ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Eivissa secció filològica de l’iec

•
•
Biblioteca Ies Santa Maria
Biblioteca Ies Santa Maria
1 of 38
Download to read offline
LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC ALS CENTANYS DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES Eivissa 29 d’abril del 2013
Un període de commemoracions rellevants • 2011: Centenari de la Secció • “L’any de la paraula viva” • 2012: • Any Antoni M. Alcover (150 anys del naixement i 50 del final del Diccionari Alcover-Moll). • Pompeu Fabra: Centenari de la Gramática de la lengua catalana i presentació del volum 8è de les seves Obres completes (epistolari). • 80 anys de les Normes de Castelló. • 2013: Centenari de les Normes ortogràfiques • Coincidint amb l’Any Marià Villangómez
Commemoracions: tres grans finalitats  Donar a conèixer què és i que fa la Secció Filològica com a acadèmia de la llengua catalana.  Difondre el caràcter integrador del nostre model de llengua:  la variació innovadora dels dialectes i registres + l’orientació normativa de la varietat comuna o estàndard: complementàries i recíprocament imprescindibles.  Transmetre a tota la societat un convenciment inequívoc: la llengua catalana té la capacitat i el dret de ser reconeguda igualitàriament en el marc estatal, europeu i mundial –base demogràfica, vitalitat i creativitat en tots els camps.
Una dimensió popular • Concursos • Verbalíada • IRLats • Sambori • Dictat a Perpinyà • Scrabble a Eivissa • Espais de TV • Pica Lletres • Gran Dictat • Catala alataC
Una codificació iniciada fa un segle • 14 de febrer de 1911 • Enric Prat de la Riba, que havia creat l’Institut d’Estudis Catalans el 1907, aprova la creació en el seu si de la Secció de Ciències i de la Secció Filològica com a acadèmia de la llengua. • 9 de maig de 1911 • Es reuneix per primera vegada la nova Secció: • Antoni M. Alcover, president; Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar.
Eivissa i Formentera: presents en els moments decisius • Sempre que el context social ha estat favorable a l’ús del català i a la difusió d’un model comú de llengua culta: • En l’arrancada inicial que porta a la creació de la Secció Filològica (1911): Serra i Orvay al Congrés de 1906. • En la consolidació normativa dels anys 30: Macabich. • En la recuperació dels anys 70, al final del franquisme: Villangómez.
Elaborada i acceptada en 20 anys • 1913: Normes ortogràfiques • 1918: Gramàtica normativa • 1932: Diccionari general de la llengua catalana • Adhesió dels escriptors valencians (Normes de Castelló) i de les Balears (La Nostra Terra) • Desaparició dels sectors antinormativistes
La clau de l’èxit: la suma de tres grans iniciatives 1. La mobilització que va promoure Antoni M. Alcover en tots els territoris de la llengua catalana: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). 2. La campanya de Pompeu Fabra i la revista l’Avenç per una codificació normativa sistemàtica i moderna del català. 3. El suport inequívoc i lúcid d'un polític com Enric Prat de la Riba des de les institucions –la Diputació de Barcelona (1907) i la Mancomunitat de Catalunya (1914).  Avui també necessitam: Propostes sistemàtiques + projecció social + suport institucional
Alcover i Fabra: figures clau complementàries • En ells dos hem centrat els actes del centenari • Cal superar definitivament l’absurda contraposició que es fa a vegades entre els dos grans artífexs de la recuperació lingüística: l’impuls de la variació i la codificació sistemàtica es complementen. • Volem facilitar l’accés a la seva obra: Portal Antoni M. Alcover  Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana  Dietaris dels viatges  Quaderns de camp  La flexió verbal (mapes i àudio)  Diccionari Alcover-Moll Obres Completes de Fabra (ed. J. Sola & J. Mir)  Volum 7: Totes les Converses filològiques en línia (un miler d’articles indexats)
La recuperació de la postguerra • Després de la clandestinitat, ara fa uns 50 anys ingressen a la Secció Filològica Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner • Els dos lingüistes més importants de les Balears i del País Valencià
