Discurso graduacion 4 eso
- 1. DISCURS DE GRADUACIÓ 4t D’ESO J a estem aquí. Aquí dalt. Dalt d'aquest escenari d'aquest teatre. Esperant, impacients, el nostre diploma; les nostres notes. Les quals ens asseguren que, encara que no sembli molt, ja tenim l'ESO aprovada, que a partir d'ara en tot el que fem, serà la nostra opinió la que compti de veritat. Encara que no ho sembli a partir d'ara ja podem decidir. I això es un pas molt important per les nostres vides. I fem el que fem, l'any que be serà per voluntat pròpia. Però be, no estem aquí per explicar i pensar en el futur; sinó per fer un recordatori dels moments i els records del passat i del present. C omençarem pel principi. Molts de nosaltres portem tota la vida junts i això, creieu-me, es nota. Quan parlem de quan érem petits no volem dir que ara siguem molt més grans, però alguna cosa haurà canviat durant aquests anys. No? Ens referim a que ja no portem el xandall taronja i ja no fem la migdiada després de dinar (alguns). Ara ja no fem psico-motricitat amb en Bernat, sinó que ho hem canviat per els balls de rock amb l’Oscar. I tampoc saltem a la corda ni juguem amb cromos i “tazos”, sinó que ens passem els patis tirats a la terrassa escoltant musica. D e petits no hi havia preocupacions ni problemes amb els exàmens, només et tenies que preocupar de les notes dolentes a l’agenda, de comportament i de menjador. P er alguns, visitar el despatx de la Sílvia i de la Maria José va començar a formar part del seu horari escolar i per descomptat no es poden oblidar les hores interminables d’escacs amb el David i amb l’Abel, les quals van formar un feliç record a la nostra infància. I ara passem a la ESO, ja que es la etapa que millor recordem, i en la que vulguem o no, els moments son mes intensos, ja que, apart de ser més recents, quan ets petit els moments no els vius amb tanta intensitat. A 1rESO van començar tots els “xollos” com els intercanvis i la ruta. Estàvem tots emocionats però vam passar de ser els grans i els que dominàvem el pati a ser els petits, i això, molta gràcia, no ens feia... Els nostres tutors eren la Dolores, la nostra estimada professora de Castellà que ha estat amb nosaltres TOTA la ESO! I l'Ivan Nadal que ens feia Naturals. Un altre fet important d'aquest any es que ens van barrejar. Els companys eren diferents o nous i això ens va servir per fer nous companys. A segon la Dolores continuava suportant-nos, pobre... Però a l'Ivan Nadal el va substituir l'Ivan Planes. Aquest any va passar amb mes tranquil·litat i tots ens vam anar ajuntant mes. En aquest curs vam tenir un esdeveniment que mai oblidarem: la famosa ruta i el seu extintor. Quins riures ara que ho recordem! I es que aquest es un d'aquests records que ens han deixat marcats... I com d'aquests moments en podem trobar molts. Moments, records i anècdotes que ens han anat formant dia a dia. Com per exemple, moments duran 3r amb l'Anna i la Isabel i 4rt amb el Jon i la Isabel. 2 anys que ens han marcat profundament amb records com "l'i t-hú" d'en marc, el “mue” de l'Uri que se'ns a enganxat a tots, els “ding ding dong” de la Marquina o les “formigues” d'en Marrasé! :) P erquè, siguem sincers, ens exigeixen treballar, i estudiar, i això en bones paraules, fa mandra. Però tot i així cada dia tenim algun motiu per riure en aquesta escola. Aquí, apart de ensenyar-nos temari, involuntàriament també ens ha ensenyat a com valorar a la gent. Que tots mereixem un respecte i que aquí ningú es més o menys que els altres. Hem après a acceptar-nos, a respectar-nos i a estimar-nos. E n aquesta escola hem fet moltes de les nostres amistats mes importants a la nostra vida. Hem conegut a moltes de les persones que en aquests moments ens importen més. Sense aquesta escola no seriem qui som. I es gràcies a això que continuem aquí, en aquest escenari i en aquesta escola. Han llegit el discurs: Ariadna Roca GROC Markus Bonastre VERD Gerard Puig BLAU Oscar Ventosa GRIS