際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

De bello gallico

Download as PPS, PDF
Maril坦 Limo
Maril坦 Limo

L'obra literria amb el seu context

1 of 19
Download to read offline
DE BELLO GALLICO
QUADRE HISTRIC (I) Som al 59 a. C., C竪sar, Pompeu i Cras constitueixen la famosa alian巽a que passar a la hist嘆ria amb el nom de Primer Triumvirat. En base a tal acord tracten de resoldre totes les q端estions pol鱈tiques m辿s importants, posant cadasc炭 a disposici坦 les forces i els mitjans de que disposen: C竪sar, el partit dels populars; Cras, lordre dels cavallers; Pompeu, els seus veterans i el recolzament del Senat. C竪sar 辿s elegit c嘆nsol aquell any i, amb el suport dels dos poderosos amics, posa a punt un programa legislatiu que, de fet, disminueix lautoritat del Senat per afavorir el poder personal dels tres triumvirs. Elegit a lany 58 proc嘆nsol de la Gl揃lia Cisalpina, la Gl揃lia Narbonense i la Il揃l鱈ria, C竪sar des de Roma sen va a governar les seus prov鱈ncies, no sense primer deixar disposat situar homes de confian巽a als llocs de responsabilitat pol鱈tica. No per casualitat es va fer conferir el govern proconsular de les dues Gl揃lies; confia en el fet que ac鱈 tindr la manera dassegurar-se all嘆 que encara falta al seu poder: la gl嘆ria duna guerra i duna conquesta, un ex竪rcit devot i expert. Els resultats no es fan esperar: ja al ress嘆 de les primeres vict嘆ries contra els Helvecis, el poble de Roma sabandona a un optimisme exagerat, quasi obligant al Senat a decretar 15 dies de festa. Juli C竪sar, mentre posa les bases del seu poder militar, des del seu quarter general a la Gl揃lia, continua maniobrant la pol鱈tica interna de Roma, servint-se dels seus homes de confian巽a que, ben provistos de diners i crrecs p炭blics, assoleixen els seus objectius amb tota legitimitat.
QUADRE HISTRIC (II) Tot a巽嘆, a m辿s de provocar la irritaci坦 i les sospites del Senat, tampoc no resulta del gust dels seus dos col揃legues, especialment de Pompeu. La situaci坦 es precipita definitivament al 53, amb la mort de Cras en la campanya contra els Parts. La genial creaci坦 de lacord tripartit de fet naufaga: seria massa dif鱈cil en aquest punt per C竪sar impedir o retardar lacostament de Pompeu al Senat. Al 52 Pompeu 辿s nomenat pel Senat 炭nic c嘆nsol i safanya a col揃laborar amb aquest per desbaratar els plans densenyorament de C竪sar. C竪sar est tornant triomfant: estem al 51 a. C.
LA POLTICA I LOBRA LITERRIA (I) El valor literari del De Bello Gallico 辿s indestriable del quadre hist嘆ric i del seu significat pol鱈tic. La gran transcend竪ncia dels 竪xits pol鱈tics de C竪sar havia asustat el Senat que veia en la fama de la que gaudia C竪sar i en el potencial b竪l揃lic de les legions fidels a ell un perill real per a la Rep炭blica. Lobra, doncs, escrita com un informe el Senat i a l opini坦 p炭blica, t辿 una clara intenci坦 de propaganda i de justificaci坦. C竪sar ha de motivar linici i la duraci坦 duna guerra que, partint de la defensa de les fronteres de la prov鱈ncia, shavia convertit en una campanya de conquesta; a m辿s, ha de presentar als seus adversaris pol鱈tics la figura dun home de guerra excepcional, capa巽 de dur a terme les empreses m辿s dif鱈cils. La intenci坦 propagand鱈stica i persuasiva de lobra es concreta en una meravellosa simplicitat estil鱈stica, perqu竪 amb la seua claredat, mira de garantir a C竪sar laprovaci坦 i el recolzament de la majoria. Tanmateix, malgrat limmensa resonncia de la campanya de C竪sar, tria exposar-la en forma de Commentarii, breus apunts, un diari de guerra, quasi volent minimitzar la importncia, eliminant del tot la pompa i la suntuositat duna autocelebraci坦. Duna autocelebraci坦 directa, almenys, ja que entre els plecs del De Bello Gallico podem captar b辿 un altre missatge, molt menys modest i ben b辿 efica巽. L炭s de la tercera persona es mostra determinant per a aquesta finalitat: C竪sar no parla mai en primera persona per嘆 es presenta al lector com lhumil narrador dell mateix.
