Burilles de cigarretes
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
9. Moltes alternatives…ideal: recipient prou gran i amb sistema de ventilació…
…ubicat a l’ombra, en lloc fresc, ben tapat i en contacte amb el sòl però aïllat (xarxa)
LLOC ON FER COMPOST CASOLÀ
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
10. LLOC ON FER COMPOST INDUSTRIALMENT (PLANTA DE COMPOSTATGE)
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
11. 1a capa amb branques vegetals (ventilació i drenatge òptim)
Afegir materials per compostar sense compactar i barrejats (1:3)
Voltejar (1 cop setmana)*
Mantenir humitat (corregir amb restes seques i/o fresques)
* Període molt orientatiu, ja que el procès depén molt de lesmateries primeres y de les
condicions ambientals (temperatura i humitat)
Afavorir la presència d’organismes descomponedors
Mantenir condicions estables (foscor, temperatura externa, humitat,
aïllament amb xarxa de rosegadors i d’altres)
PROCEDIMENT PER INICIAR I MANTENIR EL COMPOSTATGE
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
12. PROCEDIMENT PER INICIAR I MANTENIR EL COMPOSTATGE
Mantenir un control periòdic rutinari (temperatura, presència d’organismes,
humitat, olors, etc…) i posar-se en contacte amb el tècnic el més aviat possible
en cas de problema i/o dubte
Retirar quan estigui madur (color marró fosc i sense activitat de
microorganismes)
Garbellar i tornar a compostador restes massa gruixudes
Aplicar al sòl i/o enmagatmemar en material transpirable i en lloc fresc
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
13. ESTAT MO Fresca Compost fresc
(2-3 mesos)
Compost madur
(6-9 mesos)
Compost vell
(> 1 any)
PES 10 Kg 6 Kg 4 Kg 2 Kg
%
AIGUA
C/N
70-85%
80/1
30-40%
20-30/1
20-30%
15-20/1
<20%
Variable
USOS Materia primera
Aplicar per protegir
No enterrar
Sòl calcari
Dona estructura
Sòl argilós
Estructura i
nutrients
Ideal per
conreus
sensibles
(llavors)
EVOLUCIO ESTIMADA DEL PROCES DE COMPOSTATGE
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
14. EVOLUCIO ESTIMADA DEL PROCES DE COMPOSTATGE
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
15. PROBLEMES HABITUALS I SOLUCIONS
EFECTE APRECIAT POSIBLES CAUSES SOLUCIONS
Massa humitat (>60%)
Tacte
Molts fongs
Moltes mosques fruita
Moltes larves blanques mosc
Massa residus frescs i/o
absència de residus secs
Reequilibri entre residus frescs i
secs (afegir secs i voltejar)
Poca humitat (<40%)
Tacte
Moltes formigues
Massa residus secs i/o absència
de frescs
Reequilibri entres residus frescs i
secs (afegir frescs/ regar i voltejar)
Inexistent activitat bio (<35º)
Sense fauna edàfica
Mortalitat de microorganismes
per existència de tòxics o excés
humitat
Poca quantitat de residus
Recuperar microorganismes
eliminant tòxics i reequilibrar
humitat
Afegir > 1m3 residus
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
16. PROBLEMES HABITUALS I SOLUCIONS
EFECTE APRECIAT POSIBLES CAUSES SOLUCIONS
Males olors
Olor forta i pudent
Olor a podrit
Olor a amoníac
Presència de carn, peix o làctics
Reaccions anaeròbiques
Massa residus “verds”
Retirar
Airejar voltejant
Afegir residus “secs”
A tots els casos cendres (de fusta natural)
absorbeixen males olors)
Presència rosegadors Presència d’una via d’entrada a
compostador
Eliminar entrada i/o aïllar (pe xarxa
a base)
SITUACIONS OPTIMES
Presència d’organismes
carnívors com aràcnids,
tijeretes, cent-peus, etc...
Existència de la xarxa tròfica al
complet
Situació òptima
Presència d’escarbats Compost madur Es pot retirar
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
17. Reciclatge de la matèria orgànica (45% pes de RSU)
Millora de l’estructura del sòl
Sòl arenós (millora la capacitat de retenció de nutrients i agua)
Sòl argilós (millora l’aireació i la circulació de nutrients)
Millora de la fertilitat del sòl
Aportació de nutrients, vitamines i fitohormones
Increment de micorrizes i enzims
Enmagatzema nutrients que son alliberats segons necessitat dels vegetals
Càrregues elèctriques diferencials (compost i arrels +)
AVANTATGES DE FER COMPOSTATGE I FER-LO SERVIR AL SÒL
Departament de Ciències
Procés de compostatge selectivitat logse
18. Regeneració i manteniment de la fauna edàfica i del humus
Millora la protecció contra les plagues
El compost no presenta patogens i els seus microorganismes
els redueixen (competència microbiana)
Els microorganismes inhibeixen patògens alliberant antibiòtics
Reducció de l’erosió (important per a sòls amb fort pendent (talussos))
Increment de la resistència a glaçades (es pot fer servir com a
mulching)
AVANTATGES DE FER COMPOSTATGE I FER-LO SERVIR AL SÒL
