La Nutrici坦 - Com mantenir una dieta saludable?M .
油
Power Point sobre la nutrici坦, qu竪 辿s i els seus elements bsics, aix鱈 com mantenir una dieta saludable i l'explicaci坦 del per qu竪 辿s necessria i perqu竪 fer-ho de la manera que s'especifica en la presentaci坦.
Aquest Curs deducaci坦 esportiva 辿s un programa dactivitats que inclou:
assessorament t竪cnic sobre la realitzaci坦 dactivitats esportives diverses
coneixements bsics sobre nutrici坦
alguns conceptes sobre qualitat de vida i esport, i la relaci坦 daquest amb la prevenci坦 de malalties cardiovasculars, trastorns psicol嘆gics, i en general lincrement de la qualitat de vida general del subjecte que el practica.
La Nutrici坦 - Com mantenir una dieta saludable?M .
油
Power Point sobre la nutrici坦, qu竪 辿s i els seus elements bsics, aix鱈 com mantenir una dieta saludable i l'explicaci坦 del per qu竪 辿s necessria i perqu竪 fer-ho de la manera que s'especifica en la presentaci坦.
Aquest Curs deducaci坦 esportiva 辿s un programa dactivitats que inclou:
assessorament t竪cnic sobre la realitzaci坦 dactivitats esportives diverses
coneixements bsics sobre nutrici坦
alguns conceptes sobre qualitat de vida i esport, i la relaci坦 daquest amb la prevenci坦 de malalties cardiovasculars, trastorns psicol嘆gics, i en general lincrement de la qualitat de vida general del subjecte que el practica.
Activitat F鱈sica i nutrici坦 en Dislip竪mies.nelmonfort
油
Dislipemia familiar mixta
1. DISLIPEMIA FAMILIAR
MIXTA
Alfonso Andia
aandia@uoc.edu
Psicologia de la Salut i la Qualitat de Vida
Universitat Oberta de Catalunya
DISLIPEMIA FAMILIAR MIXTA by ALFONSO ANDIA is licensed under a Creative Commons
Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.
27/05/2013
2. PRIMERA UNITAT
DESCRIPCI I ANTECEDENTS FAMILIARS DE LA
MALALTIA
En preparaci坦
Visionar: http://www.youtube.com/watch?v=nGDZb_3GwN4
27/05/2013
3. SEGONA UNITAT
LESPORT COM EINA EFICA DE PREVENCI.
BENEFICIS DE MANTENIR UN ESTIL DE VIDA ACTIU
Es pot evitar o si m辿s no retardar laparici坦 de la dislip竪mia
mantenint una rutina de vida diria que inclogui, a m辿s de una
dieta saludable, una bona quantitat dactivitats f鱈siques variades
que ens han de permetre:
Baixar el nivell de sucre en sang i la pressi坦 arterial
Baixar la taxa de colesterol dolent i incrementar la del bo
Mantenir forts els ossos, les arteries i el cor
Mantenir la flexibilitat de les articulacions
Perdre pes
Disminuir el greix corporal
Augmentar lenergia
Reduir el nivell destr竪s
27/05/2013
4. SEGONA UNITAT
LESPORT COM EINA EFICA DE PREVENCI.
TIPUS DACTIVITAT FSICA
Es considera que hi ha quatre formes dincrementar lactivitat
f鱈sica de manera beneficiosa:
1.-Incloure m辿s activitats 叩 la rutina diria:
Caminar mentre es parla per tel竪fon
Jugar amb els nens o passejar el gos
No fer servir el comandament del televisor
Netejar la casa, el jard鱈 o el cotxe
Aparcar el cotxe al lloc m辿s lluny possible i caminar
Pujar per les escales en compte d'agafar lascensor
Caminar i passejar a lhora de dinar
ANOTI ALTRES COSES QUE POT AFEGIR A LA SEVA RUTINA
DIRIA:
27/05/2013
5. SEGONA UNITAT
LESPORT COM EINA EFICA DE PREVENCI.
TIPUS DACTIVITAT FSICA
2.-FER EXERCICIS AERBICS: Aquest tipus dactivitat fa servir
els muscles grans, augmenta la respiraci坦 i accelera el cor.
Idealment shaurien de fer durant 30 minuts cinc cops per
setmana:
Caminar rpidament o fer excursions
Pujar escales
Nadar o fer classes dexercicis aqutics
Ballar
Muntar en bicicleta al aire lliure o en una fixa
Fer classes dexercicis aer嘆bics
Practicar algun esport
ANOTI ALTRES COSES QUE POT AFEGIR COM EXERCICIS:
27/05/2013
6. SEGONA UNITAT
LESPORT COM EINA EFICA DE PREVENCI.
TIPUS DACTIVITAT FSICA
3.-FER EXERCICIS DE FORA MUSCULAR: Aquests exercicis
caldria fer-los tres cops per setmana, amb peses, bandes
elstiques o maquines espec鱈fiques. El muscle, com que crema
m辿s calories que el greix, en augmentar ho continua cremant
incl炭s en rep嘆s per lincrement de la taxa de metabolisme basal.
La seva prctica tamb辿 ens aportar uns ossos m辿s saludables i una
millora en lequilibri i la coordinaci坦 dels moviments.
