1. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu El petit pr鱈ncep Versi坦 Data 9 /1/16
Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallar竪s Aprovat M嘆nica Rossell坦 Pgina 1 de 2
PLA LECTOR. 22.01.16
Albert Einstein (1879-1955)
El f鱈sic Albert Einstein, fam坦s per la teoria de la relativitat, va n辿ixer a Ulm,
Alemanya, el 1879. Des de molt jove demostr estar notablement dotat per les
matemtiques i, com sol succeir amb els grans matemtics, va desenvolupar
paral揃lelament una forta passi坦 envers la m炭sica. Fou un alumne poc brillant a qui
avorria haver de memoritzar dades i estar sotm竪s a la disciplina escolar, rigorosa i
poc creativa de lAlemanya del moment.
Amb 17 anys es trasllad a Su誰ssa per a estudiar a lEscola Polit竪cnica de Zuric on la
relaci坦 m辿s espontnia i efica巽 entre professors i alumnes li permet辿 acabar els seus
estudis. El 1901, despr辿s de graduar-se en f鱈sica, es f辿u ciutad su鱈s que
posteriorment canviaria per la ciutadania americana el 1940.
El seu desig dexercir com a professor es vei辿 frustat per la dificultat que li suposava
aleshores la seva ascend竪ncia jueva i per aquest motiu va haver dacceptar una
pla巽a dadministratiu en un despatx de Berna. Tanmateix, el seu treball li permet辿
disposar de suficient temps lliure per a poder elaborar el 1905 la Teoria especial de
la relativitat que ampliar鱈a el 1916 amb la Teoria general de la relativitat. Aquestes
teories varen revolucionar profundament les lleis bsiques sobre el moviment i la
gravitaci坦 dels cossos que prevalia des de Newton i que formularen una nova
manera dentendre i interpretar lUnivers.
Per a Einstein lespai i el temps no existeixen per ells mateixos, no s坦n sistemes de
refer竪ncia absoluts com postulava Newton, sin坦 que s坦n mesures f鱈siques que
serveixen per a establir la distncia i el moviment relatiu entre els objectes
(planetes, estrelles, etc) que habiten lUnivers. Einstein creia que el moviment dels
2. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu El petit pr鱈ncep Versi坦 Data 9 /1/16
Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallar竪s Aprovat M嘆nica Rossell坦 Pgina 2 de 2
objectes, sols pot ser relatiu, 辿s a dir, sols pot ser ent竪s a partir duna altre sistema
en moviment.
L 炭nic absolut a partir del qual pot definir-se la relativitat de lespai i del temps 辿s la
velocitat invariable de la llum en propagar-se en forma dones pel buit de lespai a
una constant de 300.000 quil嘆metres per segon. Per aix嘆, si un objecte sallunya de
nosaltres, ens semblar m辿s curt del que 辿s realment; i si un rellotge sallunya,
semblar que el seu tic-tac 辿s m辿s lent. La velocitat, relativa per a lespectador en
rep嘆s, 辿s la responsable que la longitud sescurci o que es dilati.
La teoria de la relativitat va demostrar tamb辿 lequival竪ncia entre massa (o mat竪ria) i
energia que Einstein express amb la c竪lebre equaci坦 E=mc2
(lenergia 辿s igual a la
massa multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat), segons la qual tota massa
no 辿s res m辿s que una forma denergia concentrada.
Anys m辿s tard, el desafortunat invent de la bomba at嘆mica demostraria la certesa
de la seva tesi. Avui dia, lenergia at嘆mica es troba en diverses aplicacions
industrials com les centrals nuclears o la propulsi坦 at嘆mica de vaixells.
Per acabar, cal fer esment que Einstein explic lenigma de latracci坦 gravitat嘆ria de
Newton utilitzant una nova geometria segons la qual lUnivers espai-temps apareix
de forma curvil鱈nia en funci坦 de les masses que cont辿, que obliguen als raigs
lluminosos a desviar-se al llarg del seu viatge per lespai formant, ja no rectes, sin坦 el
que els matemtics denominen corbes geod竪siques.