ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Diccionari dels ocells del món: Els criteris

•
•
TERMCAT
TERMCAT

Pòster presentat en el I Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana que fa un resum sobre el projecte dels Criteris per a la denominació catalana d’ocells, elaborats pel TERMCAT, consensuats pels membres de la Comissió dels Noms dels Ocells en Català (CNOC) i aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

1 of 1
Download to read offline
ELS CRITERIS DICCIONARI DELS OCELLS DEL MÓN Diccionari en Linia Denominació catalana d’ocells CONTINGUT La primera part dels Criteris tracta sobre aspectes relatius a la clas- sificació taxonòmica i a la catalanització dels noms d’ordres i famí- lies. Es recull la forma catalanitzada dels 35 ordres i de les 243 fa- mílies d’ocells de la classificació proposada a l’obra HBW and Bir- dlife International Illustrated Checklist of the Birds of the World, considerada de referència. Característiques generals de les denominacions Característiques de les denominacions basades en trets morfològics gavina riallera > Gavina Riallera cotorra de Kramer > Cotorra de Kramer NO NO Com s’escriuen? La segona part dels Criteris tracta sobre l’establiment dels noms comuns catalans de les espècies. Es parteix d’una anàlisi de les característiques generals dels noms catalans d’ocells recollits en les obres de referència (DIEC2-E; Llista patró dels ocells de Catalunya) i de les característiques generals dels noms d’ocells esmentades en obres de referència en castellà, anglès i francès. piprites capgrís > piprites capgrisa Piprites griseiceps anhinga australiana > anhinga australià Anhinga novahollaendiae NO NO Noms masculins o femenins? Prioritzar les denominacions binomials sobre les uninomials o formades amb més de dos elements: picot esquitxat, curol, abellerol escarlata septentrional,... Prioritzar els noms creats amb mots catalans sobre les denominacions manllevades (kea), que es refereixin principalment a la morfologia de l’ocell (abellerol gorjablanc). Afavorir la convergència terminològica (amb el nom científic o amb les altres llengües internacionals) i recórrer a noms específics basats en antropònims només quan els noms en altres llengües i, especialment, el nom científic, també segueixin el mateix patró de formació: petrell de Bulwer Bulweria bulwerii es petrel de Bulwer fr pétrel de Bulwer en Bulwer’s petrel de Bulwersturmvogel Característiques de les denominacions basades en la procedència o la distribució geogràfica Referència a punts cardinals i a zones geogràfiques: abellerol escarlata meridional, tórtora eurasiàtica, còndor dels Andes, fraret atlàntic. Característiques de les denominacions basades en l’habitat Es presenten en el nom genèric (pradenca celluda) o en el nom específic de la denominació (cuereta torrentera) en forma adjectiva, en hàbitats aquàtics o terrestres (colom roquer), o sintagmàtica, en hàbitats referents a un tipus de vegetació (pardal de bardissa). Característiques de les denominacions basades en el comportament o els costums Es presenten tant en el nom genèric (trencapinyes becgròs) com en el nom específic (bernat pescaire) referides a la veu (àguila cridanera, xiuladora crestada), a l’alimentació (menjamel