Economia durant el Franquisme
- 1. EVOLUCI DE LA POLTICA ECONMICA DEL RGIM De lautarquia al desarrollismo Pau Homedes - Roger Podall - Arnau Portet
- 2. 1. Autarquia (1939-1959) a) Per鱈ode plenament autrquic (fins al 51) b) Canvi de model (reformes y Pla d'estabilitzaci坦 de 1959) 2. El 束desarrollismo損 (1959-1975) a) La expansi坦 econ嘆mica (fins al 1973) b) La crisis (1973-1975) ETAPES DE LA POLTICA DURANT EL RGIM
- 3. LA AUTARQUIA
- 4. AUTARQUIA A LAGRICULTURA Manca de tecnificaci坦, baixa productivitat i descens en la producci坦 que comportava escassetat en productes bsics. Mxima intervenci坦 de lestat (per exemple el SNT en el cas del blat). Disminuci坦 en les collites que sintentaven solucionar amb cartilles de racionament. Aparici坦 del mercat negre (estraperlo).
- 5. AUTARQUIA A LINDUSTRIA Es crea lINI (Instituto Nacional de Industria) el 1941. Donava diners a les empreses per dinamitzar leconomia interna (no es va aconseguir). La banca, grcies a aix嘆 es converteix en el suport fonamental del r竪gim. El estancament industrial que es vivia va fer que es donessin permisos per produir, importar i exportar.
- 6. AUTARQUIA AL NIVELL DE VIDA Elevada inflaci坦 --- Disminuci坦 dels salaris i augment dels preus. Molta mis竪ria, reaparici坦 de malalties, molta mortalitat infantil. No hi va haver redistribuci坦 de la renta a causa dels baixos impostos.
- 7. CANVI DE MODEL Perqu竪? Fi de la誰llament internacional Inviabilitat del model autrquic Entrada dels tecn嘆crates al govern
- 8. CANVI DE MODEL Com? Major liberalitzaci坦 dels preus i de comer巽 Major integraci坦 en la economia internacional Pla dEstabilitzaci坦 i Liberaci坦 econ嘆mica
- 9. CANVI DE MODELConseq端竪ncies Creixement econ嘆mic i sostingut Creixement agr鱈cola i inici de la reforma agrria de carcter t竪cnic Molt creixement industrial Persisteixen certs desequilibris: inflaci坦, monopolis estatals, d竪ficit comercial
- 10. PLA DESTABILITZACI Objectius Controlar inflaci坦 Liberalitzar leconomia Mesures Reducci坦 de les despeses p炭bliques Disminuci坦 del intervencionalisme Devaluaci坦 de la peseta Context Internacional Creixement econ嘆mic europeu Demanda de vacences Nova pol鱈tica econ坦mica ---- 1959 1964 ---- Tenen continuitat amb els plans de desenvolupament
- 11. EL DESENVOLUPAMENT El pla destabilitzaci坦 no t辿 gaire efectivitat. Comen巽a un nou per鱈ode m辿s prol鱈fic. M辿s o menys compr竪n des del 1959 fins al 1973, any que va comen巽ar la crisi internacional del petroli.
- 12. A NIVELL INDUSTRIAL (1) Va ser on va tenir m辿s impacte i el canvi m辿s espectacular. La producci坦 industrial es va multiplicar per 4 entre 1960 i 1975 (bsicament sider炭rgia i autom嘆bil)
- 13. Aix嘆 va estar recolzat bsicament per capital estranger (20%), per嘆 implicava la implementaci坦 de diferents multinacionals. A m辿s, va comen巽ar un fort comer巽 amb lexterior. A NIVELL INDUSTRIAL (2)
- 14. TURISME La balan巽a comercial, tot i aix嘆, era deficitria. Per aix嘆 es va promoure el turisme. (compensava el 30%) Es va promocionar el turisme de masses (Manuel Fraga) que va posar gran quantitat per嘆 mala qualitat.
- 15. CONSEQNCIES SOCIALS Aquest canvi a tot lestat va suposar, entre daltres coses una urbanitzaci坦 definitiva de la societat espanyola (camperols marxen a treballar a lindustria). Les ciutats creixen molt i es creen rees metropolitanes i de barris dormitori.
- 16. MIGRACI Va tenir un fort impacte sobre Catalunya. Estava molt mal planificat: males condicions, habitatges deficients, sense serveis,... Els especuladors es van enriquir. Tamb辿 hi havia emigraci坦 exterior, bsicament dirigida cap a Fran巽a, Alemanya i Su誰ssa. Tot i que socialment va tenir efectes negatius econ嘆micament van ser molt positius