ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Ebre

•Download as PPT, PDF•
•
Joan Carles Ventura joancarlesventura
Joan Carles Ventura joancarlesventura

Treball alumnes 2n IES Roquetes

1 of 28
Download to read offline
Des dels ibers fins als nostres dies, milers i milers de persones hem nascut, crescut i mort a la vora del tram final de l’ Ebre. LO RIU ES VIDA
El riu ens ha donat, durant segles, un continu subministre de recursos Aigua per a beure, rentar-nos, cuinar. Pesca, cacera i fruits per alimentar-nos. Terra fèrtil i aigua per a regar i cultivar. Energia per a moure molins i turbines. Una via de comunicació per a navegar i comerciar Un lloc per gaudir i festejar...
Som de les Terres de l’Ebre. Concretament de Roquetes, ciutat del Baix Ebre, la darrera comarca que rega el riu abans de trobar-se amb la Mediterrània, la mar amb la qual ha mantingut un pols durant mil·lennis... LES TERRES DE L’EBRE
Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la mar que l’acull i per això ha imposat la seva voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat esquerra correspon al Baix Ebre. E l delta de l’ Ebre, té actualment una extensió emergida de 320 Km 2 , i ha fet avançar la desembocadura uns 25 quilòmetres dins del mar… EL POLS DEL RIU
La capital de la comarca és Tortosa, situada a 43 km. de la desembocadura del riu. L’Ebre ha condicionat la vida del tortosins i la forma de la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, pescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguers, terrissers... TORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIA
La ruta comercial medieval de l’ Ebre, que anava de Tudela a Tortosa, incloïa també els afluents navegables del riu, com el Segre. Des del segle XII el riu fou la via més important per al transport de les exportacions aragoneses: cereals, llana, cera, vi i oli. Per la seua banda, Aragó importava productes manufacturats, panys , espècies , tints i productes d·origen oriental. COMERÇ AMB L’ ARAGÓ
El transport del blat es feia els mesos de tardor- hivern mentre que la llana era el tràfec comercial de primavera- estiu. A l’ agost i el setembre la navegació pel riu restava paralitzada a causa de la manca de cabals. El transport s’ efectuava amb els llaguts o llaüts, naus de poc calat adaptats a les característiques del riu que aprofitaven el corrent del riu i, quan es remuntava s’ havia de sirgar. ELS LLAGUTS
Productes tèxtils arribats de Flandes i el nord de França, així com productes del país (armes, pells, ganivets, carn, oli, mel...) s·exportaven cap al nord d.Àfrica, vorejant el litoral i fent escala en ports com el deTortosa. EL PORT DE TORTOSA El port de Tortosa en esta època tingué, una intensa comunicació, mitjançant el comerç de cabotatge, amb els ports peninsulars de França, Itàlia i Sicília.
Un altre dels negocis que proporcionava el riu era el cobrament del pas: per travessar-lo o per circular per ell. Es pagava peatge per creuar el riu pel pont de barques i es cobrava un impost anomenat lleuda pel pas de les mercaderies per la ciutat. EL PONT DE BARQUES
El corrent de l’Ebre feia funcionar els molins fariners que es construïen a la vora del riu o flotants, que eren muntats sobre barques i lligats a la riba. Una altra de les indústries que generà el riu i la riquesa de fusta de les muntanyes va ser la fabricació de vaixells. Les primeres drassanes islàmiques se situaven a l’ actual barri de Remolins i estaven protegides amb muralles i torres, després es traslladaren al camp dels Titets (actual Parc) i a la Casota (barri de Ferreries). MOLINS I DRASSANES
Al llarg de la història els principals edificis tortosins han estat de cara al riu. L.activitat comercial es duia a terme en els carrers propers al pont. Allí es trobaven també l.Ajuntament i les presons. Amb la pèrdua d’ importància del riu, el nucli comercial i els centres de govern de la ciutat es desplacen. EL RIU I LA FAÇANA FLUVIAL
La dificultat de passar l’Ebre ha fet de Tortosa un lloc estratègic. El riu va actuar com a frontera entre l’ Al-Andalus i el món cristià, i ha estat escenari de moltes batalles, entre elles la que va decidir la sort de la guerra civil espanyola. EL RIU FRONTERA
El riu ha estat també un espai per a la diversió i els actes solemnes. A l’Edat Mitjana i amb motiu de l’ arribada dels reis a la ciutat, el riu i els seus voltants s’engalanaven. Fins fa pocs anys encara se celebraven festes al riu: les regates i les cucanyes en són les més representatives. RIU I FESTA
