ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS)

•
•
TERMCAT
TERMCAT

Comunicació presentada a les 39es Jornades Sanitàries del Vallès a càrrec del Dr. Oriol Ramis, en representació de la SocDEMCAT.

1 of 20
Download to read offline
Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS) Oriol Ramis, Fèlix Bosch, Anna Torrijos, Jordi Pere, Josep Maria Codinach M. Antònia Julià i Junta de la SocDEMCAT Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT); Fundació Dr. Antoni Esteve; Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; Departament de Salut, Generalitat de Catalunya; APLICA Investigació Social; TERMCAT Centre de Terminologia; EPIRUS CSS SLU
La SocDEMCAT (Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina): • És una societat especialitzada de l’Acadèmia • El nom deriva del nostre interès en mantenir la terminologia mèdica catalana (i per tant del Diccionari) • Els interessos s’amplien a l’estudi i en la promoció de l'ús de la llengua catalana en l’assistència sanitària i en les ciències de la salut Per això ens vam proposar tirar endavant aquest estudi. Antecedents
Estudi ULAS Institucions finançadores Estudi ULAS Institucions col·laboradores Institucions de suport
Cronograma Proposta Estudi Junta de la SocDEMCAT 2018 2019 2020 Febrer Febrer Gener Març Primer esborrany protocol Estudi Març-Juliol Contacte DS i DGPL Generalitat de Catalunya: metodologia Set. - Desembre Disseny enquesta i estratègia tramesa Pressupost: APLICA Modificacions protocol, pressupostos, cerca finançament i suport metodològic Pilot enquesta i contactes altres institucions 20 gener inici estudi de camp SocDEMCAT: Societat Catalana del Dicc. Encicl. de Medicina; DS: Departament de Salut, Generalitat Catalunya; DGPL: Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Objectiu Analitzar els usos lingüístics entre metgesses/metges i infermeres/infermers i pacients, en hospitals i centres d’atenció primària públics de Catalunya General Específic Analitzar els usos lingüístics dels professionals sanitaris en els centres assistencials de Catalunya
Mètode ✓ Enquesta mitjançant qüestionari en línia ✓ Contacte amb gerents de 300 centres: Hospitals i CAPs d’utilització pública a Catalunya ✓ Primera tramesa: 20 gener de 2020 ✓ Aturada provisional: 13 de març de 2020 ✓ Anàlisi preliminar dades: gener 2021
Pacients Metgesses/metges i infermers/infermeres C.A.P Llengua parlada Llengua escrita Història clínica Informes mèdics Consells dietètics Recomanacions Normes proves dx. Públics (imprès o electrònic) Correus-e altres professionals Reunions treball altres professionals Activitats de formació Eines parlar/escriure català, recursos, cursos de llengua catalana Coneixement i valoració dels recursos lingüístics Opinió llengua catalana en salut Dades sociodemogràfiques Salutació inicial Llengua habitual Altres aspectes d’anàlisi Mètode
Resultats Professió Enquestes % Infermer/a 848 43,8% Metge/essa 752 44,0% Altre personal 238 12,3% TOTAL 1.838 100,0% Tipus centre Enquestes % Hospital 1.242 67,6% CAP 530 28,8% Ns/nc 66 3,6% TOTAL 1.838 100,0% Lloc de naixement Enquestes % Catalunya 1.513 82,9% Resta de l'Estat 193 10,3% Estranger 132 6,8% TOTAL 1.838 100,0%
Resultats 2. ÚS DE LA LLENGUA PARLADA. La majoria empra el català amb els pacients (65% de forma habitual i 75% durant la salutació inicial). Independentment de l’idioma inicial, el 73% manifesta canviar a la llengua del pacient. Els més joves, els metges i metgesses (comparats amb personal d’infermeria i d’altres), els qui treballen en els hospitals (en comparació amb els CAPs) i els nascuts fora de Catalunya utilitzen més el castellà com a llengua de salutació. També els joves i els qui treballen en hospitals són els qui més canvien de llengua. En reunions de treball es declara usar més el català ja sigui únicament o majoritàriament (83%) , però els més joves són els qui menys l’usen (68%).