LA POLTICA I LOBRA LITERRIA (II) De tal manera la tercera persona crea una distncia neta entre el fet narrat i lautor que pot permetres el luxe de narrar el propi heroisme o el dels seus veterans amb la mateixa serena impertorbabilitat amb que anuncia la masacre dels Nervis o la rendici坦 de Vercing竪torix: ni una paraula de comentari, ni una exclamaci坦 dorgull. Per嘆 una mod竪stia aix鱈 no ens ha denganyar: la impersonalitat de la narraci坦 fa de C竪sar, un soldat en concret, una figura abstracta de invencible guerrer i potent home pol鱈tic. Els Comentarii de Bello Gallico estan dividits en 8 llibres, un per any de guerra. Els primers 7 han esta escrits per C竪sar, despr辿s dhaver reordenat els seus apunts de guerra. El vuit竪 va ser afegit pel seu general Aulus Hircius, que es limita a narrar la progressiva extinci坦 de la insurrecci坦 en el 51.
LEXRCIT (I) Per entendre millor els referiments, sovint presents al text, a lorganitzaci坦 militar 辿s 炭til donar algunes precisions sobre la c竪l揃lula de l竪x竪rcit de C竪sar: la legi坦. La legi坦 de C竪sar est composta per un nombre dhomes variable, dels 3.000 als 6.000, allistats per reclutament o voluntaris, amb un servei militar obligatori que pot assolir els vint anys. Al front de la legi坦 C竪sar posa legats nomenats per ell, entre els m辿s coneguts trobarem al text: Titus Labienus, Quintus Titurius Sabinus, Lucius Aurunculeius Cotta, Quintus Tullius Cicero (germ de lorador) i Publius Crassus.
LEXRCIT (II) La legi坦 de C竪sar est dividida en 10 o 12 cohorts, cadascuna de les quals est dirigida per un trib炭 militar. La cohort a la seua vegada est dividida en 6 cent炭ries, dirigides cadascuna per un centuri坦. La cent炭ria al mxim 辿s de 100 homes. La legi坦 辿s prcticament autosuficient: t辿 com a ins鱈gnia una guila dargent portada per labanderat de la primera cent炭ria de la primera cohort, aquilifer. En canvi, pel que fa a la cavalleria, la unitat estrat竪gica est representada per lala, dividida en 10 0 12 turmae, o esquadrons, de 32 cavallers cadascuna. A la Gl揃lia la cavalleria de C竪sar est, en gran part, formada per gals aliats i 辿s diversa sovint en nombre. Segueix la legi坦 un imponent nombre desclaus, dencarregats dels bagatges i de serveis diversos. En la campanya gl揃lica a cada legi坦 sovint safegeix un nombre no sempre prec鱈s de tropes gl揃liques i sobretot germniques. S坦n aquestes les primeres infiltracions de elements germnics en l竪x竪rcit rom que esdevindran una norma en limperi.
CRONOLOGIA DE LA GUERRA GL揃LICA (I) 58 A la primavera els Helvecis decideixen emigrar de la seua terra (aproximadament lactual Su誰ssa) cap a les terres dels Sntons. No poden superar les gorges del Jura, demanen perm鱈s per travessar la prov鱈ncia romana, per嘆 C竪sar ho nega. Els helvecis invadeixen les terres dels Edus, que demanen ajut a C竪sar. Batalla a Bibracte i derrota dels Helvecis. Els Edus demanen encara ajut a C竪sar contra els Germnics dAriovist: enfrontament a Vesonci坦, els Germnics fugen i s坦n massacrats prop del Rin. 57 Sarmen tamb辿 els Belgues i C竪sar inicia la campanya contra ells. Vict嘆ria romana a lAisne i desfeta dels Belgues. Campanya contra els Nervis derrotats al riu Sambre i contra els Atutics. C竪sar declara la Gl揃lia Transalpina prov鱈ncia romana. 56 Servius Galba ha dassegurar el pas del Gran Sant Bernat. Vict嘆ria de Galba a Octodur. Campanya de C竪sar contra els V竪nets i vict嘆ria naval romana. 55 Campanya de C竪sar contra els Germnics i construcci坦 del primer pont sobre el Rin prop de Col嘆nia. Cap a la fi dagost primer desembarcament a Britnia. 54 Segona expedici坦 a Britnia. Batalla al Tmesi contra Cassivel揃lau. A la Gl揃lia els legats Titurius Sabinus i Aurunculeius Cotta cauen v鱈ctimes duna emboscada dels Eburons. Els legats Quintus Tullius Cicero i Titus Labienus salven les legions amb lajut de C竪sar de latac dels Eburons i Tr竪vers.