Francesc de B. Moll, 1978 • “Mossèn Alcover va proclamar i defensar, fins a la seva mort, l’exactitud del nom de ‘llengua catalana’ per a tot el conjunt lingüístic format per Catalunya, Andorra, València i les nostres Illes.” • “No som en el començament del camí de la restauració de la nostra llengua, sinó que ja la teníem aconseguida quan vingué el col·lapse de la guerra i la postguerra”
A Eivissa: 1933 • Jocs Florals: Villangómez col·labora amb Macabich en la selecció dels poemes • Macabich publica Dialectals a Barcelona i escriu les Vesprals • Villangómez mostra els primers poemes a Macabich, que en publica un al Diario de Ibiza
Els anys 70 a Eivissa: un nou impuls • Villangómez havia adoptat unes formes plenament unitàries en l’edició de l’Antologia poètica (Selecta, 1969) • Reactivació de l’Institut d’Estudis Eivissencs • Expansió de la literatura i l’ús públic de la llengua • Setmanari bilingüe Uc • Primers programes radiofònics • Inicis de la cançó en català • Polèmiques a la premsa sobre el model de llengua i la catalanitat de les Pitiüses
Villangómez partint de Moll • Defineix el model de llengua per a les Pitiüses: • Curs d’iniciació a la llengua (1972, 1978) • ¿Com podria ser una llengua literària de les Pitiüses? • Els pronoms personals febles i la llengua literària de les Pitiüses • Més sobre la llengua literària de les Pitiüses • Article literari i article baleàric • Aquesta vegada en eivissenc
LA SECCIÓ FILOLÒGICA: FUNCIONS I ORGANITZACIÓ
Tres grans missions estatutàries  Orientació normativa i estandardització  Recerca  Seguiment de la situació sociolingüística Art. 3 dels Estatuts de l’IEC: a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-ne la normativa i vetllar perquè el procés de normalització d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la realització i la difusió de la recerca, en les diferents àrees de la ciència i la tecnologia.
Una de les cinc seccions de l’IEC • Secció Històrico- Arqueològica • Secció Filològica • Secció de Ciències i Tecnologia • Secció de Ciències Biològiques • Secció de Filosofia i Ciències Socials • Estructurada en comissions i oficines: • Comissió de Lexicografia • Oficines Lexicogràfiques • Comissió de Gramàtica • Oficina de Gramàtica • Comissió d’Onomàstica • Oficina d’Onomàstica • Comissió d’Estàndard Oral • Oficina d’Assessorament Lingüístic • Comissió de Transliteració • Comissió de Publicacions
Composició actual 27numeraris, 12 emèrits, 26 corresponents.
Presència destacada de les Balears en la Secció Filològica i el conjunt de l’IEC • Entre els desapareguts: • Antoni M. Alcover • Miquel dels Sants Oliver • Joan Alcover • Miquel Costa i Llobera • Gabriel Alomar • Francesc de B. Moll • Marià Villangómez • Josep M. Llompart • Miquel Dolç • Miquel Ferrà • Salvador Galmés • Joan Pons i Marquès • Bartomeu Barceló • Entre els actuals: • Josep Massot i Muntaner • Joan Veny • Aina Moll • Joan Miralles • Damià Pons • Cosme Aguiló • Joan F. López Casasnovas • Enric Ribes • Isidor Marí
Notable implantació territorial i internacional, amb tot l’IEC • Seus i delegacions: • Barcelona, Lleida, Castelló, València, Alacant • Perpinyà, Palma / Balears • Entitats vinculades i adscrites • Centres d’Estudis Locals / Institut Ramon Muntaner • Centre de Terminologia TERMCAT • Convenis amb les universitats • UIB: Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL) • 28 societats filials amb prop de 10.000 socis • 4 de la Secció Filològica: • Societat Catalana d’Estudis Clàssics • Societat Catalana de Llengua i Literatura • Societat Catalana de Sociolingüística • Societat Catalana de Terminologia • Internacionalment: • Membre de la Union Académique Internationale • Membres corresponents arreu del món • Consell de l’Institut Ramon Llull
L’ORIENTACIÓ NORMATIVA
Un estàndard unitari respectuós amb la variació  Des de l’inici, la normativa de l’IEC ha estat especialment respectuosa amb la variació.  Grafies –es (cases i no *casas) per respecte a la pronúncia valenciana i occidental.  Morfologia verbal composicional (porto, porte, port).  Inclusió creixent de lèxic de tot el territori.  Dins de la nostra varietat estàndard es respecten les opcions regionals i locals justificades.  Cada usuari escollirà en cada cas les opcions més adequades, segons l’àmbit de difusió i el caràcter més personal o més neutre de la comunicació.  No hi ha estàndards regionals, sinó opcions regionals dins del mateix estàndard: evitar visió compartimentada.