barbacurt, àguila pescadora), al caràcter social i migratori (durbec migrador, fredeluga gregària), a les habilitats i els costums (cacatua cavadora, trencanous de l’Himàlaia, periquito nocturn), o al caràcter o l’estat anímic (baldriga inquieta, albatros tímid). Preferència pels noms específics sintètics enfront dels analítics: colibrí carablau (preferible a colibrí de cara blava). La referència al color es pot expressar mitjançant adjectius (sisó blau), substantius (ànec canyella), adjectius derivats d’un adjectiu de color (ànec negrós). Es recomana usar l’adjectiu vermell –a únicament per a indicar el color de les roselles i roig roja per a indicar el color de l’argila: alció roig. Es donen recomanacions per a la tria de mots que fan referència a les dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents: camallarga comú però gavià de potes grogues agró ventreblanc o agró de panxa blanca mílies d’ocells de la classificació proposada a l’obra dlife International Illustrated Checklist of the Birds of the World considerada de referència. les uninomials o formades amb més de dos elements: picot esquitxat, curol, abellerol escarlata septentrional,... Prioritzar els noms creats amb mots catalans sobre les denominacions manllevades ( principalment a la morfologia de l’ocell (abellerol gorjablanc petrell de Bulwer Bulweria bulwerii es petrel de Bulweres petrel de Bulwer fr pétrel de Bulwerfr pétrel de Bulwer en Bulwer’s petrel de Bulwersturmvogelde Bulwersturmvogel Característiques de les denominacions Referència a punts cardinals i a zones meridional, tórtora eurasiàtica, còndor Característiques de les denominacions basades en l’habitat dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents:dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents:dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents: gavià de potes groguesgavià de potes grogues Característiques de les denominacions basades en l’habitatCaracterístiques de les denominacions basades en l’habitat Es presenten en el nom genèric (Es presenten en el nom genèric ( o en el nom específic de la denominació (o en el nom específic de la denominació ( torrenteratorrentera) en forma adjectiva, en hàbitats aquàtics) en forma adjectiva, en hàbitats aquàtics o terrestres (o terrestres (colom roquer referents a un tipus de vegetació ( ELS CRITERIS Els Criteris per a la denominació catalana d’ocells són un conjunt de criteris lingüístics i terminològics que tenen l’objectiu de facilitar la creació de noves denominacions catala- nes d’ocells, d’acord amb unes pautes sistemàtiques, coherents i uniformes. Elaborats pel TERMCAT, consensuats per la Comis- sió dels Noms dels Ocells en Català (CNOC) i aprovats pel Con- sell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan encarregat de la normalit- zació terminològica en català. DELS OCELLS DEL MÓNDELS OCELLS DEL MÓNDELS OCELLS DEL MÓN ELS CRITERIS Els Criteris per a la denominació catalana d’ocells conjunt de criteris lingüístics i terminològics que tenen l’objectiu de facilitar la creació de noves denominacions catala nes d’ocells, d’acord amb unes pautes sistemàtiques, coherentsnes d’ocells, d’acord amb unes pautes sistemàtiques, coherents Il·lustracions Àlex Mascarell Llosa