CRONOLOGIA DE LA GUERRA GL揃LICA (II) 53 Campanya punitiva de C竪sar contra els Eburons i els Germnics. Matan巽a dEburons. Construcci坦 dun segon pont sobre el Rin. 52 Revolta general de la Gl揃lia encap巽alada per larvern Vercing竪torix. Presa i saqueig d Avaricum per part de les tropes romanes. Atac a Gergovia i derrota romana. A la revolta suneixen tamb辿 els Edus. Setge dAl竪ssia on es concentren les forces dels Gals guiats per Vercing竪torix. Vict嘆ria romana. 51 ltima campanya a la Gl揃lia i submissi坦 definitiva del territori.
IMPEDIMENTA AC SARCINAE 1. Petit saquet: sarcinae 2. Tenda: tentorium 3. Capa militar: sagum 4. Olla i plat 5. Alforja per al menjar 6. Pal per fortificar el campament: vallus 7. Utensilis diversos 8. Funda de lescut
EQUIPAMENT DEL LEGIONARI Al De Bello Gallico no es parla mai directament dels objectes que constitueixen lequipament del soldat, per嘆 hi fa referiment sobretot en els passatges en que lex竪rcit 辿s en marxa. Lautor usa, de fet, la paraula impedimentum per indicar tots els estris que el legionari porta amb ell durant les campanyes militars (tenda, maquines de guerra, etc.), perqu竪 retarden la marxa; utilitza a voltes lexpressi坦 impedimentum ac sarcinae, on el segon terme representa lequipatge lleuger. Si lenemic atacava dimprevist, per tant, (A) el soldat havia dequipar- se el millor possible, resistint latac com podia. Pel contrari, el soldat tenia temps de llevar la funda de lescut (B) i preparar-se amb tota seguretat per al combat.
MACHINAE MILITARES 1. Terrapl竪, fortificaci坦 (agger). Podia ser constru誰t per a defensar el camp o com a obra dassetjament. En el segon cas era al巽at al recer de les muralles de la ciutat, alcan巽ant-la en altura, per despr辿s fer avan巽ar les torres m嘆bils (turres ambulatoriae), amb les quals sintentava penetrar en la ciutat assetjada. 2. Escales del terrapl竪 3. Torre m嘆bil amb pont 4. Torre m嘆bil 5. Construcci坦 del terrapl竪 6. Perxa a ganxo (haarpago) per demolir murs, cases, etc 7. Ariet 8. Secci坦 de torre m嘆bil 9. Catapulta 10. Fletxa
MQUINES DE GUERRA Els romans eren molt experts en la t竪cnica del setge; es pot, fins i tot, dir que no tenien rival a lal巽ada de la seua llarga experi竪ncia madurada al llarg dels segles. Les ciutats dels Gals eren, de tota manera, molt ben defensades, i les tropes de C竪sar degueren sovint afrontar un tipus de muralles ins嘆lit als seus ulls i particularment dif鱈cil datacar. A tot a巽嘆 sha dafegir que les ciutats de m辿s enll dels Alps eren sempre enrocades a la part alta dun tur坦. Si en diversos passatges del De Bello Galllico sens il揃lustra la morfologia del lloc i lendre巽ament de la ciutat assetjada, 辿s, en primera instncia, per mostrar-nos la vasta tipologia dels assentaments urbans gals, i tamb辿 per motivar les t竪cniques dassetjament realitzades de quan en quan, encara que no sempre guanyadores.
NAVES BELLICAE 1. Nau dotada desper坦 i fal巽 2. Nau de guerra que enganxava la nau enemiga amb el garfi 3. Secci坦 de quinquereme, on es veuen dos dels cinc bancs de rems 4. Soldats romans que, despr辿s dusar el garfi, enganxen una nau dels Gals 5. Proa de la nau
NAUS DE GUERRA Fins el 260 a. C. els Romans no posse誰en una flota. Fins aquell moment no nhavien tingut necessitat, perqu竪 les campanyes de guerra shavien desenvolupat sempre en territori itlic, per tant essencialment en terra ferma. El primer conflicte amb Cartago, obert al 264, va donar ocasi坦 per crear la primera flota romana: no es podia pensar a desafiar una pot竪ncia mar鱈tima com Cartago nom辿s amb combats per terra. Tanmateix, malgrat la construcci坦 de les naus, els soldats romans no sadequaven b辿 a la batalla naval, la seua experi竪ncia militar era en terra i no a bord duna nau. Restava la possibilitat de convertir el combat naval el m辿s semblant possible a un enfrontament en terra. I sen van reeixir. La invenci坦 del garfi es va revelar com larma guanyadora a la batalla de Milazzo al 260 contra els Cartaginesos. Consistia en una llarga barra dotada dun ganxo amb la qual bloquejaven la nau enemiga i hi feien irrupci坦, canviant el combat de naval a terrestre.