Orientacions específiques per a les Balears • Tot dret (UIB  IB3) • Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (UIB-Consell de Mallorca)
Un model de llengua per a l’escola • Alomar, A. I. & Melià, J.: Proposta de model de llengua per a l’escola de les illes Balears • Revisat per la Comissió Tècnica de la UIB i amb el vistiplau de la Secció Filològica.
Tasques normatives • Comissió de gramàtica • Nova gramàtica gairebé llesta (J. Solà, G. Rigau, M. Pérez Saldanya) • Unes 1.200 pàg. + Base de dades gramatical • Comissió de Lexicografia • Actualització del DIEC • Nou diccionari normatiu • Comissió d’Onomàstica • Nomenclàtors de Toponímia • Comissió d’Estàndard Oral • Propostes de fonètica i morfologia • Aviat les de lèxic i sintaxi
Normalització i assessorament • Normalització terminològica: Consell Supervisor del TERMCAT –dossiers de SL universitaris. Activitats de la Scaterm. Projecció internacional. • Assessorament públic: milions de consultes al DIEC i al sistema integrat OPTIMOT. • Desplegament de relacions amb el món educatiu i de la comunicació.
Cooperació amb els professionals de la llengua • Un procés reactivat des de la celebració del centenari de la SF (2011). • Noves oportunitats amb el centenari de les Normes Ortogràfiques (2013) i la publicació de la nova gramàtica. • Professionals de la comunicació: Curs sobre el col·loquial de ficció (CUIMPB, octubre 2012). • Professionals del món educatiu: II Simposi sobre l’ensenyament de llengua i literatura a secundària i universitat (Xarxa Vives): octubre 2013. • Professionals de les indústries del llenguatge.
Un nou projecte de recerca i codificació • Fase inicial del Projecte de recerca i codificació de la LSC (experiència pilot de treball de camp per a la constitució del corpus + pàgina web: http://lsc.iec.cat/). Dir. J. Quer.  Llei de Catalunya sobre la llengua de signes catalana (26 maig 2010).  Reconeixement estatal 2007) sense finançament.  Conveni amb FESOCA.  Constituït el 21 de febrer el Consell Social de la LSC
LA RECERCA
Alguns dels projectes més rellevants • Atles Lingüístic del Domini Català + Petit Atles (Dir.: J. Veny & L. Pons). • Corpus Textual Informatitzat + Diccionari Descriptiu del Català Contemporani (Dir.: J. Rafel). • Corpus i gramàtica del català antic (J. Martines & M. Pérez Saldanya). • Observatori de Neologia (Dir.: M. T. Cabré). • Vocabulari Faraudo i Refranyer Aguiló (Dir.: G. Colón).
Publicacions Català, castellà, anglès, francès, italià i occità:
Revistes científiques • Vegeu en general: Hemeroteca Científica Catalana • Estudis Romànics (Dir.: A. M. Badia & J. Veny). • Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica (Societat Catalana d’Estudis Clàssics). • Llengua & Literatura (Societat Catalana de Llengua i Literatura). • Terminàlia (Societat Catalana de Terminologia). • Treballs de Sociolingüística Catalana (Societat Catalana de Sociolingüística).