L’ Ebre ha representat una font de recursos econòmics per als habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua i la llera: usos agrícoles, industrials, urbans i comercials que han perdurat fins ben avançat el segle passat. Molts dels reptes actuals del territori obeïxen en bona part, al canvi d’ usos del riu que ha representat un trencament tràumàtic de la dinàmica socioeconòmica de la ciutat . FONT DE RECURSOS
Al riu es pescava des de barques o des de les riberes. Les peixeres, construïdes a l’ Edat Mitjana, eren murs de pedra per a evitar l’erosió del corrent. L’ estancament de l’aigua les va fer un lloc idoni per a la pesca. Es pescaven sabogues i barbs … LA PESCA; SABOGUES I BARBS Barraca del DELTA
Ja des dels àrabs, la construcció d’obres d’enginyeria ha permès un millor aprofitament de l’aigua. L’assut de Xerta, d’on surten els canals de la dreta i l’esquerra de l’Ebre, és el principi d’una xarxa de sèquies que permeten regar i cultivar les terres situades més enllà de les riberes del riu. L’ASSUT
EL RIU ÉS UNA SENYAL D’IDENTITAT
Pel riu no només baixa aigua sinó que arrossega, també, els sediments formats per partícules minerals i partícules orgàniques. Fins a la regulació del cabal amb els embassaments, el riu era capaç de transportar i sedimentar graves, arenes, argiles i fangs. Aigua i fang conformen la dinàmica fluvial. Els efectes de la vitalitat del riu els podem observar en la formació de meandres, platges fluvials i l’extensa plana del delta de l’Ebre. DINÀMICA FLUVIAL
A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua abundant, i una certa humitat ambiental han fet que trobem una densa vegetació formada per arbres, arbustos i lianes, dominada per arbres caducifolis de fulla ampla que són estranys en el nostre món mediterrani. EL BOSC DE RIBERA És el bosc de ribera o bosc en galeria, formació vegetal que apareix només en els braços de riu estrets associats a algunes illes.
Si analitzem una gota d’aigua del riu veiem que hi ha moltes més coses que aigua. Moltes de les substàncies que porta dissoltes o en suspensió són necessàries per al desenvolupament d’animals i plantes . AIGUA I NUTRIENTS
Cal conservar les vores dels nostres rius i el bosc de ribera ja que actuen com a passadissos biològics que connecten diferents territoris i permeten la circulació de les espècies aquàtiques i terrestres. Hem de veure els nostres rius com alguna cosa més que «conductes d’aigua» a punt per a ser consumida. EL RIU ECOSISTEMA
La manca de sediments ocasionada per la construcció d’embassaments i l’extracció de cabals, és la causa de l’actual regressió del front deltaic i l’ enfonsament progressiu de la plana. PROBLEMÀTICA L’ ENCANYSSADA UNA GRAN PRADERA SUBMERGIDA On hi macròfits, plantes que creixen a l’estiu i floreixen en superfície a la tardor. Aquestes plantes es troben a la base de la cadena alimentària i proporcionen aliment i refugi a un gran nombre d’espècies d’invertebrats, peixos, ocells... 
LA LLUITA L’any 2000 començà la lluita per defensar el territori. Altres regions veïnes que estan experimentant forts creixements agrícoles, urbanístics, industrials i de població, reclamen transvasaments d’aigua de l’Ebre a altres conques.
NO N’ ESTEM ¶Ù’A°ä°¿¸é¶Ù...
Els raonaments Diuen que a l’ Ebre li sobra l’aigua Diuen que l’aigua que va al mar es perd Diuen que som insolidaris... ...NO SABEN EL QUE DIUEN
...per què no coneixen la nostra realitat US CONVIDEM DES D’ARA A CONÈIXER- NOS...
JOVENS DE LA CONCA DE L’EBRE AJUDEU-NOS A DEFENSAR EL RIU DELS ABUSOS!!! ALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETES PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008
CONSERVEM L’ EBRE VIU!!! Alumnat: Nati Audí Marcel Balastegui Efrem del Valle Jordi Chavarria Florín Ciuperca Jordi Gavaldà Eric Quevedo Mercè Lamarca Edison Saltos Anna Vizcarro Professorat: Vicky Carles; IES Roquetes Font documental: Oscar Cid. Camp d’Aprenentage del Delta

More Related Content

Ebre

  • 1. Des dels ibers fins als nostres dies, milers i milers de persones hem nascut, crescut i mort a la vora del tram final de l’ Ebre. LO RIU ES VIDA
  • 2. El riu ens ha donat, durant segles, un continu subministre de recursos Aigua per a beure, rentar-nos, cuinar. Pesca, cacera i fruits per alimentar-nos. Terra fèrtil i aigua per a regar i cultivar. Energia per a moure molins i turbines. Una via de comunicació per a navegar i comerciar Un lloc per gaudir i festejar...
