Curri etapa infantil
- 2. 07:31:35 REES DECRET 38/2008, de 28 de mar巽, del Consell, pel qual sestableix el curr鱈culum del segon cicle de lEducaci坦 Infantil a la Comunitat Valenciana i que coincideix amb les que marca el REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments m鱈nims del segon cicle de lEducaci坦 Infantil El coneixement de s鱈 mateix i autonomia personal El medi f鱈sic, natural, social i cultural Els llenguatges: comunicaci坦 i representaci坦. 2
- 3. 07:31:35 REES DECRET 38/2008, de 28 de mar巽, del Consell, pel qual sestableix el curr鱈culum del segon cicle de lEducaci坦 Infantil a la Comunitat Valenciana i que coincideix amb les que marca el REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments m鱈nims del segon cicle de lEducaci坦 Infantil El coneixement de s鱈 mateix i autonomia personal Autoconeixement i gesti坦 de les emocions Joc i moviment Relacions afectives i comunicatives Hbits bsics dautonomia 3
- 4. 07:31:35 REES DECRET 38/2008, de 28 de mar巽, del Consell, pel qual sestableix el curr鱈culum del segon cicle de lEducaci坦 Infantil a la Comunitat Valenciana i que coincideix amb les que marca el REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments m鱈nims del segon cicle de lEducaci坦 Infantil El medi f鱈sic, natural, social i cultural (inclou els continguts matemtics) Experimentaci坦 i interpretaci坦 Exploraci坦 de lentorn Raonament i representaci坦 4
- 5. 07:31:35 REES DECRET 38/2008, de 28 de mar巽, del Consell, pel qual sestableix el curr鱈culum del segon cicle de lEducaci坦 Infantil a la Comunitat Valenciana i que coincideix amb les que marca el REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments m鱈nims del segon cicle de lEducaci坦 Infantil Els llenguatges: comunicaci坦 i representaci坦. Interpretar, representar i crear Observar, escoltar i experimentar Parlar, expressar i comunicar 5
- 6. 07:31:35 Aquestes rees han dentendres com Conceptes organitzatius mbits dactuaci坦 Espais daprenentatges en qu竪 estan subsumits els continguts: Contribuiran al desenrotllament educatiu Actitudinals Procedimentals Conceptuals Facilitaran la interpretaci坦 del m坦n atorgant-li significat i facilitant a la xiqueta i al xiquet la seua participaci坦 en aquest 6
- 7. 07:31:35 REES Estan interrelacionades amb la fi de formar uns espais daprenentatge globalitzats, on es contribu誰sca al desenvolupament integral de lalumnat dinfantil, acostant-los a la interpretaci坦 del m坦n, donant significat i facilitant-ne la participaci坦 activa. Els continguts de letapa infantil, sorganitzen en les rees esmentades que corresponen a mbits propis de lexperi竪ncia i del desenvolupament i que saplicaran mitjan巽ant unitats globalitzades. 7
- 8. 07:31:35 REES Tamb辿 es fomentar: Una primera aproximaci坦 a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle, especialment en l炭ltim any Una primera aproximaci坦 a la lectura i a lescriptura Les tecnologies de la informaci坦 i la comunicaci坦 (TIC) Expressi坦 visual i musical 8
- 9. 07:31:35 Lacci坦 Tutoria Lacci坦 tutorial lexerciran els i les mestres, informant de manera peri嘆dica a les fam鱈lies sobre levoluci坦 educativa escolar de lalumnat 9
- 10. 07:31:35 MTODES DE TREBALL Saplicaran en un ambient dafecte i confian巽a, per a potenciar la seua autoestima i integraci坦 social. La necessitat d'oferir a cada alumne/a l'ajuda educativa, psicopedag嘆gica i afectiva que precisa 辿s un gran repte per a l'educaci坦 actual. 10
- 11. 07:31:35 Planificaci坦 de tasques. s fonamental planificar les tasques per grup. Anem a veure una s竪rie de m竪todes. 11