Es poden fer a casa a al gimns per嘆 sempre conv辿 que el metge o un
professional de la salut ens informin de c坦m practicar-los
ANOTI ALTRES COSES QUE POT AFEGIR COM EXERCICIS FORA
MUSCULAR:
27/05/2013
7. SEGONA UNITAT
LESPORT COM EINA EFICA DE PREVENCI.
TIPUS DACTIVITAT FSICA
4.-FER EXERCICIS DESTIRAMENT: Aquests exercicis
augmenten la flexibilitat i redueixen l'estr竪s. A m辿s, eviten el
dolor dels muscles despr辿s de fer altra mena dexercicis.
El metge o un professional de la salut ens pot assessorar de quina
mena dexercici 辿s m辿s convenient per el nostre estat de salut.
ANOTI ALTRES COSES QUE POT AFEGIR COM EXERCICIS
DESTIRAMENT:
Lectures recomanades:
http://www.nia.nih.gov/sites/default/files/Ejercicio_y_actividad_fisicasmaller.pdf
27/05/2013
8. TERCERA UNITAT
DIETA I NUTRICI COM EINA EFICA DE
PREVENCI.
RECOMANACIONS DIETTIQUES PER LA PREVENCI DE
LARTERIOSCLEROSIS
Cal mantenir una dieta variada amb abundncia de cereals,
fruites i verdures
Cal reduir el sobrep竪s amb una dieta hipocal嘆rica
Cal disminuir el consum de carns vermelles, ous, llet sencera i
derivats
Fer servir, preferentment, loli doliva i evitar els de coco i palma
Introduir a la dieta, de forma freq端ent, peixos blancs i peixos
blaus, especialment
Evitar el consum dalcohol
Fer un cosa realment important per la salut: NO FUMAR
27/05/2013
9. TERCERA UNITAT
DIETA I NUTRICI COM EINA EFICA DE
PREVENCI.
RECOMANACIONS DIETTIQUES PER LA PREVENCI DE
LARTERIOSCLEROSIS
FORMA DE CUINAR:
Cuinar amb molt poc oli doliva, de gira-sol o de blat de
moro
Evitar en all嘆 possible, els fregits i guisats
Cuinar a la planxa o a la brasa
Treure el greix visible de la carn, abans de cuinar-la
27/05/2013
10. TERCERA UNITAT
DIETA I NUTRICI COM EINA EFICA DE
PREVENCI.
RECOMANACIONS DIETTIQUES PER LA PREVENCI DE
LARTERIOSCLEROSIS
FREQNCIA RECOMANADA DE CONSUM DE CARNS I
AUS:
Carns vermelles, dos dies per setmana
Pollastre, conill i gall dindi, dos o tres dies per setmana
Ous, nom辿s dos o tres per setmana
Quantitat de carn recomanada, un sol cop en un dia: 200 gr.
CONDIMENTS: De tota mena per嘆 la sal amb moderaci坦
ALCOHOL: s acceptable, en els adults, de dos a tres gots de vi
al dia i, cap si sha produ誰t laugment del colesterol o dels
triglic竪rids
Lectures recomanades: http://www.dislipemias.com.ar/index.html
http://www.danacol.es/cuida-tu-corazon/recetas-cardiosaludables/
27/05/2013
11. QUARTA UNITAT
DEBUTANT A LA MALALTIA (MODEL TRANSTERIC
DE CANVI DE PROCHASKA)
Malgrat totes les mesures preventives hem comen巽at a patir la
malaltia. Per tal de millorar els nostres hbits ens por ser
dutilitat el aquest model esmentat.
ESTADIS SUBJECTIUS DE CANVI:
PRECONTEMPLACI: Lindividu no est pensant a canviar els
seus hbits poc saludables. Es mostra a la defensiva davant
els consells i pressions externes que li recomanen canviar la
conducta
CONTEMPLACI: La persona est pensant s竪riament a
canviar els hbits, que reconeix com poc saludables, dins dels
propers sis mesos. En aquest estadi es pot estar durant anys si no
es substitueix el pensar-hi per lactuar-hi.
PREPARACI: s l'estadi on lindividu es troba preparat per
actuar, normalment dins del mes seg端ent. Ja ha fet alguns
intents
27/05/2013
12. QUARTA UNITAT
DEBUTANT A LA MALALTIA (MODEL TRANSTERIC
DE CANVI DE PROCHASKA)
ESTADIS SUBJECTIUS DE CANVI (continuaci坦):
ACTUACI: Ara es produeix obertament la modificaci坦 de la
conducta problemtica durant un bon temps. En el model del
canvi estudiat sallarga sis mesos des de que es sinicia.
MANTENIMENT: Comen巽a a partir dels sis mesos i, en el cas
daplicaci坦 en el que s坦n conductes d'addiccions, sacaba quan
finalitzen les conductes. En el nostre cas,haur de durar tota la
vida.
Aquesta situaci坦 de manteniment, no 辿s inamovible sin坦 que
sha danar adequant a la situaci坦 que presenta la persona en cada
moment. Estat de salut general i seguiment de la dislip竪mia, a
m辿s de la possible presencia de malalties concomitants, com
poden ser la diabetis o patologies cardiovasculars.
Visionar: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/anatomyvideos/000006.htm
Lectures recomanades: Prochaska, J. O., DiClemente, C. C. Common processes ofchange for
smoking, weight control, and psychological distress.En S. Schiffman and T. Wills (Eds.),
Coping and Substance Abuse. New York: Academic Press; 1985.
27/05/2013