More Related Content

Diccionari dels ocells del món: Els criteris

  • 1. ELS CRITERIS DICCIONARI DELS OCELLS DEL MÓN Diccionari en Linia Denominació catalana d’ocells CONTINGUT La primera part dels Criteris tracta sobre aspectes relatius a la clas- sificació taxonòmica i a la catalanització dels noms d’ordres i famí- lies. Es recull la forma catalanitzada dels 35 ordres i de les 243 fa- mílies d’ocells de la classificació proposada a l’obra HBW and Bir- dlife International Illustrated Checklist of the Birds of the World, considerada de referència. Característiques generals de les denominacions Característiques de les denominacions basades en trets morfològics gavina riallera > Gavina Riallera cotorra de Kramer > Cotorra de Kramer NO NO Com s’escriuen? La segona part dels Criteris tracta sobre l’establiment dels noms comuns catalans de les espècies. Es parteix d’una anàlisi de les característiques generals dels noms catalans d’ocells recollits en les obres de referència (DIEC2-E; Llista patró dels ocells de Catalunya) i de les característiques generals dels noms d’ocells esmentades en obres de referència en castellà, anglès i francès. piprites capgrís > piprites capgrisa Piprites griseiceps anhinga australiana > anhinga australià Anhinga novahollaendiae NO NO Noms masculins o femenins? Prioritzar les denominacions binomials sobre les uninomials o formades amb més de dos elements: picot esquitxat, curol, abellerol escarlata septentrional,... Prioritzar els noms creats amb mots catalans sobre les denominacions manllevades (kea), que es refereixin principalment a la morfologia de l’ocell (abellerol gorjablanc). Afavorir la convergència terminològica (amb el nom científic o amb les altres llengües internacionals) i recórrer a noms específics basats en antropònims només quan els noms en altres llengües i, especialment, el nom científic, també segueixin el mateix patró de formació: petrell de Bulwer Bulweria bulwerii es petrel de Bulwer fr pétrel de Bulwer en Bulwer’s petrel de Bulwersturmvogel Característiques de les denominacions basades en la procedència o la distribució geogràfica Referència a punts cardinals i a zones geogràfiques: abellerol escarlata meridional, tórtora eurasiàtica, còndor dels Andes, fraret atlàntic. Característiques de les denominacions basades en l’habitat Es presenten en el nom genèric (pradenca celluda) o en el nom específic de la denominació (cuereta torrentera) en forma adjectiva, en hàbitats aquàtics o terrestres (colom roquer), o sintagmàtica, en hàbitats referents a un tipus de vegetació (pardal de bardissa). Característiques de les denominacions basades en el comportament o els costums Es presenten tant en el nom genèric (trencapinyes becgròs) com en el nom específic (bernat pescaire) referides a la veu (àguila cridanera, xiuladora crestada), a l’alimentació (menjamel barbacurt, àguila pescadora), al caràcter social i migratori (durbec migrador, fredeluga gregària), a les habilitats i els costums (cacatua cavadora, trencanous de l’Himàlaia, periquito nocturn), o al caràcter o l’estat anímic (baldriga inquieta, albatros tímid). Preferència pels noms específics sintètics enfront dels analítics: colibrí carablau (preferible a colibrí de cara blava). La referència al color es pot expressar mitjançant adjectius (sisó blau), substantius (ànec canyella), adjectius derivats d’un adjectiu de color (ànec negrós). Es recomana usar l’adjectiu vermell –a únicament per a indicar el color de les roselles i roig roja per a indicar el color de l’argila: alció roig. Es donen recomanacions per a la tria de mots que fan referència a les dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents: camallarga comú però gavià de potes grogues agró ventreblanc o agró de panxa blanca mílies d’ocells de la classificació proposada a l’obra dlife International Illustrated Checklist of the Birds of the World considerada de referència. les uninomials o formades amb més de dos elements: picot esquitxat, curol, abellerol escarlata septentrional,... Prioritzar els noms creats amb mots catalans sobre les denominacions manllevades ( principalment a la morfologia de l’ocell (abellerol gorjablanc petrell de Bulwer Bulweria bulwerii es petrel de Bulweres petrel de Bulwer fr pétrel de Bulwerfr pétrel de Bulwer en Bulwer’s petrel de Bulwersturmvogelde Bulwersturmvogel Característiques de les denominacions Referència a punts cardinals i a zones meridional, tórtora eurasiàtica, còndor Característiques de les denominacions basades en l’habitat dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents:dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents:dimensions de l’ocell o a parts del cos amb denominacions concurrents: gavià de potes groguesgavià de potes grogues Característiques de les denominacions basades en l’habitatCaracterístiques de les denominacions basades en l’habitat Es presenten en el nom genèric (Es presenten en el nom genèric ( o en el nom específic de la denominació (o en el nom específic de la denominació ( torrenteratorrentera) en forma adjectiva, en hàbitats aquàtics) en forma adjectiva, en hàbitats aquàtics o terrestres (o terrestres (colom roquer referents a un tipus de vegetació ( ELS CRITERIS Els Criteris per a la denominació catalana d’ocells són un conjunt de criteris lingüístics i terminològics que tenen l’objectiu de facilitar la creació de noves denominacions catala- nes d’ocells, d’acord amb unes pautes sistemàtiques, coherents i uniformes. Elaborats pel TERMCAT, consensuats per la Comis- sió dels Noms dels Ocells en Català (CNOC) i aprovats pel Con- sell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan encarregat de la normalit- zació terminològica en català. DELS OCELLS DEL MÓNDELS OCELLS DEL MÓNDELS OCELLS DEL MÓN ELS CRITERIS Els Criteris per a la denominació catalana d’ocells conjunt de criteris lingüístics i terminològics que tenen l’objectiu de facilitar la creació de noves denominacions catala nes d’ocells, d’acord amb unes pautes sistemàtiques, coherentsnes d’ocells, d’acord amb unes pautes sistemàtiques, coherents Il·lustracions Àlex Mascarell Llosa