1. EDUCAR DES DE LA
RESPONSABILITAT
Responsabilitat i
prevenci坦 de
riscos en
activitats de
lleure en les quals
hi participen
menors de 18
anys amb la
finalitat de
leducaci坦 en el
lleure
2. Les conviv竪ncies escolars, les
excursions, les col嘆nies i els casals
d'estiu s坦n moments privilegiats en la
vida dels infants.
Nom辿s cal veure la il揃lusi坦
amb qu竪 la mainada
preparen la motxilla o quan
retornen a casa ens
expliquen experi竪ncies
viscudes o ens ensenyen
els tallers que han fet...
3. Sempre que preparem una activitat
amb la finalitat de leducaci坦 en el
lleure, hem de preveure que sha de
dissenyar tenint en compte dues
premisses molt importants:
La seguretat
La qualitat
pedag嘆gica
Director
4. La posici坦 de garantia, 辿s el deure
de vetllar per la seguretat dels
participants menors dedat
Davant la llei nosaltres som responsables
dels menors participants a les nostres
activitats.
Totes les activitats per senzilles que siguin,
suposen un risc per als participants, que els
responsables de lactivitat han davaluar i
prevenir, tenint molt en compte que quan
els participants son menors dedat shi
afegeix la posici坦 de garantia que
assumeixen el director i els monitors de
lactivitat.
5. Un deure bsic...
Un deure bsic dels monitors, directors i
organitzadors dactivitats de lleure, 辿s el de vetllar
per la seguretat de les persones que es troben
sota la seva direcci坦.
Aquest deure implica que els monitors aix鱈 com els
directors i organitzadors de les activitats es fan
responsables, es a dir assumeixen personalment:
la crrega devitar qualsevol dany que puguin patir els
participants menors dedat
i devitar tamb辿 que causin danys a terceres persones o
coses mentre estiguin sota la seva direcci坦.
6. La posici坦 de garantia
s el deure de vetllar per la
seguretat, es dir el deure
datenci坦,
vigilncia
i cura
dels participants
i de les seves accions.
7. Ser responsable
El director i els monitors ocupen
de fet, una posici坦 de
responsabilitat
semblant a la dels pares si
estiguessin presents o a la dels
professors quan els menors estan
a lescola, en quant als perjudicis
que els menors puguin patir o
causar.
8. Ser responsable
Per aix嘆 en tot moment caldr poder
demostrar que la conducta dels
monitors i del director ha estat la
exigible, perqu竪 aquesta
responsabilitat civil no pugui arribar a
constituir delicte.
Es per tot aix嘆 que un dels temes que m辿s
preocupen a l'hora de planificar activitats de
temps lliure en les nostres entitats 辿s la
responsabilitat que com promotors o
monitors tenim davant les persones que tenim
al nostre crrec.
9. La responsabilitat civil
Podem dir que la
responsabilitat civil
辿s la obligaci坦 que tota
persona o entitat t辿
dindemnitzar per danys
o perjudicis causats a
una altra.
Farem un reps als aspectes jur鱈dics que poden influir
en la responsabilitat d'un monitor de temps lliure
davant situacions compromeses
10. La responsabilitat civil
Aquest concepte aplicat al m坦n de
leducaci坦 en el lleure: si un menor
pateix un dany o el causa en lexercici
duna activitat organitzada, el director
aix鱈 com els organitzadors
daquesta, estaran obligats
a reparar el dany i si no
es possible la reparaci坦
caldr indemnitzar-lo
11. La responsabilitat civil
Sempre sha de poder demostrar que la conducta va ser
diligent, va ser la exigible a qualsevol persona que es
trob辿s en aquelles circumstncies.
Sha de poder comprovar que el dany o perjudici sofert
no ve motivat per una actuaci坦 negligent o de
creaci坦 de risc per part del monitor o el director de
lactivitat.