Foment de la recerca • Premis generals • Premi de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua MARIAN AGUILÓ • Premi de Lexicografia i Onomàstica JOAN COROMINES • Premis per a estudiants • Borses d’estudi • Ajuts Fundació M. Rodoreda • Borses d’Estudi Països Catalans • Borses d’Estudi Generalitat de Catalunya • Estades de 3 mesos d’estudiants estrangers
EL SEGUIMENT DE LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA Una exigència creixent
Voluntat de projecció pública • Informes periòdics de seguiment: • Anàlisi de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2008/2010: http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf • Presentació Informes anuals, en col·laboració amb l’Observatori de la Llengua Catalana. • Actuacions i preses de posició immediates quan és necessari: • Declaració (30 juny 2010) i debat arran de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. • Més àmpliament: Declaració sobre els drets del poble català (febrer 2011). • Suport al model educatiu centrat en la llengua catalana com a llengua vehicular preeminent, a tots els territoris de llengua catalana.
Una exigència creixent • Estreta relació amb la Societat Catalana de Sociolingüística, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i la Xarxa CRUSCAT (vinculada al conjunt de l’IEC). • Presentació i traducció de l’obra editada per la UOC Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica
Un objectiu comú irrenunciable  El reconeixement igualitari com a llengua, cultura i nacionalitat  La subordinació és inadmissible.  Si l’únic camí cap a la igualtat és la sobirania política, haurem de construir-la.  Dins d’un model de plurilingüisme equitatiu universalment vàlid.  Un marc de convivència plurilingüe i intercultural àmpliament assumible, en què el català sigui llengua comuna d’ús públic.  El català, llengua vehicular preeminent en el sistema educatiu a totes les terres de llengua catalana –com passa amb totes les llengües no subordinades del món.
Gràcies per la vostra atenció!

More Related Content

Eivissa secció filològica de l’iec

  • 1. LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC ALS CENTANYS DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES Eivissa 29 d’abril del 2013
  • 2. Un període de commemoracions rellevants • 2011: Centenari de la Secció • “L’any de la paraula viva” • 2012: • Any Antoni M. Alcover (150 anys del naixement i 50 del final del Diccionari Alcover-Moll). • Pompeu Fabra: Centenari de la Gramática de la lengua catalana i presentació del volum 8è de les seves Obres completes (epistolari). • 80 anys de les Normes de Castelló. • 2013: Centenari de les Normes ortogràfiques • Coincidint amb l’Any Marià Villangómez
  • 3. Commemoracions: tres grans finalitats  Donar a conèixer què és i que fa la Secció Filològica com a acadèmia de la llengua catalana.  Difondre el caràcter integrador del nostre model de llengua:  la variació innovadora dels dialectes i registres + l’orientació normativa de la varietat comuna o estàndard: complementàries i recíprocament imprescindibles.  Transmetre a tota la societat un convenciment inequívoc: la llengua catalana té la capacitat i el dret de ser reconeguda igualitàriament en el marc estatal, europeu i mundial –base demogràfica, vitalitat i creativitat en tots els camps.
  • 4. Una dimensió popular • Concursos • Verbalíada • IRLats • Sambori • Dictat a Perpinyà • Scrabble a Eivissa • Espais de TV • Pica Lletres • Gran Dictat • Catala alataC
  • 5. Una codificació iniciada fa un segle • 14 de febrer de 1911 • Enric Prat de la Riba, que havia creat l’Institut d’Estudis Catalans el 1907, aprova la creació en el seu si de la Secció de Ciències i de la Secció Filològica com a acadèmia de la llengua. • 9 de maig de 1911 • Es reuneix per primera vegada la nova Secció: • Antoni M. Alcover, president; Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar.
