ٱó-dzDzó-ٲó-ԱDZDz
- 1. Formació del lèxic Paraules patrimonials i cultismes. Creació lèxica, neologismes: Derivació: prefixació, sufixació, infixació i parasíntesi. Principals sufixos i gentilicis. Derivació zero i divergències amb el castellà. Composició. Ús del guionet Habilitació.
- 2. Formació del lèxic Noves necessitats i noves realitats Neologismes Cultismes o pseudoderivats Derivació Composició Habilitació
- 3. Paraules patrimonials i cultismes Paraules patrimonials o derivats populars: han patit modificacions pròpies de l’evolució de la llengua. Cathedra>cadira Cultismes o pseudoderivats: agafades més tard directament del llatí o del grec. Ús i significat específic i han aparegut en moments concrets per nomenar realitats noves o amb un matís nou. Cathedra>càtedra També els llatinismes i les locucions llatines es consideren cultismes. La jutgessa va dir-ho amb un to ex cathedra Doblets: convivència d’una paraula patrimonial i culta provinents d’un mateix ètim. Atenció a l’ortografia, que pot no coincidir: Calb (primitiva) Calbesa (patrimonial) Calvície (culte)
- 4. Formació de paraules: neologismes Paraula creada per designar noves realitats: telèfon Estrangerismes adaptats, o no: còctel (cokctail)/ disc-jockey Creació mitjançant: sigles (es formen ajuntant les inicials de les paraules): UNESCO, ONU... acrònims (abreviacions formades per lletres o segments d'altres paraules): radar(Radio Detection And Ranging), píxel (picture element ) Els neologismes poden ser: Formals: prefixació, sufixació, parasíntesi, sigles, acrònims i manlleus. Semàntics: habilitació i metaforització.
- 5. Creació lèxica: neologismes DERIVACIÓ Procediment de formació de lèxic a partir del que ja existeix PREFIXACIÓ Afegir un prefix Mig+dia> migdia Para+militar> Paramilitar INFIXACIÓ Intercalar un infix entre lex. i sufix Llum+en+era> Llumenera Pell+et+er> pelleter SUFIXACIÓ Afegir un sufix Estiu+enc> Estiuenc Sagunt+í/ina> Saguntí/ina PARASÍNTESI Ús simultani de prefixos i sufixos A+fluix+ar> Afluixar En+orgull+ir> enorgullir DERIVACIÓ ZERO Canvi de significat i cat. gramatical, sense adjunció d’afixos (pèrdua de sufix o morf. verbal) Marejar>mareig
- 6. Derivació per sufixació Sufixos no valoratius Nominalitzador -ista -itat -ció -er/a -al Dentista; cuiner; suavitat... Adjectivador -enc/a -ós -íssim/a -aire -er/a -ant -ble Grogós; proper... Verbalitzador -ar -egar -itzar -ejar Pedregar; adobar; fertilitzar... Adverbialitzador -ment Fàcilement...
