1. Carmen Masot, Alba Pueyo i Maria Cort辿s Informtica/p.15
QESTIONARI
1.Or鱈gens: Qu竪 辿s la web 1.0? Posa exemples .
La Web 1.0 va comen巽ar en els anys 60 de la forma m辿s bsica que existeix, amb
navegadors de nom辿s text bastant rpids com ELISA. Despr辿s va sorgir l'HTML que va fer
les pgines web m辿s agradables a la vista, aix鱈 com els primers navegadors visuals tals
com IE, Netscape, etc.
La Web 1.0 辿s de nom辿s lectura. L'usuari no pot interactuar amb el contingut de la pgina
(gens de comentaris, respostes, cites, etc), estant totalment limitat al que el Webmaster
puja a aquesta.
Web 1.0 es refereix a un estat de la World Wide Web, i qualsevol pgina web dissenyada
amb un estil anterior del fenomen de la Web 2.0. s en general un terme que ha estat
creat per a descriure la Web abans de l'impacte de la febre punt com en el 2001, que 辿s
vist per molts com el moment que l'internet va donar un gir.
EXEMPLES:
http://www.stumbleupon.com/s/#2pelHs/rescomp.stanford.edu/~cheshire/EinsteinQuote
s.html/
http://www.stumbleupon.com/s/#1j2n0Z/monster-
island.org/tinashumor/humor/breadkills.html/
http://www.complexify.com/buttons/
http://www.edelman-argentina.com.ar/
2.Evoluci坦: Qu竪 辿s la web 2.0? Quines difer竪ncies hi ha entre aquesta i la web
1.0? Posa exemples.
La Web 2.0 sassocia habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartici坦
interactiva dinformaci坦, el disseny centrat en lusuari i la col揃laboraci坦 dins el World Wide
Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes
socials, els llocs de compartici坦 de v鱈deos, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als
seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels
llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informaci坦 que
sels proporciona.
DIFERNCIES ENTRE LA
WEB 1.0
I
LA WEB 2.0
EXEMPLES:
2. http://www.fotolog.com/beatlefreaks
http://www.myspace.com/juanamolina
http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/natu.finkel?ref=ts
http://thepiratebay.org/
3.Futur: Qu竪 ser la web 3.0? Quines caracter鱈stiques es diu que tindr?
Web 3.0 辿s un neologisme que s'utilitza per a descriure l'evoluci坦 de l'炭s i la interacci坦 en
la xarxa a trav辿s de diferents camins. Aix嘆 inclou, la transformaci坦 de la xarxa en una base
de dades, un moviment cap a fer els continguts accessibles per m炭ltiples aplicacions non-
browser, l'embranzida de les tecnologies d'intel揃lig竪ncia artificial, la web semntica, la Web
Geoespacial, o la Web 3D. Freq端entment 辿s utilitzat pel mercat per a promocionar les
millores respecte a la Web 2.0. El terme Web 3.0 va apar竪ixer per primera vegada en 2006
en un article de Jeffrey Zeldman, cr鱈tic de la Web 2.0 i associat a tecnologies com AJAX.
Actualment existeix un debat considerable entorn del que significa Web 3.0, i com 辿s la
definici坦 encertada. Les tecnologies de la Web 3.0, com programes intel揃ligents, que
utilitzen dades semntiques; s'han implementat i usat a petita escala en companyies per a
aconseguir una manipulaci坦 de dades m辿s eficient. En els 炭ltims anys, no obstant aix嘆, hi
ha hagut un major enfocament dirigit a traslladar aquestes tecnologies d'intel揃lig竪ncia
semntica al p炭blic general. Aix嘆 fa que sigui m辿s facil el seu 炭s per a gent com "ernesto".
EXEMPLES:
http://www.wolframalpha.com/
http://www.antena3.com/PortalA3com/home.do
http://www.tnylagente.com.ar/home
http://gua30.wordpress.com/
http://www.canarias7.es/articulo.cfm?Id=94747
4.Qu竪 son els podcast i els videocast? Posa alguns exemples.