  • 6. Eivissa i Formentera: presents en els moments decisius • Sempre que el context social ha estat favorable a l’ús del català i a la difusió d’un model comú de llengua culta: • En l’arrancada inicial que porta a la creació de la Secció Filològica (1911): Serra i Orvay al Congrés de 1906. • En la consolidació normativa dels anys 30: Macabich. • En la recuperació dels anys 70, al final del franquisme: Villangómez.
  • 7. Elaborada i acceptada en 20 anys • 1913: Normes ortogràfiques • 1918: Gramàtica normativa • 1932: Diccionari general de la llengua catalana • Adhesió dels escriptors valencians (Normes de Castelló) i de les Balears (La Nostra Terra) • Desaparició dels sectors antinormativistes
  • 8. La clau de l’èxit: la suma de tres grans iniciatives 1. La mobilització que va promoure Antoni M. Alcover en tots els territoris de la llengua catalana: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). 2. La campanya de Pompeu Fabra i la revista l’Avenç per una codificació normativa sistemàtica i moderna del català. 3. El suport inequívoc i lúcid d'un polític com Enric Prat de la Riba des de les institucions –la Diputació de Barcelona (1907) i la Mancomunitat de Catalunya (1914).  Avui també necessitam: Propostes sistemàtiques + projecció social + suport institucional
  • 9. Alcover i Fabra: figures clau complementàries • En ells dos hem centrat els actes del centenari • Cal superar definitivament l’absurda contraposició que es fa a vegades entre els dos grans artífexs de la recuperació lingüística: l’impuls de la variació i la codificació sistemàtica es complementen. • Volem facilitar l’accés a la seva obra: Portal Antoni M. Alcover  Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana  Dietaris dels viatges  Quaderns de camp  La flexió verbal (mapes i àudio)  Diccionari Alcover-Moll Obres Completes de Fabra (ed. J. Sola & J. Mir)  Volum 7: Totes les Converses filològiques en línia (un miler d’articles indexats)
  • 10. La recuperació de la postguerra • Després de la clandestinitat, ara fa uns 50 anys ingressen a la Secció Filològica Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner • Els dos lingüistes més importants de les Balears i del País Valencià
  • 11. Francesc de B. Moll, 1978 • “Mossèn Alcover va proclamar i defensar, fins a la seva mort, l’exactitud del nom de ‘llengua catalana’ per a tot el conjunt lingüístic format per Catalunya, Andorra, València i les nostres Illes.” • “No som en el començament del camí de la restauració de la nostra llengua, sinó que ja la teníem aconseguida quan vingué el col·lapse de la guerra i la postguerra”
  • 12. A Eivissa: 1933 • Jocs Florals: Villangómez col·labora amb Macabich en la selecció dels poemes • Macabich publica Dialectals a Barcelona i escriu les Vesprals • Villangómez mostra els primers poemes a Macabich, que en publica un al Diario de Ibiza
  • 13. Els anys 70 a Eivissa: un nou impuls • Villangómez havia adoptat unes formes plenament unitàries en l’edició de l’Antologia poètica (Selecta, 1969) • Reactivació de l’Institut d’Estudis Eivissencs • Expansió de la literatura i l’ús públic de la llengua • Setmanari bilingüe Uc • Primers programes radiofònics • Inicis de la cançó en català • Polèmiques a la premsa sobre el model de llengua i la catalanitat de les Pitiüses
  • 14. Villangómez partint de Moll • Defineix el model de llengua per a les Pitiüses: • Curs d’iniciació a la llengua (1972, 1978) • ¿Com podria ser una llengua literària de les Pitiüses? • Els pronoms personals febles i la llengua literària de les Pitiüses • Més sobre la llengua literària de les Pitiüses • Article literari i article baleàric • Aquesta vegada en eivissenc
  • 16. Tres grans missions estatutàries  Orientació normativa i estandardització  Recerca  Seguiment de la situació sociolingüística Art. 3 dels Estatuts de l’IEC: a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-ne la normativa i vetllar perquè el procés de normalització d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la realització i la difusió de la recerca, en les diferents àrees de la ciència i la tecnologia.
