2. L卒Edat Antiga 辿s el per鱈ode de temps que va des de laparici坦 dels primers escrits fins a la caiguda de lImperi Rom al segle V d.c.
3. Era una 竪poca caracteritzada per lesclavitud, la cultura clssica de Gr竪cia i Roma i una forma de vida basada en el comer巽! ANEM A INVESTIGAR!
4. ELS IBERS Vivien de lagricultura i la ramaderia, i ja tenien escriptura pr嘆pia. Tenien una activitat comercial important Juntament amb els grecs van desenvolupar la moneda i van crear un sistema descriptura!
5. LA ROMANITZACIO Els grecs i els ibers es van entendre, per嘆 amb els romans no... Els romans imposen la seva forma de vida, la seva llengua i la seva civilitzaci坦!
6. TIPIC DE LEDAT ANTIGA... Apareix lescriptura (grecs i ibers) Apareix lesclavitud (grecs i romans) La cultura clssica (Gr竪cia) I la urbanitzaci坦 (Roma i Gr竪cia)
7. LESCLAVITUD Els esclaus feien la feina que els romans o els grecs no volien fer... Solien ser presoners de guerra Els venien al mercat i tenien molt pocs drets, els amos els podien tractar fatal sense por a cstigs o multes! Si guanyaven diners podien comprar la seva llibertat! Fins i tot algun antic esclau va arribar a llocs de govern! Sovint, esclaus alliberats compraven esclaus per treballar a casa seva!
8. Un esclau no podia casar-se, ni tenir fills ni propietats! Lamo tenia el dret de torturar-lo i castigar-lo com fos... Fins i tot podia matar-lo! Una fam鱈lia pobra podia tenir un esclau, en canvi els m辿s rics tenien centenars desclaus. Podien fer tot tipus de feines: metges, massatgistes, ca巽adors docells, pe坦 dobra, gladiador... Quantes m辿s coses sabien fer, m辿s cars eren!
9. Les grans civilitzacions eren Gr竪cia i Roma! Amb una cultura molt especial que ens ha deixat moltes coses!
11. Les ciutats de lImperi depenien de Roma La vida p炭blica es feia al f嘆rum, una pla巽a al centre de la ciutat, on hi havia el mercat i la seu de ladministraci坦 p炭blica. Les grans ciutats tamb辿 tenien circ, i la resta de ciutat tenien amfiteatre i teatre. A Roma hi havia un gran afany per la guerra i per conquerir altres pobles, per aix嘆 van crear un gran Imperi!
13. El F嘆rum de la ciutat de Roma El F嘆rum era com la pla巽a principal de la ciutat. All shi feien els negocis, els comer巽os, les xerrades entre savis, la religi坦...
15. s la construcci坦 l炭dica m辿s important!(despr辿s tamb辿 hi havia el teatre i lamfiteatre) Destinat a les carreres i a les representacions que escenificaven fets de lImperi (guerres, batalles, emperadors,...) Sovint hi feien batalles navals i lomplien daigua! Era un recinte allargat, de sorra, on corrien els cavalls i les qudrigues, amb grades als voltants.
18. A Catalunya... Els romans quan arriben es troben amb els ibers... I l嘆gicament, sels carreguen!
19. Romans!!! Benvinguts a Catalunya! Els soldats romans es van instal揃lar a Catalunya i van formar fam鱈lies Van introduir la seva religi坦, la seva llengua i la seva manera de viure Trraco va ser la gran ciutat romana
21. Un cop a Catalunya els romans van fundar ciutats Van construir vies de comunicaci坦. La Via Augusta era la m辿s important i enlla巽ava Roma amb Cadis! Van fer aq端eductes, i daltres innovadores construccions
22. HERNCIA ROMANA La llengua! Els romans parlaven llat鱈, llengua de la qual deriva el catal! D炭plex, carpe diem, campus, alias, a priori...s坦n paraules llatines que encara utilitzem!
23. El dret rom! La llei romana permetia als ciutadans defensar-se i establia unes lleis comunes per tot lImperi. Avui, moltes lleis catalanes es basen en el dret rom!
