Cultura audiovisual Tema 7
- 2. CaracterÃstiques de la imatge Les imatges actuen com a signes de quelcom aliè. La relació entre imatge esta mecanitzada i tan assimilada que sovint ens sentim davant de la realitat. Les propietats de les imatges depenen del grau de concreció.
- 3. Iconicitat • Iconicitat: es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat, per produir un efecte visual realista.
- 4. Abstracció • Abstracció: la imatge no manté semblança amb la realitat, pot ser un producte de la fantasia.
- 5. Senzillesa i Complexitat • Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements que conté, la manera en què es plantegen les relacions entre ells i la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes.
- 6. Denotació • La denotació és el significat objectiu d’un mot o expressió. És allò que literalment ens mostra d'imatge.
- 7. Connotació • La connotació és l’associació de la imatge amb determinats sentiments. Lligada estrictament amb un nivell subjectiu de lectura.
- 8. Monosèmia i Polisèmia • Les imatges polisèmiques són les que fan possibles diferents interpretacions, neix de les connotacions entre diferents elements de la imatge. • Les imatges monosèmiques són les que no fan possibles diferents interpretacions.
- 9. Originalitat • Les imatges que son originals ens sorprenen perquè tenen un toc diferent es a dir alguna innovació.
- 10. Estereotip • La massificació de la comunicació per imatges produeix la propagació de l’estereotip.
- 11. La imatge grà fica i la seva estructura • La imatge grà fica es pot definir com una informació elaborada per un emissor amb un material, una estructura i un punt de vista fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius, per a dirigir-se a un receptor.
- 12. Composició • Consisteix en l’organització dels seus elements en un espai determinat. • La seva composició pot transmetre diferents significats:
- 14. Els plans • El pla és l’espai o camp que presenta una imatge. Cada pla té una significació: • Plans llargs: mostren mes espai que objectes. - Gran pla General - Pla General - Pla de Conjunt
- 15. Els plans • Plans mitjos : mostren un equilibri entre espai i objectes. - Pla Mig - Pla AmericÃ
- 16. Els plans • Plans Curts: mostren més objectes que espais. - Primer Pla - Pla de detall - PrimerÃssim primer pla
- 17. Recursos expressius de la imatge Es poden adoptar els recursos expressius de la llengua en la composició de la imatge per cridar més l’atenció en els receptors. • La comparació: exposar dos elements per establir-se semblances i diferencies entre les seves qualitats.
- 18. Recursos expressius de la imatge • La personificació: Consisteix en donar als objectius qualitats humanes.
- 19. Recursos expressius de la imatge • La Metà fora: substituir allò que es vol mostrar per alguna altra cosa amb la que guarda alguna relació.
- 20. Recursos expressius de la imatge • La Hipèrbole: utilitzar una exageració per destacar l’expressió.
- 21. Recursos expressius de la imatge • La sinècdoque: es tracta de mostrar la part amb més valor iconogrà fic.
- 22. Funcions de la imatge • Funció informativa: Està en la base de tota la comunicació té especial rellevà ncia en la fotografia periodÃstica. • Orientada al context.
- 23. Funcions de la imatge • Funció emotiva: Es la funció orientada a l’autor de la imatge. • Permet afegir la subjectivitat de qui mira. • L’ús del gran angular pot generar missatges emotius dependent també de l’angle escollit.
- 24. Funcions de la imatge • Funció poètica: Està centrada en la fotografia mateixa orientada al missatge. • Atrau l’atenció sobre la seva forma. • Aquesta funció es basa en el missatge.
- 25. Funcions de la imatge • Funció suggestiva: Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador i la que domina les imatges publicità ries. • Les imatges subliminals són aquelles que s’hi registren de forma innocent, i intenten influir en les dedicions dels consumidors
- 26. Codificació visual • Les imatges incorporen codis comunicatius: un de generals, altres especÃfics. • Són necessaris per a llegir de forma crÃtica. • Les imatges incorporen codis, que existeixen en la nostra interacció directa amb l’entorn.
- 27. Codi especial • El fotògraf transmet la seva visió des d’un enquadrament. • Com més petit sigui l’espai seleccionat més probabilitats hi haurà de transmetre una idea diferent a la realitat que es pretén.
- 28. Codi gestual • Analitzar la gestualitat de les figures. Els gestos tenen significació clara i directa en la comunicació dels humans. • Poden expressar estats d’à nim.
- 29. Codi escenogrà fic • El vestuari, el maquillatge, l’ambient… • A l’hora de construir missatges, l'escenografia és un instrument per a la creació de matisos significatius.
- 30. Codi lumÃnic • Llum repercuteix en el significat i la bellesa. • La llum directa produeix mes ombres que la indirecta. • Es pot jugar amb la posició des de la que s'il·lumina. Cada opció repercuteix d’una manera diferent:
- 31. Tipus d'il·luminació • Llum frontal: dóna un aspecte irreal.
- 32. Tipus d'il·luminació • Llum posterior: Afegeix tridimensionalitat.
- 33. Tipus d'il·luminació • Llum zenital: S’accentuen volums i relleus.
- 34. Tipus d'il·luminació • Llum de baix a dalt : produei deformacions inquietants.
- 35. Codi simbòlic • Quan la representació de la persona: entesa com la representació de quelcom més ampli que la cosa , és un procés comunicatiu de carà cter simbòlic. • La comunicació simbòlica implica un procés d’abstracció.
- 36. Codis grà fics • Aquest tipus de codificació esta vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual. • Atorga al missatge un valor artÃstic i els objectius augmenten la sensació de profunditat.
- 37. Codis grà fics • Els teleobjectius provoquen sensació d’aixafament. • L’enfocament pot modificar el significat de la imatge. • La part enfocada de la imatge tendeix a destacar.
- 38. Codi de relació • La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge. • El respecte de les lleis de la perspectiva donarà harmonia a la totalitat.
- 39. Codi de relació • Les relacions entre els personatges i les coses donarà dinamisme i establirà l’itinerari que ha e seguir la mirada de la persona. • L’espai que determina la imatge pot convertir-se en un factor de jerarquització
- 40. Lectura d’imatges • L’exploració analÃtica de les imatges té com a principal virtut obligar-nos a considerar els parà metres reflexius de la imatge. • La imatge presenta una lectura objectiva.
- 41. Dos criteris de lectura • Lectura tipogrà fica: mètode similar a la lectura de text, resulta poc lògic.
- 42. Dos criteris de lectura • Lectura gelstà tica: implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció. • El procés d’interpretació ha de fonamentar-se en descobrir els diferents codis.
- 43. Factors d'anà lisi • Caldrà fer la lectura per parts i identificar cadascun dels elements que apareixen a la imatge, caldrà analitzar: • Elements, Estructures i significats. ( Walking dead)
- 44. Interacció verboicònica • Reforçar la imatge amb arguments verbals (text + imatge)
- 45. Interacció verboicònica • Es poden produir diferents situacions: la imatge serveix com a il·lustració, que expressi una idea bà sica, que existeixi complementarietat.
- 46. Interacció verboicònica • Relació de recolzament: El texts serveix per recolzar la imatge.
- 47. Interacció verboicònica • Relació de parasitisme o oposició: El text aporta un significat diferent al que expressa la imatge.
- 48. Interacció verboicònica • Relació de simbiosi: El text i la imatge s’aporten mútuament.
- 49. Interpretació d’imatges • Observar una imatge, vol dir explorar els seus significats, i l’exercici de lectura depèn de diferents factors: • Reconeixement, i identificació d’elements, també ens ajuda a trobar elements interessants. • Cal pensar també en els significats.