4. Innovacions tècniques
Portolans: Caravel·la:
Mapes que indicaven la distància més Vaixell que unia velocitat i capacitat de
curta entre els diferents ports per mitjà càrrega, per açò era adequat per
de línies rectes. travessar l’Atlàntic i emprendre llargs
viatges.
5. Innovacions tècniques
Quadrant:
Bruíxola: Instrument per mesurar
Instrument d’orientació angles i traslladar les
que indica la situació del mesures als mapes.
nord geogràfic.
Astrolabi:
Instrument que mesura l’altura on es
troba el Sol (dia) o l’estrella polar (nit)
i que permet deduir mitjançant
càlculs matemàtics, la latitud el la
qual ens trobem.
8. Les expedicions portugueses
Vasco da Gama va ser el primer navegant
que va arribar a l’Índia. El rei de Portugal
Manuel I el va recompensar nomenant-lo
“almirall major de les Índies i de l’oceà
Índic”.
11. Arribada de Colom a Amèrica
[...]a alguns dels qui ens varen venir a rebre els vaig donar uns bonets de coloraines i uns rosaris de
vidre que es posaven al coll, i moltes altres coses de poc valor, amb les quals es complagueren molt i
varen quedar tan nostres que era una meravella. Després venien nedant a les barques dels vaixells on
ens estàvem i ens duien papagais i fil de cotó en cabdells i atzagaies i moltes coses més, i ens les
bescanviaven per altres coses que els donàvem, com bolletes de vidre i cascavells. Em va semblar que
era gent molt pobra que anaven tot nus [...] Qualcuns es pinten la cara, i altres tot el cos. No duen
armes ni en coneixen, perquè els vaig mostrar espases i les agafaven per la fulla, i es tallaven amb
ignorància. No tenen cap ferro.
Diari de bord de Cristòfor Colom, 1492
14. El tractat de Tordesillas
El Tratado de Zaragoza completa en 1529 el Tratado de Tordesillas con una línea de demarcación entre la
expansión portuguesa y la castellana en Extremo Oriente. Fija esta línea de demarcación a 297'5 leguas
al oeste de las Molucas, es decir, en el meridiano 145º oeste. Deja para Portugal las Molucas, tras el
pago de 350.000 ducados (monedas de oro) a España y para Castilla las islas Filipinas, las Marianas (o de
los Ladrones), las Carolinas y las Palaos (o Palau).
23. Diari d’un navegant
Vàrem navegar durant tres mesos i
vint dies sense tastar cap aliment
fresc. Les galetes que ens menjàvem
ja no eren de pa, sinó d’una pols
barrejada amb cucs i impregnada
d’orina de rata. L’aigua que havíem
de beure era putrefacta. Per no
morir-nos de fam, ens vam veure
obligats a menjar trossos de cuiro,
que eren tan durs que els havíem de
posar en remull a la mar quatre o
cinc dies perquè s’ablanissin. *...+
Vàrem patir l’atac d’una espècie de
malaltia [escorbut] que ens inflava
les genives fins a cobrir-nos les
dents. I els qui la patien no podien
L’italià Antonio Pigafetta va ser un dels devuit tastar cap classe d’aliment. En van
supervivents de la primera volta al món. morir denou dels nostres.