際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Document dansa m iranzo

Download as DOC, PDF
Mari Carmen Criado Ram鱈rez
Mari Carmen Criado Ram鱈rez
1 of 24
Downloaded 16 times
鴛稼岳姻看糸顎界界庄坦 El present document 辿s el suport escrit del curs La dansa i el llenguatge del cos a leducaci坦 infantil i complementa i enriqueix les sessions de formaci坦 en les quals participaran les alumnes de 2尊 del Cicle Formatiu de Grau Superior dEducaci坦 Infantil del Col揃legi Sagrat Cor de Sarri. Est estructurat en cinc grans apartats, cadascun dels quals respon a un objectiu en relaci坦 a la formaci坦 en lmbit del cos i de la dansa de les futures educadores. -Apartat 1: Marc conceptual i psicopedag嘆gic del llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil . Aquest primer bloc ofereix una visi坦 mplia del llenguatge del cos i la dansa a leducaci坦 infantil a partir duna aproximaci坦 a la psicologia evolutiva i a les investigacions de diferents autors. Lobjectiu 辿s el dajudar a les alumnes comprendre del paper central del cos en el desenvolupament de linfant. -Apartat 2: La prctica educativa del llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil. Lobjectiu daquest bloc 辿s el doferir instruments conceptuals i metodol嘆gics per tal que les futures educadores disposin delements que els permetin contribuir al desenvolupament integral de linfant per mitj del tractament educatiu del llenguatge del cos i la dansa.
-Apartat 3: La intervenci坦 de leducadora en relaci坦 al llenguatge del cos i de la dansa. Lobjectiu daquest apartat 辿s el dajudar a les alumnes a reflexionar sobre els tipus dintervencions que es poden dur a terme en la futura prctica professional en relaci坦 al llenguatge del cos i la dansa. -Apartats 4 i 5 fan refer竪ncia als Aspectes espec鱈fics de la dansa a lEscola Bressol i Aspectes espec鱈fics de la dansa al Parvulari respectivament. Lobjectiu 辿s el doferir elements que permetin a les futures educadores donar una resposta ajustada a cadascun dels nivells deducaci坦 infantil.
1. Marc conceptual i psicopedag嘆gic del llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil Qu竪 entenem per dansa? La dansa 辿s, en ella mateixa, un llenguatge expressiu i art鱈stic que permet a linfant desenvolupar les seves capacitats de forma integral. Ballar 辿s compartir linstant, descobrir i descobrir-se. Duna banda, considerem que la dansa 辿s, en certa manera, el primer llenguatge. El cos 辿s el primer vehicle dexpressi坦 que t辿 linfant per comunicar-se i relacionar-se. Autors com Ajuriaguerra, Wallon, atorguen, des de linici de la vida, una gran importncia al moviment com a font de relaci坦 i comunicaci坦. Aix鱈 doncs, la funci坦 t嘆nica del cos esdev辿 com la primitiva i fonamental per a lintercanvi comunicatiu i les relacions interpersonals. Fins als 6 anys, tot all嘆 que linfant expressa i comunica ho fa a trav辿s de lexpressi坦 corporal i el moviment. Els infants sexpressen i es comuniquen per mitj de lexpressivitat i les manifestacions psicomotrius. El m坦n dels afectes i les emocions t辿 una gran importncia, ja que s坦n la font de generaci坦 de moviment. Daltra banda, recolzant-nos en els fonaments de la psicologia gen竪tica i les investigacions de Jean Piaget, podem afirmar que lexperi竪ncia motriu i la viv竪ncia corporal s坦n el punt de partida de la intel揃lig竪ncia . El cos est estretament lligat a lacc辿s de coneixement , el qual sadquireix per mitj de la manipulaci坦 del cos i dels objectes amb la realitat de lespai i del temps.
El primer instrument de descoberta, dexploraci坦, dinvestigaci坦 i daprenentatge 辿s el propi cos: -Des del naixement fins als dos anys, linfant es situa en lestadi sensorio-motriu: investiga, manipula i desenvolupa la seva intel揃lig竪ncia prctica a trav辿s de lactivitat psicomotriu, molt lligada a les viv竪ncies i a la motivaci坦 externa que impulsa linfant a dirigir-se ( o no ) als objectes. -Dels dos als set anys, linfant es situa a letapa pre-operatoria, en la qual es produeix la interioritzaci坦 de lacci坦 i el pas a la representaci坦 simb嘆lica. Aix鱈 doncs, podem afirmar que la dansa 辿s, en pot竪ncia, altament significativa: ballar 辿s una activitat que implica totes les capacitats de linfant. El llenguatge simb嘆lic que utilitza ( en termes de moviment, espai i temps ) requereix que els nens i nenes impliquin les seves capacitats cognoscitives, f鱈siques, comunicatives, afectives i de relaci坦 interpersonal. Per tots aquests motius, concebem el llenguatge del cos com a educaci坦 fonamental a letapa 0-6 i apostem pel valor educatiu de la dansa, m辿s enll del valor est竪tic i cultural duna concepci坦 de dansa entesa com aquella disciplina art鱈stica reservada 炭nicament per futurs/es ballarins/es.
2. El llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil Una vegada apostem per la introducci坦 de la dansa a lescola bressol o al parvulari, ens plantegem quins tipus de propostes de moviment i dansa podem oferir als infants entre 0 i 6 anys. A leducaci坦 infantil, les t竪cniques de dansa que ens poden ajudar s坦n la dansa tradicional i la dansa creativa sense oblidar que, en aquesta etapa educativa, m炭sica i dansa estan 鱈ntimament relacionades. El tractament educatiu del llenguatge del cos i de la dansa es pot enfocar de dues maneres: -com a quelcom integrat en la vida quotidiana de lescola -com a objecte densenyament-aprenentatge en s鱈 mateix. a. La dansa integrada a la vida quotidiana de lescola -Jocs de falda, moixaines, ... en diferents situacions que es donen de forma quotidiana a lescola: a linfant que li costa adormir-se a lhora de la migdiada, linfant que ha caigut al pati i sha fet mal, quan canviem el bolquer a un infant, quan rentem les mans abans i despr辿s de dinar, ... -El rac坦 dels massatges ( esponges, pilotes, ... ) -La dansa incorporada als rituals de laula ( benvinguda, comiat, ...)
