'2008 Postgrau - Demolingüística i posició social del català (2).ppt'
1 of 81
More Related Content
Demolingüística i posició del català
1. Natxo Sorolla [email_address] http://xarxes.wordpress.com Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – CUSC−UB http://ub.edu/cusc Xarxa CRUSCAT − IEC http://demolinguistica.cat
2. Demolingüística Demografia de la llengua Estudi dels aspectes sociolingüístics des d’un punt de vista demoscòpic Censos (tota la població) Enquestes (mostra d’una població) Tipus de dades Declarades Observades
3. Demolingüística: espai de recerca (Vila, en premsa) Pol social Pol lingüístic Pol psicològic Anàlisi del discurs Demolingüística Sociologia de la llengua (macrosocial) Sociolingüística interaccional Variacionisme Dialectologia social Psicologia social de la llengua
5. Els territoris Vuit territoris. Quins? Un estat Tres comunitats autònomes a l’Estat espanyol Dos territoris a l’Estat espanyol Un departament a l’Estat francès Una ciutat a l’Estat italià Delimitació del territori País Valencià Vall d’Aran Benasc
11. La posició del català als diferents territoris Presència important, amb atracció: Andorra, Catalunya Tendències poc clares, amb certa estabilitat o petites pèrdues: Illes Balears, País Valencià Dinàmica autònoma, amb certa estabilitat: Franja Darreres fases de la substitució lingüística Alguer, Catalunya del Nord
19. Les etapes Monolingüisme L’etapa de bilingüització La modificació de les relacions endogrupals Trencament de la transmissió intergeneracional de la llengua L1 L1 + L2 L2
20. L’etapa de bilingüització “ El cessament de la reproducció d’una varietat requereix començar per una etapa prèvia de bilingüització o aprenentatge de la segona llengua.” “ La bilingüització per ella mateixa no implica pas que s’hagi d’arribar a la substitució lingüística. Allò que comença a augurar la substitució lingüística és la bilingüització unilateral.”
21. L’etapa de bilingüització “ Alguns autors defensen que podria arribar-se a la bilingüització general de la població sense que això impliqués necessàriament la substitució lingüística”
22. La modificació de les relacions endogrupals “ Un segment de la comunitat X comença a servir-se de la llengua Y per a (alguns tipus de) relacions amb d’altres membres del seu propi grup lingüístic.” “ En termes sociològics, és en aquest moment quan un subconjunt del grup X deixa de reproduir les normes de conducta del seu grup i produeix unes noves normes basades en les pràctiques del grup Y”
23. La modificació de les relacions endogrupals “ Amb les distribucions diglòssiques, hi ha determinades circumstàncies en què les comunitats afectades aconsegueixen estabilitzar una repartició funcional de les llengües en contacte.” En la comunitat lingüística catalana i amb les eines de mesura actuals tenim dificultats per definir qui és parlant
24. Transmissió intergeneracional de la llengua “ Entre totes les reparticions funcionals possibles, hi ha un àmbit crucial per al manteniment de la llengua: la transmissió de la primera llengua o llengua familiar” “ L’adopció generalitzada de la llengua substituent com a llengua familiar o trencament de la transmissió lingüística familiar sol indicar el moment decisiu de la substitució lingüística (Fishman, 1991)”
42. Qui és parlant de quina llengua? “ Actualment en la zona de Barcelona els àmbits públics no oficials de masses (de lleure, comercials) en les grans àrees urbanes semblen associar-se amb un major ús oral de la llengua castellana. En aquesta zona, en les relacions comercials orals entre clients i venedors, per exemple, la llengua castellana sol ésser la llengua triada inicialment, per dues raons. D’una banda perquè el castellà és la primera llengua majoritària en bona part dels barris de la zona. En segon lloc, perquè les normes socials afavoreixen que s’usi. La convergència lingüística del venedor de llengua castellana cap al client catalanoparlant es produeix a vegades, però no és una norma de compliment obligat. En canvi, la convergència lingüística del venedor catalanoparlant cap al client castellanoparlant és un comportament que es dóna per suposat, bé que no sempre es doni.” Boix; Vila (1998:128). Sociolingüística de la llengua catalana
43. Visió tradicional del parlant Què vol dir?: Llengua inicial Vendedor de lengua castellana Client catalanoparlant Venedor catalanoparlant Client castellanoparlant
44. Tipologies de parlant Catalanoparlants inicials: la primera llengua que va parlar és el català Catalanolingüe: afirma que la seva llengua és el català Catalanocompetent: té la capacitat de parlar en català Catalanoparlants: habitualment fa servir el català Elaboració pròpia a partir d’Ubach i Fabà (1997) i (1998), Branchadell (2001), Enquesta d'Usos Lingüístics de Catalunya 2003 (2005)
45. Dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics Pregunta sobre els usos lingüístics “ Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa? ” Pregunta extremadament abstracta Portuguesos a Andorra:
46. “ Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa? ”. Portuguesos: n = 96
47. … segons el coneixement de francès dels portuguesos… “ Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa? ” Segueix parlant en francès Continua en català Continua en castellà Demana si li poden parlar en castellà Mai es dirigeix a ningú en francès Total Coneixement fluïd del francès Sí 10,7 75 3,6 0 10,7 100 No 0 23,5 2,9 2,9 70,6 100
64. Els castellanoparlants 18% Joves bilingüitzats del Baix Cinca 19% Els activistes 12% La Ribagorça i la Llitera 26% Els del Matarranya 23% Els bilingües 3%
65.