  • 3. Som de les Terres de l’Ebre. Concretament de Roquetes, ciutat del Baix Ebre, la darrera comarca que rega el riu abans de trobar-se amb la Mediterrània, la mar amb la qual ha mantingut un pols durant mil·lennis... LES TERRES DE L’EBRE
  • 4. Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la mar que l’acull i per això ha imposat la seva voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat esquerra correspon al Baix Ebre. E l delta de l’ Ebre, té actualment una extensió emergida de 320 Km 2 , i ha fet avançar la desembocadura uns 25 quilòmetres dins del mar… EL POLS DEL RIU
  • 5. La capital de la comarca és Tortosa, situada a 43 km. de la desembocadura del riu. L’Ebre ha condicionat la vida del tortosins i la forma de la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, pescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguers, terrissers... TORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIA
  • 6. La ruta comercial medieval de l’ Ebre, que anava de Tudela a Tortosa, incloïa també els afluents navegables del riu, com el Segre. Des del segle XII el riu fou la via més important per al transport de les exportacions aragoneses: cereals, llana, cera, vi i oli. Per la seua banda, Aragó importava productes manufacturats, panys , espècies , tints i productes d·origen oriental. COMERÇ AMB L’ ARAGÓ
  • 7. El transport del blat es feia els mesos de tardor- hivern mentre que la llana era el tràfec comercial de primavera- estiu. A l’ agost i el setembre la navegació pel riu restava paralitzada a causa de la manca de cabals. El transport s’ efectuava amb els llaguts o llaüts, naus de poc calat adaptats a les característiques del riu que aprofitaven el corrent del riu i, quan es remuntava s’ havia de sirgar. ELS LLAGUTS
  • 8. Productes tèxtils arribats de Flandes i el nord de França, així com productes del país (armes, pells, ganivets, carn, oli, mel...) s·exportaven cap al nord d.Àfrica, vorejant el litoral i fent escala en ports com el deTortosa. EL PORT DE TORTOSA El port de Tortosa en esta època tingué, una intensa comunicació, mitjançant el comerç de cabotatge, amb els ports peninsulars de França, Itàlia i Sicília.
  • 9. Un altre dels negocis que proporcionava el riu era el cobrament del pas: per travessar-lo o per circular per ell. Es pagava peatge per creuar el riu pel pont de barques i es cobrava un impost anomenat lleuda pel pas de les mercaderies per la ciutat. EL PONT DE BARQUES
  • 10. El corrent de l’Ebre feia funcionar els molins fariners que es construïen a la vora del riu o flotants, que eren muntats sobre barques i lligats a la riba. Una altra de les indústries que generà el riu i la riquesa de fusta de les muntanyes va ser la fabricació de vaixells. Les primeres drassanes islàmiques se situaven a l’ actual barri de Remolins i estaven protegides amb muralles i torres, després es traslladaren al camp dels Titets (actual Parc) i a la Casota (barri de Ferreries). MOLINS I DRASSANES
  • 11. Al llarg de la història els principals edificis tortosins han estat de cara al riu. L.activitat comercial es duia a terme en els carrers propers al pont. Allí es trobaven també l.Ajuntament i les presons. Amb la pèrdua d’ importància del riu, el nucli comercial i els centres de govern de la ciutat es desplacen. EL RIU I LA FAÇANA FLUVIAL
  • 12. La dificultat de passar l’Ebre ha fet de Tortosa un lloc estratègic. El riu va actuar com a frontera entre l’ Al-Andalus i el món cristià, i ha estat escenari de moltes batalles, entre elles la que va decidir la sort de la guerra civil espanyola. EL RIU FRONTERA
  • 13. El riu ha estat també un espai per a la diversió i els actes solemnes. A l’Edat Mitjana i amb motiu de l’ arribada dels reis a la ciutat, el riu i els seus voltants s’engalanaven. Fins fa pocs anys encara se celebraven festes al riu: les regates i les cucanyes en són les més representatives. RIU I FESTA