b. La dansa i les propostes de moviment com a activitats objecte densenyament-aprenentatge en s鱈 Les contemplem de tres maneres diferents: les audicions musicals, les propostes de danses tradicionals catalanes i les propostes de dansa creativa. b.1. Les audicions musicals Segons Willems, tota percepci坦 musical 辿s una percepci坦 r鱈tmica i, per tant, un proc辿s actiu. No nom辿s es tracta descoltar: aquesta percepci坦 compr竪n fen嘆mens corporals ben diversos, sobretot moviments. Aix鱈 doncs, podem afirmar que la percepci坦 musical 辿s un proc辿s audio-motor. Podem distingir entre dues formes descoltar fragments musicals: laudici坦 subjectiva i laudici坦 t竪cnica: -laudici坦 subjectiva 辿s aquella que fa refer竪ncia al conjunt dimpressions immediates que podem tenir davant el fet descoltar qualsevol fragment musical. En els m辿s petits, aquesta resposta no sol ser-hi, la qual cosa no pressuposa la inexist竪ncia dun seguit de reaccions afectives. Aquestes es podran descobrir a trav辿s de manifestacions sense paraula ( canvis de moviment, dexpressi坦, ) o per mitj de lemissi坦 de sons amb contingut emocional. -laudici坦 t竪cnica fa refer竪ncia al llenguatge musical en s鱈 mateix: estructura, instruments, ritme,
Tamb辿 podem oferir propostes de treball corporal amb el so dinstruments musicals que fa sonar la mestra o els mateixos infants ( pandero, triangle, ). El fet dalternar instruments de percussi坦 i fragments musicals permet una major varietat en les intervencions: amb les percussions, es poden crear sense preparaci坦 pr竪via variacions i matisos r鱈tmics, de velocitat i/o dinmics. b.2. Les danses tradicionals catalanes s important tenir en compte que la dansa tradicional 辿s una manifestaci坦 que no apareix en quatre dies ni per invenci坦 de ning炭, sin坦 que 辿s el resultat duna manera de ser i de moures dun poble: tot 辿s espontani i natural. Bona part de la tradici坦 i dels costums dels pobles est continguda dins les seves can巽ons i danses. M炭sica i dansa converteixen el passat en actualitat viva, integren els individus en la societat que els envolta, s坦n comprensives i perfilen trets didentitat col揃lectius. El treball de danses i can巽ons populars t辿 per objectiu introduir a linfant en els costums socials, gestos, ritmes i melodies que li s坦n propers i assequibles. Aix鱈 doncs, a trav辿s de la can巽坦 i la dansa tradicional es possibilita a linfant lapropiaci坦 dels b辿ns culturals de la comunitat on viu. Al mateix temps, 辿s un bon espai per donar a con竪ixer lexist竪ncia daltres lleng端es, cultures, danses, ...
La dansa tradicional potencia en els nens i nenes la capacitat de seguir un m鱈nim dordres pautades com ara: parar atenci坦 en la dansa que anem a ballar, fer rotllana i agafar-se de les mans, posar els peus junts, canvis de direcci坦 en la traject嘆ria, la salutaci坦 final,... I la distribuci坦 en lespai: la rotllana, les rengleres, el cuc, les parelles, ... . b.3. Les propostes de dansa creativa Presentem propostes de moviment obertes que parteixen del moviment lliure i espontani dels infants. Molt sovint, tenen el suport de material, elements i/o objectes i poden anar acompanyats de m炭sica o no. Hi ha un plaer i un desig per part de linfant de descobrir les qualitats de lobjecte amb el qual entra en contacte a partir de lactuaci坦 dels sentits. M辿s endavant, sorgeix tamb辿 un desig de comprovar tot all嘆 que 辿s capa巽 de fer ell/a amb lobjecte i de fruir de les transformacions que aquest pateix en conseq端竪ncia. Per exemple, quan un infant juga amb un mocador no tan sols frueix en veuren els moviments, sin坦 que tamb辿 hi ha un goig en els moviments corporals necessaris per provocar-los. s el plaer de jugar amb el cos.
3. La intervenci坦 de leducadora Partim dun concepte dinfant com a 辿sser competent i com a veritable protagonista dels processos densenyament-aprenentatge. La principal intervenci坦 de leducadora ser respectar els interessos i necessitats dels infants i oferir propostes de moviment que hi donin resposta i convidin a participar, sense explicar o analitzar excessivament una dansa. Ho il揃lustra molt b辿 la faula La maledicci坦 del gripau, de lescriptor australi Gustav Meyrink: Un centpeus interpretava un bonic ball a la pla巽a del davant de la pagoda blava. Des dun rac坦 lobservava, atentament, el seu etern enemic: el gripau. Quan el dansaire va parar per a descansar, el gripau se li va acostar amb un missatge en qu竪 explicava que, si b辿 era maldestre i nom辿s tenis quatre potes, tenia facilitat pels comptes. Deia que, mentre observava el ball del centpeus, hi havia una cosa que no podia entendre: Com dimonis saps la pota que has de moure primer? i quina ha de ser la segona, o la dissetena, o la centena? I quan mous la setzena pota, qu竪 fa la n炭mero quaranta-vuit? Sest quieta, sestira o es doblega?. El centpeus, despr辿s dun moment de perplexitat va descobrir, horroritzat, que estava totalment paralitzat. Durant la resta de la seva vida, mai m辿s va poder moure una pota. Una altra intervenci坦 de leducadora ser la doferir un model ric. No cal que leducadora sigui una gran ballarina o tingui grans coneixements sobre les danses que vol treballar amb els infants. El que s鱈 ser necessari 辿s que leducadora visqui la dansa per tal que pugui transmetre la viv竪ncia de lactivitat art鱈stica.
4. Aspectes espec鱈fics de lEscola Bressol: sensorilitzaci坦 i sociabilitzaci坦 a. La dansa incorporada a la vida quotidiana de lescola -el rac坦 dels massatges -a trav辿s del contacte corporal -amb el suport de materials ( sacs, pilotes, esponges, taronges, castanyes, trossos de mnega, plomes, ...) -els jocs de falda -els rituals dacollida i comiat b. La dansa com a objecte densenyament-aprenentatge Com diu Jacqueline Robinson, 辿s bo que linfant comenci a dansar des de les primeres edats perqu竪 aquesta 辿s una activitat que li 辿s natural: linfant, des del naixement, juga amb el seu cos. Per嘆 no ser abans dels 3 anys que podrem fer ballar als nens i nenes conscientment. Daquesta manera, les propostes de dansa a lescola bressol esdevenen propostes de joc sensorial i motriu que enriqueixen a linfant. No ser objectiu la perfecta execuci坦 de moviments, de punts de t竪cnica de dansa o de coreografia.