CAMPAMENT ROM A ALESSIA 1. Dos campaments 2. Legionaris de la guarnici坦 del fort (castellum) 3. Fossa 4. Fosses 5. Un dels 23 forts 6. Construcci坦 dun baluart 7. Campament enemic 8. Cavallers Germnics Al set竪 any de guerra a tota la Gl揃lia hi havia aldarulls, unida, per primera volta, sota les ordres dun hbil cap: larvern Vercing竪torix. Aquest, despr辿s dhaver derrotat C竪sar en el setge de Gergovia, shavia tancat amb els seus 80.000 homes a Al竪ssia, amb el probable intent de parar una trampa a les legions romanes.
SETGE DALESSIA En efecte, la situaci坦 no era favorable a C竪sar, ja que nom辿s podia comptar amn uns 30.000 legionaris, mentre Vercing竪torix esperava que el gros de lex竪rcit de la coalicci坦 (m辿s de 200.000 gals) saplegara sobre la ciutat per a llan巽ar latac decisiu. C竪sar, per tant, va decidir confiar la presa de la ciutat, la pr嘆pia salvaci坦 i la dels seus a un pla tan genial com perill坦s. Va rodejar la ciutat amb les seues legions i va construir fosses i trampes mortals per impedir al cap dels rebels fugir i organitzar la resist竪ncia en un altre lloc. Despr辿s va organitzar el mateix tipus de defensa a lesquena de les seues legions, des don haurien arribat i ajudat els assetjats, en una longitut de 20 km. Es va tancar, finalment, dins de dues trinxeres amb els seus homes i provisions per un mes, corrent aix鱈 el risc de romandre ell mateix en la trampa de les seues fortificacions defensives. El resultat de lacarnissada lluita entre les dues formacions va ser que els reiterats atacs de les forces de socors duna banda i dels assetjats de laltra es van topar amb les poderoses defenses romanes. Despr辿s duna setmana de combats, els Gals, que no shavien organitzat mai en un ex竪rcit regular, van ser redu誰ts a lanarquia. Vercing竪torix va ser for巽at a la rendici坦.
EL PONT SOBRE EL RIN (I) Al 55 a.C., tres anys despr辿s de linici de la campanya de la Gl揃lia, C竪sar va decidir travessar el Rin. De fet, la seua ferma intenci坦 era demostrar als Germnics que, si ells sen surt鱈en tan fcilment en entrar a la Gl揃lia, tamb辿 el seu pa鱈s podia ser enva誰t sense massa dificultat. Davant la tria de travessar el riu amb les naus o construir un pont, va optar per la segona soluci坦, malgrat les moltes dificultats que un projecte deixe tipus podia presentar. El pont va ser constru誰t daquesta manera: es van unir de dues en dues bigues dun peu i mig i dal巽ada mesurada a la profunditat del mar, a la distncia de dos peus (bina tigna). Aquestes bigues van ser calades al riu amb mecanismes especials (machinatio) i clavades al fons amb fistucae, per嘆 no dretes, sin坦 inclinades com les teulades per seguir la corrent del riu. Davant de cada parella de bigues es van col揃locar altres files de bigues lligades de la mateixa manera, per嘆 en sentit contrari a la corrent.
EL PONT SOBRE EL RIN (II) Damunt daquestes parelles de bigues van ser encastats uns pals (trabs immissa) que eren assegurats als extrems per dos ganxos (fibula) que mantenien distants les parelles de bigues impedint que saproximaren. Aquestes bigues, col揃locades distants i en sentit contrari, creaven una construcci坦 tan s嘆lida i ben fixada que per m辿s que fora violenta la corrent, el sistema resistiria. Despr辿s es recolzava als pals una fusta perpendicular al sentit del riu (materia derecta) i sobre aquesta es van posar llargs pals (longurii) i uns canyissos (crates). A la muntanya i a poca distncia del pont van ser clavades altres bigues, com densa en cas que els brbars, per abatre la construcci坦, hi enviaren contra troncs darbre o naus: de tal manera hauria estat esmorte誰t el colp i preservat el pont de danys eventuals. En deu dies lobra va ser duta a terme i lex竪rcit va passar el Rin.

