ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
del 2 de febrer al 19 d’abril

                          mistu-mistu
                        Monsieur H La
                         Orquesta del
                       Caballo Ganador
                        Arthur Caravan
                      Ferran Palau Mates
                       Mates Bedroom


CICLE A VIVA VEU
febrer - abril 2012   Fantástico Club · Passatge Escudellers, 3 · Barcelona
mistu-mistu                                                                                                                 Monsieur H
2 de febrer                                                                                                                          16 de febrer
mistu-mistu.bandcamp.com                                                                                                monsieurh.bandcamp.com
mistu-mistu és el projecte en solitari d’en Miquel Sospedra, conegut
per formar part de la formació habitual de Sanjosex i Mazoni com a
baixista. Paradoxalment, en el seu projecte solitari no hi ha baix, i pre-
fereix anar-se’n per les branques de la psicodèlia i deixar enrere el
seny que habitualment posa en pràctica amb les bandes on milita i
opta per un pop més marcià i d’alguna manera profund. De moment
ja ha deixat el seu rastre, i els enregistraments que es poden escol-
tar són els que va fer amb l’ajuda de LaSentina com a banda de su-
port, i que si haguéssim de definir d’alguna manera ho faríem dient
que és un exercici d’aproximació al dub-pop. Senzill i sedós, fosc però
seductor alhora. Al seu bandcamp hi ha quatre cançons que de mo-
ment és l’únic material que han deixat i que duu per nom “Sessions
amb els sentinus”. Seguirem atents a la trajectòria del projecte i po-
sarem de manifest que la psicodèlia comença a florir entre els pro-
jectes en solitari. És la cara més amagada dels músics que vol sortir.




                                                                             Monsieur H és el projecte en solitari del multi-instrumentista de Renaldo
                                                                             & Clara. De fet va ser la Clara Viñals qui ens va presentar el projecte
                                                                             de l’Hugo, i la més interessada en promocionar-lo. Durant l’actuació
                                                                             de Renaldo & Clara al Faraday A Viva Veu de l’any passat, vam poder
                                                                             veure com deixava pas perquè fos Monsieur H qui clausurés l’actuació
                                                                             amb les seves cançons personals. Petites aproximacions a la chanson
                                                                             contemporània, i que troba referents en Andrew Bird o Dominique A. Ell
                                                                             defineix el seu registre com quelcom personal i un gènere particular, el
                                                                             “looping pop’n’roll crooner”. Musicalment, doncs, endevinem que funcio-
                                                                             na amb pedals de guitarra per construir l’estructura que sosté les seves
                                                                             cançons, i al capdavant hi trobem la veu, perquè la potència de la caixa
                                                                             toràcica de l’Hugo és el fet més distintiu de la seva música, sense ne-
                                                                             cessitar d’amplificació, amb ell més que mai no necessitarem micròfons.
La Orquesta del Caballo Ganador                                                                                      Arthur Caravan
1 de març                                                                                                                               15 de març
www.myspace.com/elcaballoganador                                                                                      arthurcaravan.bandcamp.com

                                                                             Un grup que havia ambientat el seu hit en un conte de Boris Vian no pot
                                                                             ser dolent, d’entrada. Poden fallar altres coses, pot ser que la gravació
                                                                             del disc no reflecteixi l’ànima del grup, pot ser que hagin de fer i refer
                                                                             concerts i directes per arribar a transmetre tot el que tenen el cap, al
                                                                             cor i als budells. Pot ser. Però la base, l’ànima, el que significa agafar
                                                                             la macabre tendresa de Boris Vian fa endevinar quelcom molt bo. Això
                                                                             va ser fa uns anys, i ara tenim “Atles enharmònic”, el darrer i fresc nou
                                                                             disc d’Arthur Caravan, un grup d’Alcoi a punt de fer el salt al Principat
                                                                             que, de moment, ja ha estat cridat pel popArb. El seu segon disc, molt
                                                                             més rodó que aquell debut, augura molt bones senyals. Signes que fan
                                                                             agafar un dolcíssim optimisme. Amb ells es reforça el focus valencià de
                                                                             la música d’aquest país. I sumat a ses illes, a la Plana de Vic, al clan de
                                                                             Xavier Baró a Ponent, a la sempre bullint Barcelona... Som rics.