S鱈 que potenciarem leducaci坦 dels sentits - especialment el kinest竪sic- la creativitat i la iniciativa de linfant, posant al seu abast els materials i les propostes musicals i de moviment que li permetin ballar individualment, en companyia dels companys/es i/o de ladult. Propostes espec鱈fiques daudicions musicals: Pe巽a musical: La nina, de Georges Bizet *Descripci坦 de la proposta: Asseguts a la catifa, cada infant t辿 una nina. Juguem a balancejar-la, com si la volgu辿ssim fer adormir. Asseguts en rotllana, podem proposar dadormir una nina entre tots/es i lanem passant de lun a laltre. Pe巽a musical:El cavallet de fusta, de Georges Bizet *Descripci坦 de la proposta: Els infants que encara no caminen, els fem trotar a la nostra falda. Els infants que ja caminen, troten i galopen lliurement per lespai. Podem fer evolucionar aquesta proposta fent un treball per parelles i amb el suport duna corda.
El rellotge, de Hydn *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de balanceig i dequilibri jugant a reproduir el moviment del p竪ndol dun rellotge. Podem iniciar aquest treball individualment i fer-lo evolucionar a un treball per parelles. Propostes espec鱈fiques de dansa tradicional: Dansa: Ning-nong *Can巽坦: Ning-nong, Ning-nong Les campanes de Salom Toquen a festa i fan ning-nong *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de balanceig. Per treballar amb els lactants, dansarem la proposta al nivell mig de lespai ( asseguts/des ). Jugarem a balancejar-nos en els diferents plans de lespai: balanceig davant-darrera ( frontal ), balanceig dun costat a laltre ( lateral ) i balanceig dalt-baix ( vertical ). Una altra forma de dansar-la pot 辿sser que ladult es col揃loqui linfant a la falda o agafat per les aixelles. Per treballar amb els caminants, dansarem la proposta al nivell alt de lespai ( drets/es ).
Dansa: Bolero *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de despla巽aments bsics ( saltar, galopar, c坦rrer, ... ) Amb els lactants, el fem galopar a la nostra falda. Amb els caminants, dansarem la proposta al nivell alt. Poc a poc, a nivell destructura musical, podem discriminar la frase musical en la qual hi ha cant i la que no i convidar a fer moviments diferents. Dansa: Salta, miralta *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de moviment per treballar el salt. Podem convidar als infants a saltar un esgla坦, acompanyar-los a saltar des del canviador al terra, ... Dansa: Peu polidor, En Joan petit quan balla *Descripci坦 de la proposta: S坦n dues propostes de moviment que, seguint les can巽ons que acompanyen la melodia, ens permeten treballar les diferents parts del cos i el moviment segmentari. Dansa: Roda, roda moliner *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de moviment que ens permet treballar el cos com a globalitat tot convidant als infants a rodolar per terra.
Dansa: Ball manetes i Jocs de dits Ball manetes *Can巽坦: Ball manetes, toca galtetes toca-les tu, que les tens boniquetes *Descripci坦 de la proposta: Ladult agafa linfant per lavantbra巽 i el fa picar de mans mentre li canta la can巽坦. Quan diu toca galtetes acariciem les galtes de linfant. Ralet, ralet *Can巽坦: Ralet, ralet, ralet... Pica dineret! *Descripci坦 de la proposta: Linfant estira el palmell de cara enlaire. Mentre es canta ralet, ralet, ladult li passa els dits pel palmell i li fa pessigolles. En dir pica dineret, li pica la m diverses vegades.
Jocs de dits *Cantarella: Aquest 辿s el pare Aquesta 辿s la mare Aquest fa les sopes Aquest se les menja totes I aquest diu: Piu!, piu!, piu!, que no nhi ha per al caganiu? *Descripci坦 de la proposta: Amb una m, ladult sost辿 la del petit pel canell i amb laltra va agafant la punta dels dits comen巽ant pel gros i recitant la cantarella. Joc motriu: Jo en tinc un tamboret *Can巽坦: Jo en tinc un tamboret, jo mhi assento, jo mhi assento. Jo en tinc un tamboret, jo mhi assento, jo mhi assec *Descripci坦 de la proposta: Proposta de despla巽ament i caiguda. Mentre es canta la can巽坦, ens anem despla巽ant. Quan diu jo mhi assec quedem asseguts a terra.
Relaxacions condu誰des: Possibles propostes de tensi坦/distensi坦 muscular amb can巽ons tradicionals: -m morta: m morta, m morta, m morta, pica la porta! Ladult agafa la m de linfant i la hi fa balancejar mentre va recitant el text amb una cantarella. En l炭ltim vers, li fa donar un petit cop. -peu mort: peu mort, peu mort, peu mort, pica ben fort! Ladult agafa el peu de linfant i li fa balancejar mentre va recitant el text amb una cantarella. En l炭ltim vers, li fa donar un petit cop de peu a terra. -Can巽坦 de passar farina: Zig-zag, zig-zag, passa farina, passa farina, zig-zag, zig-zag passa farina, dins un sac Propostes espec鱈fiques de dansa creativa: Propostes amb materials variats Improvisaci坦 i joc corporal amb materials variats, com ara: ventalls i plomes, mocadors, teles, gomes elstiques, globus, paper de diari, paper de seda, paper de cel揃lofana, cintes, sacs, pilotes, anelles, ...
Una possible proposta de dansa creativa: joc amb una tela gran. -Agafar la tela pel contorn i fer-la balancejar. -Que els infants que es posin a sota i notin la sensaci坦 que la tela saproxima i sallunya. -Que els infants es posin a sobre la tela. Els arrosseguem per tal que notin la sensaci坦 de lliscar. -Relaxaci坦 estirats sobre o sota una tela mentre escoltem el so del mar 5. Aspectes espec鱈fics del Parvulari ( P-3, P-4 i P-5 ): el m坦n simb嘆lic a. La dansa incorporada a la vida quotidiana de lescola -el rac坦 dels massatges -a trav辿s del contacte corporal -amb el suport de materials ( sacs, pilotes, esponges, taronges, castanyes, trossos de mnega, plomes, ...) -els rituals dacollida i comiat b. La dansa com a objecte densenyament-aprenentatge Propostes daudicions musicals:
Les bombolles de sab坦, de Georges Bizet *Descripci坦 de la proposta: Amb bombolles de sab坦 com a material de suport, ladult convida als infants a petar-les amb diferents parts del cos ( amb les mans, amb el cap, amb els peus, ...). Proposem als infants que siguin ells mateixos qui facin les bombolles de sab坦, tot fent un treball de respiraci坦: inspiraci坦 i expiraci坦. Podem fer evolucionar la proposta proposant als infants que representin ells mateixos les bombolles de sab坦. Quan ladult toca el cap dun infant representa que la bombolla sha petat i sasseu a terra. La baldufa, de George Bizet *Descripci坦 de la proposta: s una proposta per treballar el gir i la volta. Convidem als infants a imitar el moviment duna baldufa. Al principi, pot ser que es maregin; per aquest motiu, els proposem girar primer cap a un costat i despr辿s cap a laltre. Preludi de l嘆pera Carmen, de George Bizet *Descripci坦 de la proposta: Treball de despla巽ament bsic de caminar, de la pulsaci坦 i de la intensitat. Caminem, despla巽ar-nos per lespai i modificant-ne la forma en funci坦 de la intensitat: picant fort de peus a terra, de puntetes, de talons, arrossegant els peus, ...