Neglig竪ncia: s quan no es porten a terme les precaucions i la
deguda cura necessries. En aquest cas 辿s negligent i es considera
culpable del succ辿s qui no preveu les accions oportunes per evitar
aquest succ辿s
Creaci坦 de risc: Es crea risc quan no es prenen les degudes
precaucions davant una situaci坦 amb perill posterior. Si es crea una
situaci坦 de perill que deriva a un dany, els que hagin provocat aquesta
situaci坦 hauran dindemnitzar a aquell/s que lhan sofert.
12. Responsabilitat penal
La responsabilitat penal 辿s la exigida a aquelles
persones que incorren en conductes, que per la seva
especial gravetat, son considerades com delicte
(delicte o falta segons la gravetat)
Son les conductes que mereixen major reprovaci坦 social i
per aix嘆 tenen sancions m辿s gravoses: son castigades amb
multes, pres坦 i altres com la inhabilitaci坦
Hi ha dos sup嘆sits perqu竪 la responsabilitat pugui arribar a
ser penal:
Quan interv辿 dol
Quan interv辿 imprud竪ncia.
13. Responsabilitat penal
Dol: Existeix dol quan es comet el delicte o
la falta de forma voluntria i amb ple
coneixement de causa.
Imprud竪ncia: Existeix imprud竪ncia quan
sense actuar dolosament, hi ha difer竪ncia
entre el comportament realitzat i la
conducta que hagu辿s estat exigible a l'autor.
14. Responsabilitat penal
La imprud竪ncia
Haur鱈em de tenir molt en compte l'element diferenciador
entre les distintes classes d'imprud竪ncia, en funci坦 del
grau de risc.
Imprud竪ncia greu: El que determinar que ens trobem
davant un sup嘆sit d'imprud竪ncia greu l'abs竪ncia de la m辿s
elemental cautela davant la possibilitat d'un resultat que la
seva previsibilitat 辿s not嘆ria per qualsevol adult normal.
Imprud竪ncia lleu: Ser qualificada com imprud竪ncia lleu
quan el que s'acusa sigui l'omissi坦 de l'atenci坦 normal o
deguda en relaci坦 amb els factors circumstancials
concurrents.
15. El risc
Tota activitat, per senzilla que sigui,
comporta un risc.
多Tots sabem valorar el risc que hi pot
haver davant dun fet determinat?
Intenteu definir la
paraula RISC sense
utilitzar la paraula
perill
16. Definici坦 de risc
Risc 辿s l'eventualitat que succeeixi un fet
capa巽 de produir un dany
Perqu竪 hi hagi risc: Han de donar-se alhora dues
condicions:
ha de ser possible que existeixi un accident
i que aquest accident suposi un dany
多Com podem valorar el grau de risc?
17. Grau de risc
El grau de risc es pot determinar de diferents maneres, per嘆 la m辿s
fiable 辿s la estad鱈stica
El problema 辿s que per les activitats de lleure no en tenim prou dades i
a m辿s hi ha tants de factors que determinen en cada cas el risc, que
dif鱈cilment ens servir el m竪tode estad鱈stic.
En canvi si que ens serveix, per exemple, per determinar el grau de risc
en el transport
Anar en tren 3
Estar-se a casa 4
Treballar a la ind炭stria qu鱈mica 4
Anar en autob炭s 4
Treballar en la construcci坦 10
Anar en avi坦 50
Anar en cotxe 200
Anar en motocicleta 1.000
La seg端ent taula pot
servir d'utilitat a l'hora
de comparar riscos.
Expressa el nombre de
morts per cada
100.000.000 hores
d'activitat.
18. Grau de risc
En cavi sabem estad鱈sticament diferents aspectes
que ens poden servir molt per evitar accidents en
activitats de lleure:
Els petits accidents es
produeixen principalment en
els moments de no activitat
(temps lliure, pnxing)
19. Grau de risc
A l'炭ltim mat鱈 o la 炭ltima tarda, solen haver-
hi tamb辿 petits accidents, principalment en
col嘆nies i campament. Normalment els
monitors, cansats de tots els dies, baixen la
gurdia i els nens estan nerviosos perqu竪
tornen a casa.
