3. ABONAMENT / ADOB ABONAMENT La paraula abonament designa el contracte pel qual es paga una certa quantitat per usar un servici o rebre un prove誰ment durant un temps determinat: M'ha regalat un abonament per a tots els concerts de la temporada. Amb este abonament rebr la nostra revista durant un any. ADOB La paraula adob fa refer竪ncia a lingredient utilitzat per a preparar carns, llegums, etc., i tamb辿, a la substncia fertilitzant usada en agricultura per a afavorir el creixement dels vegetals: Per a preparar la carn podem usar diversos adobs : oli, vinagre, sal, etc. Els adobs s'usen per a compensar la falta d'algun element qu鱈mic en un s嘆l determinat.
4. ACCESSIBLE / ASSEQUIBLE ACCESSIBLE L'adjectiu accessible fa refer竪ncia al lloc al qual es pot arribar, a la persona que deixa arribar fins a ella alguna cosa, a la cosa a la qual alg炭 pot abastar: Una persona accessible . Una muntanya accessible . Un tractat de matemtiques accessible a qualsevol persona. ASSEQUIBLE l'adjectiu assequible indica que alguna cosa es pot aconseguir: Estos televisors tenen uns preus molt assequibles .
5. ACLARIR / CLARIFICAR ACLARIR / CLARIFICAR El verb clarificar nom辿s t辿 el significat de llevar d'un l鱈quid les substncies que l'enterbolixen, en la resta de casos s'ha d'utilitzar el verb aclarir: Este vi s'ha de clarificar. per嘆: s necessari que aclarim este misteri. La policia intenta aclarir la identitat de l'assass鱈. L'oratge s' ha aclarit. El sol li ha aclarit els cabells.
6. ADDICI / ADDICCI ADDICI La paraula addici坦 designa bsicament l'acci坦 d'afegir, d'agregar, i tamb辿 s'usa com a terme matemtic sin嘆nim de 'suma': L'editorial ens ha aconsellat l' addici坦 de lmines en color al diccionari que estem elaborant. L' addici坦 , la resta, la divisi坦 i la multiplicaci坦 s坦n les quatre operacions matemtiques bsiques. ADDICCI La paraula addicci坦 fa refer竪ncia a la depend竪ncia psicol嘆gica i fisiol嘆gica a una substncia o a una prctica: L'hero誰na produ誰x una forta addicci坦. La ludopatia 辿s l' addicci坦 als jocs d'atzar.
7. ADVERTNCIA / ADVERTIMENT ADVERTNCIA / ADVERTIMENT Les paraules advert竪ncia i advertiment no s坦n totalment sin嘆nims. S'ha d'usar advert竪ncia de manera preferent per a fer refer竪ncia a l'acci坦 d'amonestar o de comminar a fer alguna cosa, i advertiment en el sentit d'avisar, de fer saber alguna cosa a alg炭: Si no fas cas de la nostra advert竪ncia , t'assegure que te'n penedirs. El jutge ha deixat lliure el detingut amb l' advert竪ncia que si intenta eixir del pa鱈s perdr la fian巽a i ser empresonat. per嘆: Va aconseguir escapar grcies a l' advertiment d'un amic. En la primera pgina del llibre hi ha un advertiment del traductor .
8. AFAMAT / FAMS AFAMAT L'adjectiu afamat (amb la seua flexi坦, afamada, afamats,afamades) 辿s sin嘆nim de 'famolenc, que t辿 fam': Trobaren el nufrag afamat i prcticament deshidratat. Despr辿s de tres mesos de setge, la poblaci坦 de la ciutat estava afamada i disposada a rendir-se. FAMS L'adjectiu fam坦s (amb la seua flexi坦, famosa, famosos, famoses) significa'que t辿 fama': La presentaci坦 del llibre anir a crrec d'un fam坦s escriptor. s una pianista molt famosa .
9. ALG / ALGUN ALG / ALGUN L'indefinit alg炭 t辿 un carcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir un substantiu. s invariable en g竪nere i nombre, i sempre fa refer竪ncia a qualsevol persona indeterminada: Alg炭 ho sap? Si alg炭 no hi est d'acord que ho diga. L'indefinit algun (amb la seua flexi坦, alguna, alguns, algunes) exercix una funci坦 adjectiva i pot fer refer竪ncia, d'una banda, a un nombre redu誰t de persones o de coses i, a vegades, a una de sola: No s辿 si ja t'han dit alguna cosa sobre l'assumpte. Ja ens hem posat en contacte amb algunes persones interessades en el projecte.
10. ALG / ALGUN I, d'una altra, a una certa quantitat d'alguna cosa, ni poc ni molt d'alguna cosa: Respecte d'aix嘆, tenim alguna reserva. Un escrit d' alguna extensi坦. Davant d'un complement partitiu introdu誰t amb la preposici坦 de, s'ha d'usar la forma algun : No s辿 si algun de nosaltres est disposat a fer aix嘆. Si algun dels presents vol dir alguna cosa, ara pot fer-ho.