La truita, de Schubert *Descripci坦 de la proposta: Per treballar els tra巽 inicial del grafisme ( fent dibuixos amb les mans ), dibuixant el cam鱈 de la truita de riu que viatja fins al mar. Relaxaci坦 a trav辿s duna audici坦 *Descripci坦 de la proposta: Amb una m炭sica tranquil揃la, proposem als infants un moment de descans, estirats a terra. Propostes de dansa tradicional: Dansa:El ball del cal巽坦 *Descripci坦 de la proposta: Treball de lestructura musical: frase A ritme binari- i frase B ritme ternari- . Trotar en la frase musical A i balancejar en la frase musical B ( a lloc, sense despla巽ar-nos ).
Dansa: Ball de cascavells *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de dansa per a treballar el caminar picant fort de peus a terra. Si disposem de cascavells, podem fer unes petites cintes i les lliguem als turmells dels infants. Es tracta de picar fort de peus a terra. Dansa: Ball de faixes *Descripci坦 de la proposta: Treballem amb el suport de faixes. Si no en tenim, podem substituir- les per mocadors allargats. Convidem als infants a embolicar-se parts del cos amb les faixes. ( un bra巽, una cama, la cintura, ...). Juguem a fer ponts i a passar per sota. Dansa: El rotllet坦 *Descripci坦 de la proposta: Agafats de les mans, els nens i nenes van rodant mentre canten la can巽坦. A cada estrofa podem fer uns proposta de moviment diferent. Per exemple: -1捉 estrofa: gir en sentit horari -2捉 estrofa: gir en sentit contra-horari -3捉 estrofa: despla巽ament endins i enfora de la rotllana
Relaxacions condu誰des Amb la can巽坦 tradicional de lEscarabat bum, bum fem dibuixos a lesquena dun/a company/a. Propostes de dansa creativa: El ninot articulat *Descripci坦 de la proposta: Escalfament de tipus articulatori. Rotaci坦 de: coll, espatlles, canells, turmells, ... Gats i gates *Descripci坦 de la proposta: Exercici descalfament el gat: 1. Gateig amb el suport de mans i genolls. Respiraci坦 lenta i pausada. 2. Expiraci坦 i arqueig de lesquena. 3. Inspiraci坦 i estirament de la part frontal del cos. 4. Expiraci坦 i arqueig desquena. 5. Inspiraci坦 i retorn a la posici坦 inicial. Podem lligar aquest exercici amb una proposta de joc simb嘆lic de gats i gates.
Un conte dansat *Descripci坦 de la proposta: Posar moviment a un conte. Per exemple, el conte dels cignes ballarins: les seves plomes s坦n mgiques i prenen color. Joc lliure i espontani amb les plomes. Un poema dansat *Descripci坦 de la proposta: Posar moviment a lestrofa dun poema. Per exemple, el poema del cranc. Propostes amb materials variats Ventalls i plomes, mocadors, teles, gomes elstiques, globus, paper de diari, paper de seda, paper de cel揃lofana, cintes, sacs, pilotes, anelles, ... Amb els infants del parvulari, podem comen巽ar a introduir el treball de la petja: dansar amb el record de lobjecte. En un primer moment, juguem a mourens amb la m炭sica i amb un objecte. En un segon moment, juguem a fer els mateixos moviment que abans per嘆 sense lobjecte. s una forma de reviure la situaci坦 anterior duna manera diferent. Una possible proposta de dansa creativa: joc amb globus. Tamb辿 pot incorporar una proposta de relaxaci坦 a partir de propostes corporals. Abans i/o despr辿s de jugar amb un globus, imaginem que el nostre cos 辿s un globus que sinfla i es desinfla.
BIBLIOGRAFIA: -Allu辿, J.M. ( 2000 ): Un, dos, tres, pica-paret! Jocs tradicionals i populars Barcelona: La Galera. ( Apartat 1: jocs de falda i jocs de dits ). -Calais, B. i Lamotte, G. ( 1998 ): Anatom鱈a para el movimiento. Tomo I y II. Barcelona: Liebre de Marzo. -Consorci per la Normalitzaci坦 Ling端鱈stica: Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals ( apartats A jocs de falda- i B jocs de rotlle i balls rodons- ). -Hengstenberg, E. ( 1994 ): Despleg叩ndose, moverse en libertad Barcelona: Liebre de Marzo. -Hugas, A. ( 1995 ): El llenguatge del cos i la dansa a leducaci坦 infantil Barcelona: Edicions 62. -Lapierre, A. ( 1984 ): Educaci坦n psicomotriz en la escuela maternal. Barcelona: Cient鱈fico-m辿dica. -Lleix, T. ( 1997 ): Juegos sensoriales y de conocimiento corporal Barcelona: Paidotribo. -Manent, G. ( 1992 ): El ni単o y la relajaci坦n Madrid: Mandala. -Navarro, M. ( 1991 ): Moixaines i jocs de falda Barcelona: Associaci坦 de mestres Rosa Sensat. -Robinson, J. ( 1992 ): El ni単o y la danza Barcelona: Mirador -Stockoe, P. I Harf, R. ( 1992 ): La expresi坦n corporal en el jard鱈n de infantes Barcelona: Paid坦s -VVAA ( 1994 ): El galop Barcelona: Altafulla. -Weller, S. ( 1996 ): Yoga para ni単os Barcelona: Oniro.
DISCOGRAFIA: M炭sica clssica -Bizet, George. Peces musicals La nina, La baldufa, El cavallet de fusta, Les bombolles de sab坦, de Jocs dinfants i Pr辿lude de l嘆pera Carmen. -Schubert, Franz. Pe巽a musical La truita. -Hydn, Joseph. Pe巽a musical El rellotge, de la simfonia 101. -Kavalevsky, Dimitri. Pe巽a musical Qui t辿 ra坦?. -Saint-Sa谷ns, Camile. Pe巽a musical El cigne, del Carnaval dels animals. M炭sica tradicional -El Galop. Danses catalanes i jocs dansats -Corranda. 20 danses per a ballar -Bonet, M捉 del Mar: Bolero de sEscandari -Junkera, Kepa: Maren M炭sica contempornia -Penguin Cafe Orquestra -Cirque du Soleil Altres -Aranda, Cec鱈lia: Can巽ons de lluna. -Cournand, Gilberte: Musique pour la le巽on de danse -Gelabert, Dmaris: Tot sona!

