Tutorial amb les instruccions per a participar en la marxa de regularitat i orientaci坦 sistema Dufour "marxeta") organitzada pel Centre excursionista de Molins
2. ELS MAPES
Mapes de carreteres. S坦n els m辿s adequats per als
despla巽aments que fem en cotxe, per嘆 no s坦n
adequats per als excursionistes que anem a peu.
Mapes topogrfics. S坦n uns mapes m辿s detallats,
on hi ha dibuixades les muntanyes (per mitj de
corbes de nivell), els camins i corriols, i molts
detalls, com ara cases de pag竪s, l鱈nies el竪ctriques,
rieres i torrents, fonts, etc.
A un costat del mapa sol haver-hi una llegenda, que
ens diu quins s鱈mbols shan fet servir en el mapa per
representar cadascun daquests detalls.
Lescala 辿s la proporci坦 que hi ha entre les
dimensions del mapa i la realitat. Qu竪 vol dir aix嘆?
Per exemple, si tenim un mapa a escala 1:5000
significa que cada cent鱈metre del mapa representa
5.000 cent鱈metres a la realitat (辿s a dir, 50 metres)
3. LA BRIXOLA
La br炭ixola 辿s un giny magn竪tic
que per mitj duna agulla
imantada senyala la direcci坦 nord-
sud.
A la br炭ixola hi ha marcats els
quatre punts cardinals i la divisi坦
del cercle en 360 graus. Aquesta
divisi坦 pot ser anotada en el
sentit de les agulles del rellotge
(imatge de lesquerra) o al contrari
(imatge de la dreta). Segons el
model, les indicacions del grfic
shauran de prendre duna manera
o altra.
4. MARCAR UN RUMB
1 - Orientar correctament el mapa (el Nord
del mapa mirant cap al Nord real). Situem la
br炭ixola sobre el mapa, amb leix de gir (o
centre) de lagulla a sobre de la nostra
posici坦 actual.
2 - Fer girar la br炭ixola, i el mapa fins que
quedin alineats lagulla, la N de la br炭ixola i
el nord del mapa.
3 - Llegir el rumb (els graus dazimut) en el
cercle graduat de la br炭ixola. En aquest
moment, la l鱈nea virtual que passa pel centre
de la br炭ixola i els graus de lazimut que hem
de prendre estar assenyalant el rumb vers el
qual ens hem de dirigir.
4 - Aixequeu la vista, observeu el terreny, i
fixeu-vos en alguna refer竪ncia llunyana
(muntanya, torre, edifici,...) que estigui en la
direcci坦 i sigui fcilment visible. Mentre
camineu, aquesta ser la vostra refer竪ncia.
5. SITUAR-NOS EN UN MAPA
En primer lloc, si 辿s possible, pugem fins
a un lloc elevat, des don tinguem una
bona visibilitat del terreny.
Seguidament, cal orientar correctament
el mapa de manera que el Nord del mapa
coincideixi amb el Nord real.
A continuaci坦, buscarem sobre el terreny
dos punts que siguin fcilment
identificables i que puguem assenyalar
sense dubtar en el mapa (muntanyes,
pobles, pantans, castells, campanars...).
A continuaci坦, amb lajuda de la br炭ixola,
mesurem la direcci坦 (azimut) en que es
troba cadascun daquests punts.
Amb un llapis traslladem al mapa la
direcci坦 dels dos punts. Aix鱈 obtenim
dues l鱈nies obliq端es que en tallar-se
entre s鱈 ens assenyalen al mapa el punt
en que nosaltres ens trobem.
6. Guillaume-Henri Dufour
Guillermo Enrique Dufour (Constanza 1787,
Ginebra 1875) va ser un humanista, cart嘆graf,
enginyer, pol鱈tic y general su鱈s.
Va presidir la Primera Convenci坦 de Ginebra,
que establ鱈 la Creu Roja Internacional i va
ser fundador i president de lOficina Federal de
Topografia.
El Dufourspitze (la muntanya m辿s alta de Su誰ssa de 4634 m.) en el
mass鱈s del Mont Rosa porta aquest nom en honor seu.
