ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

CURS MADE IN PIRINEUS. Part 2. Com crear un producte turístic arrelat al territori (Pirineu)

•
•
Xavier Cazorla Clarisó
Xavier Cazorla Clarisó

Autor: Jordi Casassayas Crear un producte turístic porta feina (i més, si és transversal): encara que no ho sembli, crear un bon producte turístic és tot un repte. Analitzem els diversos factors a tenir en compte: els perfils de la demanda (segmentació), l’anàlisi de la competència, el coneixement de la destinació (el Pirineu, en aquest cas), els components del producte (allotjament, restauració, transport, activitats, preu…), etc. Tot amb la perspectiva de crear productes transversals i que comportin la cooperació entre diversos sectors: turisme rural, ecoturisme, senderisme, producció agroalimentària, artesania, etc.

1 of 56
PART A: Com crear un producte turístic multiservei arrelat al territori Jordi Casassayas Cabanas jcasassayas@gmail.com CURS C1: Made in Pirineus: com crear productes i serveis arrelats al territori BLOC C: DISSENYAR PRODUCTES I SERVEIS ATRACTIUS I INNOVADORS @casassayas
En aquest bloc... Què vol el mercat? ձԻèԳ. Motivacions. Perfils de turista – viatges. Com ho puc saber. Benchmarking.
Què vol el mercat?
ձԻèԳ Novembre 2012 – 1.000 milions de turistes El 2020 – 1.500 milions de turistes
ձԻèԳ
ձԻèԳ
ձԻèԳ
ձԻèԳ
ձԻèԳ Estada “llarga” cada cop més curta. Diverses estades “curtes”, cada vegada més llargues.
ձԻèԳ
ձԻèԳ 35%
ձԻèԳ 15%
ձԻèԳ
ձԻèԳ
ձԻèԳ
ձԻèԳ
Canvis en la demanda - El turista Disponibilitat de recursos i manca de temps Ràpida adopció del que és nou i ràpid cansament Hàbit creixent d’accés a la informació Consciència de preus i de la relació Qualitat/Preu Autosuficiència: viatger més informat i amb més accés a l’oferta Exigència en la compra Consciència social Envelliment de la població: més grans de 55 anys a Europa 23% al 1999, 28% al 2005.
Canvis en la demanda - El turista Separació entre globalització i localització Recerca d’autenticitat en les seves experiències de viatge Demanda mixta (comoditat + aventura/cultura) El món es cada cop més petit per als turistes: possibilitat d’arribar arreu Predomini de la tecnologia en l’obtenció, la consideració i la utilització de la informació turística. Els clients són els que manen: un mercat de compradors Increment de les decisions d’últim minut.
El turista Què compren els turistes? COMPREN SOMNIS COMPREN IMATGES I PROMESES Si el client no aconsegueix el que espera, sorgirà la FRUSTRACIÓ. I la reacció dels clients frustrats és l’enuig i la QUEIXA.
Distribució directa, el poder als proveïdors Gran competència en preus Canvis en la oferta Confecció de paquets fets a mida a càrrec del propi usuari Noves destinacions en creixement Bona relació qualitat-preu de les noves. Competència
Canvis en la oferta Canvis en la cadena comercial del tour operador. Companyies de baix cost amplien presència. Internet factor clau en presa de decisió. Distribució massiva via Internet. Segmentació. Gran especialització en productes - http://www.specialtytravel.com/
Canvis en la oferta
Cap a on es va a CAT?
Cap a on es va a CAT?
Cap a on es va a CAT?
Cap a on es va a CAT?
Cap a on es va a CAT?
Com ho puc saber?
Investigació de mercats La investigació de mercats no és una ciència exacta Cada “problema” requereix d’una tècnica d’investigació diferent Objectiu: aproximar-nos al màxim a la realitat del mercat / client
Eina bàsica per a: La presa de decisions Conèixer el client Mesurar les accions Investigació de mercats
La informació obtinguda ha de ser: Suficient (mostra) Rellevant Precisa Disponible Investigació de mercats
Qualitat del servei Campanyes publicitàries (abans – durant – després) Test de productes / serveis (actituds) Hàbits de consum Nivell de satisfaccio dels clients Grau de sensibilitat al preu Viabilitat Estimació de la demanda Imatge / Posicionament Què es pot mesurar?
Perfil de client Conèixer el client Aspectes demogràfics (edat, sexe, classe,…) Aspectes psicogràfics (motivacions, creences, estil de vida..) Comportament de compra Freqüència, import compra mitja, hàbits de consum… Segment.- Grup homogeni d’individus suficientment diferent de la resta de grups (segments).
Conèixer el client Caracterització de l’oferta (recursos, atractius i productes) Caracterització de la demanda (abans, durant i despreés) Caracteritzacioó de l’impacte de l’activitat (escala territorial, social, cultural i econòmica) Caracterització dels productes turístics i els processos comercials