More Related Content

Document dansa m iranzo

  • 1. 鴛稼岳姻看糸顎界界庄坦 El present document 辿s el suport escrit del curs La dansa i el llenguatge del cos a leducaci坦 infantil i complementa i enriqueix les sessions de formaci坦 en les quals participaran les alumnes de 2尊 del Cicle Formatiu de Grau Superior dEducaci坦 Infantil del Col揃legi Sagrat Cor de Sarri. Est estructurat en cinc grans apartats, cadascun dels quals respon a un objectiu en relaci坦 a la formaci坦 en lmbit del cos i de la dansa de les futures educadores. -Apartat 1: Marc conceptual i psicopedag嘆gic del llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil . Aquest primer bloc ofereix una visi坦 mplia del llenguatge del cos i la dansa a leducaci坦 infantil a partir duna aproximaci坦 a la psicologia evolutiva i a les investigacions de diferents autors. Lobjectiu 辿s el dajudar a les alumnes comprendre del paper central del cos en el desenvolupament de linfant. -Apartat 2: La prctica educativa del llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil. Lobjectiu daquest bloc 辿s el doferir instruments conceptuals i metodol嘆gics per tal que les futures educadores disposin delements que els permetin contribuir al desenvolupament integral de linfant per mitj del tractament educatiu del llenguatge del cos i la dansa.
  • 2. -Apartat 3: La intervenci坦 de leducadora en relaci坦 al llenguatge del cos i de la dansa. Lobjectiu daquest apartat 辿s el dajudar a les alumnes a reflexionar sobre els tipus dintervencions que es poden dur a terme en la futura prctica professional en relaci坦 al llenguatge del cos i la dansa. -Apartats 4 i 5 fan refer竪ncia als Aspectes espec鱈fics de la dansa a lEscola Bressol i Aspectes espec鱈fics de la dansa al Parvulari respectivament. Lobjectiu 辿s el doferir elements que permetin a les futures educadores donar una resposta ajustada a cadascun dels nivells deducaci坦 infantil.
  • 3. 1. Marc conceptual i psicopedag嘆gic del llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil Qu竪 entenem per dansa? La dansa 辿s, en ella mateixa, un llenguatge expressiu i art鱈stic que permet a linfant desenvolupar les seves capacitats de forma integral. Ballar 辿s compartir linstant, descobrir i descobrir-se. Duna banda, considerem que la dansa 辿s, en certa manera, el primer llenguatge. El cos 辿s el primer vehicle dexpressi坦 que t辿 linfant per comunicar-se i relacionar-se. Autors com Ajuriaguerra, Wallon, atorguen, des de linici de la vida, una gran importncia al moviment com a font de relaci坦 i comunicaci坦. Aix鱈 doncs, la funci坦 t嘆nica del cos esdev辿 com la primitiva i fonamental per a lintercanvi comunicatiu i les relacions interpersonals. Fins als 6 anys, tot all嘆 que linfant expressa i comunica ho fa a trav辿s de lexpressi坦 corporal i el moviment. Els infants sexpressen i es comuniquen per mitj de lexpressivitat i les manifestacions psicomotrius. El m坦n dels afectes i les emocions t辿 una gran importncia, ja que s坦n la font de generaci坦 de moviment. Daltra banda, recolzant-nos en els fonaments de la psicologia gen竪tica i les investigacions de Jean Piaget, podem afirmar que lexperi竪ncia motriu i la viv竪ncia corporal s坦n el punt de partida de la intel揃lig竪ncia . El cos est estretament lligat a lacc辿s de coneixement , el qual sadquireix per mitj de la manipulaci坦 del cos i dels objectes amb la realitat de lespai i del temps.
  • 4. El primer instrument de descoberta, dexploraci坦, dinvestigaci坦 i daprenentatge 辿s el propi cos: -Des del naixement fins als dos anys, linfant es situa en lestadi sensorio-motriu: investiga, manipula i desenvolupa la seva intel揃lig竪ncia prctica a trav辿s de lactivitat psicomotriu, molt lligada a les viv竪ncies i a la motivaci坦 externa que impulsa linfant a dirigir-se ( o no ) als objectes. -Dels dos als set anys, linfant es situa a letapa pre-operatoria, en la qual es produeix la interioritzaci坦 de lacci坦 i el pas a la representaci坦 simb嘆lica. Aix鱈 doncs, podem afirmar que la dansa 辿s, en pot竪ncia, altament significativa: ballar 辿s una activitat que implica totes les capacitats de linfant. El llenguatge simb嘆lic que utilitza ( en termes de moviment, espai i temps ) requereix que els nens i nenes impliquin les seves capacitats cognoscitives, f鱈siques, comunicatives, afectives i de relaci坦 interpersonal. Per tots aquests motius, concebem el llenguatge del cos com a educaci坦 fonamental a letapa 0-6 i apostem pel valor educatiu de la dansa, m辿s enll del valor est竪tic i cultural duna concepci坦 de dansa entesa com aquella disciplina art鱈stica reservada 炭nicament per futurs/es ballarins/es.
  • 5. 2. El llenguatge del cos i de la dansa a leducaci坦 infantil Una vegada apostem per la introducci坦 de la dansa a lescola bressol o al parvulari, ens plantegem quins tipus de propostes de moviment i dansa podem oferir als infants entre 0 i 6 anys. A leducaci坦 infantil, les t竪cniques de dansa que ens poden ajudar s坦n la dansa tradicional i la dansa creativa sense oblidar que, en aquesta etapa educativa, m炭sica i dansa estan 鱈ntimament relacionades. El tractament educatiu del llenguatge del cos i de la dansa es pot enfocar de dues maneres: -com a quelcom integrat en la vida quotidiana de lescola -com a objecte densenyament-aprenentatge en s鱈 mateix. a. La dansa integrada a la vida quotidiana de lescola -Jocs de falda, moixaines, ... en diferents situacions que es donen de forma quotidiana a lescola: a linfant que li costa adormir-se a lhora de la migdiada, linfant que ha caigut al pati i sha fet mal, quan canviem el bolquer a un infant, quan rentem les mans abans i despr辿s de dinar, ... -El rac坦 dels massatges ( esponges, pilotes, ... ) -La dansa incorporada als rituals de laula ( benvinguda, comiat, ...)