Entre les obres que va deixar escrites figura Instruccions sobre el
dibuix dels reconeixements militars del que sen deriva el sistema
emprat per la marxa.
7. EL SISTEMA DUFOUR
El recorregut que s'ha de seguir es representa sobre una l鱈nea vertical en la que estan indicades i
distanciades a escala les direccions que cal prendre i els trencalls que cal deixar. Una taula de
signes convencionals indica el tipus de cam鱈 a seguir (carretera, pista, cam鱈, corriol...) i tot all嘆 que
es trobi al llarg del recorregut (cases, pous, l鱈nies el竪ctriques, fites, etc.)
Una vegada s'ha comen巽at el recorregut, nom辿s es canvia de cam鱈 quan es troba en el grfic una
sageta amb un n炭mero. La forma de la sageta indica el tipus de cam鱈 i el n炭mero expressa els
graus de desviaci坦 respecte el nord magn竪tic (azimut). En aquest punt, prove誰ts d'una br炭ixola
convencional cal orientar-se i seguir en la direcci坦 indicada fins trobar un altre azimut. Altres
indicacions del grfic serveixen per constatar que la direcci坦 presa 辿s la correcta. I aix鱈
successivament.
9. EL GRFIC: SIGNES CONVENCIONALS
Carretera:
El ferm 辿s de
llambordes o
o asfalt.
Pista:
Cal巽ada de
terra. Poden
Passar-hi cotxes
Cam鱈:
Permet el pas de
dues persones.
Corriol:
Cam鱈 estret que
nom辿s permet el
pas duna persona
Torrent:
Indret descorrentia
de les aig端es (pot
estar sec)
L鱈nea el竪ctrica:
Sassenyala en el
grfic nom辿s si t辿
m辿s de tres fils.
10. EL GRFIC: SIGNES CONVENCIONALS
Direcci坦 a seguir:
Carretera, pista,
cam鱈 o corriol amb
indicaci坦 de graus.
Pou:
De qualsevol tipus
de construcci坦, sec
o amb aigua.
Bassa / Dip嘆sit
Per contenir aigua.
De qualsevol forma
i dimensi坦.
Casa/Construcci坦:
Casa, barraca, mur
o altra tipus de
construcci坦.
Pont:
Construcci坦 per
travessar un torrent
(pot estar sec).
Ru誰nes:
Restes duna
construcci坦.
11. EL GRFIC: SIGNES CONVENCIONALS
Control:
De neutralitzaci坦.
Sanota el temps
de pas.
Font:
De qualsevol tipus.
Amb raig o seca.
Fita:
De pedra o altre
material.
Cova:
Cavitat natural del
terreny.
Aquests s坦n els signes convencionals m辿s habituals. En el cas que en el recorregut es trobessin
altres particularitats que fossin considerades de suficient entitat com per figurar en el grfic
tamb辿 serien explicades a la taula corresponent.
12. QU ES CONSIDERA CORRIOL I QU NO
Les b竪sties i laigua obren moltes traces. Per considerar-los, cal poder accedir-hi dret, sense
gran dificultat, que estigui lliure dobstacles i que aparenti continu誰tat. Les fotografies
corresponen als mateixos indrets. Els de dalt no serien considerats, els de baix si.
13. QU ES CONSIDERA CORRIOL I QU NO
El bosc canvia cont鱈nuament. Les b竪sties que hi viuen, laigua, la vegetaci坦, els ramats i
lactivitat humana fan que dun dia per laltre puguin canviar les condicions dun indret, per
exemple, fent apar竪ixer o tapant un corriol. Malgrat que lorganitzaci坦 repassa litinerari fins
gaireb辿 l炭ltim moment sempre pot haver-hi alguna incid竪ncia. Aleshores el que cal 辿s
emprar la l嘆gica i el sentit com炭.
Les fotografies corresponen a passos oberts pels senglars. El de lesquerra i el de la dreta
permeten superar el tal炭s de manera natural. En el cas del de la fotografia central seria
prec鱈s utilitzar les mans i tot i aix鱈 seria dificult坦s superar-lo. Per tant el de lesquerra i el de
la dreta serien considerats com a corriol, el central no.