  • 14. L’ Ebre ha representat una font de recursos econòmics per als habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua i la llera: usos agrícoles, industrials, urbans i comercials que han perdurat fins ben avançat el segle passat. Molts dels reptes actuals del territori obeïxen en bona part, al canvi d’ usos del riu que ha representat un trencament tràumàtic de la dinàmica socioeconòmica de la ciutat . FONT DE RECURSOS
  • 15. Al riu es pescava des de barques o des de les riberes. Les peixeres, construïdes a l’ Edat Mitjana, eren murs de pedra per a evitar l’erosió del corrent. L’ estancament de l’aigua les va fer un lloc idoni per a la pesca. Es pescaven sabogues i barbs … LA PESCA; SABOGUES I BARBS Barraca del DELTA
  • 16. Ja des dels àrabs, la construcció d’obres d’enginyeria ha permès un millor aprofitament de l’aigua. L’assut de Xerta, d’on surten els canals de la dreta i l’esquerra de l’Ebre, és el principi d’una xarxa de sèquies que permeten regar i cultivar les terres situades més enllà de les riberes del riu. L’ASSUT
  • 17. EL RIU ÉS UNA SENYAL D’IDENTITAT
  • 18. Pel riu no només baixa aigua sinó que arrossega, també, els sediments formats per partícules minerals i partícules orgàniques. Fins a la regulació del cabal amb els embassaments, el riu era capaç de transportar i sedimentar graves, arenes, argiles i fangs. Aigua i fang conformen la dinàmica fluvial. Els efectes de la vitalitat del riu els podem observar en la formació de meandres, platges fluvials i l’extensa plana del delta de l’Ebre. DINÀMICA FLUVIAL
  • 19. A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua abundant, i una certa humitat ambiental han fet que trobem una densa vegetació formada per arbres, arbustos i lianes, dominada per arbres caducifolis de fulla ampla que són estranys en el nostre món mediterrani. EL BOSC DE RIBERA És el bosc de ribera o bosc en galeria, formació vegetal que apareix només en els braços de riu estrets associats a algunes illes.
  • 20. Si analitzem una gota d’aigua del riu veiem que hi ha moltes més coses que aigua. Moltes de les substàncies que porta dissoltes o en suspensió són necessàries per al desenvolupament d’animals i plantes . AIGUA I NUTRIENTS
  • 21. Cal conservar les vores dels nostres rius i el bosc de ribera ja que actuen com a passadissos biològics que connecten diferents territoris i permeten la circulació de les espècies aquàtiques i terrestres. Hem de veure els nostres rius com alguna cosa més que «conductes d’aigua» a punt per a ser consumida. EL RIU ECOSISTEMA
  • 22. La manca de sediments ocasionada per la construcció d’embassaments i l’extracció de cabals, és la causa de l’actual regressió del front deltaic i l’ enfonsament progressiu de la plana. PROBLEMÀTICA L’ ENCANYSSADA UNA GRAN PRADERA SUBMERGIDA On hi macròfits, plantes que creixen a l’estiu i floreixen en superfície a la tardor. Aquestes plantes es troben a la base de la cadena alimentària i proporcionen aliment i refugi a un gran nombre d’espècies d’invertebrats, peixos, ocells... 
  • 23. LA LLUITA L’any 2000 començà la lluita per defensar el territori. Altres regions veïnes que estan experimentant forts creixements agrícoles, urbanístics, industrials i de població, reclamen transvasaments d’aigua de l’Ebre a altres conques.
  • 24. NO N’ ESTEM ¶Ù’A°ä°¿¸é¶Ù...
  • 25. Els raonaments Diuen que a l’ Ebre li sobra l’aigua Diuen que l’aigua que va al mar es perd Diuen que som insolidaris... ...NO SABEN EL QUE DIUEN
  • 26. ...per què no coneixen la nostra realitat US CONVIDEM DES D’ARA A CONÈIXER- NOS...
  • 27. JOVENS DE LA CONCA DE L’EBRE AJUDEU-NOS A DEFENSAR EL RIU DELS ABUSOS!!! ALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETES PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008
  • 28. CONSERVEM L’ EBRE VIU!!! Alumnat: Nati Audí Marcel Balastegui Efrem del Valle Jordi Chavarria Florín Ciuperca Jordi Gavaldà Eric Quevedo Mercè Lamarca Edison Saltos Anna Vizcarro Professorat: Vicky Carles; IES Roquetes Font documental: Oscar Cid. Camp d’Aprenentage del Delta