�ݺ�ߣ

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Religió politeista complexa i no homogènia. Adoraven a multitud de déus a qui oferien ritus, sota la forma de diversos i nombrosos déus podia ser venerat un mateix principi religiós. ��é�ܲ� que vivien en el "més enllà", encara que la seva casa en la terra era el temple . Tenim coneixement a través de les inscripcions a les Piràmides , dels jeroglífics i de relats . Els egipcis expliquen el món que els envolta amb els déus: la vida, la mort, el dia, la nit... Molts dels déus se’ls representa amb forma d’animal (Horus) i d’altres de persones i, fins i tot, amb forma de planta (Osiris). Els déus egipcis eren éssers superiors que garantien l’ordre del món. Són les vivendes dels déus. Construïts en pedra, tenien una sèrie de patis que conduien a les zones secretes, on es guardava la imatge del déu. Temples custodiats pels sacerdots. ESQUEMA D’UN TEMPLE. OSIRIS I HORUS. ELS DÉUS ELS TEMPLES

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Ra. Màxima divinitat egípcia i déu del Sol . Emergeix de l’Oceà Primordial i creà a la resta dels déus, així, amb els seus propis membres engendrà a Shu i Tetnut , dels quals veren néixer Gueb i Nut (terra i cel), que a la vegada engendraren a Isis, Osiris, Seth i Nepthis . Ra assumeix el caràcter còsmic de l’ era astral predinàstica , que basava la seva doctrina en els estels, i es converteix en el déu solar, símbol de la religió aristocràtica del període més antic , i antítesi del culte a Osiris (besnét) més democràtic i popular. Ra va regnar molts anys sobre Egipte, però desil·lusionat del seu regnat terrenal i disgustat per la traïció d’aquells a qui havia beneficiat amb la seva saviesa, va decidir abandonar la terra i ascendir al cel per a castigar el gènere humà. RA AMB CARA DE FALCÓ

Anar a índex… Ra. En el seu viatge celeste va fer servir una barca diürna, Mantz (o Mandyet) , i altra nocturna, Mashket (o Mesketet) , sobre la qual el déu recorria les regions infernals. Des del cel, el déu va enviar a la terra el seu Ull diví , que va assumir l’aparença de la deessa Hathor , deessa d’aspecte lleoní, que va exterminar gran part de la humanitat, i a qui li va ser atorgar l’epítet de Sachme, la poderosa . EL VIATGE DE RA. RA AMB CARA DE FALCÓ

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Ammó. El seu nom significa déu ocult. És d’origen modest i es va acabar fusionant i identificant amb Ra (déu del Sol). Ammó era el déu local de Tebes , considerat, en el seu origen, com el déu del vent i, com a tal, protector dels navegants o de la fecunditat. És representat amb aspecte humà i amb un tocat adornat, consistent amb una corona amb dues grans plomes verticals de falcó juntes (corona Shuty ). És el déu de l’Imperi i de la monarquia. Ammó era el déu protector i conductor de la nació, en haver aconseguit reunir tot Egipte sota la seva autoritat. AMMÓ

Ammó es va acabar fusionant i identificant amb Ra (déu del Sol). AMMÓ-RA

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Osiris. Déu de la mort i dels morts, del món subterrani i de la resurrecció , que conté les llavors de la vida , i és protector dels difunts. La religió egípcia explica que Osiris va ser assassinat pel seu germà Seth per prendre-li el tron, però va ressuscitar, després de la seva mort, gràcies a la momificació que li va practicar Isis (germana i esposa d’Osiris), juntament amb Anubis (fill d’Osiris i de Nepthis , que era la dona i germana de Seth ). Horus (fill d’ Osiris i d’Isis ) va venjar la mort del seu pare, va restituir l’ordre, va recuperar el tron i es va proclamar rei. És representat com un home embolicat en un sudari (el llençol que envolta la mòmia), amb els braços creuats sobre el pit i les seves mans sempre subjectant els símbols del poder o sobirania (flagel i ceptre); el ceptre de rei ( bastó de comandament i de llarga vida ), i el fuet o flagel (látigo) de jutge . OSIRIS

