ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
Dies al camp
Arantxa Olariaga
B1C
Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l'hort
i la metàl·lica teranyina
clavada als muntants de fusta
del galliner que guarda
l'escapadís aviram.
I sento la fetor
grisa, coent, de gallinassa
tova, calenta, que asfixia.
Més tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallines
estarrufades, que fugen.
Jo gusto la quallada
negror dels fems rics de solatge, festa
de la gran boca de la terra
que els menjarà fumejants.
Les eines del treball dormissen a l'entrada
de la masia en ombra, cada dia més
arraconades pel triomf vermell
de les grans màquines ferrisses
que sobre els camps naveguen.
Magall, aixada, càvec,
diuen pel mànec la indefensió
de no poder servir sense la mà d'un home,
però proclamen tostemps,
dessota l'òxid del tall,
l'antiga força de la mà de l'home.

More Related Content

Dies al camp Arantxa O.

  • 1. Dies al camp Arantxa Olariaga B1C
  • 2. Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l'hort i la metàl·lica teranyina clavada als muntants de fusta del galliner que guarda l'escapadís aviram.
  • 3. I sento la fetor grisa, coent, de gallinassa tova, calenta, que asfixia.
  • 4. Més tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallines estarrufades, que fugen.
  • 5. Jo gusto la quallada negror dels fems rics de solatge, festa de la gran boca de la terra que els menjarà fumejants.
  • 6. Les eines del treball dormissen a l'entrada de la masia en ombra, cada dia més arraconades pel triomf vermell de les grans màquines ferrisses que sobre els camps naveguen.
  • 7. Magall, aixada, càvec, diuen pel mànec la indefensió de no poder servir sense la mà d'un home, però proclamen tostemps, dessota l'òxid del tall, l'antiga força de la mà de l'home.