More Related Content

De bello gallico

  • 2. QUADRE HISTRIC (I) Som al 59 a. C., C竪sar, Pompeu i Cras constitueixen la famosa alian巽a que passar a la hist嘆ria amb el nom de Primer Triumvirat. En base a tal acord tracten de resoldre totes les q端estions pol鱈tiques m辿s importants, posant cadasc炭 a disposici坦 les forces i els mitjans de que disposen: C竪sar, el partit dels populars; Cras, lordre dels cavallers; Pompeu, els seus veterans i el recolzament del Senat. C竪sar 辿s elegit c嘆nsol aquell any i, amb el suport dels dos poderosos amics, posa a punt un programa legislatiu que, de fet, disminueix lautoritat del Senat per afavorir el poder personal dels tres triumvirs. Elegit a lany 58 proc嘆nsol de la Gl揃lia Cisalpina, la Gl揃lia Narbonense i la Il揃l鱈ria, C竪sar des de Roma sen va a governar les seus prov鱈ncies, no sense primer deixar disposat situar homes de confian巽a als llocs de responsabilitat pol鱈tica. No per casualitat es va fer conferir el govern proconsular de les dues Gl揃lies; confia en el fet que ac鱈 tindr la manera dassegurar-se all嘆 que encara falta al seu poder: la gl嘆ria duna guerra i duna conquesta, un ex竪rcit devot i expert. Els resultats no es fan esperar: ja al ress嘆 de les primeres vict嘆ries contra els Helvecis, el poble de Roma sabandona a un optimisme exagerat, quasi obligant al Senat a decretar 15 dies de festa. Juli C竪sar, mentre posa les bases del seu poder militar, des del seu quarter general a la Gl揃lia, continua maniobrant la pol鱈tica interna de Roma, servint-se dels seus homes de confian巽a que, ben provistos de diners i crrecs p炭blics, assoleixen els seus objectius amb tota legitimitat.
  • 3. QUADRE HISTRIC (II) Tot a巽嘆, a m辿s de provocar la irritaci坦 i les sospites del Senat, tampoc no resulta del gust dels seus dos col揃legues, especialment de Pompeu. La situaci坦 es precipita definitivament al 53, amb la mort de Cras en la campanya contra els Parts. La genial creaci坦 de lacord tripartit de fet naufaga: seria massa dif鱈cil en aquest punt per C竪sar impedir o retardar lacostament de Pompeu al Senat. Al 52 Pompeu 辿s nomenat pel Senat 炭nic c嘆nsol i safanya a col揃laborar amb aquest per desbaratar els plans densenyorament de C竪sar. C竪sar est tornant triomfant: estem al 51 a. C.
  • 4. LA POLTICA I LOBRA LITERRIA (I) El valor literari del De Bello Gallico 辿s indestriable del quadre hist嘆ric i del seu significat pol鱈tic. La gran transcend竪ncia dels 竪xits pol鱈tics de C竪sar havia asustat el Senat que veia en la fama de la que gaudia C竪sar i en el potencial b竪l揃lic de les legions fidels a ell un perill real per a la Rep炭blica. Lobra, doncs, escrita com un informe el Senat i a l opini坦 p炭blica, t辿 una clara intenci坦 de propaganda i de justificaci坦. C竪sar ha de motivar linici i la duraci坦 duna guerra que, partint de la defensa de les fronteres de la prov鱈ncia, shavia convertit en una campanya de conquesta; a m辿s, ha de presentar als seus adversaris pol鱈tics la figura dun home de guerra excepcional, capa巽 de dur a terme les empreses m辿s dif鱈cils. La intenci坦 propagand鱈stica i persuasiva de lobra es concreta en una meravellosa simplicitat estil鱈stica, perqu竪 amb la seua claredat, mira de garantir a C竪sar laprovaci坦 i el recolzament de la majoria. Tanmateix, malgrat limmensa resonncia de la campanya de C竪sar, tria exposar-la en forma de Commentarii, breus apunts, un diari de guerra, quasi volent minimitzar la importncia, eliminant del tot la pompa i la suntuositat duna autocelebraci坦. Duna autocelebraci坦 directa, almenys, ja que entre els plecs del De Bello Gallico podem captar b辿 un altre missatge, molt menys modest i ben b辿 efica巽. L炭s de la tercera persona es mostra determinant per a aquesta finalitat: C竪sar no parla mai en primera persona per嘆 es presenta al lector com lhumil narrador dell mateix.