Fa temps que anem darrera d’ells per convèncer-los d’adaptar el seu
repertori al format acústic. No ens va costar gaire que acceptessin,
malgrat tot la seva agenda ve definida pels compromisos que tenen
amb altres grups on toquen els seus components, bàsicament Za! i
Tarántula, entre altres. L’Edu Pou deia que ho volien fer bé, i per aques-
ta raó han volgut esperar i poder comptar amb la formació habitual
al seus concerts, i deixaran la seu oficial on habitualment se’ls veu
en directe, l’Heliogàbal, per escapar-se al Fantástico, on La Orques-
ta del Caballo Ganador farà allò que els caracteritza: improvisar, i
amb l’ús de qualsevol objecte susceptible de convertir-se en ins-
trument. Els que els han vist en directe saben que al capdavant de
tota orquestra hi ha un director, a la del Caballo Ganador tampoc hi
manca, i la formació varia en funció del dia i del local. Per la seva
actuació al Fantástico, faran ús d’una secció de vents, com habitual-
ment, però en aquest cas accentuant-la. Veurem com se’n surten.
Ferran Palau                                                                                                            Mates Mates
29 de març                                                                                                                           12 d’abril
facebook.com/ferranpalau                                                                                             matesmates.bandcamp.com
                                                                           Mates Mates van aparèixer en primera plana de la blogosfera nacio-
                                                                           nal no fa pas massa, i des d’aleshores han despertat passions. Hi ha
                                                                           qui deia que un segell gran els anava al darrera però finalment han
                                                                           estat Famèlic qui se’ls han endut (qüestió de militància, tot sigui dit).
                                                                           Des de principis de tardor han anat fent aparicions, i nosaltres vam
                                                                           tenir la sort de veure’ls en directe a La [2], on vam afirmar allò que
                                                                           el folk i el folklore s’agafen de la mà a la seva música. Una arrel molt
                                                                           nostrada en la manera de transmetre els seus objectius artístics. Mal-
                                                                           grat tot, ho han amanit amb un combo estilístic gairebé inclassificable,
                                                                           que els dóna una personalitat pròpia evident. Dins l’heterogènia mes-
                                                                           cla d’estils hi trobem rock, country i un raspat de guitarra clarament
                                                                           pop. Pàtines de baixa fidelitat en l’execució que els apropa clarament
                                                                           al col·lectiu Elephant 6. Qui ho hauria de dir que de la Plana de Vic en
                                                                           sortiria un grup tant complet. No sigueu incrèduls i deixeu-vos endur
                                                                           per la nostàlgia dels vells discos catalans dels setanta, veureu que no
                                                                           és un fet aïllat. Hi descobrireu coses que ara mateix es poden escol-
                                                                           tar a “Vida Animal”, el disc que acaben d’editar per Famèlic Records.




Sovint no acaba de ser del tot fiable encomanar-se a un artista, a un
grup, sense haver-lo escoltat detingudament. En el cas de Ferran Pa-
lau, no haver escoltat encara el seu disc de debut en solitari no ens
preocupa gens ni mica. El currículum al capdavant d’Anímic des de
ja fa una colla d’anys és raó més que suficient per confiar-hi, i el que
anem sentint des de la família d’Amniòtic Records, que són els que
s’encarregaran d’editar el disc només fan que confirmar i alimentar
les expectatives. Si a la lògica d’esperar un Ferran encara més recollit
que el que coneixem a Anímic hi sumem algunes frases que hem llegit
exaltant-ne els efectes emocionals que provoca escoltar-ne el disc, la
il·lusió i les ganes que arribi el 29 de març creixen i creixen.
Bedroom
19 d’abril
bedroom.bandcamp.com
                                                                                  2 de febrer mistu-mistu
                                                                                  16 de febrer Monsieur H
                                                                                  1 de març La Orquesta
                                                                                   del Caballo Ganador
                                                                                15 de març Arthur Caravan
                                                                                 29 de març Ferran Palau
                                                                                  12 d’abril Mates Mates
                                                                                    19 d’abril Bedroom