  • 6. b. La dansa i les propostes de moviment com a activitats objecte densenyament-aprenentatge en s鱈 Les contemplem de tres maneres diferents: les audicions musicals, les propostes de danses tradicionals catalanes i les propostes de dansa creativa. b.1. Les audicions musicals Segons Willems, tota percepci坦 musical 辿s una percepci坦 r鱈tmica i, per tant, un proc辿s actiu. No nom辿s es tracta descoltar: aquesta percepci坦 compr竪n fen嘆mens corporals ben diversos, sobretot moviments. Aix鱈 doncs, podem afirmar que la percepci坦 musical 辿s un proc辿s audio-motor. Podem distingir entre dues formes descoltar fragments musicals: laudici坦 subjectiva i laudici坦 t竪cnica: -laudici坦 subjectiva 辿s aquella que fa refer竪ncia al conjunt dimpressions immediates que podem tenir davant el fet descoltar qualsevol fragment musical. En els m辿s petits, aquesta resposta no sol ser-hi, la qual cosa no pressuposa la inexist竪ncia dun seguit de reaccions afectives. Aquestes es podran descobrir a trav辿s de manifestacions sense paraula ( canvis de moviment, dexpressi坦, ) o per mitj de lemissi坦 de sons amb contingut emocional. -laudici坦 t竪cnica fa refer竪ncia al llenguatge musical en s鱈 mateix: estructura, instruments, ritme,
  • 7. Tamb辿 podem oferir propostes de treball corporal amb el so dinstruments musicals que fa sonar la mestra o els mateixos infants ( pandero, triangle, ). El fet dalternar instruments de percussi坦 i fragments musicals permet una major varietat en les intervencions: amb les percussions, es poden crear sense preparaci坦 pr竪via variacions i matisos r鱈tmics, de velocitat i/o dinmics. b.2. Les danses tradicionals catalanes s important tenir en compte que la dansa tradicional 辿s una manifestaci坦 que no apareix en quatre dies ni per invenci坦 de ning炭, sin坦 que 辿s el resultat duna manera de ser i de moures dun poble: tot 辿s espontani i natural. Bona part de la tradici坦 i dels costums dels pobles est continguda dins les seves can巽ons i danses. M炭sica i dansa converteixen el passat en actualitat viva, integren els individus en la societat que els envolta, s坦n comprensives i perfilen trets didentitat col揃lectius. El treball de danses i can巽ons populars t辿 per objectiu introduir a linfant en els costums socials, gestos, ritmes i melodies que li s坦n propers i assequibles. Aix鱈 doncs, a trav辿s de la can巽坦 i la dansa tradicional es possibilita a linfant lapropiaci坦 dels b辿ns culturals de la comunitat on viu. Al mateix temps, 辿s un bon espai per donar a con竪ixer lexist竪ncia daltres lleng端es, cultures, danses, ...
  • 8. La dansa tradicional potencia en els nens i nenes la capacitat de seguir un m鱈nim dordres pautades com ara: parar atenci坦 en la dansa que anem a ballar, fer rotllana i agafar-se de les mans, posar els peus junts, canvis de direcci坦 en la traject嘆ria, la salutaci坦 final,... I la distribuci坦 en lespai: la rotllana, les rengleres, el cuc, les parelles, ... . b.3. Les propostes de dansa creativa Presentem propostes de moviment obertes que parteixen del moviment lliure i espontani dels infants. Molt sovint, tenen el suport de material, elements i/o objectes i poden anar acompanyats de m炭sica o no. Hi ha un plaer i un desig per part de linfant de descobrir les qualitats de lobjecte amb el qual entra en contacte a partir de lactuaci坦 dels sentits. M辿s endavant, sorgeix tamb辿 un desig de comprovar tot all嘆 que 辿s capa巽 de fer ell/a amb lobjecte i de fruir de les transformacions que aquest pateix en conseq端竪ncia. Per exemple, quan un infant juga amb un mocador no tan sols frueix en veuren els moviments, sin坦 que tamb辿 hi ha un goig en els moviments corporals necessaris per provocar-los. s el plaer de jugar amb el cos.
  • 9. 3. La intervenci坦 de leducadora Partim dun concepte dinfant com a 辿sser competent i com a veritable protagonista dels processos densenyament-aprenentatge. La principal intervenci坦 de leducadora ser respectar els interessos i necessitats dels infants i oferir propostes de moviment que hi donin resposta i convidin a participar, sense explicar o analitzar excessivament una dansa. Ho il揃lustra molt b辿 la faula La maledicci坦 del gripau, de lescriptor australi Gustav Meyrink: Un centpeus interpretava un bonic ball a la pla巽a del davant de la pagoda blava. Des dun rac坦 lobservava, atentament, el seu etern enemic: el gripau. Quan el dansaire va parar per a descansar, el gripau se li va acostar amb un missatge en qu竪 explicava que, si b辿 era maldestre i nom辿s tenis quatre potes, tenia facilitat pels comptes. Deia que, mentre observava el ball del centpeus, hi havia una cosa que no podia entendre: Com dimonis saps la pota que has de moure primer? i quina ha de ser la segona, o la dissetena, o la centena? I quan mous la setzena pota, qu竪 fa la n炭mero quaranta-vuit? Sest quieta, sestira o es doblega?. El centpeus, despr辿s dun moment de perplexitat va descobrir, horroritzat, que estava totalment paralitzat. Durant la resta de la seva vida, mai m辿s va poder moure una pota. Una altra intervenci坦 de leducadora ser la doferir un model ric. No cal que leducadora sigui una gran ballarina o tingui grans coneixements sobre les danses que vol treballar amb els infants. El que s鱈 ser necessari 辿s que leducadora visqui la dansa per tal que pugui transmetre la viv竪ncia de lactivitat art鱈stica.
  • 10. 4. Aspectes espec鱈fics de lEscola Bressol: sensorilitzaci坦 i sociabilitzaci坦 a. La dansa incorporada a la vida quotidiana de lescola -el rac坦 dels massatges -a trav辿s del contacte corporal -amb el suport de materials ( sacs, pilotes, esponges, taronges, castanyes, trossos de mnega, plomes, ...) -els jocs de falda -els rituals dacollida i comiat b. La dansa com a objecte densenyament-aprenentatge Com diu Jacqueline Robinson, 辿s bo que linfant comenci a dansar des de les primeres edats perqu竪 aquesta 辿s una activitat que li 辿s natural: linfant, des del naixement, juga amb el seu cos. Per嘆 no ser abans dels 3 anys que podrem fer ballar als nens i nenes conscientment. Daquesta manera, les propostes de dansa a lescola bressol esdevenen propostes de joc sensorial i motriu que enriqueixen a linfant. No ser objectiu la perfecta execuci坦 de moviments, de punts de t竪cnica de dansa o de coreografia.
  • 11. S鱈 que potenciarem leducaci坦 dels sentits - especialment el kinest竪sic- la creativitat i la iniciativa de linfant, posant al seu abast els materials i les propostes musicals i de moviment que li permetin ballar individualment, en companyia dels companys/es i/o de ladult. Propostes espec鱈fiques daudicions musicals: Pe巽a musical: La nina, de Georges Bizet *Descripci坦 de la proposta: Asseguts a la catifa, cada infant t辿 una nina. Juguem a balancejar-la, com si la volgu辿ssim fer adormir. Asseguts en rotllana, podem proposar dadormir una nina entre tots/es i lanem passant de lun a laltre. Pe巽a musical:El cavallet de fusta, de Georges Bizet *Descripci坦 de la proposta: Els infants que encara no caminen, els fem trotar a la nostra falda. Els infants que ja caminen, troten i galopen lliurement per lespai. Podem fer evolucionar aquesta proposta fent un treball per parelles i amb el suport duna corda.