24. Dels romans tamb辿 hem heretat el morter, els maons i les teules de fang cuit per a la construcci坦!
27. GRECIA Les ciutats gregues sanomenaven POLIS. Hi havia espais p炭blics i temples. I cada polis tenia la seva manera de governar-se. Edificades prop del mar, al peu dun tur坦 amb lacr嘆polis. Al voltant de la polis hi havia camps de conreu i de pastura
28. LACRPOLIS Acro (gran) Polis (ciutat) ... Gran ciutat! Inicialment era un refugi, tamb辿 es van fer servir com a temples. Situada en un tur坦 damunt de la polis
29. LART I EL PENSAMENT Els grecs donaven molta importncia a lart i al pensament De fet els grans pensadors de la historia han sigut grecs: Homer, Pitgores, Pericles, S嘆crates, Plat坦, Arist嘆til.... Lart grec 辿s un referent per tothom! La pintura, lescultura i larquitectura han creat escola!
30. HERNCIA DELS GRECS Ja veureu, dels grecs nhem apres molt: Vocabulari, democracia, jocs olimpics, teatre... Quins cracks!
32. LA DEMOCRCIA Significa govern del poble i la van crear els grecs! Els romans la van rebutjar! Per嘆 nosaltres la vam recuperar!
33. COM FUNCIONAVEN ELS GRECS? Ecclesia Hi havia tots els ciutadans Votaven lleis i impostos Decidien les guerres Tribunals populars 6000 ciutadans escollits per sorteig Jutjaven els delictes Magistrats Dirigien la politica Escollits per un any La Boule! 500 membres que aconsellen a lecclesia
34. Hi havia tres classes de ciutadans: ESCLAUS --- Un 50% de la poblaci坦, no tenien ni drets ni llibertat CIUTADANS --- Un 30%, podien acudir a lecclesia ESTRANGERS (METECOS) -- Un 20%, lliures per嘆 sense drets pol鱈tics
35. PERICLES Va ser el millor estratega grec, general i pol鱈tic. Sota el seu poder es va organitzar millor la pol鱈tica Escollit pel poble durant 12 anys Li diuen el creador de la democrcia
36. PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODER JUDICIAL DEMOCRACIA GREGA DEMOCRACIA ACTUAL LA DEMOCRACIA ABANS I ARA ECCLESIA PARLAMENT TRIBUNALS POPULARS GOVERN MAGISTRATS JUTGES 息 2002 Santillana Educaci坦n S.L.
38. Eren unes festes gregues que se celebraven cada quatre anys a Ol鱈mpia, van durar m辿s d11segles! Tenien un carcter religi坦s, cultural i esportiu Els atletes participants havien de ser homes, grecs, de condici坦 lliure, no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicci坦 religiosa. Arribaven espectadors provinents de tota la Mediterrnia i de totes les classes socials, des de pr鱈nceps fins a pobres.
39. Els qui practicaven lesport anaven despullats (gymnos vol dir nu) i suntaven el cos amb oli! Les dones tenien prohibida lentrada! El primer dia feien juraments dhonor (no fer trampes), confer竪ncies i recital po竪tics! Nom辿s hi havia premi pel primer que era tractat amb tots els honors! A Atenes els guanyadors eren lliurats de pagar impostos o els donaven diners per tota la vida!
40. I....el TEATRE!!! Els grecs feien molts rituals per lloar els seus d辿us! Van anar evolucionant i va apar竪ixer el teatre! Feien trag竪dia i com竪dia, i totes estaven escrites en vers!
41. Amb QU destacaven grecs i romans? Bsicament amb lagricultura i el comer巽 Conreaven lanomenada trilogia mediterrnia: blat, vinya i olivera. El vi i loli que produ誰en a Catalunya lenviaven a tot lImperi.
42. Utilitzaven eines de ferro pel camp i tamb辿 la for巽a dels animals! Per produir el vi i loli van fer grans premses...
43. COINCIDNCIA Romans i grecs van crear les seves grans ciutats prop del mar per poder comerciar amb tota la Mediterrnia! I ens han deixat una her竪ncia que encara ens dura!