- 7. Derivació per sufixació Sufixos valoratius Augmentatius o despectius -às -assa -ot -ota -ussa homenàs; altota, gentussa... Diminutius -et -eta -ó -ona -iu -iua -ol -ola xicoteta; menudiu; banderola... Sufixos valoratius Col·lectius, llocs o conjunts -alla -atge -ada -am -ar -eda pinar; fageda; gentada; fullatge; paperam... Objectes, defectes i virtuts -or -úria -edat -etat -esa grogor, vellúria, netedat, brutícia... Oficis i botigues -er -era -eria -ista -iste adroguer; vinatera electricista; guixaire, fusteria Objectes i -er -era -al -ia
- 8. Derivació per sufixació: gentilicis S’escriuen en minúscula. Es formen a partir del topònim: Del Kurdistan> kurd/kurda De Sagunt> saguntí/saguntina Poden ser: Invariables: cairota, balear, belga, lisboeta... Variables: jueu/jueva, borrianenc/borrianenca, benicarlando/benicarlanda, turc-turca, frisó/frisona, elxà/elxana, gadità/gaditana, ruandés/ruandesa... Alguns tenen dues formes: il·licità/il·licitana o elxà/elxana No existeix una regla per formar-los, consulteu el lèxic obert flexionat del català
- 9. Derivació per infixació Aquestes partícules es col·loquen entre el lexema i el sufix a l'hora de la derivació. Solen donar com a resultat cat. gramaticals diferents. En funció de l'infix canviarà el significat de la paraula, tot i que es puga mantindre el sufix: carn> carn+er (sufix)– carn+iss+er (infix+sufix) llarg> allarg+ar (sufix) – allarg+ass+ar (infix+sufix) Infixos més comuns: Ag: fumaguera Ass: enjogassat Ell: asolellat Isc, isqu: plovisquejar Al: apegalós At: amagatall En: llumenera Iss, itz: pobrissó, autoritzar All: rocallós Atx: esprimatxat Et: pobretat Ol: esmicolar An: costaner Eg: puneguda Ij: ventijol Ot: parlotejar Ar: flamarada Ej: agrejar In: emblanquinar Uc, uss: menjucar,
- 10. Derivació per prefixació Addició de prefixos davant del lexema. seny> forassenyat llegir> il·legible gust> disgust pensar> malpensar Els prefixos tenen un significat aproximat propi. Consulteu el llistat del vostre llibre o punxeu ací per treballar-ne alguns. Per practicar la derivació, punxeu ací. Podeu consultar un diccionari de derivacions en aquest enllaç.
- 11. Derivació per parasíntesi Addició simultània de prefixos i sufixos al lexema. jorn> ajornar càrcer> excarcerar midó> emmidonar groc> esgrogueir S'empra, sobretot, per formar verbs nous de la 1a (-ar) i de la 3a conjugació (-ir). Aquests prefixos provenen de les preposicions llatines a, ad, cum, de, ex, in, trans. Nous verbs provinents de... signifiquen exemples noms Posar en acció, fer efectiu, agafar Acarnissar-se, assaonar, emmordassar, empedreir, enjardinar, envigorir, desrissar... adjectius Fer tornar o tindre- hi tendència Acovardir, encegar, esbravar-se, alliberar, assecar, endolcir, enfortir, abaratir...
- 12. Derivació zero o conversió Consisteix en el fet que un mot que té un significat i pertany a una categoria gramatical passa a posseir un altre significat canviant de categoria, sense l’adjunció d’afixos: Processos morfològics (canvi de forma): N -> V: fum>fumar, cuina>cuinar... Adj. -> V: xop>xopar, exempt>exemptar, espés>espessir V -> N (+- Ф, -a, -e, -o): ajudar>ajut, adreçar>adreça, dubtar>dubte, cagar>cagarro Processos semàntics: qualsevol mot de la llengua pot adquirir noves accepcions de sentit en l’ús social que se’n fa. anell ‘peça circular de metall’/ anell ‘cadena tancada d’àtoms’ Processos de fixació de formes de lexemes amb una categoria diferent a l’originària (lexicalització): el berenar, el brodat; un (cigar) havà, un (medicament) antibiòtic. Possibilitat d’utilitzar sintàcticament mots d’una categoria com si en fossen d’una altra: parlar fort (utilitzat com adverbi)
- 13. Derivació zero o conversió Divergència respecte al castellà Sense prefix Diferents del castellà Doble forma i significat idèntic Doblets lingüístics punxeu ací Botonar, bufetejar, compassar, condicionar, cuirassar, femar, greixar, lletrejar, metrallar, moblar, nuar, nugar, quiratar, tenallar, terroritzar, turmentar... Abaratir, acolorir, acontentar, acovardir, afusellar, agrir, assaborir, aterrir, bombar, entapissar, envalentir, esfilagarsar, esvanir-se, garantir, pol·luir, valorar... Afamar- afamegar, caricaturar- caricaturitzar, cuirassar- encuirassar, (d)esbrancar, espess(e)ir, (em)murallar, florir-florejar, pedalar- pedalejar... Baixar-abaixar, blanquejar- emblanquinar, clarificar-aclarir, creuar-encreuar, dormir-adormir, dreçar-adreçar- endreçar, estiuar-estiuejar, famejar-afamar, forçar-forcejar, greixar- engreixar-se...