Apareix amb la pell pintada de verd o de negre com símbol de renaixement de la vegetació (fertilitat i esperança de vida, el déu que dóna els fruit de la terra). Regna en el més enllà. La seva mort i resurrecció simbolitzen la successió de les estacions , i permet a la humanitat esperar una nova vida. Osiris , al costat de la seva esposa Isis i del seu germà Seth , va protagonitzar una llegenda plena de traïcions i venjances: Osiris tenia dret a heretar el regnat del seu pare Nut (el cel) , però Seth, gelós, va idear un pla per acabar amb ell; amb 72 conspiradors més, va construir una caixa de la mida exacta d’Osiris. Seth va convidar a Osiris a un banquet i va prometre regalar la caixa a qui cabés exactament dins ella. Quan Osiris estava dintre de la caixa, la va tancar i la llençà al riu, que la va dur fins la costa de Fenícia, allí la caixa es va incrustar en una planta fins a formar part del seu tall. ISIS (DISC SOLAR ENTRE BANYES COM HATHOR), I BRAÇOS ALATS (AU) AL VOLTANT D’OSIRIS. OSIRIS

Isis, desconsolada va anar a cercar al seu espòs i, després de llargues aventures, aconsegueix retornar a Egipte amb la caixa, i la va amagar entre matolls de papir. Seth descobreix la caixa i talla el cos d’Osiris en catorze bocins, que va repartir per tot Egipte. Isis amb l’ajut de la germana i cunyada Nepthis , troba els bocins, i gràcies als poders màgics del déu Anubis , el va embalsamar , fent d’ Osiris la primera mòmia d’Egipte . Llavors, Isis convertida en aucell, va aconseguir que Osiris la fecundés i d’aquesta unió va néixer el seu fill Horus . Després de ressuscitar, Osiris no va tornar a la terra, sinó que es va convertir en els déu dels morts . Per això, els egipcis esperaven després de la seva mort que es regenerarien i despertarien a una nova vida en el “Més Enllà”. Osiris simbolitzava , d’aquesta manera, l’ esperança d’una resurrecció . Osiris, com déu de la vegetació , moria en l’estació més seca i renaixia després de la retirada de les aigües de la crescuda del Nil. El seu mite reflecteix un fenomen natural, el naixement, desenvolupament de la vida i la mort de les plantes. Amb l’arribada de la crescuda del Nil, la terra d’Egipte quedava coberta per la inundació, sorgia l’adveniment del caos i com a resultat la mort d’Osiris. Amb la retirada de la crescuda, apareix el naixement del món, de Maat . Amb aquest naixement de les plantes està relacionat el moment en què Isis ressuscita el seu espòs Osiris. El principal centre del culte a Osiris es realitzava a Abidos (un dels majors santuaris egipcis), segons la llegenda el temple es va aixecar on Isis va trobar el cap del seu espòs. OSIRIS

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Isis. Esposa, mare i maga. Anomenada Mare dels déus , germana i esposa d’Osiris, representa i personifica el tron celestial . Fou, sens cap dubte, la deessa més popular de les deesses egípcies. En el cicle d’ Osiris , Isis té el paper d’esposa del déu i mare d’ Horus . Model per esposes i mares, ja que és el símbol de la unitat de la família divina. Engendrà a Horus, i protegir-lo amb ungles i dents de les agressions del seu oncle Seth . Era el símbol de la llavor , creixement i seguretat de la vida. Quan Osiris va agafar el símbol del Sol, Isis passa a ser mare i esposa del Sol, com a mare dels estels simbolitzava el cel de la nit . Per això, en el temps va ser assimilada a la deessa HATHOR , representant-la amb forma humana i amb el disc solar entre les banyes sobre el seu cap. Anar a índex… ISIS

Però la representació més habitual i anterior d’Isis era com una dona amb un tron sobre el cap , el qual és el jeroglífic del seu nom. Encara que Isis també pot ser mostrada plorant , amb els seus braços al voltant d'Osiris . Isis pot aparèixer en forma d'escorpí , d' au , d' estel , etc. Totes aquestes variades formes de representació es deuen a què, a mesura que transcorria la història d'Egipte, Isis va anar prenent atributs d'altres deesses, en especial d' Hathor (filla de Ra i esposa d’Horus); ambdues van ser, en diferents èpoques, considerades mares d' Horus. ISIS, TRON AL CAP. ISIS

ISIS, DIFERENTS REPRESENTACIONS.

