ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Definicions en territori de frontera. Joan Rebagliato Nadal

•
•
TERMCAT
TERMCAT

Intervenció de Joan Rebagliato a la XVII Jornada de la SCATERM: La terminologia del diccionari, celebrada en línia el 22 d'octubre de 2020.

1 of 11
Download to read offline
Joan Rebagliato Nadal (TERMCAT) 22 d’octubre de 2020 “Definicions en territori de frontera” XVII Jornada de la SCATERM: La terminologia del diccionari Taula rodona: La definició dels termes en el diccionari general i en l’especialitzat
a) Caracterització de la definició terminològica La definició terminològica se sol explicar a partir de la definició lexicogràfica Mai a la inversa Motius de la subordinació de la terminologia a la lexicografia: • Antiguitat molt més gran de la definició lexicogràfica • Més experiència dels usuaris en la consulta de diccionaris de llengua general • La terminologia va prendre de la lexicografia el tractament lingüístic de dades Motius de la interdependència de terminologia i lexicografia: • Hi ha un límit clar entre terminologia i lexicografia? • Els termes existeixen o són usos especialitzats de les paraules? • Si termes i paraules no tenen natura diferent, cal tractar-los de dues maneres diferents?
b) Conseqüències de la falta de límit clar A la pràctica, es generen dubtes a l’hora d’elaborar nous diccionaris: • Quines formes ha d’incloure la nomenclatura d’un diccionari de llengua general o d’un diccionari especialitzat? • En un diccionari general, quin model de definició cal aplicar a les formes que poden ser paraules o poden ser termes? • Té sentit l’existència mateixa dels diccionaris especialitzats? o Els diccionaris de llengua general recullen terminologia o Hi ha plataformes que consulten tota mena de diccionaris
c) Diferències definició lexicogràfica i definició terminològica La definició terminològica sol ser més extensa, més complexa i més precisa: delimita amb precisió, mentre que la definició lexicogràfica caracteritza. Motius: Definició lexicogràfica Definició terminològica Marc de referència Llengua general (es defineix a partir d’un conjunt de paraules bàsiques) Termes de l’àmbit (es defineix recorrent als altres termes) Nomenclatura Paraules bàsiques de cada àmbit (les altres, no poden formar part de definicions) Àmplia selecció de paraules de l’àmbit Àrees temàtiques Caracterització essencial de cada àmbit Caracterització aprofundida de l’àmbit Especialistes Especialistes responsables d’amplis àmbits Especialistes responsables de subàrees Usuari Sense coneixements específics de cap àmbit Amb coneixement bàsic de l’àmbit
©TERMCAT,CentredeTerminologia Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat linx Mamífer carnívor del gènere Lynx, de la família dels fèlids, - semblant al gat, - de cames llargues, - cua curta, - orelles terminades en un pinzell de pèls negres, - que els antics creien que tenia una vista extraordinària- ment aguda i penetrant. linx ibèric Mamífer de l'ordre dels carnívors, de la família dels fèlids, - que pot fer fins a 105 cm de llarg i 60-70 cm d'alt, - i que pot pesar de 15 a 25 kg, - amb la cua curta i acabada en un monyó arrodonit negre, - les orelles acabades en un pinzell de pèls d'uns 3 cm, - el dors intensament tacat sobre un fons bru vermellós, - els peus sense dibuix - i unes patilles molt característiques. Exemple de definicions que s’ajusten als principis establerts:
Diccionari de llengua general roure Arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o menys profundament lobulades, flors unisexuals inconspícues, les masculines en aments pènduls i laxos, les femenines en petits grups, i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres. Exemples de definicions que no s’ajusten als principis establerts:
Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat telèfon Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació dúplex. telèfon Aparell que s'utilitza per a comunicar-se oralment a distància, constituït per un dispositiu de selecció del destinatari, per un transmissor i per un receptor que permeten d'establir una comunicació simultània a través del mateix canal.
Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat os formiguer Mamífer xenartre de la família dels mirmecofàgids, [aproximadament d’1,5 metres de llarg, de cua molt llarga, pelatge gris clar, musell llarg i llengua també llarga que treu enfora per alimentar-se de formigues, tèrmits i altres insectes, que hi resten enganxats], propi d’Amèrica Central i del Sud. formiguer Mamífer desdentat d'Amèrica, [aproximadament d'1,5 metres de llarg, de cua molt llarga, de pelatge gris clar, de musell llarg i de llengua llarga que treu enfora per alimentar- se de les formigues i d'altres insectes, que hi resten enganxats.]
d) Definició lexicogràfica i definició terminològica: Matèria de base Definició lexicogràfica i definició terminològica són dos models diferents que treballen sobre una mateixa base: Gran nombre d’unitats nominals que poden ser vistes com a paraules o com a termes Aquesta base comuna va creixent en extensió cap a totes dues direccions. Motius: • Llengua general cap al llenguatge d’especialitat: Desig d’explicar tota la llengua i banalització de la terminologia • Llenguatge d’especialitat cap a la llengua general: Qualsevol subconjunt d’activitat humana genera terminologia • Aparició de plataformes multirepositori que consulten alhora diccionaris lexicogràfics i diccionaris especialitzats (Optimot)
ulleres coliflor gat central autobús taula mòbil samarreta vorera bosc pedregada LLENGUA GENERAL LLENGUATGE ESPECIALITZAT MULTIREPOSITORIS
d) Conclusions • Un diccionari general no hauria d’incloure definicions terminològiques sense adaptar-les: Genera incoherències en l’estil de definició, introdueix tecnicismes en la nomenclatura, fa més complexa la interpretació de l’usuari. • Els termes que entren en llengua general no són propietat dels especialistes. • Diccionaris de llengua general, diccionaris especialitzats i multirepositoris cobreixen espais diferents i responen a necessitats diferents. • La lexicografia hauria d’alimentar-se de definicions terminològiques adaptades; la terminologia hauria d’enriquir-se amb les innovacions metodològiques de la lexicografia.

