ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Miguel Primo de Rivera
(1870 - París, 16 de març de 1930),
Militar que exercí una dictadura a
Espanya des de 1923 fins al 1930. Fou
nomenat 3r marquès d'Estella i 7è de
Sobremonte. President del govern
espanyol (1923-1930). Abans d’iniciar
la dictadura fou Capità General de
València, de Madrid i de Barcelona.
El seu fill, José Antonio, serà el
fundador de Falange Española (1933). I
la seva filla, Pilar, serà la fundadora de
la Sección femenina de Falange.José Antonio
Primo de Rivera
(1903-1936)
Pilar Primo de Rivera
(1907-1991).
Miguel Primo de Rivera
(1870-1930)
La Dictadura militar de Primo de Rivera (1923-1930) té molts punts
en comú amb les altres dictadures que hi havia al sud d’Europa.
Salazar a Portugal
(1932-1968)
Mussolini a Itàlia
(1922-1943).
Venizelos a Grècia
(1936-1941).
Primo de Rivera es va presentar
com un dictador en una etapa
transitòria i breu (mentida).
Per molts sectors la ideologia de Primo de Rivera no
era feixista, sinó regeneracionista, en el sentit que volia
solucionar els problemes del país (mentida).
Malgrat que el seu discurs volia ser integrador i modernitzador, molts historiadors consideren que la
dictadura volia evitar que el règim de la Restauració acabès amb una democràcia.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Primo de Rivera va tenir
el suport d’Alfons XIII.
Volia posar fi a la crisis política.
Bloqueig del sistema parlamentari.
Enorme inestabilitat política.
Volia posar fi a l’enorme conflictivitat
social que vivia el país.
Clima prerevolucionari.
Volia acabar amb la idea del
trencament d’Espanya per les
tendències separatistes.
Demolició de les columnes
de Puig i Cadafalch a la Plaça Espanya.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Objectius
Vaga de 1917.
Manifest del Comité de vaga.
Govern de Primo de Rivera.
Assassinat de “el noi del sucre” per part de la patronal.
Les primeres mesures van ser: suspensió del règim
constitucional, dissolució de les cambres legislatives,
cessament de les autoritats civils, prohibició dels partits
polítics i els sindicats, militarització de l’ordre públic i
repressió a l’obrerisme (cenetistes o comunistes).
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
El directori militar (1923-25). El directori civil (1925-30).Exposició Universal
1929 a Barcelona
Sectors a favor Sectors en contra
• Militars.
• Polítics propers a la Monarquia.
L’Espanya més rural representada
pels cacics i els grans
terratinents. Oligarquia agrària.
• La burgesia industrial i
financera. També part de la
Burgesia Catalana.
• Classes mitjanes.
• Estudiants. Intel·lectuals
(Ortega y Gasset, Miguel de
Unamuno).
• Nacionalismes perifèrics.
• Moviment obrer en general. La
CNT fou il·legalitzada i
reprimida amb duresa. Fundació
de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI).
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Inauguració Estadi Olímpic de BCN
(1929).
Primera: Directori Militar (1923-25).
• Format només per militars, malgrat que va incloure alguna
personalitat civil.
• Intent d’organització a través de dos partits: La Unión Patriòtica
fundada pel general i el PSOE. Ala dreta i l’ala esquerra.
• Resolució dels problemes al Marroc. Derrota del cabdill rifeny
Abd-el-Krim.
• Disminució de la conflictivitat social degut a l’enorme repressió.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Pavelló Mies Van Der Rohe (1929).
Segona: Directori Civil (1925-30).
• El model i la influència del feixisme italià.
• Creació de l’Assemblea Nacional Consultiva elegida per sufragi corporatiu
(representants municipals i provincials de la Unión Patriòtica).
• En el terreny social es va crear l’Organització Corporativa Nacional que
agrupava a patrons i obrers en grans corporacions.
• En el terreny econòmic, la dictadura va nacionalitzar importants sectors
de l’economia. Intervenció de l’estat a través a través del foment d’obres
públiques. Protecció de les Indústries Nacionals (a través d’ajudes), i
concessió de grans monopolis com la Compañia Telefónica Nacional de
España (Telefònica) i la distribució i venda de petroli a través de Campsa
(Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.).
• Organització de l’Exposició Universal de Barcelona (1929).
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Directori militar (1923-25)
El desastre d’Annual (1921). Derrota militar
espanyola davant de les tropes marroquines.
El caràcter catalanista del FC Barcelona es va
forjar en els anys de la dictadura. L’estadi de
les Corts fou clausurat degut a una xiulada de
l’himne espanyol.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
El desembarcament de Alhucema (1925).
16,300 soldats. 104 vaixells. 88 avions.
Alfons XIII va optar per
retirar la confiança al
dictador al gener de 1930.
El general Berenguer fou
l’encarregat de substituir-lo
amb la missió d’organitzar
un procés electoral.
Període de la Dictablanda.
Membres del Pacte de Sant
Sebastià (1930).
L’oposició va començar a organitzar-se.
Republicans, catalanistes d’esquerra i el PSOE
van acordar un programa comú per
presentar-se a les eleccions i constituir un
comitè revolucionari que s’hauria de
convertir en un govern de la futura
República.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

More Related Content

Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).