                                                                            Tots els concerts tenen lloc en dijous a
                                                                               les 21:30h i l’entrada és gratuïta
Ara que fa un any d’”El fum blanc” (Foehn), el darrer disc de Bedroom,
ara que ja ha passat prou temps des que ens vam endinsar a la que                      Paga el que vulguis
és fins ara el principal i millor treball del grup liderat i comandat per         Qualsevol assistent pot dipositar a la
Albert Aromir, és quan tenim més ganes i més il·lusió ens fa de tenir-los          corresponent bústia, al final de cada
a la programació del Cicle. Serà la segona vegada, convertint-se en el
                                                                                 concert, les monedes que cregui que ha
selecte i petit grup d’artistes que han passat pel Fantástico en els tres
anys de vida del Cicle A Viva Veu. La primera va ser a un Primavera A                 valgut el que acaba de veure.
Viva Veu, i aleshores “El fum blanc” tot just s’estava coent i ningú aca-
bava de ser conscient la magnitud del que preparaven. Ara que ja han
passat pràcticament dos anys des d’aleshores ens trobarem el fruit ma-
dur que aquell dia vam intuir en les cançons noves. Ara ja les coneixem
i som conscients del valor que tenen. Acomiadarem la temporada amb
ells, cantant a bruixes cremades, amors amb espines que fan sang, la
desolació de la mort i la poesia.
Sobre el CICLE A VIVA VEU
El Cicle A Viva Veu són concerts desendollats, sense cables ni mi-
cròfons, per aforaments reduïts que no arriben a les cinquanta perso-
nes, que busquen despullar la música i apropar-la emocionalment a
l’espectador. El cicle va néixer al maig del 2009 per una inquietud dels
nous propietaris del Fantástico Club per tal d’oferir alguna cosa més
que copes. La casualitat va portar-los a trobar-se amb el que més tard
es convertiria l’Associació A Viva Veu, que naixeria amb la voluntat
de traslladar la sinceritat del Cicle a la comunicació cultural. La idea
de convertir els concerts en un arxiu de vídeos per tal de recuperar-los
i mantenir-ne una memòria viva va portar la petita productora audio-
visual 3 Headed Monkey i la seva variant de vídeos musicals Look
Behind You a afegir-se a l’equip. Els dos anys i mig que farà aviat el
Cicle els hem d’agrair a tots els grups i artistes que han vingut i vindran
i, naturalment, al públic. Durant el temps de vida del Cicle A Viva Veu,
el Fantástico ha acollit les dues edicions del Primavera A Viva Veu, als
mesos de maig de 2010 i 2011, organitzat conjuntament amb el Pri-
mavera Sound com a part del cartell dels concerts previs al festival. A
més, ja hem anat dos cops a Vilanova i la Geltrú a fer el Faraday A Viva
Veu, la programació Off oficial del Faraday Festival. I tot, com diuen els
amics de Gran Derby Records, per amor a la música.
                                                                               Per més informació escriviu a
                                                                              cridem@avivaveu.com

                                                                                www.avivaveu.com
                                                                              www.fantasticoclub.com
                                                                               www.lookbehindyou.tv
                                                                                    Fantástico Club
                                                                                 Passatge Escudellers, 3
                                                                                       Barcelona