- 12. 07:31:35 Els m竪todes de treball en ambd坦s cicles es basaran en: les experi竪ncies, les activitats el joc Els mt en letapa dInfantil. 12
- 13. 07:31:35 MTODES DE TREBALL Les mesures ordinries d'atenci坦 a la diversitat s坦n les qu竪 responen a situacions normalitzades sense variaci坦 significativa del curr鱈culum. L'organitzaci坦 dels continguts per centres d'inter竪s. L'aprenentatge per tasques. L'aprenentatge per projectes i els tallers d'aprenentatge. El treball per racons. La graduaci坦 d'activitats L'elecci坦 de materials i activitats La tutoria entre iguals Els agrupaments flexibles entre grups Els desdoblaments del grup La utilitzaci坦 flexible d'espais i temps en la labor educativa La inclusi坦 de les TIC Les xarxes de col揃laboraci坦 del professorat Xarxes de col揃laboraci坦 amb la fam鱈lia 13
- 14. 07:31:35 L'organitzaci坦 dels continguts per centres d'inter竪s Nens de 5 anys mostren el seu treball de rodolins a l'aula. Com a centre d'inter竪s educatiu treballen el sant Jordi El centre dinter竪s funciona com a fil conductor a partir del qual es vertebren els aprenentatges i les activitats. La globalitzaci坦 dels aprenentatges entorn de centres d'inter竪s 辿s la m辿s adequada perqu竪 l'aprenentatge siga significatiu. L'aprenentatge 辿s el producte d'establir m炭ltiples connexions de relacions entre el nou i lapr辿s. Es proposen al xiquet/a aprenentatges que requereixen continguts de diferents tipus i rees. 14
- 15. 07:31:35 L'aprenentatge per tasques Les tasques proposades han de tenir un risc quasi inexistent de fracs. L'竪xit en les tasques constitueix la millor motivaci坦 per a la seua evoluci坦. Presentar tasques curtes, motivadores i clares, Presentar-les amb missatges igualment curts, motivadors i precisos 15
- 16. 07:31:35 L'aprenentatge per tasques.- Elements Aprenentage per tasque s Un context dancoratge: mbit i temes Una fita a assolir Unes capacitats a desenvolupar s significativa: Aprendre des de lexperi竪ncia, els interessos i els coneixements previs per construir un nou coneixement. Genera comunicaci坦 Es pot avaluar 16
- 17. 07:31:35 L'aprenentatge per projectes i els tallers d'aprenentatge Projectes en Infantil En l'etapa d'educaci坦 infantil, a m辿s de les unitats didctiques, es poden realitzar tallers i projectes menuts. Permet el treball sistemtic de determinats continguts. Facilita l'observaci坦 i avaluaci坦 formativa. Es promou l'autonomia i la responsabilitat dels xiquets i les xiquetes. Es fomenten les capacitats de planificaci坦 i control. S'exigeix la cooperaci坦 entre iguals i el joc es converteix en el principal recurs didctic. 17
- 18. 07:31:35 El treball per racons Racons I.- Qu竪 辿s? Racons II.- Com ho fem? L'aula es pot distribuir espacialment en racons. Contenen diversos tipus de materials jocs i joguets amb la finalitat de treballar els objectius i continguts globalitzats en les Unitats Didctiques. El que es pret辿n 辿s que el nen i la nena desenvolupen les seves capacitats, les habilitats de raonament, l嘆gica, pensament, recerca,... a trav辿s de racons espec鱈fics de feina, de forma m辿s individualitzada i autoritzada pel professorat Racons III.- Propostes. Rac坦 de lectoescriptura. 18
- 19. 07:31:35 La graduaci坦 d'activitats Es poden proposar activitats grupals amb diferents graus de dificultat perqu竪 tots els alumnes i alumnes puguen realitzar-les amb 竪xit. L'assemblea 辿s un dels moments m辿s importants del dia en les classes d'infantil. En elles es treballen rutines tals com passar llista, posar la data, s'explica, temps atmosf竪ric, estaci坦 de l'any... s molt important el llenguatge tant oral com a escrit. Graduaci坦 en el joc heur鱈stic Lassemblea 19