14. LA MARXA
El sistema dorientaci坦, creat amb finalitats militars, lexcursionisme lha adaptat per fer-ne una
amena competici坦 que fa que els amants de la natura en gaudeixin tot descobrint un recorregut
xifrat en un grfic.
La competici坦 es fonamenta en dos conceptes bsics: lorientaci坦 i la regularitat.
Orientaci坦: amb lajut duna br炭ixola cal seguir un itinerari representat en un grfic.
Regularitat: El cam鱈 sha de seguir procurant portar un pas dacord amb la mitjana pr竪viament
establerta .
15. ELS EQUIPS
Lequip base estar format
per dues persones ....
... que la suma de les
edats sigui major de 25
... i que podran anar
acompanyades dun
menor de 12 anys.
16. PRENDRE UN AZIMUT
Per prendre un azimut amb la br炭ixola de sentit horari
seguirem els seg端ent procediment:
- Sostindrem la br炭ixola a lal巽ada de la cintura i farem
coincidir la punta pintada de lagulla amb els 0属 o la lletra
N. La direcci坦 que senyala el n炭mero de lazimut 辿s la
que sha de prendre. A la imatge 240属
Per prendre un azimut amb una br炭ixola de sentit
antihorari el procediment ser el seg端ent:
- Sostindrem la br炭ixola a lal巽ada de la cintura i farem
coincidir la punta pintada de lagulla amb el n炭mero
de lazimut. La direcci坦 que senyala els 0属 o la lletra N
辿s la que sha de prendre. A la imatge 240属
Es important que al prendre un azimut amb la br炭ixola
no tinguem a prop cap estri ni component del vestit
que sigui metl揃lic ja que poden alterar les indicacions.
17. DES DON SHA DE PRENDRE LAZIMUT
SI
No
No
SI
Els azimuts shan de prendre sempre des del punt dintersecci坦 dels eixos de les possibles
alternatives. Aquesta intersecci坦 pot no coincidir amb leix del cam鱈 pel que arribem a la cru誰lla.
No
18. NOTES
Les entrades a camps o vinyes que
tinguin una llargada inferior a 10 metres
(aproximadament) no estaran
representades en el grfic.
Per confirmar-vos que aneu seguin el
cam鱈 correcte i no us heu perdut, de
tant en tant, trobareu unes marques de
pintura de color verd.
19. LA REGULARITAT
Lorganitzaci坦 dona la velocitat mitja (en
km/h) a la que sha de rec坦rrer cada tram.
Per saber el temps que sha demprar cal
saber primer la longitud del tram i per aix嘆
cal mesurar en el grfic la seva llargada en
mm. i multiplicar-la pel factor descala (si el
grfic est a escala 1:10.000, 1 mm. = 10 m.,
si est a escala 1:5.000, 1 mm = 5 m.).
Coneguda la distncia i donada la velocitat
mitja nom辿s ens cal dividir la distncia
(posada en km/h) per la velocitat mitja i
tindrem les hores i fracci坦. Multiplicant per
60 lhaurem passat a minuts. Ara ens cal
afegir 村 de minut per cada azimut del grfic.
Avan巽ar-se en el temps penalitza, retardar-
se tamb辿.
Al llarg de litinerari hi ha controls de
regularitat. Procureu portar el pas segons la
pendent i les dificultats del terreny.
20. CONSELLS
?
No prengueu decisions nom辿s per seguir els que porteu davant. Potser van errats.
Per嘆.....
Tampoc us cregueu massa savis i aneu al rev辿s de tothom. Assegureu-vos-en.
21. CONSELLS
Es possible que en algunes parts del recorregut
lorganitzaci坦 hagi preparat alguns paranys semblants als
daquets grfics per fer-vos passar per alt algun control.
Potser veureu un control i us agafaran ganes danar-hi
directes. No ho feu, 辿s el que pret辿n lorganitzaci坦. Pot ser
que hi hagi un altre control que no vegeu per嘆 tamb辿 辿s
possible que no nhi hagi cap. Els de lorganitzaci坦 s坦n
aix鱈....