More Related Content

Dossier Cicle A Viva Veu Febrer - Abril 2012

  • 1. del 2 de febrer al 19 d’abril mistu-mistu Monsieur H La Orquesta del Caballo Ganador Arthur Caravan Ferran Palau Mates Mates Bedroom CICLE A VIVA VEU febrer - abril 2012 Fantástico Club · Passatge Escudellers, 3 · Barcelona
  • 2. mistu-mistu Monsieur H 2 de febrer 16 de febrer mistu-mistu.bandcamp.com monsieurh.bandcamp.com mistu-mistu és el projecte en solitari d’en Miquel Sospedra, conegut per formar part de la formació habitual de Sanjosex i Mazoni com a baixista. Paradoxalment, en el seu projecte solitari no hi ha baix, i pre- fereix anar-se’n per les branques de la psicodèlia i deixar enrere el seny que habitualment posa en pràctica amb les bandes on milita i opta per un pop més marcià i d’alguna manera profund. De moment ja ha deixat el seu rastre, i els enregistraments que es poden escol- tar són els que va fer amb l’ajuda de LaSentina com a banda de su- port, i que si haguéssim de definir d’alguna manera ho faríem dient que és un exercici d’aproximació al dub-pop. Senzill i sedós, fosc però seductor alhora. Al seu bandcamp hi ha quatre cançons que de mo- ment és l’únic material que han deixat i que duu per nom “Sessions amb els sentinus”. Seguirem atents a la trajectòria del projecte i po- sarem de manifest que la psicodèlia comença a florir entre els pro- jectes en solitari. És la cara més amagada dels músics que vol sortir. Monsieur H és el projecte en solitari del multi-instrumentista de Renaldo & Clara. De fet va ser la Clara Viñals qui ens va presentar el projecte de l’Hugo, i la més interessada en promocionar-lo. Durant l’actuació de Renaldo & Clara al Faraday A Viva Veu de l’any passat, vam poder veure com deixava pas perquè fos Monsieur H qui clausurés l’actuació amb les seves cançons personals. Petites aproximacions a la chanson contemporània, i que troba referents en Andrew Bird o Dominique A. Ell defineix el seu registre com quelcom personal i un gènere particular, el “looping pop’n’roll crooner”. Musicalment, doncs, endevinem que funcio- na amb pedals de guitarra per construir l’estructura que sosté les seves cançons, i al capdavant hi trobem la veu, perquè la potència de la caixa toràcica de l’Hugo és el fet més distintiu de la seva música, sense ne- cessitar d’amplificació, amb ell més que mai no necessitarem micròfons.
  • 3. La Orquesta del Caballo Ganador Arthur Caravan 1 de març 15 de març www.myspace.com/elcaballoganador arthurcaravan.bandcamp.com Un grup que havia ambientat el seu hit en un conte de Boris Vian no pot ser dolent, d’entrada. Poden fallar altres coses, pot ser que la gravació del disc no reflecteixi l’ànima del grup, pot ser que hagin de fer i refer concerts i directes per arribar a transmetre tot el que tenen el cap, al cor i als budells. Pot ser. Però la base, l’ànima, el que significa agafar la macabre tendresa de Boris Vian fa endevinar quelcom molt bo. Això va ser fa uns anys, i ara tenim “Atles enharmònic”, el darrer i fresc nou disc d’Arthur Caravan, un grup d’Alcoi a punt de fer el salt al Principat que, de moment, ja ha estat cridat pel popArb. El seu segon disc, molt més rodó que aquell debut, augura molt bones senyals. Signes que fan agafar un dolcíssim optimisme. Amb ells es reforça el focus valencià de la música d’aquest país. I sumat a ses illes, a la Plana de Vic, al clan de Xavier Baró a Ponent, a la sempre bullint Barcelona... Som rics. Fa temps que anem darrera d’ells per convèncer-los d’adaptar el seu repertori al format acústic. No ens va costar gaire que acceptessin, malgrat tot la seva agenda ve definida pels compromisos que tenen amb altres grups on toquen els seus components, bàsicament Za! i Tarántula, entre altres. L’Edu Pou deia que ho volien fer bé, i per aques- ta raó han volgut esperar i poder comptar amb la formació habitual al seus concerts, i deixaran la seu oficial on habitualment se’ls veu en directe, l’Heliogàbal, per escapar-se al Fantástico, on La Orques- ta del Caballo Ganador farà allò que els caracteritza: improvisar, i amb l’ús de qualsevol objecte susceptible de convertir-se en ins- trument. Els que els han vist en directe saben que al capdavant de tota orquestra hi ha un director, a la del Caballo Ganador tampoc hi manca, i la formació varia en funció del dia i del local. Per la seva actuació al Fantástico, faran ús d’una secció de vents, com habitual- ment, però en aquest cas accentuant-la. Veurem com se’n surten.