Podcast s un servei que li permetr tenir notificaci坦 automtica sobre nous arxius
d'udio disponibles en qualsevol de les col揃leccions d'udio del seu portal Xarxa Ind鱈gena
d'Informaci坦 Digital. A m辿s de rebre la notificaci坦, podr descarregar l'arxiu
automticament al seu computador.
Aquests arxius d'udio estan disponibles en format mp3, el que li permetr reproduir-los no
nom辿s en el seu computador sin坦 en cel揃lulars, equips de so, reproductors de mp3, etc.
Tamb辿 poden ser usats per emissores de rdio per a la difusi坦 de continguts del portal
Xarxa Ind鱈gena d'Informaci坦 Digital.
Exemples de programes de Podcast dintre de Windows: Juice, Doppler radio, jPodder,
iPodder.net, Podr, Pod cast-辿s
3. Videocast s una aplicaci坦 multimedial carregada d'informaci坦 que combina l'udio i la
imatge m嘆bil, es pot descarregar peri嘆dicament per a veure's en un reproductor d'udio i
video. Normalment est en format mp4.
Exemples de programes de videocast dintre de Windows: the Teacher, PodENGLISH.
5. Qu竪 辿s un wiki? I un blog? Quines difer竪ncies bsiques tenen? En quins casos
utilitzo un o un altre?
Se li diu Wiki a les pgines Web amb enlla巽os, imatges i qualsevol tipus de contingut que
pot ser visitada i editada per qualsevol persona. D'aquesta forma es converteix en una eina
Web que ens permet crear col揃lectivament documents sense que es realitzi una acceptaci坦
del contingut abans de ser publicat en Internet. Un exemple clar: Wikipedia, un projecte
per a desenvolupar una enciclop竪dia lliure en Internet.
Un blog 辿s un lloc web peri嘆dicament actualitzat que recopila cronol嘆gicament textos o
articles d'un o diversos autors, apareixent primer el m辿s recent, on l'autor conserva sempre
la llibertat de deixar publicat el que crea pertinent.
-Diferencies entre el blog i el wiki:
*El blog:
s personal, aparentment menys col揃laboratiu. L'entrada pertany al seu editor.
Se suposa que el text 辿s esttic, una vegada publicat, el post no canvia. El discurs
辿s espontani, no revisable i permanent.
Tendeix a ser un llarg pergam鱈, es a dir, que el text sest辿n a dalt i a baix.
Presenta un mode discussi坦: mon嘆leg amb comentaris de la audi竪ncia.
s cronol嘆gic:l'炭ltim apareix el primer.
s immediat: escrit al moment.
Els enlla巽os serveixen per a connectar amb el exterior del blog.
*El wiki:
Pot ser personal per嘆 est obert a la col揃laboraci坦.
El prop嘆sit 辿s crear un document.
Sestructura en pgines.
s hipertextual per definici坦. Paraules o frases del text convertits en enlla巽os donen
motiu a noves pgines..
El mode discussi坦 passa a mode document, en tercera persona i sense signar..
s atemporal: canvia no pel temps sin坦 pel seu desenvolupament..
El text 辿s examinat, revisat, canvia i pot ser canviat..
6. Qu竪 sent辿n per xarxa social? Quins avantatges i quins inconvenients cresu
que t辿? Posa exemples.
Una xarxa social 辿s una estructura social on es creen relacions entre els membres duna
comunitat. Aquesta estructura es representa mitjan巽ant una grfica formada per uns
nodes, les persones o grup de persones, i uns nexes duni坦, que simbolitzen la relaci坦
establerta entre els diferents individus.
S坦n formes dinteracci坦 col揃lectiva, on les persones intercanvien informaci坦 sobre idees,
gustos i prefer竪ncies mitjan巽ant textos, imatges i v鱈deos.