Lexperi竪ncia ens diu que cal
programar activitats fins
a 炭ltim moment.
Les 炭ltimes activitats han de ser
tranquil揃les
20. Grau de risc
Com ja hem dit sabem estad鱈sticament diferents aspectes que
ens poden servir molt per evitar accidents en activitats de
lleure:
Estad鱈sticament la major part
dels accidents m辿s greus en
activitats de lleure per a
menors dedat passen
a les activitats aqutiques
i durant la mobilitat.
21. El grau de risc
1
La probabilitat
daccident
2
El major dany
possible
Hi ha dos factors que determinen el grau risc
22. El grau de risc1
La probabilitat
daccident
2
El major dany
possible
23. El grau de risc1
La probabilitat
daccident
2
El major dany
possible
24. El grau de risc1
La probabilitat
daccident
2
El major dany
possible
25. La minimitzaci坦 del risc
Hem dit que el grau de risc ve determinat per dos factors
variables:
1.- La probabilitat daccident en realitzar lactivitat
2.- El major dany possible en laccident
En tot moment hem de intentar minimitzar el risc de totes les
nostres activitats de lleure.
La minimitzaci坦 podr donar-se a una o a les dues
variables,
26. 多Com avaluarem el grau de risc?
Nivells
de risc
Conseq端竪ncies (major dany possible)
M鱈nims danys Danys
Grans
danys
Baixa
Risc
insignificant
Risc
tolerable
Risc
moderat
Mitja
Risc
tolerable
Risc
moderat
Risc
important
Alta
Risc
moderat
Risc
important
Risc
intolerable
Probabilitat
27. 多Com avaluarem el grau de risc?
Risc insignificant:
Quan el risc 辿s insignificant
lactivitat es pot portar a
terme
28. 多Com avaluarem el grau de risc?
Risc tolerable:
No implica que no
existeixi risc, sin坦 que
aquest t辿 poques
possibilitats de
produir danys, ja
sigui per les
conseq端竪ncies
irrellevants que pot
tenir o perqu竪 no 辿s
fcil que es produeixi.
29. 多Com avaluarem el grau de risc?
Risc moderat:
En cas de risc moderat
lactivitat ja no shauria
de portar a terme
sempre que no es puguin
prendre mesures per
minimitzar els riscos i
passar a ser una activitat
de risc tolerable.
30. 多Com avaluarem el grau de risc?
Risc important:
Les activitats de risc
important amb la
participaci坦 de menors
dedat no es poden portar a
terme.
31. 多Com avaluarem el grau de risc?
Risc intolerable:
Mai podem portar a terme una
activitat de risc intolerable. En
aquests casos hem de
programar una altra activitat o
suspendre aquesta.
32. 多Com avaluarem el grau de risc?
Tot i aix嘆 la millor manera que tenim
nosaltres per determinar el grau de risc 辿s
el treball dequip utilitzant el sentit com炭
El nostre sentit com炭 ser
molt 炭til per valorar el grau
de risc d'una activitat.
Per嘆 cal sempre posar en
com炭 el nostre punt de vista
amb el de la resta de
monitors i finalment decidir
33. Treballar en equip
Est comprovat que no tothom veu el mateix perill
en una activitat. Hi ha molts de factors de cada
persona (de preparaci坦, emocionals, etc) ens
influeixen i ens fan veure les coses de diferent
manera els uns i els altres.
Si en una reuni坦 posem en com炭 tots els punts de
vista, la decisi坦 final ser sempre una decisi坦
equilibrada.
La decisi坦 presa per una sola persona pot ser
equivocada, en els temes de seguretat tamb辿 sha de
treballar en equip
34. Grau dacceptaci坦 del risc
Abans de programar una activitat hem destar segurs
que lequip de monitors est capacitat per portar aquella
activitat i shan danalitzar els diferents factors com la
nostra preparaci坦, la dels nens, el temps, les condicions i
material t竪cnic... abans de prendre una decisi坦 final.