NH Hotels Exemple de caracterització Executius en viatge de negoci. Edat mitja 39 anys. 1,25 nits d’estada a l’hotel. Viatgen en avió, amb poc equipatge i molta pressa.
Exemple de caracterització
Exemple de caracterització Trek Ride
Concretant en els productes turístics Identifica les característiques i la dinàmica dels diferents productes que hi ha al territori: Anàlisi de preus dels diferents productes (allotjament, activitats) Anàlisi de la posició competitiva dels diferents productes Anàlisi de tendències en disseny de productes dels diferents segments motivacionals – estudi prospectiu Base de dades d’operadors especialitzats, per activitat motivacional de turisme
El procés Preus, productes, competència, entorn.. Fonts (primària/secundària) - tipus informació (quantitativa/qualitativa) – objectiu: -Exploratòria (panels, dades secundàries..) – ident. Actituds client -Descriptiva (observació/enquestes) – definir perfil client -causal (experimentació) – canvi de procediment
El procés
Fonts d’informació
L’enquesta (personal, telèfon, e-mail) Instruments a l’abast Permet abastar un ampli ventall de qüestions en un mateix estudi Facilita la comparació de resultats, ja que permet estandarditzar dades que desprès es podran analitzar estadísticament Poden generalitzar-se els resultats de l’estudi a tot un grup de població Permet l’estudi de valors, actituds, creences i motius Tan sols és pregunta sobre allò que es coneix La informació queda limitada a la que proporciona l’individu Una enquesta àmplia i personal resulta complexa i costosa
El qüestionari Instruments a l’abast Generalment, realitza una observació indirecta dels fets Permet l’aplicació a molts subjectes i fa possible l’obtenció d’informació sobre un ampli ventall de qüestions a la vegada Permet incorporar l’aplicació a aspectes subjectius com ara la percepció o la imatge d’una destinació
El qüestionari Instruments a l’abast
Entrevista Eina d’exploració, ja que ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació o projecte Eina de recollida de dades Complement d’altres mètodes, perquè obté informació que no es pot aconseguir d’altra manera Eina per implicar als subjectes en un procés de participació, per exemple d’un pla estratègic Estructurada / semi-estructurada Instruments a l’abast
Instruments a l’abast L’observació (recollida d’informació a través de l’observació de fets) Es pot obtenir independentment del desig de proporcionar-la Permet estudiar els fets dins una situació contextual Permet obtenir dades de forma directa Projecció de l’observador sobre la persona observada Capacitat de distingir entre els fets observats i la seva interpretació Dificultat per generalitzacions i extrapolacions per observacions parcials i no representatives
Grups de discussió (Focus groups) Instruments a l’abast Per obtenir informació general sobre un camp determinat Com a font de noves idees o conceptes creatius Per diagnosticar possibles problemes en el desenvolupament d’un nou programa, servei o producte Per a interpretar resultats obtinguts d’estratègies quantitatives com l’enquesta
Benchmarking
“El benchmarking és un procés sistemàtic i continu d’avaluació dels productes, serveis i procediments de treball de les empreses que es reconeixen com a representants de les millors pràctiques, i el propòsit és la millora organitzacional” (M. Spendolini, 1992) Definició
䲹ٱíپܱ Avaluació: el primer objectiu del benchmarking és avaluar un procés, i és que només s’assoliran les millores en una organització realitzant ajustaments en els processos actuals. Continuïtat: el benchmarking requereix de medicions continues ja que l’empresa competidora no es quedarà estancada esperant que la nostra empresa l’atrapi.
䲹ٱíپܱ Millors pràctiques: es fixa en les activitats més exitoses de la nostra competència. L'important no només és el producte o servei, sinó també el procés. Millora: la finalitat principal és traslladar la informació obtinguda, el que s'ha après, a la nostra empresa amb una clara vocació de millora.
䲹ٱíپܱ
䲹ٱíپܱ
䲹ٱíپܱ
PART A: Com crear un producte turístic multiservei arrelat al territori Jordi Casassayas Cabanas CURS C1: Made in Pirineus: com crear productes i serveis arrelats al territori BLOC C: DISSENYAR PRODUCTES I SERVEIS ATRACTIUS I INNOVADORS
Referències Al llarg del document es fa referència a autors com: José Antonio Donaire Jaume Marin Josep Capellà Amalio Rey Ana Sans Euro baròmetre