Els avantatges de la xarxa social son:
4. -Afavoreixen la participaci坦 i el treball col揃laboratiu entre les persones, 辿s a dir, permeten
als usuaris participar en un projecte en l鱈nia des de qualsevol lloc.
-Permeten construir una identitat personal i/o virtual, degut al fet que permeten als usuaris
compartir tot tipus d'informaci坦 (aficions, creences, ideologies, etc.) amb la resta dels
cibernautes.
-Faciliten les relacions entre les persones, evitant tot tipus de barreres tant culturals com
f鱈siques.
-Faciliten l'obtenci坦 de la informaci坦 requerida a cada moment, a causa de l'actualitzaci坦
instantnia.
-Faciliten l'aprenentatge integral fora de l'aula escolar, i permeten posar en prctica els
conceptes adquirits.
Els inconvenients de la xarxa social son:
-Els clients molests poden escriure sobre la seva dolenta experi竪ncia. Aquests comentaris
poden ser visitats per milers de persones en poc temps i afectar la imatge de qualsevol
empresa en setmanes o fins i tot dies.
-P竪rdua de la privadesa. De sobte ens tornem accessibles a qualsevol persona i no sempre
辿s bo. Cal evitar revelar informaci坦 sensible com tel竪fons, adreces i ni parlar de comptes
bancaris i contrasenyes.
-Les fotos i v鱈deos en Internet s坦n susceptibles de ser manipulats, per tant, has d'anar amb
compte amb la informaci坦 que desvetlles, a m辿s de filtrar qui tenen acc辿s a ella.
- No abusis del seu 炭s, ja que correries el risc de convertir-te en addicta, no basis les teves
relacions socials nom辿s en elles.
Uns exemples de reds socials son el MySpace, Facebook, Flickr, Skype, Tuenti, Twitter...
7. Qu竪 辿s Twitter? I Facebook? I Youtube?
- El Twitter 辿s un servei de xarxes socials que permet enviar missatges de 140
carcters amb sms, missatgeria instantnia o b辿 desde la web de Twitter o algunes
aplicacions com TweetDeck, Twitterrific o Twitux i GTwitter
- El Facebook 辿s un lloc web de xarxes socials, en el qual es poden ficar fotografies i v鱈deos
que pot veure la gent que tu vulguis. La Web es va crear per als estudiants universitaris
dels Estats Units, i actualment est obert per a qualsevol persona que disposi dun correu
electr嘆nic
- El Youtube 辿s un lloc que permet a la gent veure v鱈deos que pugen els usuaris. Utilitza el
format adobe flash per a oferir el seu contingut. T辿 una gran varietat de clips de film i de
programes de televisi坦, v鱈deos musicals i v鱈deos fets per la gent normal del carrer. Els
enlla巽os de v鱈deos daquesta pgina tamb辿 es poden trobar en altres blogs.
8. Tecnologia feed: RSS. Qu竪 辿s? Per a que serveix? Quins avantatges ofereix.
RSS vol dir Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich
Site Summary (RSS 0.91).
s una fam鱈lia de formats de canals web XML. Sutilitza per a publicar continguts freq端ents
com lloc de not鱈cies, weblogs o podcasts.
El seu principal avantatge 辿s lagilitat, ja que no shan de descarregar les imatges i els
altres elements de la web, sol cal descarregar-ne els titulars. I tamb辿 un dels seus
avantatges 辿s que es pot adjuntar el contingut de molts llocs en un sol espai.
9. Qu竪 indica el logo (Creative Commons)?
5. El projecte de CC es va iniciar al febrer del 2003 quan la Universitat de Barcelona va decidir
buscar un sistema per a publicar material docent, seguint el exemple del Massachusets
Insitute of Technology. Es va decidir optar per el sistema de llicencies de Creative
Commons y es va establir un acord de treball per el qual la UB lideraria el projecte de
adaptaci坦 de les llicencies al Estat Espanyol en castell i catal.
10. Canvis en la publicitat. De la publicitat convencional a la contextual. Qu竪 s坦n
cadascuna delles? Quines difer竪ncies hi ha entre les dues?
