際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Eduard Vallory. Petxa-kutxa.

Download as PPTX, PDF
M
MenorcaEdu21

Jornades d卒Estiu 2014 Menorca Eu21. El Petxakutxa d卒Eduard Vallory

Convert to study guideBETA

Transform any presentation into a summarized study guide, highlighting the most important points and key insights.

1 of 13
Download to read offline
Leducaci坦 no t辿 a veure amb el control. S鱈 que hi tenia relaci坦 quan leducaci坦 en massa va arribar al conjunt de la poblaci坦, ara fa uns 150 anys. Per嘆 ara t辿 a veure amb lempoderament. Richard Gerver
Notes dEduard Vallory per al petxa-kutxa a les Jornades Menorca Edu21 27 dagost de 2004
David Olson, Psychological Theory and Educational Reform (CUP, 2003) Qu竪 sabem avui a trav辿s de la ci竪ncia cognitiva? Quines assumpcions tenia lescola tradicional?
1. El qu竪 la gent apr竪n dep竪n dall嘆 que ja sap. vs. All嘆 qu竪 els infants aprenen dep竪n del que lescola estableixi.
2. La gent apr竪n perqu竪 li agrada i est intr鱈nsecament interessada en aprendre. vs. Els infants adquireixen coneixement perqu竪 necessiten els cr竪dits.
3. Laprenentatge est inspirat per la cerca de sentit, de creixement i de comprensi坦. vs. Els que els infants aprenen dep竪n dels llibres, cap鱈tols i pgines dels quals s坦n responsables.
4. El creixement de la ment 辿s espontani i continu. vs. El creixement de la ment 辿s una q端esti坦 dobligaci坦 i deure.
Reflexi坦 sobre la clau de lescoltisme: Capacitat de despertar linter竪s dels infants, encenent la seva motivaci坦 intr鱈nseca per aprendre, proporcionant-los habilitats, confian巽a, i oportunitats per prendre les seves decisions, esdevenint part del seu propi proc辿s educatiu.
Resultats educatius de lescoltisme: Empoderar els joves, prove誰nt-los dun entorn segur on puguin prendre responsabilitats, iniciativa i riscos. Fer-los desenvolupar habilitats com autoconfian巽a, autonomia, coratge, capacitat de superar el fracs, o lideratge: funcions executives
s cert que lescoltisme se centra principalment en desenvolupar les funcions executives, trets de la personalitat, o non-cognitive skills, mentre que lescola t辿 un encrrec concret dadquisici坦 de coneixements. Per嘆 lobjectiu dempoderament dels fillets i filletes 辿s com炭!
Joseph Farrell, Ontario Institute for Studies in Education La genialitat de laproximaci坦 educativa de lescoltisme 辿s que no busca ensenyar (teach), sin坦 que est dissenyat per a possibilitar laprenentatge, que 辿s el que ha de fer tota planificaci坦 educativa que vulgui tenir 竪xit.
Centres que milloren: Treball conjunt dels mestres per a lempoderament dels infants, en contra tant del cinisme com de la por a la fiscalitzaci坦 Filmaci坦 de classes i visionat amb els altres mestres per a la millora
Joseph Farrell, expresident Comparative and International Education Society Com a educadors, el nostre objectiu final 辿s laprenentatge i la seva millora. Lescola que fins avui hem conegut 辿s tan sols un sistema que hem constru誰t socialment perseguint aquest objectiu. Fixem-nos en lobjectiu.

More Related Content

Eduard Vallory. Petxa-kutxa.

  • 1. Leducaci坦 no t辿 a veure amb el control. S鱈 que hi tenia relaci坦 quan leducaci坦 en massa va arribar al conjunt de la poblaci坦, ara fa uns 150 anys. Per嘆 ara t辿 a veure amb lempoderament. Richard Gerver
  • 2. Notes dEduard Vallory per al petxa-kutxa a les Jornades Menorca Edu21 27 dagost de 2004
  • 3. David Olson, Psychological Theory and Educational Reform (CUP, 2003) Qu竪 sabem avui a trav辿s de la ci竪ncia cognitiva? Quines assumpcions tenia lescola tradicional?
  • 4. 1. El qu竪 la gent apr竪n dep竪n dall嘆 que ja sap. vs. All嘆 qu竪 els infants aprenen dep竪n del que lescola estableixi.
  • 5. 2. La gent apr竪n perqu竪 li agrada i est intr鱈nsecament interessada en aprendre. vs. Els infants adquireixen coneixement perqu竪 necessiten els cr竪dits.
  • 6. 3. Laprenentatge est inspirat per la cerca de sentit, de creixement i de comprensi坦. vs. Els que els infants aprenen dep竪n dels llibres, cap鱈tols i pgines dels quals s坦n responsables.
  • 7. 4. El creixement de la ment 辿s espontani i continu. vs. El creixement de la ment 辿s una q端esti坦 dobligaci坦 i deure.
  • 8. Reflexi坦 sobre la clau de lescoltisme: Capacitat de despertar linter竪s dels infants, encenent la seva motivaci坦 intr鱈nseca per aprendre, proporcionant-los habilitats, confian巽a, i oportunitats per prendre les seves decisions, esdevenint part del seu propi proc辿s educatiu.
  • 9. Resultats educatius de lescoltisme: Empoderar els joves, prove誰nt-los dun entorn segur on puguin prendre responsabilitats, iniciativa i riscos. Fer-los desenvolupar habilitats com autoconfian巽a, autonomia, coratge, capacitat de superar el fracs, o lideratge: funcions executives
  • 10. s cert que lescoltisme se centra principalment en desenvolupar les funcions executives, trets de la personalitat, o non-cognitive skills, mentre que lescola t辿 un encrrec concret dadquisici坦 de coneixements. Per嘆 lobjectiu dempoderament dels fillets i filletes 辿s com炭!
  • 11. Joseph Farrell, Ontario Institute for Studies in Education La genialitat de laproximaci坦 educativa de lescoltisme 辿s que no busca ensenyar (teach), sin坦 que est dissenyat per a possibilitar laprenentatge, que 辿s el que ha de fer tota planificaci坦 educativa que vulgui tenir 竪xit.
  • 12. Centres que milloren: Treball conjunt dels mestres per a lempoderament dels infants, en contra tant del cinisme com de la por a la fiscalitzaci坦 Filmaci坦 de classes i visionat amb els altres mestres per a la millora
  • 13. Joseph Farrell, expresident Comparative and International Education Society Com a educadors, el nostre objectiu final 辿s laprenentatge i la seva millora. Lescola que fins avui hem conegut 辿s tan sols un sistema que hem constru誰t socialment perseguint aquest objectiu. Fixem-nos en lobjectiu.