  • 17. Una de les cinc seccions de l’IEC • Secció Històrico- Arqueològica • Secció Filològica • Secció de Ciències i Tecnologia • Secció de Ciències Biològiques • Secció de Filosofia i Ciències Socials • Estructurada en comissions i oficines: • Comissió de Lexicografia • Oficines Lexicogràfiques • Comissió de Gramàtica • Oficina de Gramàtica • Comissió d’Onomàstica • Oficina d’Onomàstica • Comissió d’Estàndard Oral • Oficina d’Assessorament Lingüístic • Comissió de Transliteració • Comissió de Publicacions
  • 18. Composició actual 27numeraris, 12 emèrits, 26 corresponents.
  • 19. Presència destacada de les Balears en la Secció Filològica i el conjunt de l’IEC • Entre els desapareguts: • Antoni M. Alcover • Miquel dels Sants Oliver • Joan Alcover • Miquel Costa i Llobera • Gabriel Alomar • Francesc de B. Moll • Marià Villangómez • Josep M. Llompart • Miquel Dolç • Miquel Ferrà • Salvador Galmés • Joan Pons i Marquès • Bartomeu Barceló • Entre els actuals: • Josep Massot i Muntaner • Joan Veny • Aina Moll • Joan Miralles • Damià Pons • Cosme Aguiló • Joan F. López Casasnovas • Enric Ribes • Isidor Marí
  • 20. Notable implantació territorial i internacional, amb tot l’IEC • Seus i delegacions: • Barcelona, Lleida, Castelló, València, Alacant • Perpinyà, Palma / Balears • Entitats vinculades i adscrites • Centres d’Estudis Locals / Institut Ramon Muntaner • Centre de Terminologia TERMCAT • Convenis amb les universitats • UIB: Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL) • 28 societats filials amb prop de 10.000 socis • 4 de la Secció Filològica: • Societat Catalana d’Estudis Clàssics • Societat Catalana de Llengua i Literatura • Societat Catalana de Sociolingüística • Societat Catalana de Terminologia • Internacionalment: • Membre de la Union Académique Internationale • Membres corresponents arreu del món • Consell de l’Institut Ramon Llull
  • 22. Un estàndard unitari respectuós amb la variació  Des de l’inici, la normativa de l’IEC ha estat especialment respectuosa amb la variació.  Grafies –es (cases i no *casas) per respecte a la pronúncia valenciana i occidental.  Morfologia verbal composicional (porto, porte, port).  Inclusió creixent de lèxic de tot el territori.  Dins de la nostra varietat estàndard es respecten les opcions regionals i locals justificades.  Cada usuari escollirà en cada cas les opcions més adequades, segons l’àmbit de difusió i el caràcter més personal o més neutre de la comunicació.  No hi ha estàndards regionals, sinó opcions regionals dins del mateix estàndard: evitar visió compartimentada.
  • 23. Orientacions específiques per a les Balears • Tot dret (UIB  IB3) • Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (UIB-Consell de Mallorca)
  • 24. Un model de llengua per a l’escola • Alomar, A. I. & Melià, J.: Proposta de model de llengua per a l’escola de les illes Balears • Revisat per la Comissió Tècnica de la UIB i amb el vistiplau de la Secció Filològica.
  • 25. Tasques normatives • Comissió de gramàtica • Nova gramàtica gairebé llesta (J. Solà, G. Rigau, M. Pérez Saldanya) • Unes 1.200 pàg. + Base de dades gramatical • Comissió de Lexicografia • Actualització del DIEC • Nou diccionari normatiu • Comissió d’Onomàstica • Nomenclàtors de Toponímia • Comissió d’Estàndard Oral • Propostes de fonètica i morfologia • Aviat les de lèxic i sintaxi
  • 26. Normalització i assessorament • Normalització terminològica: Consell Supervisor del TERMCAT –dossiers de SL universitaris. Activitats de la Scaterm. Projecció internacional. • Assessorament públic: milions de consultes al DIEC i al sistema integrat OPTIMOT. • Desplegament de relacions amb el món educatiu i de la comunicació.