- Publicitat Convencional Disseny de campanyes publicitries, a mesura de cada
client, utilitzant els mitjans publicitaris tradicionals i les eines del mrqueting directe m辿s
id嘆nies en cada cas, amb l'objectiu de promocionar la seva web. Disseny
d'originals,contractaci坦 d'espais etc.
- Publicitat Contextual La publicitat contextual 辿s un tipus de publicitat altament
segmentada, en la qual s'integren anuncis de text i formats publicitaris grfics i de v鱈deo
de la seva empresa en pgines Webs amb un contingut espec鱈fic i relacionat amb la
temtica del seu producte i/o servei. Aix鱈, quan un usuari entra en una pgina Web amb un
contingut editorial espec鱈fic se li mostren els anuncis publicitaris de la seva empresa,
adaptats al perfil de l'usuari. La publicitat contextual li permetr que els seus anuncis
apareguin en una mplia xarxa de pgines relacionades amb la temtica del seu producte
i/o servei. D'aquesta manera, s'integren anuncis de text, formats grfics i de video de la
seva empresa en pgines webs amb un contingut especifico i segmentat.
Caracter鱈stiques:
- Selecci坦 de paraules claus.
- Optimitzaci坦 del lloc utilitzant keywords rellevants per al seu lloc.
- Inclusi坦 de les paraules dintre del contingut del seu lloc.
- Generaci坦 nous continguts si 辿s necessari.
- Reportis inicials de rnquing de keywords en els 3 principals motors de recerca.
- Reportis cada 15 dies de les paraules claus en els 3 principals motors de recerca, durant
el temps que duri la consultoria (plans Intermedi i Avan巽at 炭nicament).
11. Revisions 竪tiques: autoria, privacitat, societat, etc. En la web 2.0. Opina al
respecte.
El servei de DDM Visual en autoria web permet als nostres clients no nom辿s tenir
pres竪ncia a la xarxa, si no tamb辿 aprofitar noves possibilitats com el comer巽 electr嘆nic, els
portals d'usuaris, els butlletins electr嘆nics, les bases de dades, l'streaming de v鱈deo, els
xats, l'e-learning o els enlla巽os amb telefonia m嘆bil i dispositius porttils, tot complementat
amb el servei d'hostalatge i gesti坦 del servidor.
Creiem que 辿s interessant, ja que no nom辿s pots accedir a la xarxa sin坦 tamb辿 a diferents
llocs que puguis necessitar.
1. Cada client t辿 dret a con竪ixer la informaci坦 privada que es va acumulant.
2. Cada client t辿 dret a con竪ixer el prop嘆sit per al qual es les dades recollides.
6. 3. Cada client 辿s propietari de la seva informaci坦 personal.
4. Els clients tenen dret a esperar dels que la recollida de les seves dades personals
s'emmagatzemen de forma segura.
Creiem que la informaci坦 que publica cada propietari de la xarxa social ha de ser personal,
per嘆 tamb辿 al fer-ho sap que les dem辿s persones ho podran veure.
La computaci坦 social est transformant la societat, adverteix un informe de l'Institut de
Prospectiva Tecnol嘆gica (IPTS). Xarxes socials, blogs, wikis i altres aplicacions
possibilitades per la Web 2.0 es generalitzen a passos de gegant, propiciant l'aparici坦 de
noves formes de relacionar-nos, de generar informaci坦 i de prendre partit. Aquest fet
tindr efectes molt positius (com l'aparici坦 de nous valors socials) i uns altres no tant (com
l'augment de la bretxa digital). No obstant aix嘆, el proc辿s sembla imparable at竪s que, en
l'actualitat, m辿s de 160 milions de persones accedeixen cada mes a xarxes socials en
Internet i cada dia es creen 100.000 nous blogs.
Creiem que les xarxes socials estan transformant a la societat, ja que cada vegada les
utilitzem m辿s i deixem de banda recursos utilitzats anteriorment.