- 20. 07:31:35 L'elecci坦 de materials i activitats Dins de l'aula d'infantil es pot disposar d'objectes, joguets i materials que proporcionen m炭ltiples oportunitats de manipular i experimentar. Aquests materials i activitats se seleccionaran segons el criteri d'idone誰tat, 辿s a dir, segons la seua coher竪ncia i adaptabilitat, creativitat, i que fomenten la cooperaci坦. Elecci坦 de materials 20
- 21. 07:31:35 La tutoria entre iguals Apadrinament lector En infantil s'utilitza l'ensenyament tutorat perqu竪 els alumnes/as que necessiten ajuda estiguen sempre estimulats per altre xiquet / a m辿s madur, al que se li entrenar en pautes de refor巽, de centraci坦 de la tasca, de supervisi坦 i de correcci坦. 21
- 22. 07:31:35 Els agrupaments flexibles entre grups Estrat竪gia organitzativa i curricular per a donar resposta a diferents ritmes d'aprenentatge i a la diversitat d'interessos i caracter鱈stiques de cada alumne o alumna. Consisteix a flexibilitzar l'organitzaci坦 de les aules formant grups redu誰ts d'alumnes segons un criteri de capacitats o interessos. Es fa en les mat竪ries instrumentals i el seu objectiu 辿s aconseguir, donar suport individualitzat a aquells estudiants que tenen un desfasament curricular i evitar el fre que suposa per a l'alumnat m辿s avan巽at en aquestes mat竪ries, treballar en una estructura r鱈gida. 22
- 23. 07:31:35 Els desdoblaments del grup Es tracta de dividir el grup-aula prenent com 炭nic criteri el num竪ric. La finalitat 辿s arribar a un objectiu determinat amb tots els alumnes, individualitzant l'ensenyament al reduir el nombre d'alumnes. La divisi坦 del grup ha de realitzar-se de forma heterog竪nia. 23
- 24. 07:31:35 La utilitzaci坦 flexible d'espais i temps en la labor educativa La distribuci坦 de l'aula s'adequa a les necessitats del xiquet/a i del grup. Aquesta distribuci坦 辿s flexible, en la qual el xiquet/a compte amb espais propis i d'炭s com炭 per a compartir, per a estar solament o jugar amb els altres, per a activitats de major concentraci坦 i perqu竪 puguen moure's. El temps est distribu誰t de manera que respecta les seues necessitats de descans, afecte, activitat, alimentaci坦, joc, relaci坦 i comunicaci坦. 24
- 25. 07:31:35 La inclusi坦 de les TIC En educaci坦 infantil els mitjans de comunicaci坦 serveixen com mbit de coneixement i recurs didctic per a l'observaci坦 i exploraci坦 de l'entorn immediat, la seua comunicaci坦 i representaci坦. En aquesta etapa es treballa amb les TIC de dues maneres: Wiki.- Rac坦 Infantil dins de l'aula tenim el rac坦 de l'ordinador, al que els alumnes/as accedeixen a ell com un rac坦 m辿s de classe. fora de l'aula treballant amb els ordinadors i la pissarra digital en l'aula. 25
- 26. 07:31:35 Les xarxes de col揃laboraci坦 del professorat Aquestes xarxes serveixen per a: Linkedin Tenir criteris comuns d'actuaci坦. Analitzar les necessitats educatives d'un grup i de cada alumne i alumna. Prendre acords sobre el grup i sobre cada alumne/a . Introduir en les programacions acords i prioritats. Que els alumnes perceben uns criteris comuns i la coordinaci坦 dels seus i de les seues mestres. 26
- 27. 07:31:35 Les xarxes de col揃laboraci坦 del professorat Aquestes xarxes serveixen per a: Linkedin Tenir criteris comuns d'actuaci坦. Analitzar les necessitats educatives d'un grup i de cada alumne i alumna. Prendre acords sobre el grup i sobre cada alumne/a . Introduir en les programacions acords i prioritats. Que els alumnes perceben uns criteris comuns i la coordinaci坦 dels seus i de les seues mestres. 27