More Related Content

CURS MADE IN PIRINEUS. Part 2. Com crear un producte turístic arrelat al territori (Pirineu)

  • 1. PART A: Com crear un producte turístic multiservei arrelat al territori Jordi Casassayas Cabanas jcasassayas@gmail.com CURS C1: Made in Pirineus: com crear productes i serveis arrelats al territori BLOC C: DISSENYAR PRODUCTES I SERVEIS ATRACTIUS I INNOVADORS @casassayas
  • 2. En aquest bloc... Què vol el mercat? ձԻèԳ. Motivacions. Perfils de turista – viatges. Com ho puc saber. Benchmarking.
  • 3. Què vol el mercat?
  • 4. ձԻèԳ Novembre 2012 – 1.000 milions de turistes El 2020 – 1.500 milions de turistes
  • 9. ձԻèԳ Estada “llarga” cada cop més curta. Diverses estades “curtes”, cada vegada més llargues.
  • 17. Canvis en la demanda - El turista Disponibilitat de recursos i manca de temps Ràpida adopció del que és nou i ràpid cansament Hàbit creixent d’accés a la informació Consciència de preus i de la relació Qualitat/Preu Autosuficiència: viatger més informat i amb més accés a l’oferta Exigència en la compra Consciència social Envelliment de la població: més grans de 55 anys a Europa 23% al 1999, 28% al 2005.
  • 18. Canvis en la demanda - El turista Separació entre globalització i localització Recerca d’autenticitat en les seves experiències de viatge Demanda mixta (comoditat + aventura/cultura) El món es cada cop més petit per als turistes: possibilitat d’arribar arreu Predomini de la tecnologia en l’obtenció, la consideració i la utilització de la informació turística. Els clients són els que manen: un mercat de compradors Increment de les decisions d’últim minut.
  • 19. El turista Què compren els turistes? COMPREN SOMNIS COMPREN IMATGES I PROMESES Si el client no aconsegueix el que espera, sorgirà la FRUSTRACIÓ. I la reacció dels clients frustrats és l’enuig i la QUEIXA.
  • 20. Distribució directa, el poder als proveïdors Gran competència en preus Canvis en la oferta Confecció de paquets fets a mida a càrrec del propi usuari Noves destinacions en creixement Bona relació qualitat-preu de les noves. Competència
  • 21. Canvis en la oferta Canvis en la cadena comercial del tour operador. Companyies de baix cost amplien presència. Internet factor clau en presa de decisió. Distribució massiva via Internet. Segmentació. Gran especialització en productes - http://www.specialtytravel.com/
  • 22. Canvis en la oferta
  • 23. Cap a on es va a CAT?
  • 24. Cap a on es va a CAT?
  • 25. Cap a on es va a CAT?
  • 26. Cap a on es va a CAT?
  • 27. Cap a on es va a CAT?
  • 28. Com ho puc saber?
  • 29. Investigació de mercats La investigació de mercats no és una ciència exacta Cada “problema” requereix d’una tècnica d’investigació diferent Objectiu: aproximar-nos al màxim a la realitat del mercat / client
  • 30. Eina bàsica per a: La presa de decisions Conèixer el client Mesurar les accions Investigació de mercats
  • 31. La informació obtinguda ha de ser: Suficient (mostra) Rellevant Precisa Disponible Investigació de mercats
  • 32. Qualitat del servei Campanyes publicitàries (abans – durant – després) Test de productes / serveis (actituds) Hàbits de consum Nivell de satisfaccio dels clients Grau de sensibilitat al preu Viabilitat Estimació de la demanda Imatge / Posicionament Què es pot mesurar?
  • 33. Perfil de client Conèixer el client Aspectes demogràfics (edat, sexe, classe,…) Aspectes psicogràfics (motivacions, creences, estil de vida..) Comportament de compra Freqüència, import compra mitja, hàbits de consum… Segment.- Grup homogeni d’individus suficientment diferent de la resta de grups (segments).
  • 34. Conèixer el client Caracterització de l’oferta (recursos, atractius i productes) Caracterització de la demanda (abans, durant i despreés) Caracteritzacioó de l’impacte de l’activitat (escala territorial, social, cultural i econòmica) Caracterització dels productes turístics i els processos comercials
  • 35. NH Hotels Exemple de caracterització Executius en viatge de negoci. Edat mitja 39 anys. 1,25 nits d’estada a l’hotel. Viatgen en avió, amb poc equipatge i molta pressa.