  • 12. El rellotge, de Hydn *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de balanceig i dequilibri jugant a reproduir el moviment del p竪ndol dun rellotge. Podem iniciar aquest treball individualment i fer-lo evolucionar a un treball per parelles. Propostes espec鱈fiques de dansa tradicional: Dansa: Ning-nong *Can巽坦: Ning-nong, Ning-nong Les campanes de Salom Toquen a festa i fan ning-nong *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de balanceig. Per treballar amb els lactants, dansarem la proposta al nivell mig de lespai ( asseguts/des ). Jugarem a balancejar-nos en els diferents plans de lespai: balanceig davant-darrera ( frontal ), balanceig dun costat a laltre ( lateral ) i balanceig dalt-baix ( vertical ). Una altra forma de dansar-la pot 辿sser que ladult es col揃loqui linfant a la falda o agafat per les aixelles. Per treballar amb els caminants, dansarem la proposta al nivell alt de lespai ( drets/es ).
  • 13. Dansa: Bolero *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de despla巽aments bsics ( saltar, galopar, c坦rrer, ... ) Amb els lactants, el fem galopar a la nostra falda. Amb els caminants, dansarem la proposta al nivell alt. Poc a poc, a nivell destructura musical, podem discriminar la frase musical en la qual hi ha cant i la que no i convidar a fer moviments diferents. Dansa: Salta, miralta *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de moviment per treballar el salt. Podem convidar als infants a saltar un esgla坦, acompanyar-los a saltar des del canviador al terra, ... Dansa: Peu polidor, En Joan petit quan balla *Descripci坦 de la proposta: S坦n dues propostes de moviment que, seguint les can巽ons que acompanyen la melodia, ens permeten treballar les diferents parts del cos i el moviment segmentari. Dansa: Roda, roda moliner *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de moviment que ens permet treballar el cos com a globalitat tot convidant als infants a rodolar per terra.
  • 14. Dansa: Ball manetes i Jocs de dits Ball manetes *Can巽坦: Ball manetes, toca galtetes toca-les tu, que les tens boniquetes *Descripci坦 de la proposta: Ladult agafa linfant per lavantbra巽 i el fa picar de mans mentre li canta la can巽坦. Quan diu toca galtetes acariciem les galtes de linfant. Ralet, ralet *Can巽坦: Ralet, ralet, ralet... Pica dineret! *Descripci坦 de la proposta: Linfant estira el palmell de cara enlaire. Mentre es canta ralet, ralet, ladult li passa els dits pel palmell i li fa pessigolles. En dir pica dineret, li pica la m diverses vegades.
  • 15. Jocs de dits *Cantarella: Aquest 辿s el pare Aquesta 辿s la mare Aquest fa les sopes Aquest se les menja totes I aquest diu: Piu!, piu!, piu!, que no nhi ha per al caganiu? *Descripci坦 de la proposta: Amb una m, ladult sost辿 la del petit pel canell i amb laltra va agafant la punta dels dits comen巽ant pel gros i recitant la cantarella. Joc motriu: Jo en tinc un tamboret *Can巽坦: Jo en tinc un tamboret, jo mhi assento, jo mhi assento. Jo en tinc un tamboret, jo mhi assento, jo mhi assec *Descripci坦 de la proposta: Proposta de despla巽ament i caiguda. Mentre es canta la can巽坦, ens anem despla巽ant. Quan diu jo mhi assec quedem asseguts a terra.
  • 16. Relaxacions condu誰des: Possibles propostes de tensi坦/distensi坦 muscular amb can巽ons tradicionals: -m morta: m morta, m morta, m morta, pica la porta! Ladult agafa la m de linfant i la hi fa balancejar mentre va recitant el text amb una cantarella. En l炭ltim vers, li fa donar un petit cop. -peu mort: peu mort, peu mort, peu mort, pica ben fort! Ladult agafa el peu de linfant i li fa balancejar mentre va recitant el text amb una cantarella. En l炭ltim vers, li fa donar un petit cop de peu a terra. -Can巽坦 de passar farina: Zig-zag, zig-zag, passa farina, passa farina, zig-zag, zig-zag passa farina, dins un sac Propostes espec鱈fiques de dansa creativa: Propostes amb materials variats Improvisaci坦 i joc corporal amb materials variats, com ara: ventalls i plomes, mocadors, teles, gomes elstiques, globus, paper de diari, paper de seda, paper de cel揃lofana, cintes, sacs, pilotes, anelles, ...
  • 17. Una possible proposta de dansa creativa: joc amb una tela gran. -Agafar la tela pel contorn i fer-la balancejar. -Que els infants que es posin a sota i notin la sensaci坦 que la tela saproxima i sallunya. -Que els infants es posin a sobre la tela. Els arrosseguem per tal que notin la sensaci坦 de lliscar. -Relaxaci坦 estirats sobre o sota una tela mentre escoltem el so del mar 5. Aspectes espec鱈fics del Parvulari ( P-3, P-4 i P-5 ): el m坦n simb嘆lic a. La dansa incorporada a la vida quotidiana de lescola -el rac坦 dels massatges -a trav辿s del contacte corporal -amb el suport de materials ( sacs, pilotes, esponges, taronges, castanyes, trossos de mnega, plomes, ...) -els rituals dacollida i comiat b. La dansa com a objecte densenyament-aprenentatge Propostes daudicions musicals:
  • 18. Les bombolles de sab坦, de Georges Bizet *Descripci坦 de la proposta: Amb bombolles de sab坦 com a material de suport, ladult convida als infants a petar-les amb diferents parts del cos ( amb les mans, amb el cap, amb els peus, ...). Proposem als infants que siguin ells mateixos qui facin les bombolles de sab坦, tot fent un treball de respiraci坦: inspiraci坦 i expiraci坦. Podem fer evolucionar la proposta proposant als infants que representin ells mateixos les bombolles de sab坦. Quan ladult toca el cap dun infant representa que la bombolla sha petat i sasseu a terra. La baldufa, de George Bizet *Descripci坦 de la proposta: s una proposta per treballar el gir i la volta. Convidem als infants a imitar el moviment duna baldufa. Al principi, pot ser que es maregin; per aquest motiu, els proposem girar primer cap a un costat i despr辿s cap a laltre. Preludi de l嘆pera Carmen, de George Bizet *Descripci坦 de la proposta: Treball de despla巽ament bsic de caminar, de la pulsaci坦 i de la intensitat. Caminem, despla巽ar-nos per lespai i modificant-ne la forma en funci坦 de la intensitat: picant fort de peus a terra, de puntetes, de talons, arrossegant els peus, ...