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Horus. Fill d’ Isis i d’ Osiris , rei del cel i déu de la reialesa, i considerat avantpassat de les dinasties faraòniques . És l’espòs d’ Hathor . Quan Osiris és mort pel seu germà Seth i aquest darrer es fa amb el poder, llavors Isis aconsegueix aparellar-se amb Osiris mort i neix Horus, que va tenir una infantesa difícil, donat que la seva mare, Isis, va haver d’amagar-lo de Seth, qui volia el tron del seu pare; en arribar a la majoria d’edat, es va proposar recuperar l’herència del seu pare i persegueix a l’assassí Seth, en el combat perd un dels ull (la lluna)... I aconsegueix obtenir el Delta , així Seth queda amb l’ Alt Egipte , però aviat Horus va vèncer i va matar a Seth , i a les forces del desordre, així pren possessió del tron dels vius i el faraó és la seva manifestació en la terra , aconseguint, així, la reunificació . HORUS

Se’l representa com un home amb cap de falcó o com un falcó amb la corona de l’Alt i el Baix Egipte sobre el seu cap. Com a déu del cel , regna els espais aeris i és el falcó que té per ulls al sol i la lluna , però després que el sol fos assignat a Ra com a símbol, la Lluna va quedar com a únic ull d’Horus . A partir de reunificació, Seth queda com a déu dels bàrbars i les tenebres i Horus representa la llum i es converteix en rei d’Egipte . HORUS

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Hathor. Filla del déu del Sol, Ra , va ser una divinitat molt popular entre el poble egipci, junt a Isis . Des del cel, el déu Ra va enviar a la terra el seu Ull diví , que va assumir l’aparença de la deessa Hathor , deessa d’aspecte lleoní, que va exterminar gran part de la humanitat, i a qui li va ser atorgar l’epítet de Sachme, la poderosa . El seu nom significa “ la casa d’Horus ”, per ser la mare, esposa i companya d’aquest déu. El seu nom, en jeroglífic, es representa com un falcó dintre d’un quadrat, que representa la casa. És la deessa del cel, l’amor, l’alegria, les festes, la música i la dansa, protectora de la maternitat i dels infants, a més deessa de l’art . HATHOR

Els seus objectes sagrats són dos instruments de percussió, que es solien usar junts i simbolitzen la vida: el menat , un collaret de comptes, que servia de mànec; i el sistro , d’agradable so per als déus, el mànec del qual solia tenir el rostre de la deessa, sonava agitant-lo de manera semblant a les actual maraques. Per això, era deessa de la música i la dansa . I el sacerdots i sacerdotesses, dirigits per un superior, havien d’estar entrenats per a fer-los sonar rítmicament i en el moment adequat. Instruments que només s’empraven en festes sagrades. HATHOR

Representada com un dona amb orelles o cap de vaca , banyes lliriformes i disc solar . També es pot representar amb cap i cos de vaca amb el disc solar entre les banyes o altres aparences. Venerada en multitud de santuaris, el més important va ser el de Memfis , durant l’Imperi Antic i, més tard, el de Dendera (a la riba oriental del Nil, 70 kilòmetres al nord de Luxor/Tebes, a prop d’Abidos). HATHOR

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Anubis. Integrat en la religió d’Osiris, déu nascut de la unió de Nepthis , dona de Seth , amb Osiris . Com a déu funerari , és guardià de les necròpolis i patró d’ultratomba , acull els difunts a les portes de les seves tombes, guiant-los cap el “Més Enllà”. Una vegada a la sala de les dues veritats, Anubis és l'encarregat de dur el difunt, per tal que la seva ànima sigui pesada (pes de Maat ), vigilant la balança amb la finalitat que ningú pugui falsejar el resultat. ANUBIS

També tenia com a tasca custodiar i protegir el palau d’ Osiris i presidir junt a Thot , el judici del difunt. Vetlla els ritus de l’embalsamament, per això, se li diu l’ embalsamador . Se’l representa com un xacal negre amb posició d’esfinx, o bé com una figura humana amb cap de xacal o de cànid (ca). El motiu d'aquesta associació es troba en la quotidianitat dels antics egipcis, que observaven com els gossos del desert desenterraven els morts per aconseguir aliment. ANUBIS