11. ALIMENTARI / ALIMENTS ALIMENTARI L'adjectiu alimentari (amb la seua flexi坦, alimentria, alimentaris, alimentries) fa refer竪ncia a tot all嘆 que t辿 relaci坦 amb els aliments o amb el menjar: La ind炭stria alimentria . Productes alimentaris . ALIMENTS L'adjectiu aliment坦s (amb la seua flexi坦, alimentosa, alimentosos, alimentoses) es diu del menjar que nodrix o alimenta: La llet 辿s un producte molt aliment坦s .
12. ALTURA / ALRIA / ALADA ALTURA / ALRIA / ALADA La paraula altura designa la distncia vertical d'un punt a la superf鱈cie de la terra o a qualsevol altre terme de comparaci坦: L'avi坦 vola a gran altura. Els quadros no estan a la mateixa altura. Tamb辿 s'usa esta paraula en expressions com les seg端ents: No va saber estar a l' altura de les circumstncies. Ens vam creuar a l' altura de Paterna.
13. ALTURA / ALRIA / ALADA ALTURA / ALRIA / ALADA La paraula al巽ria indica la dimensi坦 que t辿 un cos en sentit vertical: Han constru誰t una paret de tres metres d' al巽ria. Dibuixeu un triangle de sis cent鱈metres d' al巽ria. I, finalment, s'utilitza la paraula al巽ada, molt espec鱈ficament, per a fer refer竪ncia a l' al巽ria d'una persona o d'un animal El pivot de l'equip era un home d'una gran al巽ada. El meu gos ja no creixer m辿s, ja ha arribat a l' al巽ada que solen tindre els gossos adults de la seua ra巽a.
14. APARAT / APARELL APARAT La paraula aparat s'usa exclusivament per a designar all嘆 que d坦na pompositat a un acte, una cerim嘆nia, etc.: Volien celebrar el casament d'una manera 鱈ntima, sense aparat. APARELL La paraula aparell fa refer竪ncia a un conjunt de sistemes mecnics, electr嘆nics, etc., que funcionen com una unitat i que servixen per a executar alguna operaci坦 o dur a terme determinades funcions: Hem comprat un nou aparell de televisi坦. L'alarma que han instal揃lat 辿s un aparell molt sofisticat.
15. APARAT / APARELL APARELL Paral揃lelament, en el camp de la biologia, designa el conjunt d'嘆rgans especialitzats a dur a terme una funci坦 determinada: s un metge especialista en l' aparell digestiu. Els renyons formen part de l' aparell urinari. I, finalment, la paraula aparell s'usa tamb辿 en expressions com les seg端ents: S'ha desplegat un gran aparell policial. L' aparell administratiu de l'estat. L' aparell del partit n'ha impedit la renovaci坦 .
16. APARENTAR / APARENAR APARENTAR El verb aparentar 辿s 'par辿ixer per l'aspecte': Aparenta m辿s edat de la que t辿. APARENAR El verb aparen巽ar significa 'voler fer creure el que no 辿s': Pret辿n aparen巽ar que 辿s un home molt segur de si mateix, per嘆 en realitat no 辿s aix鱈.
17. APRESSAR El verb apressar nom辿s s'usa en el sentit de donar-se pressa o donar pressa a alg炭, accelerar i ser urgent: Si no t' apresses farem tard. Cal que apressem la marxa. La resoluci坦 del problema apressa. No s'ha d'usar mai en el sentit de 'capturar': La policia ha capturat (i no "ha apressat") els segrestadors. Han capturat (i no "han apressat") una nau enemiga.
18. ASSECAR / EIXUGAR ASSECAR El verb assecar fa refer竪ncia a una cosa que ha perdut la humitat que li 辿s pr嘆pia: Este arbre s' assecar si no el regueu m辿s. El pou que hi havia al costat de la casa ja fa temps que es va assecar. El riu s' ha assecat. El sol ha assecat les margarides. El pa s' ha assecat i s'ha fet dur. EIXUGAR El verb eixugar designa l'acci坦 de llevar el l鱈quid d'una cosa que s'ha humitejat sense que este l鱈quid en forme part d'una manera consubstancial: Tin el mocador i eixuga 't la cara. Eixuga 't els cabells o et refredars. Eixuga els plats abans d'al巽ar-los. La roba encara no s' ha eixugat.
19. ATENDRE / ATENIR ATENDRE El verb atendre designa l'acci坦 de prestar atenci坦 a alg炭: Fa m辿s de mitja hora que estic ac鱈 i encara no m' han at辿s. El nou dependent no sap atendre els clients. ATENIR En canvi, el verb atenir, usat pronominalment, fa refer竪ncia a l'acci坦 d'ajustar-se fidelment a alguna cosa: L'acusat ha declarat que, en les seues actuacions, sempre s' ha atingut al que disposen les lleis. Hem d' atenir -nos a la decisi坦 del jutge.
20. ATERRAR / ATERRIR ATERRAR El verb aterrar fa refer竪ncia a l'acci坦 de prendre terra una au o una aeronau: L'avi坦 procedent de Madrid acaba d' aterrar en la pista n炭mero sis. Tamb辿 pot indicar l'acci坦 de fer caure a terra, d'abatre: El ca巽ador va aterrar la perdiu d'un tir. ATERRIR El verb aterrir designa l'acci坦 de causar terror. El terratr辿mol va aterrir la poblaci坦.