Normalment la creaci坦 de risc en activitats de lleure per
a menors dedat no es produeix intencionadament. Sha de
tenir en compte que cal sempre actuar amb previsi坦 i
prud竪ncia
35. Grau dacceptaci坦 del risc
El grau d'acceptaci坦 d'un risc ve determinat pels
coneixements que tenim de l'activitat que genera
el risc i pels avantatges que implica la seva
exist竪ncia.
Si programeu activitats que per si mateixes
impliquin un risc excessiu valoreu l'acceptaci坦 del
risc: ponderant el benefici educatiu que poden
comportar i el risc als quals estaran exposats els
participants, i despr竪s decidiu.
36. Grau dacceptaci坦 del risc
BENEFICI
EDUCATIU
RISC
El grau d'acceptaci坦 d'un risc
ve determinatpels coneixements que tenim de
l'activitat que genera el risc i pels avantatges (objectius)
que implica fer l'activitat tot i l'exist竪ncia del risc
coneixements
que tenim de
l'activitat que
genera el risc
avantatges
que implica
fer l'activitat
37. Grau dacceptaci坦 del risc
- RISC+ RISC
Si programeu activitats que per si mateixes impliquin
un risc excessiu valoreu l'acceptaci坦 del risc:
ponderant el benefici educatiu que poden
comportar i el risc als quals estaran exposats els
participants, i despr竪s decidiu.
38. Grau dacceptaci坦 del risc
El disseny d'activitats que per
a nosaltres aparentment
son normals,
poden en un moment
determinat deixar de ser-ho a
causa de diferents
factors
39. Factors que determinaran si una
activitat 辿s segura
Els mitjans t竪cnics
Lentorn
Els monitors
Els participants
Grau dacceptaci坦 del risc
40. Activitat segura
Una activitat 辿s segura quan despr辿s danalitzar
tots els factors que intervenen podem garantir la
integritat f鱈sica i ps鱈quica dels participants.
s a dir podem preveure tots els riscos
previsibles.
Lactivitat sempre respon a uns objectius. Per
obtenir aquests objectius sempre sha de buscar
lactivitat m辿s segura.
41. Activitat segura
FACTOR: MEDI, LENTORN
Previsi坦 meteorol嘆gica
Risc dincendi
Elaboraci坦 dun pla demerg竪ncia: Informaci坦 /
av鱈s / evacuaci坦
Adequar lactivitat a lentorn
Delimitar entorns
Notificaci坦 activitat (legal i de seguretat)
Disseny de lactivitat amb un bon coneixement del
medi
Control dels animals
Disseny de rutes i activitats tenint en compte les
cobertures dels tel竪fons m嘆bils
Prevenci坦 del cop de calor
FACTOR: LEQUIP DE DIRIGENTS
Capacitat davaluar riscos per part del
director i de prendre decisions
Treball dequip en lavaluaci坦 de riscos
Motivaci坦 i inter竪s dels membres de lequip
de dirigents
Preparaci坦 i coneixement t竪cnic del director
Preparaci坦 i coneixement t竪cnic de lequip
de dirigents
Coneixement del lloc per part de lequip de
dirigents
Vigilncia
Nombre adequat i suficient de dirigents
FACTOR: ELS PARTICIPANTS
Edat dels participants
Preparaci坦 dels participants
Coneixement del lloc per part dels participants
Motivaci坦 i inter竪s dels participants
Descans dels participants
...
FACTOR: ELS MITJANS TCNICS
Material adequat
Coneixement t竪cnic del material
Assignaci坦 dun responsable log鱈stic que
supervisa amb el director tot el material
Previ a lactivitat revisi坦 altra cop del material
Cobertura de tel竪fons m嘆bils
ACTIVITAT
42. La prevenci坦 de riscos
comen巽a en un mateix,
amb la prud竪ncia
i el sentit com炭