  • 4. Ferran Palau Mates Mates 29 de març 12 d’abril facebook.com/ferranpalau matesmates.bandcamp.com Mates Mates van aparèixer en primera plana de la blogosfera nacio- nal no fa pas massa, i des d’aleshores han despertat passions. Hi ha qui deia que un segell gran els anava al darrera però finalment han estat Famèlic qui se’ls han endut (qüestió de militància, tot sigui dit). Des de principis de tardor han anat fent aparicions, i nosaltres vam tenir la sort de veure’ls en directe a La [2], on vam afirmar allò que el folk i el folklore s’agafen de la mà a la seva música. Una arrel molt nostrada en la manera de transmetre els seus objectius artístics. Mal- grat tot, ho han amanit amb un combo estilístic gairebé inclassificable, que els dóna una personalitat pròpia evident. Dins l’heterogènia mes- cla d’estils hi trobem rock, country i un raspat de guitarra clarament pop. Pàtines de baixa fidelitat en l’execució que els apropa clarament al col·lectiu Elephant 6. Qui ho hauria de dir que de la Plana de Vic en sortiria un grup tant complet. No sigueu incrèduls i deixeu-vos endur per la nostàlgia dels vells discos catalans dels setanta, veureu que no és un fet aïllat. Hi descobrireu coses que ara mateix es poden escol- tar a “Vida Animal”, el disc que acaben d’editar per Famèlic Records. Sovint no acaba de ser del tot fiable encomanar-se a un artista, a un grup, sense haver-lo escoltat detingudament. En el cas de Ferran Pa- lau, no haver escoltat encara el seu disc de debut en solitari no ens preocupa gens ni mica. El currículum al capdavant d’Anímic des de ja fa una colla d’anys és raó més que suficient per confiar-hi, i el que anem sentint des de la família d’Amniòtic Records, que són els que s’encarregaran d’editar el disc només fan que confirmar i alimentar les expectatives. Si a la lògica d’esperar un Ferran encara més recollit que el que coneixem a Anímic hi sumem algunes frases que hem llegit exaltant-ne els efectes emocionals que provoca escoltar-ne el disc, la il·lusió i les ganes que arribi el 29 de març creixen i creixen.
  • 5. Bedroom 19 d’abril bedroom.bandcamp.com 2 de febrer mistu-mistu 16 de febrer Monsieur H 1 de març La Orquesta del Caballo Ganador 15 de març Arthur Caravan 29 de març Ferran Palau 12 d’abril Mates Mates 19 d’abril Bedroom Tots els concerts tenen lloc en dijous a les 21:30h i l’entrada és gratuïta Ara que fa un any d’”El fum blanc” (Foehn), el darrer disc de Bedroom, ara que ja ha passat prou temps des que ens vam endinsar a la que Paga el que vulguis és fins ara el principal i millor treball del grup liderat i comandat per Qualsevol assistent pot dipositar a la Albert Aromir, és quan tenim més ganes i més il·lusió ens fa de tenir-los corresponent bústia, al final de cada a la programació del Cicle. Serà la segona vegada, convertint-se en el concert, les monedes que cregui que ha selecte i petit grup d’artistes que han passat pel Fantástico en els tres anys de vida del Cicle A Viva Veu. La primera va ser a un Primavera A valgut el que acaba de veure. Viva Veu, i aleshores “El fum blanc” tot just s’estava coent i ningú aca- bava de ser conscient la magnitud del que preparaven. Ara que ja han passat pràcticament dos anys des d’aleshores ens trobarem el fruit ma- dur que aquell dia vam intuir en les cançons noves. Ara ja les coneixem i som conscients del valor que tenen. Acomiadarem la temporada amb ells, cantant a bruixes cremades, amors amb espines que fan sang, la desolació de la mort i la poesia.
  • 6. Sobre el CICLE A VIVA VEU El Cicle A Viva Veu són concerts desendollats, sense cables ni mi- cròfons, per aforaments reduïts que no arriben a les cinquanta perso- nes, que busquen despullar la música i apropar-la emocionalment a l’espectador. El cicle va néixer al maig del 2009 per una inquietud dels nous propietaris del Fantástico Club per tal d’oferir alguna cosa més que copes. La casualitat va portar-los a trobar-se amb el que més tard es convertiria l’Associació A Viva Veu, que naixeria amb la voluntat de traslladar la sinceritat del Cicle a la comunicació cultural. La idea de convertir els concerts en un arxiu de vídeos per tal de recuperar-los i mantenir-ne una memòria viva va portar la petita productora audio- visual 3 Headed Monkey i la seva variant de vídeos musicals Look Behind You a afegir-se a l’equip. Els dos anys i mig que farà aviat el Cicle els hem d’agrair a tots els grups i artistes que han vingut i vindran i, naturalment, al públic. Durant el temps de vida del Cicle A Viva Veu, el Fantástico ha acollit les dues edicions del Primavera A Viva Veu, als mesos de maig de 2010 i 2011, organitzat conjuntament amb el Pri- mavera Sound com a part del cartell dels concerts previs al festival. A més, ja hem anat dos cops a Vilanova i la Geltrú a fer el Faraday A Viva Veu, la programació Off oficial del Faraday Festival. I tot, com diuen els amics de Gran Derby Records, per amor a la música. Per més informació escriviu a cridem@avivaveu.com www.avivaveu.com www.fantasticoclub.com www.lookbehindyou.tv Fantástico Club Passatge Escudellers, 3 Barcelona