Resultats Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL Llengua de salutació Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % En català 83 23,1% 193 37,2% 226 40,8% 159 39,2% 661 38,1% Majoritàriament en català 141 39,3% 178 34,3% 214 38,6% 177 43,6% 710 39,4% En castellà 53 14,8% 58 11,2% 43 7,8% 31 7,6% 185 9,0% Majoritàriament en castellà 75 20,9% 80 15,4% 60 10,8% 35 8,6% 250 11,9% Altres llengües o combinacions 5 1,4% 4 0,8% 8 1,4% 2 0,5% 19 1,0% NS/NC 2 0,6% 6 1,2% 3 0,5% 2 0,5% 13 0,7% TOTAL 359 100,0% 519 100,0% 554 100,0% 406 100,0% 1.838 100,0%
Resultats 3. ÚS DE LA LLENGUA ESCRITA. El 70% escriu en català tant la història clínica (n=1.283) com en informes i altres documents (n=1.294). Joves, metges/metgesses i els qui treballen en hospitals l’usen menys tant en la història clínica com en d’altres documents i en els correus electrònics de feina.
Resultats 3. ÚS DE LA LLENGUA ESCRITA. Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL Història clínica Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % En català 171 47,6% 315 60,7% 375 67,7% 259 63,8% 1.120 63,3% Majoritàriament en català 36 10,0% 40 7,7% 45 8,1% 42 10,3% 163 8,9% En castellà 104 29,0% 110 21,2% 77 13,9% 60 14,8% 351 17,0% Majoritàriament en castellà 43 12,0% 45 8,7% 48 8,7% 36 8,9% 172 9,0% Altres llengües o combinacions 2 0,6% 4 0,8% 4 0,7% 4 1,0% 14 0,8% NS/NC 3 0,8% 5 1,0% 5 0,9% 5 1,2% 18 1,0% TOTAL 359 100,0% 519 100,0% 554 100,0% 406 100,0% 1.838 100,0 %
Resultats 4. EINES DE SUPORT. El 76% considera que disposa de suficients eines de suport per parlar i escriure en català, tot i que també reclama més formació: el 49% de català general i el 43% de català mèdic. La distribució per edats indica que els joves demanen més català general, mentre que els més grans, català mèdic.
Resultats 4. EINES DE SUPORT. Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL Tipus oferta formativa Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Formació de català 71 57,3% 91 55,2% 93 52,8% 76 41,3% 331 48,7% Formació de català mèdic 45 36,3% 55 33,3% 72 40,9% 93 50,5% 265 43,2% Altres tipus de formació 2 1,6% 10 6,1% 7 4,0% 13 7,1% 32 5,5% NS/NC 6 4,8% 9 5,5% 4 2,3% 2 1,1% 21 2,6% TOTAL 124 100,0% 165 100,0% 176 100,0% 184 100,0% 649 100,0%
Resultats 5. EVOLUCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ. Els nascuts fora de Catalunya i els grups de més edat són els qui creuen que l’ús del català ha augmentat molt o lleugerament (36,4%) mentre que només el 27% dels nascuts a Catalunya ho creuen.
Resultats Catalunya Resta de l’Estat Estranger TOTAL Evolució del català Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Ha augmentat molt 130 9,2% 38 21,5% 17 14,4% 185 10,8% Ha augmentat lleugerament 259 18,1% 28 14,9% 8 4,7% 295 16,9% S’ha mantingut igual 517 33,2% 75 39,3% 65 52,7% 657 35,1% Ha disminuït lleugerament 305 20,7% 16 10,1% 18 13,5% 339 19,1% Ha disminuït molt 182 12,4% 7 3,9% 5 4,4% 194 11,0% NS/NC 120 6,4% 29 10,1% 19 10,3% 168 7,0% TOTAL 1.513 100,0% 193 100,0% 132 100,0% 1.838 100,0%
Limitacions de l’estudi • Dades preliminars. • Mostra amb limitacions: manquen hospitals importants, biaixos de resposta esperables. • No inclou totes les professions sanitàries • Exclou serveis sanitaris privats • Analitza llengua parlada i només alguns documents escrits • Només centrat en les preguntes més rellevants • Estudi quantitatiu, no explica les causes
Fortaleses • Dades actualitzades (darrer estudi 2004) • Possibilitat d’aprofundir en una anàlisi qualitativa posterior • Permetrà plantejar iniciatives de millora • Sensibilització i implicació de més institucions • Obtenció més recursos i planificació de més projectes futurs
Conclusions • Els resultats preliminars suggereixen que, entre els qui han contestat, dues terceres parts del personal mèdic i d’infermeria utilitza el català tant parlat com escrit en l’assistència i hi ha comportament diferenciats per edat, professió, àmbit de treball i lloc de naixement. • L’estudi té limitacions importants. Cal més recerca sociolingüística tant quantitativa com qualitativa, per caracteritzar i comprendre millor el comportament lingüístic en aquest àmbit. • Si es pretén avançar en la utilització del català, caldrà oferir més eines, recursos i formació.