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Representa les matemàtiques, l’astronomia i les ciències , en general, per tot això, era el símbol de saviesa , de l’ astúcia i de la màgia . La representació més freqüent és amb cos humà i amb cap d’Ibis , normalment amb material d’escriptori, és l’ escriba , el secretari dels déus, posseeix i domina la paraula divina i eficaç, els discursos convincents; divideix el temps i estableix el calendari; presideix l’escriptura de la història, autentifica les decisions i legalitza el nom del faraó. Estudia els llocs per a construir els temples i assegura que la seva construcció es faci segons les regles. Thot és advocat, jutge i déu de les lleis, va estar molt relacionat amb la deessa Maat , com a representant de la veritat i de la justícia . També se li resa per les malalties . Ocupa una posició important en el tribunal. Thot. Déu de l’escriptura sagrada , de les biblioteques, és mestre de la llengua i senyor dels textos conservats als temples i coneix els jeroglífics. THOT

THOT, L’ESCRIBA, REGISTRA EL RESULTAT EL PES DEL COR D’ANI. DEL PAPIR D’ANI. LLIBRE DELS MORTS. IMPERI NOU. EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES L’IBIS THOT, DAVANT L’ESTÀTUA SEDENT DE MAAT. MUSEU KESTNER DE HANNOVER (ALEMANYA). THOT

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Simbolitza l’ ordre còsmic, l’estabilitat, l’equilibri i l’harmonia en el món i en el cosmos, tal i com va ser creat en un primer moment l’univers. A la societat, aquest respecte a l’equilibri implica, en la pràctica, lleialtat, veritat, justícia i respecte a les lleis . Maat era filla d’ Aton , i a partir de la XVIII dinastia és filla de Ra, i apareixia, darrere del seu pare, en la barca que el duia cada nit al món subterrani. Maat . Sota la forma d’una deessa femenina, la seva representació mostra una dona dempeus o asseguda sobre els seus talons amb una gran ploma d’estruç al cap, subjectada amb un diadema , i portant en una mà el ceptre i en l’altra l’ anj . I a partir del regnat d’ Akenaton , apareix com una dona alada . MA’AT

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Va ser patrona dels jutges , els quals duien sovint la seva imatge penjada del coll a manera de protecció. En aquesta funció està assistida pel déu Thot per a mantenir l’ordre. Va ser venerada a Karnak , on tenia un santuari, i als temples de Memfis i de Deir- el Medina (a l’entrada vall de les Reines, prop del dels Reis, riba occidental enfront Tebes / Luxor). Maat vigilava els tribunals i intervenia en el judici funerari: així la deessa Maat es col·locava en el platet dret de la balança i a l’esquerre el cor del difunt. Si el fidel de la balança es mantenia en equilibri, el mort quedava exculpat, perquè el seu cor corresponia al pes de Maat i, per tant, el seu comportament havia harmonitzat amb la justícia universal, si no era així, seria tragat per un monstre. MA’AT

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Seth . Fill de Gueb (terra) i Nut (cel). Déu que personificava les terres estèrils i desèrtiques , i la sequera . Simbolitza les forces destructores , la seva veu és el tro , i com no va ser totalment vençut per Horus, amenaça periòdicament l’ ordre còsmic . Està associat a les idees de furor, violència, tempesta, crim i maldat . Té afinitats amb animals abominables com el porc, l’ase o l’hipopòtam i se’l representa com un animal poc definit i estrany , una espècie de llebrer (galgo) amb grans i llargues orelles retallades , morro afilat , i coa llarga i bífida . És l’encarnació de les forces que s’ oposen a Maat , la deessa del l’ordre, l’equilibri i la justícia. És tan brutal... com ella és de dolça; i tan lleig... com ella és de bella; i tan detestat... com ella és estimada. SETH

Però, aquest món dels déus necessita de la seva força brutal , perquè Seth està en la proa de la nau de Ra (el Sol) i combat al dimoni Apofis (déu malèfic en cos de serp), qui amenaça a Ra tots els matins i nits. Cada vegada que Seth aconsegueix la victòria, altra vegada Apofis ressuscita i torna a començar la lluita, per tant, d’aquest conflicte permanent neix l’equilibri de les forces i l’harmonia universal . Seth , a més, pren possessió d’alguns homes i els torna irresponsables, així, els possessos de Seth amenacen la societat . Totes les catàstrofes venen de Seth. És el germà d’Osiris i el seu oposat. L’univers funciona per la seva acció contradictòria. Seth matà el germà, que fou ressuscitat per Isis i desprès s’oposarà a Horus, el fill del seu germà i enemic, Osiris. Anar a índex… SETH