  • 5. LA POLTICA I LOBRA LITERRIA (II) De tal manera la tercera persona crea una distncia neta entre el fet narrat i lautor que pot permetres el luxe de narrar el propi heroisme o el dels seus veterans amb la mateixa serena impertorbabilitat amb que anuncia la masacre dels Nervis o la rendici坦 de Vercing竪torix: ni una paraula de comentari, ni una exclamaci坦 dorgull. Per嘆 una mod竪stia aix鱈 no ens ha denganyar: la impersonalitat de la narraci坦 fa de C竪sar, un soldat en concret, una figura abstracta de invencible guerrer i potent home pol鱈tic. Els Comentarii de Bello Gallico estan dividits en 8 llibres, un per any de guerra. Els primers 7 han esta escrits per C竪sar, despr辿s dhaver reordenat els seus apunts de guerra. El vuit竪 va ser afegit pel seu general Aulus Hircius, que es limita a narrar la progressiva extinci坦 de la insurrecci坦 en el 51.
  • 6. LEXRCIT (I) Per entendre millor els referiments, sovint presents al text, a lorganitzaci坦 militar 辿s 炭til donar algunes precisions sobre la c竪l揃lula de l竪x竪rcit de C竪sar: la legi坦. La legi坦 de C竪sar est composta per un nombre dhomes variable, dels 3.000 als 6.000, allistats per reclutament o voluntaris, amb un servei militar obligatori que pot assolir els vint anys. Al front de la legi坦 C竪sar posa legats nomenats per ell, entre els m辿s coneguts trobarem al text: Titus Labienus, Quintus Titurius Sabinus, Lucius Aurunculeius Cotta, Quintus Tullius Cicero (germ de lorador) i Publius Crassus.
  • 7. LEXRCIT (II) La legi坦 de C竪sar est dividida en 10 o 12 cohorts, cadascuna de les quals est dirigida per un trib炭 militar. La cohort a la seua vegada est dividida en 6 cent炭ries, dirigides cadascuna per un centuri坦. La cent炭ria al mxim 辿s de 100 homes. La legi坦 辿s prcticament autosuficient: t辿 com a ins鱈gnia una guila dargent portada per labanderat de la primera cent炭ria de la primera cohort, aquilifer. En canvi, pel que fa a la cavalleria, la unitat estrat竪gica est representada per lala, dividida en 10 0 12 turmae, o esquadrons, de 32 cavallers cadascuna. A la Gl揃lia la cavalleria de C竪sar est, en gran part, formada per gals aliats i 辿s diversa sovint en nombre. Segueix la legi坦 un imponent nombre desclaus, dencarregats dels bagatges i de serveis diversos. En la campanya gl揃lica a cada legi坦 sovint safegeix un nombre no sempre prec鱈s de tropes gl揃liques i sobretot germniques. S坦n aquestes les primeres infiltracions de elements germnics en l竪x竪rcit rom que esdevindran una norma en limperi.
  • 8. CRONOLOGIA DE LA GUERRA GL揃LICA (I) 58 A la primavera els Helvecis decideixen emigrar de la seua terra (aproximadament lactual Su誰ssa) cap a les terres dels Sntons. No poden superar les gorges del Jura, demanen perm鱈s per travessar la prov鱈ncia romana, per嘆 C竪sar ho nega. Els helvecis invadeixen les terres dels Edus, que demanen ajut a C竪sar. Batalla a Bibracte i derrota dels Helvecis. Els Edus demanen encara ajut a C竪sar contra els Germnics dAriovist: enfrontament a Vesonci坦, els Germnics fugen i s坦n massacrats prop del Rin. 57 Sarmen tamb辿 els Belgues i C竪sar inicia la campanya contra ells. Vict嘆ria romana a lAisne i desfeta dels Belgues. Campanya contra els Nervis derrotats al riu Sambre i contra els Atutics. C竪sar declara la Gl揃lia Transalpina prov鱈ncia romana. 56 Servius Galba ha dassegurar el pas del Gran Sant Bernat. Vict嘆ria de Galba a Octodur. Campanya de C竪sar contra els V竪nets i vict嘆ria naval romana. 55 Campanya de C竪sar contra els Germnics i construcci坦 del primer pont sobre el Rin prop de Col嘆nia. Cap a la fi dagost primer desembarcament a Britnia. 54 Segona expedici坦 a Britnia. Batalla al Tmesi contra Cassivel揃lau. A la Gl揃lia els legats Titurius Sabinus i Aurunculeius Cotta cauen v鱈ctimes duna emboscada dels Eburons. Els legats Quintus Tullius Cicero i Titus Labienus salven les legions amb lajut de C竪sar de latac dels Eburons i Tr竪vers.