  • 19. La truita, de Schubert *Descripci坦 de la proposta: Per treballar els tra巽 inicial del grafisme ( fent dibuixos amb les mans ), dibuixant el cam鱈 de la truita de riu que viatja fins al mar. Relaxaci坦 a trav辿s duna audici坦 *Descripci坦 de la proposta: Amb una m炭sica tranquil揃la, proposem als infants un moment de descans, estirats a terra. Propostes de dansa tradicional: Dansa:El ball del cal巽坦 *Descripci坦 de la proposta: Treball de lestructura musical: frase A ritme binari- i frase B ritme ternari- . Trotar en la frase musical A i balancejar en la frase musical B ( a lloc, sense despla巽ar-nos ).
  • 20. Dansa: Ball de cascavells *Descripci坦 de la proposta: s una proposta de dansa per a treballar el caminar picant fort de peus a terra. Si disposem de cascavells, podem fer unes petites cintes i les lliguem als turmells dels infants. Es tracta de picar fort de peus a terra. Dansa: Ball de faixes *Descripci坦 de la proposta: Treballem amb el suport de faixes. Si no en tenim, podem substituir- les per mocadors allargats. Convidem als infants a embolicar-se parts del cos amb les faixes. ( un bra巽, una cama, la cintura, ...). Juguem a fer ponts i a passar per sota. Dansa: El rotllet坦 *Descripci坦 de la proposta: Agafats de les mans, els nens i nenes van rodant mentre canten la can巽坦. A cada estrofa podem fer uns proposta de moviment diferent. Per exemple: -1捉 estrofa: gir en sentit horari -2捉 estrofa: gir en sentit contra-horari -3捉 estrofa: despla巽ament endins i enfora de la rotllana
  • 21. Relaxacions condu誰des Amb la can巽坦 tradicional de lEscarabat bum, bum fem dibuixos a lesquena dun/a company/a. Propostes de dansa creativa: El ninot articulat *Descripci坦 de la proposta: Escalfament de tipus articulatori. Rotaci坦 de: coll, espatlles, canells, turmells, ... Gats i gates *Descripci坦 de la proposta: Exercici descalfament el gat: 1. Gateig amb el suport de mans i genolls. Respiraci坦 lenta i pausada. 2. Expiraci坦 i arqueig de lesquena. 3. Inspiraci坦 i estirament de la part frontal del cos. 4. Expiraci坦 i arqueig desquena. 5. Inspiraci坦 i retorn a la posici坦 inicial. Podem lligar aquest exercici amb una proposta de joc simb嘆lic de gats i gates.
  • 22. Un conte dansat *Descripci坦 de la proposta: Posar moviment a un conte. Per exemple, el conte dels cignes ballarins: les seves plomes s坦n mgiques i prenen color. Joc lliure i espontani amb les plomes. Un poema dansat *Descripci坦 de la proposta: Posar moviment a lestrofa dun poema. Per exemple, el poema del cranc. Propostes amb materials variats Ventalls i plomes, mocadors, teles, gomes elstiques, globus, paper de diari, paper de seda, paper de cel揃lofana, cintes, sacs, pilotes, anelles, ... Amb els infants del parvulari, podem comen巽ar a introduir el treball de la petja: dansar amb el record de lobjecte. En un primer moment, juguem a mourens amb la m炭sica i amb un objecte. En un segon moment, juguem a fer els mateixos moviment que abans per嘆 sense lobjecte. s una forma de reviure la situaci坦 anterior duna manera diferent. Una possible proposta de dansa creativa: joc amb globus. Tamb辿 pot incorporar una proposta de relaxaci坦 a partir de propostes corporals. Abans i/o despr辿s de jugar amb un globus, imaginem que el nostre cos 辿s un globus que sinfla i es desinfla.
  • 23. BIBLIOGRAFIA: -Allu辿, J.M. ( 2000 ): Un, dos, tres, pica-paret! Jocs tradicionals i populars Barcelona: La Galera. ( Apartat 1: jocs de falda i jocs de dits ). -Calais, B. i Lamotte, G. ( 1998 ): Anatom鱈a para el movimiento. Tomo I y II. Barcelona: Liebre de Marzo. -Consorci per la Normalitzaci坦 Ling端鱈stica: Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals ( apartats A jocs de falda- i B jocs de rotlle i balls rodons- ). -Hengstenberg, E. ( 1994 ): Despleg叩ndose, moverse en libertad Barcelona: Liebre de Marzo. -Hugas, A. ( 1995 ): El llenguatge del cos i la dansa a leducaci坦 infantil Barcelona: Edicions 62. -Lapierre, A. ( 1984 ): Educaci坦n psicomotriz en la escuela maternal. Barcelona: Cient鱈fico-m辿dica. -Lleix, T. ( 1997 ): Juegos sensoriales y de conocimiento corporal Barcelona: Paidotribo. -Manent, G. ( 1992 ): El ni単o y la relajaci坦n Madrid: Mandala. -Navarro, M. ( 1991 ): Moixaines i jocs de falda Barcelona: Associaci坦 de mestres Rosa Sensat. -Robinson, J. ( 1992 ): El ni単o y la danza Barcelona: Mirador -Stockoe, P. I Harf, R. ( 1992 ): La expresi坦n corporal en el jard鱈n de infantes Barcelona: Paid坦s -VVAA ( 1994 ): El galop Barcelona: Altafulla. -Weller, S. ( 1996 ): Yoga para ni単os Barcelona: Oniro.
  • 24. DISCOGRAFIA: M炭sica clssica -Bizet, George. Peces musicals La nina, La baldufa, El cavallet de fusta, Les bombolles de sab坦, de Jocs dinfants i Pr辿lude de l嘆pera Carmen. -Schubert, Franz. Pe巽a musical La truita. -Hydn, Joseph. Pe巽a musical El rellotge, de la simfonia 101. -Kavalevsky, Dimitri. Pe巽a musical Qui t辿 ra坦?. -Saint-Sa谷ns, Camile. Pe巽a musical El cigne, del Carnaval dels animals. M炭sica tradicional -El Galop. Danses catalanes i jocs dansats -Corranda. 20 danses per a ballar -Bonet, M捉 del Mar: Bolero de sEscandari -Junkera, Kepa: Maren M炭sica contempornia -Penguin Cafe Orquestra -Cirque du Soleil Altres -Aranda, Cec鱈lia: Can巽ons de lluna. -Cournand, Gilberte: Musique pour la le巽on de danse -Gelabert, Dmaris: Tot sona!