Presentació gravada https://vimeo.com/546079413

More Related Content

Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS)

  • 1. Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS) Oriol Ramis, Fèlix Bosch, Anna Torrijos, Jordi Pere, Josep Maria Codinach M. Antònia Julià i Junta de la SocDEMCAT Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT); Fundació Dr. Antoni Esteve; Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; Departament de Salut, Generalitat de Catalunya; APLICA Investigació Social; TERMCAT Centre de Terminologia; EPIRUS CSS SLU
  • 2. La SocDEMCAT (Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina): • És una societat especialitzada de l’Acadèmia • El nom deriva del nostre interès en mantenir la terminologia mèdica catalana (i per tant del Diccionari) • Els interessos s’amplien a l’estudi i en la promoció de l'ús de la llengua catalana en l’assistència sanitària i en les ciències de la salut Per això ens vam proposar tirar endavant aquest estudi. Antecedents
  • 3. Estudi ULAS Institucions finançadores Estudi ULAS Institucions col·laboradores Institucions de suport
  • 4. Cronograma Proposta Estudi Junta de la SocDEMCAT 2018 2019 2020 Febrer Febrer Gener Març Primer esborrany protocol Estudi Març-Juliol Contacte DS i DGPL Generalitat de Catalunya: metodologia Set. - Desembre Disseny enquesta i estratègia tramesa Pressupost: APLICA Modificacions protocol, pressupostos, cerca finançament i suport metodològic Pilot enquesta i contactes altres institucions 20 gener inici estudi de camp SocDEMCAT: Societat Catalana del Dicc. Encicl. de Medicina; DS: Departament de Salut, Generalitat Catalunya; DGPL: Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
  • 5. Objectiu Analitzar els usos lingüístics entre metgesses/metges i infermeres/infermers i pacients, en hospitals i centres d’atenció primària públics de Catalunya General Específic Analitzar els usos lingüístics dels professionals sanitaris en els centres assistencials de Catalunya
  • 6. Mètode ✓ Enquesta mitjançant qüestionari en línia ✓ Contacte amb gerents de 300 centres: Hospitals i CAPs d’utilització pública a Catalunya ✓ Primera tramesa: 20 gener de 2020 ✓ Aturada provisional: 13 de març de 2020 ✓ Anàlisi preliminar dades: gener 2021
  • 7. Pacients Metgesses/metges i infermers/infermeres C.A.P Llengua parlada Llengua escrita Història clínica Informes mèdics Consells dietètics Recomanacions Normes proves dx. Públics (imprès o electrònic) Correus-e altres professionals Reunions treball altres professionals Activitats de formació Eines parlar/escriure català, recursos, cursos de llengua catalana Coneixement i valoració dels recursos lingüístics Opinió llengua catalana en salut Dades sociodemogràfiques Salutació inicial Llengua habitual Altres aspectes d’anàlisi Mètode
  • 8. Resultats Professió Enquestes % Infermer/a 848 43,8% Metge/essa 752 44,0% Altre personal 238 12,3% TOTAL 1.838 100,0% Tipus centre Enquestes % Hospital 1.242 67,6% CAP 530 28,8% Ns/nc 66 3,6% TOTAL 1.838 100,0% Lloc de naixement Enquestes % Catalunya 1.513 82,9% Resta de l'Estat 193 10,3% Estranger 132 6,8% TOTAL 1.838 100,0%
  • 9. Resultats 2. ÚS DE LA LLENGUA PARLADA. La majoria empra el català amb els pacients (65% de forma habitual i 75% durant la salutació inicial). Independentment de l’idioma inicial, el 73% manifesta canviar a la llengua del pacient. Els més joves, els metges i metgesses (comparats amb personal d’infermeria i d’altres), els qui treballen en els hospitals (en comparació amb els CAPs) i els nascuts fora de Catalunya utilitzen més el castellà com a llengua de salutació. També els joves i els qui treballen en hospitals són els qui més canvien de llengua. En reunions de treball es declara usar més el català ja sigui únicament o majoritàriament (83%) , però els més joves són els qui menys l’usen (68%).