  • 27. Cooperació amb els professionals de la llengua • Un procés reactivat des de la celebració del centenari de la SF (2011). • Noves oportunitats amb el centenari de les Normes Ortogràfiques (2013) i la publicació de la nova gramàtica. • Professionals de la comunicació: Curs sobre el col·loquial de ficció (CUIMPB, octubre 2012). • Professionals del món educatiu: II Simposi sobre l’ensenyament de llengua i literatura a secundària i universitat (Xarxa Vives): octubre 2013. • Professionals de les indústries del llenguatge.
  • 28. Un nou projecte de recerca i codificació • Fase inicial del Projecte de recerca i codificació de la LSC (experiència pilot de treball de camp per a la constitució del corpus + pàgina web: http://lsc.iec.cat/). Dir. J. Quer.  Llei de Catalunya sobre la llengua de signes catalana (26 maig 2010).  Reconeixement estatal 2007) sense finançament.  Conveni amb FESOCA.  Constituït el 21 de febrer el Consell Social de la LSC
  • 30. Alguns dels projectes més rellevants • Atles Lingüístic del Domini Català + Petit Atles (Dir.: J. Veny & L. Pons). • Corpus Textual Informatitzat + Diccionari Descriptiu del Català Contemporani (Dir.: J. Rafel). • Corpus i gramàtica del català antic (J. Martines & M. Pérez Saldanya). • Observatori de Neologia (Dir.: M. T. Cabré). • Vocabulari Faraudo i Refranyer Aguiló (Dir.: G. Colón).
  • 32. Revistes científiques • Vegeu en general: Hemeroteca Científica Catalana • Estudis Romànics (Dir.: A. M. Badia & J. Veny). • Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica (Societat Catalana d’Estudis Clàssics). • Llengua & Literatura (Societat Catalana de Llengua i Literatura). • Terminàlia (Societat Catalana de Terminologia). • Treballs de Sociolingüística Catalana (Societat Catalana de Sociolingüística).
  • 33. Foment de la recerca • Premis generals • Premi de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua MARIAN AGUILÓ • Premi de Lexicografia i Onomàstica JOAN COROMINES • Premis per a estudiants • Borses d’estudi • Ajuts Fundació M. Rodoreda • Borses d’Estudi Països Catalans • Borses d’Estudi Generalitat de Catalunya • Estades de 3 mesos d’estudiants estrangers
  • 34. EL SEGUIMENT DE LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA Una exigència creixent
  • 35. Voluntat de projecció pública • Informes periòdics de seguiment: • Anàlisi de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2008/2010: http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf • Presentació Informes anuals, en col·laboració amb l’Observatori de la Llengua Catalana. • Actuacions i preses de posició immediates quan és necessari: • Declaració (30 juny 2010) i debat arran de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. • Més àmpliament: Declaració sobre els drets del poble català (febrer 2011). • Suport al model educatiu centrat en la llengua catalana com a llengua vehicular preeminent, a tots els territoris de llengua catalana.
  • 36. Una exigència creixent • Estreta relació amb la Societat Catalana de Sociolingüística, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i la Xarxa CRUSCAT (vinculada al conjunt de l’IEC). • Presentació i traducció de l’obra editada per la UOC Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica
  • 37. Un objectiu comú irrenunciable  El reconeixement igualitari com a llengua, cultura i nacionalitat  La subordinació és inadmissible.  Si l’únic camí cap a la igualtat és la sobirania política, haurem de construir-la.  Dins d’un model de plurilingüisme equitatiu universalment vàlid.  Un marc de convivència plurilingüe i intercultural àmpliament assumible, en què el català sigui llengua comuna d’ús públic.  El català, llengua vehicular preeminent en el sistema educatiu a totes les terres de llengua catalana –com passa amb totes les llengües no subordinades del món.
  • 38. Gràcies per la vostra atenció!