ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Domino1

•Download as PPT, PDF•
•
M
mentscurioses

Taller de reptes i jocs

1 of 8
Download to read offline
E l dòmino és un bon exemple de joc tradicional aplicat a l’aprenentatge de la matemàtica. AVANTATGES: És conegut Ràpid Manejable S imple Fàcil de llegir i d’utilitzar Dúctil Fàcil de trobar, reproduir i modificar
S’ha de tenir en compte que, en e l moment d’aplicar qualsevol joc a l’aprenentatge de les matemàtiques, es perden alguns dels avantatges que hem dit , h eur em doncs d’adaptar regles, modalitats i fins i tot les condicions que fem servir per a presentar el joc. Per exemple: si els continguts són força complicats, el joc no serà tan fàcil i trobar l'estratègia guanyadora no serà ni el principal objectiu n i la principal dificultat.
Es tendeix a afavorir les activitats col·laboratives més que la competició, encara que aquesta , quan és possible fer-la amb el temps i les modalitats adequades, resulta ser més divertida i motivadora per a l’alumnat. DESAVANTATGES: S’aplica a continguts més complicats i demana un temps força llarg És més complicat llegir i interpretar les fitxes Pot ser repetitiu.
ESTRUCTURA DEL JOC: 28 fitxes, cadascuna dividida en d ue s parts; 7 variables (trad.: nombres del 0 al 6), combinades de totes les maneres possibles: 0,0; 0,1; 0,2; ...; 0,6. REGLES DEL JOC: Joc per a dues parelles Es distribueixen les 28 fitxes Comença un jugador posant sobre la taula una fitxa doble El jugador successiu juga una fitxa que porti la mateixa variable El successiu jugador continua posant una fitxa a un del extrems Si no té cap fitxa que lligui , perd el seu torn Guanya el primer que acaba de col·locar totes les seves fitxes sobre la taula.
L’activitat col·laborativa d'anàlisi dels continguts, pot ser propedèutica a la competició o fins i tot substituir-la. Consisteix en: Cercar les 7 variables Cercar les 7 fitxes dobles Construir una sèrie sencera del joc o la taula del dòmino. Es giren totes les fitxes cap avall i es col·labora per a resoldre els càlculs, es discuteixen els dubtes, s’analitza l’estructura, es col·loquen les fitxes al seu lloc.
TAULA AMB L’ESTRUCTURA DE LES VARIABLES DEL JOC *S’escullen les variables *Es col·loquen les fitxes dobles *Es completa la taula amb les fraccions equivalents a les variables. EXEMPLE DE TAULA PER UN DOMINÒ DE FRACCIONS PRÒPIES
El dòmino es pot fàcilment adaptar a continguts molt diversos. Un activitat final, després d’haver vist i treballat amb uns quants dòmino S , pot ser la de proposar als alumnes que construeixin els dòminos d’un tema nou que estem començant , o d’un tema que e l s hagi agradat , per a proposar-lo a un a altra classe. L’estructura del material ens obliga a seleccionar els conceptes o els exemples clau de cadascun dels continguts disciplinari S , per a mantenir un ritme acceptable i l’atenció i motivació de l ’ alumnat
És un activitat qu asi exclusivament col·laborativa. Es poden construir triangles (amb 9 fitxes) o hexàgons (amb 6 fitxes), sempre de manera que els costats adjacents de dues fitxes portin el mateix valor de la variable. Una variant interessant, però més complicada del dòmino és el triminò, amb fitxes triangulars que porten tres variables cadascuna.

More Related Content

Domino1

  • 1. E l dòmino és un bon exemple de joc tradicional aplicat a l’aprenentatge de la matemàtica. AVANTATGES: És conegut Ràpid Manejable S imple Fàcil de llegir i d’utilitzar Dúctil Fàcil de trobar, reproduir i modificar
  • 2. S’ha de tenir en compte que, en e l moment d’aplicar qualsevol joc a l’aprenentatge de les matemàtiques, es perden alguns dels avantatges que hem dit , h eur em doncs d’adaptar regles, modalitats i fins i tot les condicions que fem servir per a presentar el joc. Per exemple: si els continguts són força complicats, el joc no serà tan fàcil i trobar l'estratègia guanyadora no serà ni el principal objectiu n i la principal dificultat.
  • 3. Es tendeix a afavorir les activitats col·laboratives més que la competició, encara que aquesta , quan és possible fer-la amb el temps i les modalitats adequades, resulta ser més divertida i motivadora per a l’alumnat. DESAVANTATGES: S’aplica a continguts més complicats i demana un temps força llarg És més complicat llegir i interpretar les fitxes Pot ser repetitiu.
  • 4. ESTRUCTURA DEL JOC: 28 fitxes, cadascuna dividida en d ue s parts; 7 variables (trad.: nombres del 0 al 6), combinades de totes les maneres possibles: 0,0; 0,1; 0,2; ...; 0,6. REGLES DEL JOC: Joc per a dues parelles Es distribueixen les 28 fitxes Comença un jugador posant sobre la taula una fitxa doble El jugador successiu juga una fitxa que porti la mateixa variable El successiu jugador continua posant una fitxa a un del extrems Si no té cap fitxa que lligui , perd el seu torn Guanya el primer que acaba de col·locar totes les seves fitxes sobre la taula.
  • 5. L’activitat col·laborativa d'anàlisi dels continguts, pot ser propedèutica a la competició o fins i tot substituir-la. Consisteix en: Cercar les 7 variables Cercar les 7 fitxes dobles Construir una sèrie sencera del joc o la taula del dòmino. Es giren totes les fitxes cap avall i es col·labora per a resoldre els càlculs, es discuteixen els dubtes, s’analitza l’estructura, es col·loquen les fitxes al seu lloc.
  • 6. TAULA AMB L’ESTRUCTURA DE LES VARIABLES DEL JOC *S’escullen les variables *Es col·loquen les fitxes dobles *Es completa la taula amb les fraccions equivalents a les variables. EXEMPLE DE TAULA PER UN DOMINÃ’ DE FRACCIONS PRÃ’PIES
  • 7. El dòmino es pot fàcilment adaptar a continguts molt diversos. Un activitat final, després d’haver vist i treballat amb uns quants dòmino S , pot ser la de proposar als alumnes que construeixin els dòminos d’un tema nou que estem començant , o d’un tema que e l s hagi agradat , per a proposar-lo a un a altra classe. L’estructura del material ens obliga a seleccionar els conceptes o els exemples clau de cadascun dels continguts disciplinari S , per a mantenir un ritme acceptable i l’atenció i motivació de l ’ alumnat
  • 8. És un activitat qu asi exclusivament col·laborativa. Es poden construir triangles (amb 9 fitxes) o hexàgons (amb 6 fitxes), sempre de manera que els costats adjacents de dues fitxes portin el mateix valor de la variable. Una variant interessant, però més complicada del dòmino és el triminò, amb fitxes triangulars que porten tres variables cadascuna.