No us refieu mai dels que porteu davant. Aneu a la vostra
seguint el grfic.
Recordeu que en un mateix tram no es pot passar dues
vegades pel mateix cam鱈 (creuar si). Si repetiu un cam鱈 辿s
que us heu perdut.
I pareu atenci坦, si us salteu un cam鱈 tindreu problemes
perqu竪 es probable que ja no us coincideixi res.
22. ABANS DE LA PROVA
Cal formalitzar la inscripci坦 en el termini que es fixa per a cada edici坦,
normalment la setmana de la prova, al local del CEM o b辿 per correu
electr嘆nic.
Una vegada tancada la inscripci坦, el dia abans de la prova sefectua
el sorteig que determina lordre de sortida dels equips.
Tamb辿 el dia abans, cal passar pel CEM a informar-se de lhora de
sortida i recollir la bossa que cont辿 el dorsal, el Full de Ruta, el grfic i
la indicaci坦 del lloc de sortida.
23. EL FULL DE RUTA
El Full de ruta 辿s un impr竪s, original i c嘆pia, en el que els
controls que anireu trobant al llarg del recorregut hi
anotaran els temps de pas, si s坦n de regularitat o
neutralitzaci坦, o simplement un senyal que certifica que
heu passat per ell si s坦n controls de pas.
Acabada la prova sha de lliurar a la taula darribada on es
quedaran loriginal i us donaran la copia.
Les anotacions fetes s坦n la base del clcul de la puntuaci坦
i les penalitzacions que determinen la classificaci坦 de la
prova.
Cal guardar la c嘆pia per si, una vegada publicada la
classificaci坦 provisional, cal fer alguna reclamaci坦.
24. EL DORSAL
A la bossa que heu recollit, juntament amb tota la
documentaci坦 hi ha el n炭mero dordre de sortida, ja
sigui en forma de dorsal, pitral, bra巽alet, adhesiu,
etiqueta, etc.
Sha de dur sempre de manera fcilment visible per tal
de que els controls i membres de lorganitzaci坦 us
puguin identificar.
Recordeu: El n炭mero dordre de sortida 辿s el del
sorteig, no el dinscripci坦.
25. LA SORTIDA
Una vegada coneguda lhora de sortida - est
anotada al Full de Ruta - cal presentar-shi uns
minuts abans per gaudir de lambient i sobretot
passar per la taula on us segellaran el full de
ruta com a confirmaci坦 de que preneu la sortida.
No segellar-lo comporta la penalitzaci坦 amb 25
punts.
El control establert dona la sortida a un equip
cada minut (segons el n炭mero dinscrits pot ser
que surtin dos equips cada minut).
Habitualment va cridant els n炭meros propers a
lhora i avisa als equips quan els toca sortir.
A partir daquest moment tot queda a les
vostres mans. Orientaci坦, sentit com炭 i
meticulositat acabaran donant bons resultats a
lhora destablir la classificaci坦.
26. ELS CONTROLS DE NEUTRALITZACI
La marxa est dividida en trams, normalment
quatre, i en cada un dells es disposa un control de
neutralitzaci坦 i estan indicats en el grfic. Els
controls de neutralitzaci坦 permeten un descans.
Tant en el full de ruta com en el plaf坦 que enuncia el
control hi indicats els minuts de autoneutralitzaci坦.
En arribar al control el primer que heu de fer 辿s
presentar el Full de Ruta per que hi anotin lhora
darribada. Si en algun control no es fa aquesta
anotaci坦 ser impossible calcular la puntuaci坦 final i
per tant quedar鱈eu desqualificats.
La sortida daquests controls no us la donar ning炭.
Es feina vostra controlar el temps. No sha de sortir
abans ni despr辿s de lhora. Tingueu en compte que
lorganitzaci坦 t辿 previst el temps entre controls i el
que cal 辿s aconseguir les mitjanes especificades en
el grfic.
