2. LA DEPEND?NCIA
? El nen evoluciona cap a la depend¨¨ncia fins als 4 o 5
anys a conseq¨¹¨¨ncia de la presa de consciencia de les
seves limitacions.
? ?s necess¨¤ria per estimar i aprendre.
3. LA PERSONALITAT DEPENDENT
? Passivitat
? Frac¨¤s acad¨¨mic
? Ansietat (especialment davant les dificultats)
El nen excessivament dependent de la seva mare mant¨¦
amb ella una relaci¨® de continu conflicte. Aquesta pauta
de conducta s¡¯ extendr¨¤ a la parella, amistats...
4. ELS MOTIUS DE DEPEND?NCIA I LES SEVES
CONDUCTES DEPENDENTS
MOTIU CONDUCTA
? Que altres el cuidin ? Buscar ajuda, reconeixement, aprovaci¨®,
contacte, tranquil¡¤litat
? Sentir-se ¨ªntimament lligat a altres ? Aferrar-se als altres, oposar-se a la
separaci¨®
? Ser acceptats per altres
? Sol¡¤licitar afecte i suport
5. ELS EXCESOS DE DEPEND?NCIA
? Es generen mitjan?ant una satisfacci¨® excessiva i
permanent de les necessitats de depend¨¨ncia del nen.
? La major part dels pares generadors de depend¨¨ncia
adopten actituds inconsistents.
? Molts pares fomenten la depend¨¨ncia per por a les
connotacions negatives de la paraula ¡°independ¨¨ncia¡±.
? En l¡¯ intent de modificar el foment de la depend¨¨ncia
molts pares tornen a claudicar davant la reacci¨® del fill.
6. LA INDEPEND?NCIA
? A partir dels 5 anys la depend¨¨ncia del nen comen?a a
evolucionar cap a la independ¨¨ncia (excepci¨® en els
nens excessivament dependents).
? L¡¯adolesc¨¨ncia conforma l¡¯altre moment evolutiu clau per
al desenvolupament de la independ¨¨ncia.
? La conducta dels pares ¨¦s clau per a determinar el
proc¨¦s de canvi cap a la independ¨¨ncia.
7. ? Aquest proc¨¦s generar¨¤ una persona que afronti la
exist¨¨ncia amb:
Autonomia
o
¶Ù±ð±è±ð²Ô»å¨¨²Ô³¦¾±²¹
8. EL PROC?S CAP A LA INDEPEND?NCIA
Demandes d¡¯independ¨¨ncia per part dels adults
Desig d¡¯agradar en el nen
(excepci¨® en l¡¯educaci¨® basada amb la hostilitat on el nen no s¡¯identifica amb els seus pares, mestres...)
Es genera la conducta independent
9. LES DIFICULTATS DEL PROC?S: LES
INCONSIST?NCIES
? El jove sent que els seus pares el tracten d¡¯una forma
m¨¦s infantil que els mestres, companys i altres adults.
Segons amb qui tracti haur¨¤ d¡¯adoptar un patr¨® de
conducta o un altre.
? Desitja i busca la independ¨¨ncia per¨° les actituds de
depend¨¨ncia que li interessen les continua mantenint.
10. ? La societat incita al jove cap a la independ¨¨ncia alhora
que interposa barreres per a aconseguir-ho.
? Els pares provoquen la independ¨¨ncia del fill al mateix
moment que s¡¯atemoreixen per aix¨°, impedint-los-hi la
realitzaci¨® de l¡¯autonomia.
EL PROC?S D¡¯INDEPEND?NCIA GENERA ANSIETAT
11. CAUSES DE LES INCONSIST?NCIES DELS PARES
? Confusi¨® respecte el paper que la societat espera que
ells desenvolupin com a pares.
Normes difuses i valors que no perduren, que sembren el
dubte, la incertesa i la por al que diran sobre la seva
actuaci¨® com a pares.
? Por als danys que puguin rebre els seus fills: males
influencies, drogues, delinq¨¹¨¨ncia, accidents...
? Caracter¨ªstiques personals: pares dominants, necessitats
d¡¯afecte per part de la parella, pares gelosos dels fills,
por a sentir que envelleixen, por a la depend¨¨ncia
econ¨°mica permanent dels fills...
12. MESURES PREVENTIVES
? Proporcionar la independ¨¨ncia gradualment.
Buscar el terme mig entre les restriccions
excessives i la independ¨¨ncia absoluta (sense
precipitacions, parades ni retrocessos).
Els processos iniciats i mantinguts sense
precipitacions generen personalitats m¨¦s
segures en la seva independ¨¨ncia, amb una
identitat millor definida i amb major capacitat
per assumir responsabilitats.
13. ? Utilitzar un tracte democr¨¤tic (la decisi¨® final - aprovaci¨®
ha de ser formulada pels pares).
Proporciona major autonomia i autoestima, visi¨® justa
dels pares...
? Partir d¡¯una disciplina definida clarament i raonada.