  • 9. CRONOLOGIA DE LA GUERRA GL揃LICA (II) 53 Campanya punitiva de C竪sar contra els Eburons i els Germnics. Matan巽a dEburons. Construcci坦 dun segon pont sobre el Rin. 52 Revolta general de la Gl揃lia encap巽alada per larvern Vercing竪torix. Presa i saqueig d Avaricum per part de les tropes romanes. Atac a Gergovia i derrota romana. A la revolta suneixen tamb辿 els Edus. Setge dAl竪ssia on es concentren les forces dels Gals guiats per Vercing竪torix. Vict嘆ria romana. 51 ltima campanya a la Gl揃lia i submissi坦 definitiva del territori.
  • 10. IMPEDIMENTA AC SARCINAE 1. Petit saquet: sarcinae 2. Tenda: tentorium 3. Capa militar: sagum 4. Olla i plat 5. Alforja per al menjar 6. Pal per fortificar el campament: vallus 7. Utensilis diversos 8. Funda de lescut
  • 11. EQUIPAMENT DEL LEGIONARI Al De Bello Gallico no es parla mai directament dels objectes que constitueixen lequipament del soldat, per嘆 hi fa referiment sobretot en els passatges en que lex竪rcit 辿s en marxa. Lautor usa, de fet, la paraula impedimentum per indicar tots els estris que el legionari porta amb ell durant les campanyes militars (tenda, maquines de guerra, etc.), perqu竪 retarden la marxa; utilitza a voltes lexpressi坦 impedimentum ac sarcinae, on el segon terme representa lequipatge lleuger. Si lenemic atacava dimprevist, per tant, (A) el soldat havia dequipar- se el millor possible, resistint latac com podia. Pel contrari, el soldat tenia temps de llevar la funda de lescut (B) i preparar-se amb tota seguretat per al combat.
  • 12. MACHINAE MILITARES 1. Terrapl竪, fortificaci坦 (agger). Podia ser constru誰t per a defensar el camp o com a obra dassetjament. En el segon cas era al巽at al recer de les muralles de la ciutat, alcan巽ant-la en altura, per despr辿s fer avan巽ar les torres m嘆bils (turres ambulatoriae), amb les quals sintentava penetrar en la ciutat assetjada. 2. Escales del terrapl竪 3. Torre m嘆bil amb pont 4. Torre m嘆bil 5. Construcci坦 del terrapl竪 6. Perxa a ganxo (haarpago) per demolir murs, cases, etc 7. Ariet 8. Secci坦 de torre m嘆bil 9. Catapulta 10. Fletxa
  • 13. MQUINES DE GUERRA Els romans eren molt experts en la t竪cnica del setge; es pot, fins i tot, dir que no tenien rival a lal巽ada de la seua llarga experi竪ncia madurada al llarg dels segles. Les ciutats dels Gals eren, de tota manera, molt ben defensades, i les tropes de C竪sar degueren sovint afrontar un tipus de muralles ins嘆lit als seus ulls i particularment dif鱈cil datacar. A tot a巽嘆 sha dafegir que les ciutats de m辿s enll dels Alps eren sempre enrocades a la part alta dun tur坦. Si en diversos passatges del De Bello Galllico sens il揃lustra la morfologia del lloc i lendre巽ament de la ciutat assetjada, 辿s, en primera instncia, per mostrar-nos la vasta tipologia dels assentaments urbans gals, i tamb辿 per motivar les t竪cniques dassetjament realitzades de quan en quan, encara que no sempre guanyadores.
  • 14. NAVES BELLICAE 1. Nau dotada desper坦 i fal巽 2. Nau de guerra que enganxava la nau enemiga amb el garfi 3. Secci坦 de quinquereme, on es veuen dos dels cinc bancs de rems 4. Soldats romans que, despr辿s dusar el garfi, enganxen una nau dels Gals 5. Proa de la nau
  • 15. NAUS DE GUERRA Fins el 260 a. C. els Romans no posse誰en una flota. Fins aquell moment no nhavien tingut necessitat, perqu竪 les campanyes de guerra shavien desenvolupat sempre en territori itlic, per tant essencialment en terra ferma. El primer conflicte amb Cartago, obert al 264, va donar ocasi坦 per crear la primera flota romana: no es podia pensar a desafiar una pot竪ncia mar鱈tima com Cartago nom辿s amb combats per terra. Tanmateix, malgrat la construcci坦 de les naus, els soldats romans no sadequaven b辿 a la batalla naval, la seua experi竪ncia militar era en terra i no a bord duna nau. Restava la possibilitat de convertir el combat naval el m辿s semblant possible a un enfrontament en terra. I sen van reeixir. La invenci坦 del garfi es va revelar com larma guanyadora a la batalla de Milazzo al 260 contra els Cartaginesos. Consistia en una llarga barra dotada dun ganxo amb la qual bloquejaven la nau enemiga i hi feien irrupci坦, canviant el combat de naval a terrestre.