More Related Content

Definicions en territori de frontera. Joan Rebagliato Nadal

  • 1. Joan Rebagliato Nadal (TERMCAT) 22 d’octubre de 2020 “Definicions en territori de frontera” XVII Jornada de la SCATERM: La terminologia del diccionari Taula rodona: La definició dels termes en el diccionari general i en l’especialitzat
  • 2. a) Caracterització de la definició terminològica La definició terminològica se sol explicar a partir de la definició lexicogràfica Mai a la inversa Motius de la subordinació de la terminologia a la lexicografia: • Antiguitat molt més gran de la definició lexicogràfica • Més experiència dels usuaris en la consulta de diccionaris de llengua general • La terminologia va prendre de la lexicografia el tractament lingüístic de dades Motius de la interdependència de terminologia i lexicografia: • Hi ha un límit clar entre terminologia i lexicografia? • Els termes existeixen o són usos especialitzats de les paraules? • Si termes i paraules no tenen natura diferent, cal tractar-los de dues maneres diferents?
  • 3. b) Conseqüències de la falta de límit clar A la pràctica, es generen dubtes a l’hora d’elaborar nous diccionaris: • Quines formes ha d’incloure la nomenclatura d’un diccionari de llengua general o d’un diccionari especialitzat? • En un diccionari general, quin model de definició cal aplicar a les formes que poden ser paraules o poden ser termes? • Té sentit l’existència mateixa dels diccionaris especialitzats? o Els diccionaris de llengua general recullen terminologia o Hi ha plataformes que consulten tota mena de diccionaris
  • 4. c) Diferències definició lexicogràfica i definició terminològica La definició terminològica sol ser més extensa, més complexa i més precisa: delimita amb precisió, mentre que la definició lexicogràfica caracteritza. Motius: Definició lexicogràfica Definició terminològica Marc de referència Llengua general (es defineix a partir d’un conjunt de paraules bàsiques) Termes de l’àmbit (es defineix recorrent als altres termes) Nomenclatura Paraules bàsiques de cada àmbit (les altres, no poden formar part de definicions) Àmplia selecció de paraules de l’àmbit Àrees temàtiques Caracterització essencial de cada àmbit Caracterització aprofundida de l’àmbit Especialistes Especialistes responsables d’amplis àmbits Especialistes responsables de subàrees Usuari Sense coneixements específics de cap àmbit Amb coneixement bàsic de l’àmbit
  • 5. ©TERMCAT,CentredeTerminologia Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat linx Mamífer carnívor del gènere Lynx, de la família dels fèlids, - semblant al gat, - de cames llargues, - cua curta, - orelles terminades en un pinzell de pèls negres, - que els antics creien que tenia una vista extraordinària- ment aguda i penetrant. linx ibèric Mamífer de l'ordre dels carnívors, de la família dels fèlids, - que pot fer fins a 105 cm de llarg i 60-70 cm d'alt, - i que pot pesar de 15 a 25 kg, - amb la cua curta i acabada en un monyó arrodonit negre, - les orelles acabades en un pinzell de pèls d'uns 3 cm, - el dors intensament tacat sobre un fons bru vermellós, - els peus sense dibuix - i unes patilles molt característiques. Exemple de definicions que s’ajusten als principis establerts:
  • 6. Diccionari de llengua general roure Arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o menys profundament lobulades, flors unisexuals inconspícues, les masculines en aments pènduls i laxos, les femenines en petits grups, i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres. Exemples de definicions que no s’ajusten als principis establerts:
  • 7. Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat telèfon Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació dúplex. telèfon Aparell que s'utilitza per a comunicar-se oralment a distància, constituït per un dispositiu de selecció del destinatari, per un transmissor i per un receptor que permeten d'establir una comunicació simultània a través del mateix canal.
  • 8. Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat os formiguer Mamífer xenartre de la família dels mirmecofàgids, [aproximadament d’1,5 metres de llarg, de cua molt llarga, pelatge gris clar, musell llarg i llengua també llarga que treu enfora per alimentar-se de formigues, tèrmits i altres insectes, que hi resten enganxats], propi d’Amèrica Central i del Sud. formiguer Mamífer desdentat d'Amèrica, [aproximadament d'1,5 metres de llarg, de cua molt llarga, de pelatge gris clar, de musell llarg i de llengua llarga que treu enfora per alimentar- se de les formigues i d'altres insectes, que hi resten enganxats.]
  • 9. d) Definició lexicogràfica i definició terminològica: Matèria de base Definició lexicogràfica i definició terminològica són dos models diferents que treballen sobre una mateixa base: Gran nombre d’unitats nominals que poden ser vistes com a paraules o com a termes Aquesta base comuna va creixent en extensió cap a totes dues direccions. Motius: • Llengua general cap al llenguatge d’especialitat: Desig d’explicar tota la llengua i banalització de la terminologia • Llenguatge d’especialitat cap a la llengua general: Qualsevol subconjunt d’activitat humana genera terminologia • Aparició de plataformes multirepositori que consulten alhora diccionaris lexicogràfics i diccionaris especialitzats (Optimot)
  • 11. d) Conclusions • Un diccionari general no hauria d’incloure definicions terminològiques sense adaptar-les: Genera incoherències en l’estil de definició, introdueix tecnicismes en la nomenclatura, fa més complexa la interpretació de l’usuari. • Els termes que entren en llengua general no són propietat dels especialistes. • Diccionaris de llengua general, diccionaris especialitzats i multirepositoris cobreixen espais diferents i responen a necessitats diferents. • La lexicografia hauria d’alimentar-se de definicions terminològiques adaptades; la terminologia hauria d’enriquir-se amb les innovacions metodològiques de la lexicografia.