1. Declaració del Comitè Nacional de Catalunya del Partit Obrer Socialista Internacionalista (IV Internacional)
El poble català vota massivament a favor
del dret a decidir i contra les polítiques d’ajust
Així ha estat. Els qui volien cobrir (CiU) l’acció de govern i les seves polítiques d’ajust, amb l’embolcall de la
reivindicació del dret a decidir i d’un hipotètic estat propi en el marc de la Unió Europea, han fracassat. També
han fracassat els qui des d’una suposada posició més “social” (PSC) han donat l’esquena a les reivindicacions
nacionals defensant un federalisme que no té cabuda en la Constitució monàrquica. Novament ha quedat
reivindicació dels drets nacionals no es pot separar de les reivindicacions socials.
Artur Mas ha volgut fer creure als catalans que les retallades són necessàries i inevitables. Que són
14 de novembre, ha votat majoritàriament a favor del dret a decidir i en contra de les polítiques dictades per
la Troika que enfonsen el país, per més que la caverna franquista s’hagi apressat immediatament a proclamar
pel tripartit i que ha tingut continuïtat des d’aleshores, denunciant la manca de democràcia i el paper dels
partits que s’agenollen davant les exigències dels bancs que deixen al carrer a famílies que no poden pagar
una hipoteca d’usura.
És evident, però, que la voluntat manifestada pel poble català el passat 11 de setembre, així com la que
s’expressà el passat 14 de novembre, no ha tingut una traducció directa en els resultats de les eleccions. Entre
altres coses perquè la majoria de les candidatures presentades no expressaven clarament i sense embuts quin
és l’origen de les polítiques que retallen drets, que envien a l’atur a milers de treballadors, que els deixa sense
reclamen del dret a decidir insinuen (a excepció de la CUP) que el camí cap a la sobirania passa per Brussel·les
en comptes de per Madrid, una falsa sortida que trasllada el debat sobre el dret a l’autodeterminació a una
mena de discussió identitària que divideix als catalans.
d’acabar amb el règim polític sortit de la transició i obrir un procés constituent basat en la democràcia, en el
dret dels pobles a decidir lliurament el seu futur, i sobre aquesta base en la unió lliure de pobles lliures de
ruptura amb el règim monàrquic i la Constitució del 1978, i sobre la base de la ruptura amb la Unió Europea.
base de la unitat dels treballadors i pobles, establint una sòlida aliança entre tots ells, que aixequi una barrera
infranquejable per a tots aquells que intenten dividir i enfrontar.
El resultat de les eleccions deixa tot obert, i un escenari en el que tot és possible. Una cosa és segura: ningú
se’n sortirà qui proposi falses sortides en el marc de la Unió Europea i/o la Constitució monàrquica. Els
sobirania per acabar amb les polítiques que destrueixen els drets i les conquestes socials de tots, que deixen
sense futur a les noves generacions.
la
democràcia, del dret a decidir, recollir de forma precisa aquestes aspiracions i oferir una sortida
favorable a la majoria social.
Barcelona, 26 de novembre de 2012