  • 38. Concretant en els productes turístics Identifica les característiques i la dinàmica dels diferents productes que hi ha al territori: Anàlisi de preus dels diferents productes (allotjament, activitats) Anàlisi de la posició competitiva dels diferents productes Anàlisi de tendències en disseny de productes dels diferents segments motivacionals – estudi prospectiu Base de dades d’operadors especialitzats, per activitat motivacional de turisme
  • 39. El procés Preus, productes, competència, entorn.. Fonts (primària/secundària) - tipus informació (quantitativa/qualitativa) – objectiu: -Exploratòria (panels, dades secundàries..) – ident. Actituds client -Descriptiva (observació/enquestes) – definir perfil client -causal (experimentació) – canvi de procediment
  • 42. L’enquesta (personal, telèfon, e-mail) Instruments a l’abast Permet abastar un ampli ventall de qüestions en un mateix estudi Facilita la comparació de resultats, ja que permet estandarditzar dades que desprès es podran analitzar estadísticament Poden generalitzar-se els resultats de l’estudi a tot un grup de població Permet l’estudi de valors, actituds, creences i motius Tan sols és pregunta sobre allò que es coneix La informació queda limitada a la que proporciona l’individu Una enquesta àmplia i personal resulta complexa i costosa
  • 43. El qüestionari Instruments a l’abast Generalment, realitza una observació indirecta dels fets Permet l’aplicació a molts subjectes i fa possible l’obtenció d’informació sobre un ampli ventall de qüestions a la vegada Permet incorporar l’aplicació a aspectes subjectius com ara la percepció o la imatge d’una destinació
  • 45. Entrevista Eina d’exploració, ja que ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació o projecte Eina de recollida de dades Complement d’altres mètodes, perquè obté informació que no es pot aconseguir d’altra manera Eina per implicar als subjectes en un procés de participació, per exemple d’un pla estratègic Estructurada / semi-estructurada Instruments a l’abast
  • 46. Instruments a l’abast L’observació (recollida d’informació a través de l’observació de fets) Es pot obtenir independentment del desig de proporcionar-la Permet estudiar els fets dins una situació contextual Permet obtenir dades de forma directa Projecció de l’observador sobre la persona observada Capacitat de distingir entre els fets observats i la seva interpretació Dificultat per generalitzacions i extrapolacions per observacions parcials i no representatives
  • 47. Grups de discussió (Focus groups) Instruments a l’abast Per obtenir informació general sobre un camp determinat Com a font de noves idees o conceptes creatius Per diagnosticar possibles problemes en el desenvolupament d’un nou programa, servei o producte Per a interpretar resultats obtinguts d’estratègies quantitatives com l’enquesta
  • 49. “El benchmarking és un procés sistemàtic i continu d’avaluació dels productes, serveis i procediments de treball de les empreses que es reconeixen com a representants de les millors pràctiques, i el propòsit és la millora organitzacional” (M. Spendolini, 1992) Definició
  • 50. 䲹ٱíپܱ Avaluació: el primer objectiu del benchmarking és avaluar un procés, i és que només s’assoliran les millores en una organització realitzant ajustaments en els processos actuals. Continuïtat: el benchmarking requereix de medicions continues ja que l’empresa competidora no es quedarà estancada esperant que la nostra empresa l’atrapi.
  • 51. 䲹ٱíپܱ Millors pràctiques: es fixa en les activitats més exitoses de la nostra competència. L'important no només és el producte o servei, sinó també el procés. Millora: la finalitat principal és traslladar la informació obtinguda, el que s'ha après, a la nostra empresa amb una clara vocació de millora.
  • 55. PART A: Com crear un producte turístic multiservei arrelat al territori Jordi Casassayas Cabanas CURS C1: Made in Pirineus: com crear productes i serveis arrelats al territori BLOC C: DISSENYAR PRODUCTES I SERVEIS ATRACTIUS I INNOVADORS
  • 56. Referències Al llarg del document es fa referència a autors com: José Antonio Donaire Jaume Marin Josep Capellà Amalio Rey Ana Sans Euro baròmetre