- 14. Composició Formació de mots combinant lexemes: Verb+nom Arrancapins, guardabarrera,penja-robes, marcapàs, passamà, trencanous... Nom+adj. +nom +verb Aiguardent, cama-roja, cellajunt... Radionovel·la, cuc de seda... Corglaçar... Adj.+nom +adj. +verb Clarivident... Agredolç, afrocubà, Malparlar, primfilar... Onomatopeies Xino-xano... Altres: adv., prep., conj. Daltabaix, també, sobretot...
- 15. Compostos grecollatins Pertanyen a vocabulari tècnic/específic. S'escriuen sense guionet. Consulteu un llistat ací origen compost grec+grec Filantrop, hidrofòbia... llatí+llatí Dentifrici, unilingüe... grec+llatí Automòbil, radiografia... llatí+grec Pluviòmetre, audiometria... Podeu practicar en aquest enllaç
- 16. Composició: ús del guionet Ús del guionet en mots compostos: Numerals compostos: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents. Mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americana, nord-oest, nord- africà, Sud-àfrica. Compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu- xiu, non-non, a corre-cuita. Manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei. Si la 1a paraula porta accent: mà-llarg, pèl-curt, pèl-ras, més-dient. Paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN Composts que establixen una relació de direccionalitat: diccionari valencià-castellà
- 17. Composició: ús del guionet Ús del guionet en mots compostos: Els compostos la 1a part dels quals acaba en vocal i la 2a comença en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anaren junts: cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont- roig, costa-riqueny. Mots compostos de dos o més adj. coordinats que expressen dues o més idees, independents, que concorren en el nom modificat: teòrico- pràctica, greco-llatí, científico-filosòfic, hispano- americà* Altres mots: abans-d'ahir, qui-sap-lo... En termes de llenguatges d’especialitat en què el 1r el. és un símbol o en aquells en què el 2n el. és un número: sub-21 Derivats amb el prefix no- quan el segon element és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència. Malgrat que l'IEC actualment prescriu que aquest tipus de compostos s'escriguen junts, sembla que es modificarà aquest criteri, tal com s'aplica en diverses obres, per exemple en la Gramàtica del català contemporani coordinada per Joan Solà i altres.
- 18. Composició: escriptura S’escriuen junts: La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraça, vistiplau... Els mots compostos de dos o més adjectius que expressen una sola idea resultant de la fusió dels adjectius, els quals no són independents, sinó que se subordinen l'un a l'altre: audiovisual, morfosintàctic, otopatia, osteoartrosi, anglosaxó, hispanoamericà ('d'Amèrica Llatina'). Tots els derivats formats amb prefixos, tònics o àtons, llevat del prefix no- del punt anterior: arximilionari, precristià, plusvàlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector. Observació: Segons l'IEC, no s'ha de suprimir la vocal e en els compostos i derivats de mots que presenten etimològicament una s inicial seguida de consonant (aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesquí, etc.), malgrat que el corrector ortogràfic els marqui com a incorrectes. Cal tenir en compte, però, altres mots: estratosfera, aerostàtica...
- 19. Habilitació i metaforització Canvi de categoria gramatical i de significat a un mot primitiu, donant lloc a sentits figurats (algunes gramàtiques l’equiparen a la derivació zero –Badia-): Anava a escola corrents (ger.->adv.) T’explicaré els coms de l’assumpte i els peròs del cas.(conj.->nom)/(prep.->nom) La segona en arribar fou ella. (numeral->nom) Una beguda barrejada. (part.->adj.) Ja no volien saber el què. (pron. interrog.->nom) Llevat d’ella, no ho sap ningú.(part.->prep.)