66. Aplicació de la demolingüística Política Perruqueries Andorra Empresa Editorials, premsa, baròmetre. Edicions bilingües de publicacions: El cas del Periódico de Catalunya i el Segre Campanya La Vanguardia Sistema educatiu Ensenyament a la Franja
67.
68. Webs (i institucions) Xarxa CRUSCAT – IEC: http://demolinguistica.cat [email_address] Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació: http://ub.edu/cusc [email_address] Societat Catalana de Sociolingüística http://sociolinguistica.org
69. Webs (i institucions) Secretaria de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/ SIES (Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics), Generalitat Valenciana http://www.edu.gva.es/polin/val/sies/ Acadèmia Valenciana de la Llengua http://www.avl.gva.es/
70. Publicacions Boix i Fuster, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier (1998) Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. Querol, E. (coord); Chessa, E.; Sorolla, N.; Torres, J.; Villaverde, J.A. (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona: Generalitat de Catalunya. [ publicació en línia ]
73. La recerca demolingüística al domini català Els predecessors i els primers estudis Entre 1975 i la fi de segle L’onada dels primers 2000
74. La recerca demolingüística al domini català Els predecessors i els primers estudis Entre 1975 i la fi de segle L’onada dels primers 2000
75. 1. Els predecessors i els primers estudis Josep Vandellòs (1935) Catalunya, poble decadent i La immigració a Catalunya Anys 60: Antoni Maria Badia i Margarit (1969) La llengua dels barcelonins (entre 1964 i 1965) Anys 70, diverses iniciatives. Exemples: de Miguel, any 1970, mestresses, per a FOESSA Pinilla de las Heras, any 1973, joventut Catalunya Del Campo et al ., any 1975, coneixement i ús Catalunya i PV Reixach (1975) La llengua del poble (Osona) ...
76. Entre 1975 i primers 2000 Creixement de la recerca empírica en ciències socials Desenvolupament teòric, conceptual i tècnic de la disciplina Interès per la demolingüística per part de les noves institucions
77. Enquestes a Catalunya Nord Conseil 1993, 1998 Enquestes Govern Andorrà 1995, 1999 Enquestes Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 1985- Enquestes SIES: 1985, 1989, 1992, 1995 i 2005 Enquesta Martín et al . (1995) Enquestes encarregades per la Generalitat de Catalunya Enquesta AVL 2004 Enquestes Govern Illes Balears (2002) Enquesta Famille amb el cens francès de l’any 1999 Preguntes lingüístiques als censos i padrons a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Irregulars, des de 1975 Estudis del CIS des dels 80: Preguntes lingüístiques Estudis ex professo Estudis regionals, privats, etc
78. Censos lingüístics domini català Any Territoris Competència Ús Població o mostra 1861-19 l’Alguer 1975 Prov. Barcelona C, P, E Fam mostra/Total 1981 Catalunya, Franja C (Fr. C+U) població total* 1986 Catalunya, PV, Illes C, P, L, E població total* 1991 Catalunya, PV, Illes C, P, L, E població total* 1996 Catalunya C, P, L, E població total* 2001 Catalunya, PV, Illes C, P, L, E (V d’Aran) població total*
79. L’onada 2003-05: les enquestes d’usos Entre 2003 i 2005, onada d’enquestes a quasi tot el domini Al País Valencià, reactivació sobtada: AVL i SIES Innovacions tècniques i molta atenció pels usos lingüístics interpersonals
80. Situació actual Dades de quasi tota la comunitat Llevat del Carxe i les diàspores (resta de l’Estat espanyol i altres dominis) Dades (fragmentàries) des dels 80 i sobretot des dels 90 Comparacions molt complicades Irregularitat de plantejaments Moltes dades NO són aprofitables
81. Natxo Sorolla [email_address] http://xarxes.wordpress.com Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació – CUSC−UB http://ub.edu/cusc Xarxa CRUSCAT − IEC http://demolinguistica.cat