  • 1. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Miguel Primo de Rivera (1870 - París, 16 de març de 1930), Militar que exercí una dictadura a Espanya des de 1923 fins al 1930. Fou nomenat 3r marquès d'Estella i 7è de Sobremonte. President del govern espanyol (1923-1930). Abans d’iniciar la dictadura fou Capità General de València, de Madrid i de Barcelona. El seu fill, José Antonio, serà el fundador de Falange Española (1933). I la seva filla, Pilar, serà la fundadora de la Sección femenina de Falange.José Antonio Primo de Rivera (1903-1936) Pilar Primo de Rivera (1907-1991). Miguel Primo de Rivera (1870-1930)
  • 2. La Dictadura militar de Primo de Rivera (1923-1930) té molts punts en comú amb les altres dictadures que hi havia al sud d’Europa. Salazar a Portugal (1932-1968) Mussolini a Itàlia (1922-1943). Venizelos a Grècia (1936-1941). Primo de Rivera es va presentar com un dictador en una etapa transitòria i breu (mentida). Per molts sectors la ideologia de Primo de Rivera no era feixista, sinó regeneracionista, en el sentit que volia solucionar els problemes del país (mentida). Malgrat que el seu discurs volia ser integrador i modernitzador, molts historiadors consideren que la dictadura volia evitar que el règim de la Restauració acabès amb una democràcia. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
  • 3. Primo de Rivera va tenir el suport d’Alfons XIII. Volia posar fi a la crisis política. Bloqueig del sistema parlamentari. Enorme inestabilitat política. Volia posar fi a l’enorme conflictivitat social que vivia el país. Clima prerevolucionari. Volia acabar amb la idea del trencament d’Espanya per les tendències separatistes. Demolició de les columnes de Puig i Cadafalch a la Plaça Espanya. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Objectius Vaga de 1917. Manifest del Comité de vaga. Govern de Primo de Rivera. Assassinat de “el noi del sucre” per part de la patronal.
  • 4. Les primeres mesures van ser: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició dels partits polítics i els sindicats, militarització de l’ordre públic i repressió a l’obrerisme (cenetistes o comunistes). La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El directori militar (1923-25). El directori civil (1925-30).Exposició Universal 1929 a Barcelona
  • 5. Sectors a favor Sectors en contra • Militars. • Polítics propers a la Monarquia. L’Espanya més rural representada pels cacics i els grans terratinents. Oligarquia agrària. • La burgesia industrial i financera. També part de la Burgesia Catalana. • Classes mitjanes. • Estudiants. Intel·lectuals (Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno). • Nacionalismes perifèrics. • Moviment obrer en general. La CNT fou il·legalitzada i reprimida amb duresa. Fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Inauguració Estadi Olímpic de BCN (1929).
  • 6. Primera: Directori Militar (1923-25). • Format només per militars, malgrat que va incloure alguna personalitat civil. • Intent d’organització a través de dos partits: La Unión Patriòtica fundada pel general i el PSOE. Ala dreta i l’ala esquerra. • Resolució dels problemes al Marroc. Derrota del cabdill rifeny Abd-el-Krim. • Disminució de la conflictivitat social degut a l’enorme repressió. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Pavelló Mies Van Der Rohe (1929).
  • 7. Segona: Directori Civil (1925-30). • El model i la influència del feixisme italià. • Creació de l’Assemblea Nacional Consultiva elegida per sufragi corporatiu (representants municipals i provincials de la Unión Patriòtica). • En el terreny social es va crear l’Organització Corporativa Nacional que agrupava a patrons i obrers en grans corporacions. • En el terreny econòmic, la dictadura va nacionalitzar importants sectors de l’economia. Intervenció de l’estat a través a través del foment d’obres públiques. Protecció de les Indústries Nacionals (a través d’ajudes), i concessió de grans monopolis com la Compañia Telefónica Nacional de España (Telefònica) i la distribució i venda de petroli a través de Campsa (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.). • Organització de l’Exposició Universal de Barcelona (1929). La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
  • 8. Directori militar (1923-25) El desastre d’Annual (1921). Derrota militar espanyola davant de les tropes marroquines. El caràcter catalanista del FC Barcelona es va forjar en els anys de la dictadura. L’estadi de les Corts fou clausurat degut a una xiulada de l’himne espanyol. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El desembarcament de Alhucema (1925). 16,300 soldats. 104 vaixells. 88 avions.
  • 9. Alfons XIII va optar per retirar la confiança al dictador al gener de 1930. El general Berenguer fou l’encarregat de substituir-lo amb la missió d’organitzar un procés electoral. Període de la Dictablanda. Membres del Pacte de Sant Sebastià (1930). L’oposició va començar a organitzar-se. Republicans, catalanistes d’esquerra i el PSOE van acordar un programa comú per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari que s’hauria de convertir en un govern de la futura República. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).