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Mut. Mut és esposa del déu Ammó i mare de Jonsu . Deessa del cel , destacada per què procedeix de la ciutat de Tebes . El seu nom significa “ la Mare ”, i és la deessa voltor , com així se la representa en el seu jeroglífic, encara que també se la pot representar com una lleona o una moixa. Com a deessa mare du sobre el cap la corona del Baix i de l’Alt Egipte , i un tocat format per un voltor . Vesteix un ajustat vestit de color blau o vermell , i en les seves mans porta el ceptre de papir i el anj o símbol de la vida. MUT

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Jonsu. Déu de la lluna , formava part de la triada de Tebes , junt als seus pares Ammó i Mut . El seu nom significa “ la Placenta Reial ”. Depèn del lloc d’adoració canvia la seva representació gràfica. És representat com un home amb barba amb actitud de marxa , que es transforma amb un nin embolcat amb el sudari com una mòmia coronada per un disc lunar (amb lluna creixent ) sobre el cap i una coleta lateral (clara referència a un Jonsu nin ), un collar sobre el pit i a les mans els ceptres corresponents. En el seu aspecte celeste se’l representa com al déu Horus , amb cap de falcó, l’aspecte momiforme el va prendre del déu Ptah . JONSU

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Ptah. Déu creador , es deia que ell va crear tots el éssers amb el cor i la llengua . Senyor de la veritat i font de valors morals. Originari de la ciutat de Memfis , capital de l’ Imperi Antic , i on a partir de l’ Imperi Nou va formar triada amb la seva esposa Sejmet i el seu fill Nefertem . Mestre dels artesans i patró de la metal·lúrgia, de la construcció i de l’escultura. És representat com un petit home momificat, embolicat amb un sudari, del que apunten o sobresurten tan sols les seves mans. Subjecta un ceptre. Du un collaret i un casquet ajustat sobre el cap . Apareix pujat sobre un pedestal que simbolitza a Maat per a equiparar la seva alçada amb els altres déus. A més, és l’únic déu que ostenta una barba recta, ja que el normal és que la barba sigui corba en el seu extrem PTAH

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Nefertem. Tercer déu en la triada de Memfis , junt a Ptah i Sacmis, encara que el seu lloc solia ser ocupar, amb freqüència, per Inhotep. Com déu de la natura representa el calor del sol naixent. En el Llibre dels Morts (fórmules màgiques, encanteris..., escrits sobre papirs, dipositats al costat mòmies, font coneixement) la seva tasca sembla consistir en garantir la continuïtat de la vida en el món que vindrà , però no se’n fa molta referència d’ell. Representat amb figura humana amb una lot que surt del seu cap, flor de la qual va néixer . NEFERTEM

Nepthis o Neftis . Filla de Gueb (terra) i Nut (cel), esposa i germana de Seth . Amant d’ Osiris ; d’ells va néixer Anubis . Neftis era la " Dama de la Casa "; sobre el cap duia el signe de la casa tomba que expressa el seu nom. Se li atribueixen poders màgics . Es creia que habitava en les terres hostils , com els deserts, on guiava els viatgers. Va ser associada al culte funerari, així, els sudaris que envoltaven els cossos dels difunts representaven les metxes dels seus cabells . Protegeix al Sol naixent de la malvada serp Apofis . EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES NEFTIS

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES Aton. Aton significa “ disc solar ”; originari de la ciutat d’ Heliòpoli . Amenhotep IV (“Ammó està satisfet”) o Amenofis IV ( Akenaton , “horitzó d’Aton”) va fer desaparèixer a la resta de divinitats i va instaurar una religió monoteista , tan sols es practicava culte al déu Aton . Més tard, va ser considerat una manifestació de Ra . Durant els cinc primers anys del regnat d’Akenaton, el déu Aton va ser representat amb figura humana i cap de falcó , després va subsistir tan sols amb la representació del disc solar i va ser proclamat divinitat suprema i única . ATON

El faraó va fundar una nova ciutat, Akenaton (actual Tell-Al-Amarna ). Després de la mort d’Akenaton el culte a Ammó va ser restablert . ATON

�ݺ�ߣ

��é�ܲ�

More Related Content

��é�ܲ