  • 10. Resultats Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL Llengua de salutació Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % En català 83 23,1% 193 37,2% 226 40,8% 159 39,2% 661 38,1% Majoritàriament en català 141 39,3% 178 34,3% 214 38,6% 177 43,6% 710 39,4% En castellà 53 14,8% 58 11,2% 43 7,8% 31 7,6% 185 9,0% Majoritàriament en castellà 75 20,9% 80 15,4% 60 10,8% 35 8,6% 250 11,9% Altres llengües o combinacions 5 1,4% 4 0,8% 8 1,4% 2 0,5% 19 1,0% NS/NC 2 0,6% 6 1,2% 3 0,5% 2 0,5% 13 0,7% TOTAL 359 100,0% 519 100,0% 554 100,0% 406 100,0% 1.838 100,0%
  • 11. Resultats 3. ÚS DE LA LLENGUA ESCRITA. El 70% escriu en català tant la història clínica (n=1.283) com en informes i altres documents (n=1.294). Joves, metges/metgesses i els qui treballen en hospitals l’usen menys tant en la història clínica com en d’altres documents i en els correus electrònics de feina.
  • 12. Resultats 3. ÚS DE LA LLENGUA ESCRITA. Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL Història clínica Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % En català 171 47,6% 315 60,7% 375 67,7% 259 63,8% 1.120 63,3% Majoritàriament en català 36 10,0% 40 7,7% 45 8,1% 42 10,3% 163 8,9% En castellà 104 29,0% 110 21,2% 77 13,9% 60 14,8% 351 17,0% Majoritàriament en castellà 43 12,0% 45 8,7% 48 8,7% 36 8,9% 172 9,0% Altres llengües o combinacions 2 0,6% 4 0,8% 4 0,7% 4 1,0% 14 0,8% NS/NC 3 0,8% 5 1,0% 5 0,9% 5 1,2% 18 1,0% TOTAL 359 100,0% 519 100,0% 554 100,0% 406 100,0% 1.838 100,0 %
  • 13. Resultats 4. EINES DE SUPORT. El 76% considera que disposa de suficients eines de suport per parlar i escriure en català, tot i que també reclama més formació: el 49% de català general i el 43% de català mèdic. La distribució per edats indica que els joves demanen més català general, mentre que els més grans, català mèdic.
  • 14. Resultats 4. EINES DE SUPORT. Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL Tipus oferta formativa Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Formació de català 71 57,3% 91 55,2% 93 52,8% 76 41,3% 331 48,7% Formació de català mèdic 45 36,3% 55 33,3% 72 40,9% 93 50,5% 265 43,2% Altres tipus de formació 2 1,6% 10 6,1% 7 4,0% 13 7,1% 32 5,5% NS/NC 6 4,8% 9 5,5% 4 2,3% 2 1,1% 21 2,6% TOTAL 124 100,0% 165 100,0% 176 100,0% 184 100,0% 649 100,0%
  • 15. Resultats 5. EVOLUCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ. Els nascuts fora de Catalunya i els grups de més edat són els qui creuen que l’ús del català ha augmentat molt o lleugerament (36,4%) mentre que només el 27% dels nascuts a Catalunya ho creuen.
  • 16. Resultats Catalunya Resta de l’Estat Estranger TOTAL Evolució del català Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Ha augmentat molt 130 9,2% 38 21,5% 17 14,4% 185 10,8% Ha augmentat lleugerament 259 18,1% 28 14,9% 8 4,7% 295 16,9% S’ha mantingut igual 517 33,2% 75 39,3% 65 52,7% 657 35,1% Ha disminuït lleugerament 305 20,7% 16 10,1% 18 13,5% 339 19,1% Ha disminuït molt 182 12,4% 7 3,9% 5 4,4% 194 11,0% NS/NC 120 6,4% 29 10,1% 19 10,3% 168 7,0% TOTAL 1.513 100,0% 193 100,0% 132 100,0% 1.838 100,0%
  • 17. Limitacions de l’estudi • Dades preliminars. • Mostra amb limitacions: manquen hospitals importants, biaixos de resposta esperables. • No inclou totes les professions sanitàries • Exclou serveis sanitaris privats • Analitza llengua parlada i només alguns documents escrits • Només centrat en les preguntes més rellevants • Estudi quantitatiu, no explica les causes
  • 18. Fortaleses • Dades actualitzades (darrer estudi 2004) • Possibilitat d’aprofundir en una anàlisi qualitativa posterior • Permetrà plantejar iniciatives de millora • Sensibilització i implicació de més institucions • Obtenció més recursos i planificació de més projectes futurs
  • 19. Conclusions • Els resultats preliminars suggereixen que, entre els qui han contestat, dues terceres parts del personal mèdic i d’infermeria utilitza el català tant parlat com escrit en l’assistència i hi ha comportament diferenciats per edat, professió, àmbit de treball i lloc de naixement. • L’estudi té limitacions importants. Cal més recerca sociolingüística tant quantitativa com qualitativa, per caracteritzar i comprendre millor el comportament lingüístic en aquest àmbit. • Si es pretén avançar en la utilització del català, caldrà oferir més eines, recursos i formació.