27. LESMORZAR
Menci坦 especial mereix el control de
neutralitzaci坦 n炭mero 1 en que el
temps de que es disposa 辿s de 30
minuts, suficient per assaborir lentrep
que un grup de voluntaris prepara de
bon mat鱈. Potser al acabar la marxa
oblidareu el resultat per嘆 no oblidareu
aquest esmorzar.
28. CONTROL DE REGULARITAT
Els controls de regularitat no
estan indicats en el grfic i la seva
situaci坦 es ben visible, a vegades
massa i tot.
Tamb辿 en arribar al control heu
de presentar el Full de Ruta per
que hi anotin lhora darribada.
Tamb辿, si hi falta el temps 辿s
motiu de desqualificaci坦.
Tingueu en compte que aquest
control us marcar el temps
encara que aneu en direcci坦
contraria.
En els controls de regularitat hi ha
un minut de autoneutralitzaci坦.
CEM
CONTROL DE
REGULARITAT
F
29. CONTROL DE PAS
CEM
CONTROL
DE PAS
5
Els controls de pas tampoc estan
indicats en el grfic i la seva
situaci坦, sense estar amagats, 辿s
for巽a discreta.
La seva funci坦 辿s la de verificar
que seguiu litinerari de manera
correcta. Se li ha de presentar el
Full de Ruta per que hi posi una
marca en el requadre que li
correspongui.
En els controls de pas shi ha
darribar en el sentit correcte de
la marxa, veient el cartell de cara.
Si entreu al rev辿s no us marcar.
No influeixen en el clcul dels
temps per嘆 el fet de no haver-los
passat penalitza.
30. ARRIBADA
Quan vegeu la pancarta
darribada el suplici ja sacaba.
Per嘆 estigueu alerta, encara hi
pot haver algun........
Al control darribada heu de
presentar el Full de Ruta per
que us anotin el temps i tornar
el dorsal. Amb aix嘆 ja heu
acabat !
Ara toca gaudir de lambient.
Comprovar en els plafons el
recorregut que heu fet, per on
heu passat, on estaven els
controls, etc.
... i calcular la puntuaci坦. Per cada minut de difer竪ncia amb el temps oficial es penalitza 1 punt en
els controls de neutralitzaci坦 i 3 en els de regularitat. Per cada control de pas no marcat es
penalitzen 25 punts . Per嘆 alerta, badant badant no us quedeu sense laperitiu.
31. LESCOMBRA
Sembla lavi Barrufet per嘆 no ho 辿s. Fixeu-vos que la
barretina 辿s vermella i no blava.
Aquest simptic personatge que disposa lorganitzaci坦
el coneixem pel sobrenom de Lescombra i surt
mitja hora despr辿s dhaver-ho fet l炭ltim equip.
Tot xino-xano, anir atrapant aquells que les veuen
quadrades i que van tan lents que no arribarien ni el
dia del Judici Final a la tarda. Com ngel de la guarda
els guiar pel bon cam鱈 tot i que seran desqualificats.
Per poder portar tamb辿 al bon cam鱈 a aquells que se
nhan apartat molt, anir tocant una trompeta per tal
de que en sentir-la sadonin de que van malament. Ell
no busca els perduts, s坦n els perduts que lhan de
buscar a ell.
32. SIGUEU RESPECTUOSOS AMB LENTORN
A la muntanya trobareu nombroses mostres dincivisme. No contribu誰u a embrutar-la m辿s. Si
genereu algun residu emporteu-vos-el a la motxilla i en arribar al poble llenceu-lo al
contenidor.
La terra 辿s la mare de tots. Els estralls causats a la terra els acabarem patint nosaltres. La terra
no pertany a lhome; 辿s lhome qui pertany a la terra.
Tenim la sort de viure en un entorn tant bonic com 辿s la serra de Collserola: respecteu-la. A la
muntanya, gaudiu del silenci, de la fulla lluenta, de la frescor de laire, de la riera sorrenca, del
brunzir dels insectes. S坦n impagables experi竪ncies.
33. TROFEUS
Si us heu classificat entre els 10 primers tindreu un trofeu de
record i sortireu en una fotografia com aquesta. Sort !!