  • 16. CAMPAMENT ROM A ALESSIA 1. Dos campaments 2. Legionaris de la guarnici坦 del fort (castellum) 3. Fossa 4. Fosses 5. Un dels 23 forts 6. Construcci坦 dun baluart 7. Campament enemic 8. Cavallers Germnics Al set竪 any de guerra a tota la Gl揃lia hi havia aldarulls, unida, per primera volta, sota les ordres dun hbil cap: larvern Vercing竪torix. Aquest, despr辿s dhaver derrotat C竪sar en el setge de Gergovia, shavia tancat amb els seus 80.000 homes a Al竪ssia, amb el probable intent de parar una trampa a les legions romanes.
  • 17. SETGE DALESSIA En efecte, la situaci坦 no era favorable a C竪sar, ja que nom辿s podia comptar amn uns 30.000 legionaris, mentre Vercing竪torix esperava que el gros de lex竪rcit de la coalicci坦 (m辿s de 200.000 gals) saplegara sobre la ciutat per a llan巽ar latac decisiu. C竪sar, per tant, va decidir confiar la presa de la ciutat, la pr嘆pia salvaci坦 i la dels seus a un pla tan genial com perill坦s. Va rodejar la ciutat amb les seues legions i va construir fosses i trampes mortals per impedir al cap dels rebels fugir i organitzar la resist竪ncia en un altre lloc. Despr辿s va organitzar el mateix tipus de defensa a lesquena de les seues legions, des don haurien arribat i ajudat els assetjats, en una longitut de 20 km. Es va tancar, finalment, dins de dues trinxeres amb els seus homes i provisions per un mes, corrent aix鱈 el risc de romandre ell mateix en la trampa de les seues fortificacions defensives. El resultat de lacarnissada lluita entre les dues formacions va ser que els reiterats atacs de les forces de socors duna banda i dels assetjats de laltra es van topar amb les poderoses defenses romanes. Despr辿s duna setmana de combats, els Gals, que no shavien organitzat mai en un ex竪rcit regular, van ser redu誰ts a lanarquia. Vercing竪torix va ser for巽at a la rendici坦.
  • 18. EL PONT SOBRE EL RIN (I) Al 55 a.C., tres anys despr辿s de linici de la campanya de la Gl揃lia, C竪sar va decidir travessar el Rin. De fet, la seua ferma intenci坦 era demostrar als Germnics que, si ells sen surt鱈en tan fcilment en entrar a la Gl揃lia, tamb辿 el seu pa鱈s podia ser enva誰t sense massa dificultat. Davant la tria de travessar el riu amb les naus o construir un pont, va optar per la segona soluci坦, malgrat les moltes dificultats que un projecte deixe tipus podia presentar. El pont va ser constru誰t daquesta manera: es van unir de dues en dues bigues dun peu i mig i dal巽ada mesurada a la profunditat del mar, a la distncia de dos peus (bina tigna). Aquestes bigues van ser calades al riu amb mecanismes especials (machinatio) i clavades al fons amb fistucae, per嘆 no dretes, sin坦 inclinades com les teulades per seguir la corrent del riu. Davant de cada parella de bigues es van col揃locar altres files de bigues lligades de la mateixa manera, per嘆 en sentit contrari a la corrent.
  • 19. EL PONT SOBRE EL RIN (II) Damunt daquestes parelles de bigues van ser encastats uns pals (trabs immissa) que eren assegurats als extrems per dos ganxos (fibula) que mantenien distants les parelles de bigues impedint que saproximaren. Aquestes bigues, col揃locades distants i en sentit contrari, creaven una construcci坦 tan s嘆lida i ben fixada que per m辿s que fora violenta la corrent, el sistema resistiria. Despr辿s es recolzava als pals una fusta perpendicular al sentit del riu (materia derecta) i sobre aquesta es van posar llargs pals (longurii) i uns canyissos (crates). A la muntanya i a poca distncia del pont van ser clavades altres bigues, com densa en cas que els brbars, per abatre la construcci坦, hi enviaren contra troncs darbre o naus: de tal manera hauria estat esmorte誰t el colp i preservat el pont de danys eventuals. En deu dies lobra va ser duta a terme i lex竪rcit va passar el Rin.